La Raca (2.278 m.)

A la base de l'estació d'Astún comencem a remuntar per fortes rampes fins al sector central on hi ha un trampolí de salts d'esquí. Uns metres més amunt assolim el modest cim però de grans panoràmiques cap a totes bandes: vall de Canal Roya, Canfranc, el Midi d'Ossau o el pic d'Aspe. Tot seguit una pista llarga i suau ens acosta fins a l'ibón d'Escalar o de las Ranas, i ja de tornada fem una visita ràpida a l'ibón d'Astún o de las Truchas. Només queda tornar per bona pista fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Astún (Aragó, Espanya)
• Distància: 22,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 775 metres
• Temps: 3:10 hores
• Dificultat: IBP=67 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes
• Cartografia: Valle de Canfranc Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Després d'uns dies de rutes per la vall de Canfranc, acabem de remuntar fins al punt més alt de la vall, el coll de Somport, que fa de frontera entre Espanya i França. Just al coll surt la carretera que ens acosta en poc més d'un quilòmetre a la base de l'estació d'esquí d'Astún, on farem una ruta fàcil i còmoda en bicicleta. Pujarem fins un dels punts més alts de l'estació, el pic de la Raca, un cim d'aquells poc rellevants però que ens ofereixen una perspectiva fabulosa que ens ajuda a comprendre aquest sector tant accidentat dels Pirineus occidentals. Tota la ruta utilitza les pistes de servei de l'estació d'esquí, i per tant és fàcil i còmoda més enllà d'una bona pujada, especialment aguda a la primera part. Després de coronar el cim planejarem fins uns bonics estanys força freqüentats gràcies al telecadira que hi puja els turistes fins ben a prop.

El pic de la Raca és ben conegut pels aficionats a l'Enduro, ja que des del seu punt més alt comença un corriol que baixa directe cap a la vall de Canfranc. És de dificultat moderada, però implica o bé fer una combinació de cotxes, o fer una bona part de ruta per asfalt. No era la nostra idea, ja que bàsicament volíem conèixer la zona i aprofitar aquesta interessant talaia per contemplar el sector occidental dels Pirineus. Així doncs ens dirigim la Sílvia, el Fum i jo mateix cap a l'aparcament de l'estació d'Astún, on començarem la ruta. Al final de l'aparcament, a la dreta tal com s'arriba, ja es veu la pista per on haurem de començar. El primer tram és el més dret, i arriba a desanimar una mica, sobretot si fa molta calor com el dia que vam anar-hi, ja que és una zona oberta on el sol hi pica tot el dia.

Sense escalfar, des de la cota 1.700 de l'estació comencem a pujar fort en direcció est per la pista que remunta el barranc d'Astún. El primer quilòmetre és el més dur, amb un pendent fort sobre una pista pedregosa i polsosa. Els primers minuts anem pensant que si tota la ruta és així es farà molt feixuga, però al cap de poc, quan la pista fa un primer revolt marcat, el pendent disminueix, i podem pujar amb més comoditat. Alhora, a mesura que guanyem alçada tot i que sempre fa sol, l'aire fresc de les muntanyes deixa una temperatura prou agradable. Tot pujant comencem a gaudir de les vistes cap als cims damunt de la veïna estació de Candanchú, dominats per l'espectacular Aspe, o la curiosa paret de la Zapatilla. Pugem uns 4 quilòmetres fent diversos revolts i assolim els 2.000 metres. Aquí la pista es bifurca. La Sílvia i el Fum seguiran planejant direcció als estanys per fer una ruta més curta, i jo pujaré cap al cim de la Raca i després els aniré a buscar.

Així doncs a la cruïlla giro a la dreta i continuo pujant per una de les pistes de servei de l'estació. Aquest tram de pista està més abandonada, i torna a pujar fort en alguns trams. Després d'un parell de revolts passo per damunt del trampolí de salts d'esquí, i la pista continua enfilant-se amb una llarga diagonal ascendent fins una gran bassa que recull aigües pluvials de cara a la fabricació de neu. Un parell més de revolts i encaro el tram final de l'ascensió. La pista gira cap al sud i acaba d'enfilar-se fins als 2.278 metres del cim de la Raca, el sostre de la ruta d'avui. Aprofito per fer una llarga pausa i reposar, ja que he accelerat el ritme per arribar amb temps i gaudir de les vistes. Des del punt més alt, miris allà on miris, només veus bellesa. Tot un espectacle per als sentits d'aquells que adorem les muntanyes.

Per fer un resum ràpid, des del cim de la Raca tenim una vista de 360º farcida de valls i muntanyes ben destacades. El Midi d'Ossau destaca cap a llevant amb la seva silueta vertical. Per davant la llarga vall de Canal Roya dibuixa una bonica mitja lluna, i més enllà sobresurt la punta de l'Anayet. Si anem girant cap al sud també s'albira la vall d'Izas i la Pala d'Ip, i en visió directa cap al sud la llarga vall de Canfranc que acompanya el riu Aragó. Tombant cap a ponent divisem l'estació de Candanchú, i al damunt una llarga renglera de muntanyes ben esmolades com els Lecherín, l'Aspe, el Liena de la Garganta o el Liena del Bozo. Més enllà també es poden endevinar cims coneguts com el Petrechema, l'Anie o el Castillo de Acher. Miris cap on miris la visió és fantàstica, i m'entretinc gairebé 45' contemplant el paisatge, fent fotos i intentant entendre l'orografia d'aquest sector. Però m'esperen, i és hora de tocar el dos.

El descens és molt ràpid, ja que la pista és relativament bona. Baixo fins a la cruïlla on m'he separat de la Sílvia i el Fum, i marxo a la dreta per una pista que continua de pla i contorneja a mitja alçada el circ que forma l'estació. Més endavant la pista puja una mica, però de forma moderada i en direcció nord-oest. Al final de la pista arribo damunt mateix de l'ibón d'Escalar o de las Ranas, el més gran de la zona, on m'esperen la Sílvia i el Fum. És un lloc molt concorregut, ja que el telecadira de l'estació funciona a l'estiu i deixa els turistes uns centenars de metres més enllà, i només han de fer una fàcil caminada de pla fins arribar en aquest punt damunt mateix de l'estany. Des d'aquí el paisatge també és obert i bonic. Tornem enrere per la pista, i al peu mateix del telecadira remuntem pedalant uns metres fins a tocar de l'ibón d'Astún o de las Truchas.

Després del cim que hem assolit, de contemplar espectaculars panoràmiques i de visitar els dos estanys ja només queda baixar, i ho farem còmodament per la mateixa pista per on hem pujat. Baixem a ritme suau adaptat al trot del Fum, i al cap d'una estona arribem a Astún on tanquem una ruta fàcil ja que tota és per pistes, però que ens ha regalat bones panoràmiques del sector en estar situat el cim de la Raca en un vèrtex estratègic al damunt de diverses valls i amb àmplies vistes cap a les muntanyes del sector occidental dels Pirineus.