Plana Canal

Passat el poblet de Puértolas comença una pista que s'enfila per la falda de l'espectacular Castillo Mayor. La pista traça una llarguíssima diagonal fins a l'aparcament que dona entrada al Parc Nacional d'Ordesa, a partir del qual no es pot continuar amb la bicicleta. A gairebé 1.800 metres planegem fins el petit refugi de Plana Canal, i ens apropem fins al llavi del cingle. Sota els nostres peus cau en vertical l'impressionant Canyó d'Añisclo, i al fons podem contemplar la silueta de les tres puntes característiques del massís del Mont Perdut. Tornada fàcil per la mateixa pista.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Puértolas (Sobrarb, Aragó, Espanya)
• Distància: 24,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 850 metres
• Temps: 2:25 hores
• Dificultat: IBP=63 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pista en bon estat. Últim tram caminant en ser espai protegit
• Cartografia: Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

És un dels accessos menys coneguts al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, i alhora permet entrar en un impressionant paisatge d'alta muntanya amb el profund engorjat del canyó d'Añisclo a sota, i el Mont Perdut just enfront. Una carretera estreta i plena de revolts puja des del nucli d'Escalona fins els petits pobles de Puértolas i Bestué, on s'acaba. Són dos pobles molt bonics que val la pena visitar. Entremig dels dos comença una pista de terra de lliure accés que puja fins al coll de Plana Canal. És una pista força bona, i fins i tot s'hi pot pujar amb cotxes normals. Després del coll de Plana Canal la pista continua, però una barrera impedeix el pas ja que just aquí comencen els dominis del Parc Nacional. També està prohibit continuar en bicicleta, de manera que pujaré en bicicleta fins a aquest punt, i després avançaré a peu fins al refugi i fins a un mirador natural sobre l'engorjat d'Añisclo.

La ruta d'avui és fàcil i linial, o sigui que pujaré i baixaré pel mateix camí. Després de 3 dies seguits de pedalar per alguns indrets preciosos del sector central dels Pirineus, la Sílvia i el Fum decideixen descansar. Jo aprofitaré per fer una activitat curta però ben bonica per conèixer aquesta zona on no havíem estat. La pujada és força ràpida, per una bona pista i amb pendent moderat. Són aproximadament 9 quilòmetres de pista, més un parell d'asfalt fins al punt on comença, i finalment el tros que vulguem caminar un cop a dalt. La pujada és relativament ràpida, i el descens encara més. Un cop feta la ruta i revisant els temps, he vist que havia estat 45 minuts pujant i 1 h. passejant per dalt. La baixada és molt ràpida per la pista.

El vespre anterior ens hem arribat a Bestué. És l'últim poble, on s'acaba una carretera molt i molt estreta i plena de revolts. Tot i la seva ubicació remota, a la punta d'una carena i amb un accés per carretera llarg i difícil, és el poble amb més habitants de la vall, i és un lloc ben bonic i cuidat. Puértolas es troba a mig camí, i també és bonic, un poble ben costerut, tot i que no té l'encant de Bestué. L'inici de la ruta és precisament entre els dos pobles, més aviat a la sortida de Puértolas, en una zona planera on es pot aparcar bé, cosa difícil en aquest terreny costerut i accidentat. Surto pedalant des d'aquí per la carretera direcció Bestué, i aproximadament 1,5 km. després trobo a la dreta el trencant de la pista que indica la Montaña de Sensa. Deixo l'asfalt i començo a pujar per la pista de terra.

La pista comença a pujar, primer amb uns pujadors més forts, sense ser tampoc res de l'altre món. Més endavant el pendent encara es suavitza. A més a més el terra és força compacte, i permet pedalar a bon ritme sense patir en excés. Poc després d'agafar la pista veig un cartell que indica el camí per pujar el Castillo Mayor, una muntanya molt vistosa que forma uns bonics cingles de roca. Precisament la pista per on pujo voreja els vessants sud i oest d'aquesta muntanya, que un tros més amunt podrem contemplar en tota la seva dimensió. Uns metres més amunt es pot contemplar el poble de Bestué a baix a l'esquerra. Mirant enrere també s'endevina la silueta característica de la Peña Montañesa, a la vall del riu Cinca.

Vaig pujant per la pista contemplant a ponent les puntes de la serra de Sestral, i a mesura que guanyo alçada, a la dreta, les magnífiques parets del Castillo Mayor, que fan honor al seu nom. La pista és còmoda i permet gaudir del paisatge alhora que permet rodar a bon ritme. Pujo uns metres més i contemplo a l'horitzó les tres característiques puntes del massís de les Tres Serols: el Cilindre, el Mont Perdut i el Soum de Ramond. Al davant uns prats alpins intensament verds que s'alcen fins als 2.000 metres. El paisatge és magnífic, i el constrast de colors sensacional: prats ben verds, la roca fosca i les puntes encara vestides de blanc. Tot un plaer pedalar per aquest indret.

Pedalo per un entorn obert, i en molts punts veig la pista quilòmetres enllà gairebé fins al coll final. Vaig pujant, gaudint del paisatge i fent algunes fotos. En tota l'estona passa només un cotxe, o sigui que tot i la bellesa de l'entorn, és un lloc relativament tranquil. Vaig guanyant alçada, i les vistes enrere de les puntes del Castillo Mayor són sensacionals. L'últim tram és una llarga diagonal amb pendent moderat fins al mateix coll de Plana Canal, a gairebé 1.800 metres. És un lloc molt bonic, envoltat de prats alpins ben inclinats que s'aixequen entre el Tozal de Plana Mayor al nord i el Tozal de la Fueva al sud, ambdós amb formes arrodonides. També s'observa com aquest últim es trenca bruscament al cim i s'aboca al canyó d'Añisclo que s'endevina a sota.

Al coll de Plana Canal hi ha una tanca que impedeix el pas de vehicles. Aquí comença el Parc Natural d'Ordesa i Mont Perdut. De fet les normes són tran estrictes que tampoc no es pot continuar en bicicleta, tot i haver-hi una pista igual de bona. Hi ha normes que costen d'entendre, però no les discuteixo i baixo de la bicicleta. Segueixo a peu uns metres endavant i arribo al refugi de Plana Canal, un petit edifici de pedra sota mateix de la pista. La pista continua 4 o 5 quilòmetres, arriba fins a la cabanya de Santa Vicenta, i enllaça amb un camí que baixa cap al fons del canyó d'Añisclo. Entremig es pot sortir de la pista per accedir a alguns dels miradors naturals sobre el canyó d'Añisclo, que queda just a sota. Com que no tinc tant de temps, passat el refugi de Plana Canal baixo per uns prats fins a buscar una punta que em permeti tenir una bona panoràmica.

Baixo fins a un morral que queda bruscament tallat i cau centenars de metres cap al fons del riu Bellós, forjador del canyó d'Añisclo. Des d'aquesta punta contemplo el profund engorjat així com el massís del Mont Perdut que s'aixeca al fons. Sens dubte és una de les imatges corprenedores dels Pirineus. M'agradaria continuar cap als altres miradors, que segur que ofereixen encara millors panoràmiques d'aquest excepcional entorn, però és hora de tornar. Em prometo a mi mateix tornar algun dia amb més calma, segurament sense bicicleta, amb temps per passejar i gaudir d'un indret tan especial. Ara torno enrere cap a la pista on he amagat la bici. Continuo caminant empenyent la bici fins a la tanca, i començo el descens.

El descens no té gaire història, ja que baixaré per la mateixa pista per on he pujat. És una baixada ràpida ja que la pista és molt bona. Simplement canvia la perspectiva, i ara contemplo el Castillo Mayor de front des de dalt, i m'hi vaig acostant fins a vorejar-lo per la dreta. Un bon tros avall m'aventuro a sortir de la pista i provar el camí que baixa directe a Bestué, el GR-15. Però aviat veig que no és ciclable i que perdré molt temps. Recupero doncs la pista i continuo el ràpid descens fins al punt d'inici. Ens retrobem amb la Sílvia i el Fum i donem per acabats uns dies de bicicleta en aquest sector del Pirineu aragonès que guarda tresors tan bonics com les vistes del canyó d'Añisclo des de les alçades, amb l'imponent Mont Perdut al fons.