Tavascan | Engarrista

Trencacalders (2.268 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 10/06/2023 - 11:20

Des de l'estació d'esquí de Tavascan, a la Pleta del Prat, surt una pista d'alta muntanya que s'enfila fins un cim arrodonit i amb vistes panoràmiques. Sortim des de l'aparcament de l'estació i prenem la pista que neix sota el refugi i va seguint l'itinerari de raquetes de neu. Per pendents moderats pugem enmig d'un bosc d'alta muntanya, i després d'un parell de quilòmetres arribem al bonic mirador del Corbiu, amb bones vistes cap al sector del pic de Certascan. Passat el mirador fem un tram força planer, i més endavant comença la part dura de l'ascensió, amb una successió de revolts en zig-zag, un fort pendent i un terreny més trencat. L'últim tram és el més dur, i finalment arribem al petit cim, un altiplà envoltat de muntanyes. Baixem pel mateix itinerari contemplant des de dalt el reguitzell de revolts tancats.

Estany de Naorte

Enviat per Marc el Diumenge, 03/07/2022 - 10:00

Des de la presa de Montalto, situada a la capçalera de la vall de Cardós més amunt de Tavascan, comencem una ruta linial en bicicleta fins a un dels estanys més estètics dels Pirineus. Comencem a pedalar per una pista pedregosa i incòmoda que s'enfila fort per damunt de la vall. Al cap d'uns 6 km. prenem una pista secundària encara més pendent que ens porta al petit estany del Closell. Deixem les bicicletes al costat d'un refugi de pastors, i seguim a peu uns minuts pel camí de l'estany de Naorte, on contemplem les seves aigües i a l'horitzó un reguitzell d'altes muntanyes pallareses. De tornada ens desviem per una altra pista que flanqueja damunt de la vall, molt panoràmica, amb alguns trams aeris i fins i tot un túnel, i que ens porta fins a la captació d'aigües de la central hidroelèctica. Contemplem l'ampli paisatge sobre le vall i reculem fins al punt d'inici.

La Porta del Cel

Enviat per Marc el Dissabte, 15/07/2017 - 19:45

Amb uns excel·lents companys de viatge emprenem una travessa de 4 dies que ens portarà a recórrer les muntanyes de l'alt Pallars i l'Arieja, coronant el punt més alt dels Països Catalans, la Pica d'Estats (3.143 m.) Per problemes logístics, mentre els companys fan la primera etapa, nosaltres la retallem pujant al refugi de Certascan des de la presa de Montalto. El segon deixem el llac més gran dels Pirineus i marxem cap als bonics estanys de Romedo, on pugem fort cap al coll fronterer de l'Artiga. Voregem el bonic estany de Montestaure, enfilem la punta de Recós, i fem un llarg flanqueig fins al refugi i l'estany de Pinet, on fem un bany. El tercer dia comencem pujant la valleta de Barz. A partir de l'estany d'Estats entrem en terreny pedregós d'alta muntanya. Pugem fins al pic de Montcalm, tot seguit anem cap a la punta Verdaguer i finalment el punt més alt, la Pica d'Estats. Abans de baixar per la llarga coma d'Estats, pugem al pic de Sotllo. Llarga baixada cap als estanys, amb tempesta inclosa, i encara un bon tram més fins al refugi de Vallferrera. La tercera etapa comença pujant cap al preciós estany de Baborte, que voregem fins al refugi lliure. Tornem a pujar cap al coll del mateix nom, i després d'un breu descens enfilem el plàcid coll de la Llaguna. Carenant arribem a la Roca Cigalera, i comencem a baixar suaument per una carena ampla de pastures fins a la cabana de la Ribera, on comença una duríssima baixada fins a Tavascan.

Pic de la Coma del Forn (2.685 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 10/07/2010 - 14:00

Es tracta d'un cim modest i de pendents progressius, excepte pel vessant oest, que és més escarpat. És una opció molt interessant per fer a l'hivern amb esquís, amb amples pales i diversos itineraris possibles. A l'estiu és una caminada fàcil i amb excel·lents vistes sobre una àmplia zona lacustre. Pugem per l'incòmode barranc de la Coma del Forn i tornem pel torrent de Mascarida.

Mont-roig (2.864 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 09/07/2010 - 14:00

Tot i ser un dels grans cims del Pallars, és relativament poc freqüentat. Possiblement la presència de "tres-mils" propers i la llarga aproximació li resten interès. És una muntanya amb personalitat, molt escarpada pels dos vessants, el català i l'occità. Té tres cims definits en una estreta cresta fàcil de resseguir, tot i que en alguns punts cal grimpar per terreny aeri.