Pirineus dels Països Catalans

Cova de les Encantades

Explorant un tram molt concrecionat

A la falda sud del Puigmal trobem aquesta cavitat que drena l'excés d'aigua dels amples i arrodonits vessants. Des de la font de l'Home Mort enfilem una costa molt dreta fins trobar la petita boca que de seguida s'eixampla formant una gran sala alta i ampla. Al final de la zona inicial ens enfilem per una colada relliscosa que després d'un pas estret ens porta a una sala concrecionada de sostre baix. Per un pas vertical i molt estret entrem a una galeria més ampla amb diverses bifurcacions. Amb nombroses grimpades i desgrimpades, alguna delicada, accedim a la sala Bernades que permet connectar de nou amb el sector inicial. Una cova gran, de topografia complexa degut als pisos sobreposats, moderadament concrecionada i amb interessants galeries per recórrer.

Circ d'Engorgs (2.858 m.)

Tosseta de l'Esquella, punt més alt de la ruta

A la capçalera de la Valltova, més amunt de Meranges, comencem a remuntar el curs del riu Duran fins a trobar el refugi lliure J. Folch i Girona. Seguim cap al nord fins a la Portella de Meranges i ja a la carena comencem a recórrer-la cap a l'oest. Per terreny rocallós coronem primer el pic Oriental d'Engorgs, i tot seguit l'Occidental. Sempre pel fil de la carena, ampla pel vessant català i escarpada pel francès, avancem per sobre dels 2.800 metres gaudint de les grans vistes cap als Pirineus. L'altiplà de la Tosseta de l'Esquella és el punt més alt. Tot seguit planegem cap a la Portella d'Engorgs i baixem cap al fons del circ, tacat per petits i acolorits estanys.

Valls d'Aiguamòg i Valarties en BTT

Pista panoràmica amb el Maubèrme al fons

Comencem a pedalar en pujada des de Salardú cap a sobre del poble de Tredòs, on trobem la vall d'Aiguamòg que anirem seguint en direcció sud. Passem al peu del petit embassament i mica en mica anem pujant per la pista asfaltada fins als Banhs de Tredòs. S'acaba l'asfalt i comença la pista, primer planejant i passat l'aparcament de Colomèrs en fortíssima pujada. La pista s'alça i ofereix una gran panoràmica cap al sector central de l'Aran. A Prüedo passem per la petita cabana i anem baixant fort per la pista sota mateix del Montardo. Baixem ràpid cap a la vall de Valarties i la desfem cap al nord fins Arties. Per carretera tornem al punt d'origen. Ruta rodadora i panoràmica, amb algun tram dur.

Valls de la Garona, Varradòs i Unhòla en BTT

Colors de tardor a la pista de Varradòs

Recorrem sobre dues rodes la zona central de la Val d'Aran a través de 3 de les valls més importants. Sortim de Salardú i pugem a Unha, on trobem el GR que transcorre alçat sobre la Garona, artèria principal de l'Aran. El sender connecta amb Gessa, Arties, Garòs, Betren i Vielha. Canviem de direcció i pugem a Vilac i Arròs, on comença la duríssima pujada al Saut deth Pish, amb pendents que superen el 17%. Visitem la famosa cascada i pugem per l'exigent pista fins a la Colhada de Varradòs. Amb el Maubèrme com a vigia emprenem el descens cap a la vall del riu vermell, l'Unhola, i tanquem el cercle passant per Bagergue.

Cunyes d'Aulà

A punt d'iniciar la cresta per les Cunyes d'Aulà

Recorrem un tram de cresta en un entorn molt salvatge al límit del Pallars, l'Aran i l'Arieja. Situats a les Cases de Bonabé pugem direcció nord per un dels camins de l'exili fins al fronterer Port d'Aulà. Voregem per darrere l'esperó i ens enfilem dalt del Lanet Clau, el primer cim de la serra que recorrerem pel fil. El recorregut és llarg, aeri i amb trams exposats. Principalment caminant però amb trams de grimpada, avancem sobre un precipici cap al nord i forts pendents herbats al sud. Progressem sense camí per terreny aeri i panoràmic, amb el Mont Valièr sempre de vigia.

Pic de Pessons (2.864 m.)

Ens aproximem a la base del pic de Pessons

Situats a l'estació d'esquí del Grau Roig anem a buscar l'ampli circ dels Pessons, una gran cubeta plena de petits estanys ara coberts de neu. Creuem l'ampla coma lleugerament alçats a la falda del Montmalús, fins a situar-nos sota el cim. A l'esquerra apareix la canal dels Isards, amb un pendent que es va incrementant fins prop dels 40º a la sortida. Remuntem el darrer tram amb grampons i acabem d'arribar al cim panoràmic. El dia s'espatlla i renunciem a fer la ruta més llarga. Tornem a desfer la canal esquiant els seus forts pendents i planejant tot seguit fins al punt d'origen.

Puigmal de Llo (2.801 m.)

Aresta cap al cim del Puigmal de Llo

El gran embut encaixonat per on s'accedeix al cim ens assegura una millor innivació que els cims del voltant, més exposats al vent. Iniciem la ruta des del nucli de Cotzé, base de l'estació d'esquí tancada de Puigmal. Marxem de pla per la pista fins a Aiguaneix, on comença la llarga coma orientada a sud-oest. Pugem suaument per terreny ample, amb vent força molest, fins la part superior on el pendent s'incrementa. Després d'un petit ensurt amb una placa arribem al coll, on deixem els esquís i acabem d'arribar al cim caminant uns minuts. Baixem pel mateix embut, amb neu molt fonda i pesada.

Petit Peric (2.690 m.)

El Petit Peric davant de Camporrells

A llevant del Puig Peric hi trobem el seu germà petit, més amable per recórrer'l amb esquís gràcies a la seva llarga pala sud, de pendent moderat i constant que, amb bona neu, garanteixen una bona baixada. Hi accedirem des de l'estació d'esquí de Formiguera, on pujarem fins la seva cota alta, carenarem la serra de Mauri i baixarem cap a l'idíl·lic refugi i estanys de Camporrells. Voregem la base est del cim i anem a buscar la pala sud, per on pujarem fent llargues diagonals. Excel·lent baixada, fàcil i sostinguda.

Pic de Duraneu (2.540 m.)

Poca visibilitat a l'inici del descens

Amb temps incert optem per una sortida fàcil i ràpida amb els esquís. Aprofitem les instal·lacions de l'estació d'esquí de Puigmal, actualment tancada, i pugem suaument cap al gran llom de la serra de l'Artiga. Dalt del plató la boira ens engoleix, però seguim pujant fins al pic de Duraneu sense pràcticament visibilitat. Baixem cap al sector més oriental de l'antiga estació fins a les Planes, on ens espera una llarga remada fins al punt d'inici.

Pic de la Mina (2.683 m.)

Pujant amb el Pic de la Mina al fons

Fem una sortida poc lluïda a un dels cims més fàcils per recórrer amb esquís al Capcir. El vent del matí afluixa però dóna pas a la boira, que ens impedeix contemplar els cims ben innivats de la zona, i que ens dificulta considerablement el descens. Deixem de seguida l'estació d'esquí per anar a buscar el llarguíssim llom de l'Orri que ens portarà fins al cim. Descens pràcticament a cegues, on fins i tot costa orientar-nos fins trobar les pistes d'esquí.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans