Valls d'Aiguamòg i Valarties en BTT

• 

  Barratge d'Aiguamòg

• 

  Pujant per la vall d'Aiguamòg

• 

  Pastures i bordes als Banhs de Tredòs

• 

  Planejant al tram superior

• 

  Pista panoràmica amb el Maubèrme al fons

• 

  Cabana de Prüedo i el Montardo al fons

• 

  Plans de Loseron i Pic dera Cauva

• 

  Colors de tardor a la Val de Valarties

Comencem a pedalar en pujada des de Salardú cap a sobre del poble de Tredòs, on trobem la vall d'Aiguamòg que anirem seguint en direcció sud. Passem al peu del petit embassament i mica en mica anem pujant per la pista asfaltada fins als Banhs de Tredòs. S'acaba l'asfalt i comença la pista, primer planejant i passat l'aparcament de Colomèrs en fortíssima pujada. La pista s'alça i ofereix una gran panoràmica cap al sector central de l'Aran. A Prüedo passem per la petita cabana i anem baixant fort per la pista sota mateix del Montardo. Baixem ràpid cap a la vall de Valarties i la desfem cap al nord fins Arties. Per carretera tornem al punt d'origen. Ruta rodadora i panoràmica, amb algun tram dur.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Salardú Naut Aran (Val d'Aran)
• Distància: 30,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 960 metres
• Temps: 4:20 hores
• Dificultat: MD
• Sensació de dificultat: Fàcil 100% ciclable. Tram dur a la zona superior
• Cartografia: Val d'Aran Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Segon dia consecutiu de pedalejar per la Val d'Aran. Sortim del mateix punt, Salardú, però si ahir anàvem cap al nord, per resseguir les Valls de la Garona, Varradòs i Unhòla, avui anirem cap al sud i ens aproparem al Parc Natural d'Aigüestornes i Estany de Sant Maurici. Passades les 9 del matí, amb l'horari d'hivern acabat d'estrenar, sortim de l'aparcament de l'altre cantó del riu, precisament al punt on surt la pista asfaltada que recorrerem. Avui també seguim una de les rutes que proposa el Centre de BTT de la Val d'Aran, de nivell negre (molt difícil). No serà tant!

Tot just sortir i ja comencem a pujar, sense ni temps per escalfar. Guanyem alçada sobre Salardú, que contemplem des de l'altre cantó del riu, amb el poblet d'Unha al darrera i la muralla rocallosa del Poi d'Unha al fons. El primer tram de pista és ombrívol, però la pujada continuada evita el fred. Pugem fins trobar la vall d'Aiguamòg, just per sobre del poble de Tredòs. Tombem cap al sud i anem remuntant la vall. Al cap de poc trobem el Barratge d'Aiguamòg, amb un breu replà que ens permet descansar uns instants. Tot seguit continuem pujant ininterrompudament per l'estreta pista amb un asfalt precari.

Circulem prop de petites bordes als llocs on hi ha replans aprofitats com a pastures. La pista va pujant vora el riu d'Aiguamòg, amb les seves aigües serpentejant entre els prats i els arbres multicolor. Tot aquest tram té un pendent moderat, i ens permet gaudir de la vall sense excessiu esforç. Però passada la borda de Servat el pendent s'incrementa, i fem diverses llaçades on la pista enfila fort. Passem la borda de Lacreu i tornem a planejar breument fins als Banhs de Tredòs, on hi ha un balneari i un gran aparcament.

En aquest punt la vall s'eixampla i trobem una gran pastura, solcada per petites bordes que formen un paisatge magnífic. A la part inferior del gran planell hi ha l'hotel dels Banhs de Tredòs, un petit establiment termal de luxe. Un pastor local ens explica que hi ha una petita bassa termal exterior d'accés lliure. Però no tenim temps per banys, de manera que després de creuar el pont pugem pel tram de pista que passa vora les diverses petites cabanes. Més endavant passem per la cabana d'Aigües Tortes, un antic punt d'informació del Parc Nacional.

Passats els Banhs de Tredòs s'acaba l'asfalt, i evolucionem primer sobre un tram planer de pista. Passat el replà d'Aigües Tortes la pista comença a pujar més decidida, i després del Pònt dera Montanheta, on hi ha una petita àrea de lleure, traça diverses giragonses que guanyen alçada ràpidament. Arribem al petit aparcament de Colomèrs, el punt més a prop per accedir al refugi del mateix nom. A l'estiu la pista està tancada des dels Banhs de Tredòs, però ara sembla que no hi ha restriccions ja que hi ha diversos cotxes. Al petit aparcament on comença el camí de Colomers la pista fa un gir de 180 graus cap a la dreta, i comença una llarga diagonal ascendent.

Comencem la pujada més dura de la jornada que ens enfilarà fins més amunt dels 2.100 metres. Fins ara havíem anat pujant, primer per asfalt i després en els revolts previs al camí del refugi. Però la pujada que tenim davant és llarga, constant i sense treva. Puja fort, i el pendent es va incrementant progressivament fins a fer disparar les pulsacions. Pugem ben a poc a poc, amb un desenvolupament ben curt, concentrats en evitar aturar-nos o perdre tracció pel ferm pedregós i inestable. Tot i pujar concentrats i gairebé al límit de les nostres forces, no podem evitar contemplar el paisatge que mica en mica es va obrint a mesura que guanyem alçada.

A l'esquena, a l'altra banda de la vall, s'alça el pedregós Tuc de Sentrosa, però el més destacat són les vistes que gaudirem un cop superats els últims i exigents pujadors. Un cop assolim unes pastures d'alçada, la pista ja no puja més, i planeja al mateix temps que va tombant cap a l'oest. Precisament aquí tenim una àmplia perspectiva a vol d'ocell de tota la Val d'Aiguamòg, la qual connecta a Salardú amb la vall del riu Unhòla, la qual, alhora, culmina amb el gran Tuc de Maubèrme. Esplèndid panorama!

Un cop a dalt gaudim de l'immens paisatge i planegem suaument després de la pujada concentrada, sostinguda i intensa. Però com que tot el que puja baixa i ara som al punt més alt, ens relaxem sabent que ara només hem de gaudir de la ruta sense esforç. Comencem el descens per la pista que va girant cap a l'oest contornejant la base del Tuc de Salana. Arribem als bonics prats de Prüedo i passem al peu de la cabana del mateix nom, habilitada com a refugi lliure precari. Passada la cabana la pista baixa encara més fort fins als prats de Loseron, pràcticament als peus del Montardo.

Amb el gran cim del Montardo al davant, que s'aixeca vertical i gairebé ens fa ombra, fem un marcat revolt i creuem una àmplia zona de prats. Xerrem uns instants amb un ciclista basc solitari que fa la ruta a l'inrevés i seguim la nostra ruta descendent. Deixem enrere la cabana de Loseron i entrem en un tram de bosc espès, on la pista continua baixant fort amb diverses llaçades que ens deixen al fons de la vall de Valarties. Deixem el paisatge d'alta muntanya i retrobem la vall.

Som doncs finalment al peu del riu de Valarties, on s'acaba la llarga baixada que hem gaudint intensament fins aquest punt. Fem una pausa breu al Pònt deth Ressèc, i seguim endavant, ara direcció nord per la pista asfaltada que recorre la vall. A partir d'ara la ruta ja és més suau i fàcil per terreny humanitzat. Anem desfent la pista gaudint dels espectaculars colors de tardor dels vessants de la vall. La pista transcorre paralel·la al riu, en descens moderat i constant.

Al cap de pocs minuts ens situem a sobre mateix d'Arties, tot i que no hi entrem ja que hem de pujar cap a Salardú. Arribem a la C-28 (carretera del Port de la Bonaigua). A l'altra banda marxa el camí per on vam transitar el dia anterior. Però com que el camí s'enfila cap a Unha i ja el vam recórrer ahir, fem via per la carretera durant 2 quilòmetres fins a Salardú, on havíem començat la ruta.

Hem gaudit d'una perfecta ruta matinal que ens ha portat fins una zona d'alta muntanya al límit del Parc Nacional, amb grans vistes cap a la zona central de l'Aran i que ens ha permès alhora circular al peu mateix del Montardo. És una ruta tècnicament fàcil, 100% ciclable, però amb algun tram de pujada molt forta. La part alta de la ruta és preciosa, amb boniques pastures d'alçada i petites bordes típiques. En temps de tardor gaudirem d'un paisatge en la seva màxima esplendor.

Imatges