Ens instal·lem durant cinc dies en un campament beduí al desert on va viure Lawrence d'Aràbia. Cada dia farem diferents excursions per la zona, ja siguin engorjats congostos, espectaculars ponts de roca, miradors panoràmics sobre el desert o muntanyes pedregoses. Viure uns dies en la immensitat del desert és una gran experiència, gaudint dels colors intensos de la posta de sol, o el te i la conversa al voltant del foc cada vespre.

L'eterna ciutat dels Nabateus és l'atractiu turístic més freqüentat de Jordània, un lloc mític, misteriós i encisador que volíem conèixer. L'experiència de recórrer l'estret engorjat del Siq i arribar enfront del magnífic temple del Tresor et deixa absort i bocabadat. Caminem dos dies pels viaranys d'aquesta meravella descobrint en cada racó indicis d'un passat esplendorós.

Tot i ser un cim poc freqüentat l'allargassat Serrat d'Areste és un dels més visibles quan remuntem la pista al fons de la Vall Ferrera. Intentem recórrer la llarga aresta sud, però hi ha alguns passos delicats en què caldria corda i girem cua. Tot i això val la pena recórrer, encara que sigui parcialment, aquesta carena panoràmica situada enmig d'un entorn majestuós d'alta muntanya.

Discreta entremig d'altres més populars com la Pica d'Estats o el Sotllo, aquesta gran muntanya és una impressionant piràmide situada a la capçalera de la Vall Ferrera. Flanquegem pel fons de la vall passant per una zona de boniques bordes i remuntem el barranc de Baborte. Arribem al circ de Baborte, i passem al peu del llac i el refugi lliure. Al coll enfilem pel fort pendent de l'aresta sud-est, grimpant fins al cim.

Fem una ruta circular en un entorn de mitja muntanya on la tardor ofereix esplèndids colors ocres i tous mantells de fullam. Sortim des dels Hostalets d'en Bas i enfilem fins al panoràmic Sant Miquel de Castelló. Ja dalt la Serra de Llancers, a mig camí entre la Garrotxa i Osona, la resseguim, primer per l'humit vessant nord i després pel més ressec sud. Tornem pel bosc de la Grevolosa, la Freixeneda, el Coll d'Uran i els Rasos de Pibernat.

La novena edició d'un dels duatlons de muntanya més veterans de la Catalunya central ha portat gairebé 300 duatletes a Puig-reig. 7 quilòmetres corrent, 22 en bicicleta de muntanya i 2 més corrent que l'atleta més ràpid, l'avianès Pau Bartoló ha cobert amb només 1:45, amb més d'un minut de diferència del segon. En categoria femenina d'ha imposat la Mariona Càtedra.

Fem una curta passejada sortint des del Pont de Sant Nazari, prop de Gréixer i pugem fins al Roc del Piula. Continuem amunt fins un balcó rocós que sobresurt lleugerament al vessant sud del Moixeró. Des d'aquest petit mirador tenim una bonica vista frontal i propera de les parets del Moixeró.

Fem una breu incursió a una de les zones més salvatges i inaccessibles del Moixeró, un batibull caòtic d'elevacions calcàries situades en un espai físic relativament petit, al vessant sud de la serra. Havia de ser una excursió circular i acaba sent una simple prospecció que caldrà polir.

Des dels Baños de Panticosa sembla a prop, i de fet ho és, però fins al cim ens separen més de 1.400 metres de pujada pràcticament directa, sense treva. Un ascens franc i directe fins un cim fàcil i molt panoràmic, amb excel·lents vistes cap al Balaitús, els Infiernos i el Vinyamala. Destaca la petita carena cimera, aèria i estètica, especialment quan la neu ja dibuixa una fina aresta.

Tot i el dia excepcional no aconseguim pujar el Midi d'Ossau a causa de la neu i la humitat que fan més perillosa la progressió ja de per si delicada. Gaudim però de l'aproximació en un entorn magnífic i espectacular, al peu d'una de les muntanyes més emblemàtiques i estètiques dels Pirineus.