Intent al Pic d'Areste

Tot i ser un cim poc freqüentat l'allargassat Serrat d'Areste és un dels més visibles quan remuntem la pista al fons de la Vall Ferrera. Intentem recórrer la llarga aresta sud, però hi ha alguns passos delicats en què caldria corda i girem cua. Tot i això val la pena recórrer, encara que sigui parcialment, aquesta carena panoràmica situada enmig d'un entorn majestuós d'alta muntanya.

! Ruta inacabada.

Crònica

Buscant una activitat curta pel diumenge se'm va acudir enfilar el pic d'Areste per l'aresta sud, ja que per la seva situació ha de tenir grans vistes. És un cim bonic, modest en alçada en comparació als seus veïns, ja que "només" té 2.800 m., però té una silueta característica en forma d'una llarga aresta amb el cim al mig. A més a més està situat prop de la Pica d'Estats, i sobretot molt a prop de l'estètica Pica Roja. Quan remuntem la pista que porta al peu del refugi de la Vall Ferrera és un dels primers cims que veiem al fons de la vall. És especialment bonic des del Pla de la Selva.

Vam buscar informació sobre aquest cim però vam trobar ben poca cosa. Sí que està publicat en algun llibre la ruta d'ascens pel sector de l'estany d'Areste, però no per la carena que s'aixeca sobre mateix del refugi, que era el que ens interessava. Com que el mapa de l'Editorial Alpina assenyala camí, ho anem a provar, amb la convicció que encara que no fem cim gaudirem de grans vistes, i així va ser.

Comencem a caminar al Pont de la Molinassa, a l'aparcament on es comença habitualment la ruta de la Pica d'Estats. Pugem uns metres per la pista que continua cap al Pla de Boet (tancada al trànsit), i trenquem a l'esquerra de seguida creuant el pont i començant la curta pujada que en 10 minuts ens situa al refugi de la Vall Ferrera, tancat aquesta època. Des del refugi continuem pujant una estona seguint la mateixa ruta com si volguéssim anar a la Pica. Aviat trobem el camí que marxa a la dreta cap a l'estany d'Areste i la Pica Roja, però continuem pel camí principal. Al cap de poc una fita ens indica que hem de deixar el camí principal i continuar a la dreta.

Prenem el camí a la dreta i pugem fins un petit collet. Veiem que el camí marxa flanquejant a l'esquerra, en la mateixa direcció que el de la Pica, però una mica per sobre. Segons el mapa el camí ha d'enfilar amunt per zona de fort pendent per anar a buscar l'aresta. No hi ha rastres de camí, però com que és una zona oberta decidim pujar amunt. El primer tram és una mica escabrós, ja que cal grimpar una mica fins a trobar el pendent d'herba continu. Enfilem pel flanc dret del serrat, remuntant el fort pendent d'herba en direcció cap a la carena, és a dir, pugem i anem tendint cap a l'esquerra per buscar un punt dèbil en què enfilar la carena.

En molts punts la carena és abrupta, i caldria grimpar fort per accedir-hi. Veiem un esperó rocós que destaca, i a continuació sembla que la carena serà accessible. Enfilem per pendent encara més fort, ajudant-nos amb les mans en algun punt, i acabem d'arribar a dalt. Dalt la carena sí que trobem alguna fita, i anem seguint cap a la dreta. La carena és més aviat una aresta, ja que és força estreta, amb algun punt aeri. Avancem una bona estona caminant, i en alguns punts més drets cal grimpar per blocs.

Les vistes des de la carena són fenomenals. Estem enmig d'una zona d'altes i escarpades muntanyes, prou separats per tenir molt bones vistes. Contemplem el pic de Baborte, que vam fer ahir, a la nostra esquerra, i més enllà el Sotllo i la Pica. Enrere també contemplem el Monteixo, visible i distingible arreu. I sobretot cap a la dreta (est) contemplem la també allargada i carenera Pica Roja, un cim que sempre he trobat molt bonic, i que vam pujar l'any 2009.

Avancem un tram més per l'aresta que cada cop és més escarpada. Fem algun pas aeri amb compte, ja que la neu dificulta la progressió. Arribem un punt en què l'aresta fa una petita bretxa amb un gendarme al mig, i a l'altra banda una paret força dreta que caldria grimpar o escalar. Tant el flanqueig del gendarme com l'escalada per la paret següent requeririen corda, ja que és un punt molt aeri, i com que no en portem decidim girar cua. Ens quedaven encara uns 200 metres de desnivell fins al cim, i uns 600 linials. Ho tornarem a provar alguna altra ocasió més ben equipats.

Desfem uns metres per l'aresta, amb molt de compte, ja que cal passar algun pas aeri que de baixada encara és més incòmode. En un punt veiem factible abandonar la carena i baixar directament pels forts pendents d'herba de la banda est. Baixem el primer tram amb compte, i sense més problemes anem perdent alçada traçant una llarga diagonal fins al punt on hem començat. Així hem fet via estalviant la travessa més delicada de l'aresta.

Tot baixant contemplem la bonica imatge de la Pica Roja davant nostre, i la compartim amb un bon grup d'isards que pasturen plàcidament per aquests pendents. Fem l'últim tram pel mateix camí per on hem pujat, passant pel solitari refugi.

Tot i no haver assolit el cim la ruta ha valgut la pena, si més no com a exploració per conèixer el recorregut i tornar-hi un altre dia amb l'equipament adequat. Les vistes cap a les grans muntanyes de l'entorn en un dia clar i serè com el d'avui compensen l'esforç dels poc més de 800 metres de desnivell que hem pujat. De tornada parem al bonic Pla de la Selva, on hi ha una excel·lent panoràmica de la muntanya.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta