Puigllançada (2.409 m.)

Amb menys neu de la que aparenta, enfilem una de les muntanyes clàssiques del nord-est del Berguedà. La seva silueta cònica amb la base ampla, i coronada per una antenna reflectora és visible des de molt enllà. En aquesta ocasió hi arribem des del Coll de la Creueta, fent una llarga i monòtona aproximació.

Fitxa

• Lloc de sortida: Coll de la Creueta, (Castellar de n'Hug)
• Distància: 13,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 700 metres
• Temps aproximat: 4:30 h.
• Dificultat: Fàcil
• Cartografia: Moixeró - La Tosa, (1:25.000), Editorial Alpina
• Itinerari: Coll de la Creueta - flanqueig Tossal del Rus - Collada de les Torres - Costa Geperuda - Puigllançada - Llenguaeixuta - Coll del Tossal del Rus

Crònica

El Puigllançada és una muntanya molt fàcil, arrodonida per totes bandes, el que se sol dir un cim de vaques. Tot i això té una alçada considerable, i el seu aïllament li ofereix una gran visió sobre l'entorn, i alhora és un cim que es pot divisar des de molts punts del Prepirineu. Aquest aïllament també fa que sigui una zona molt sensible al vent, que gairebé sempre bufa al cim. Un dels punts des d'on és més ràpid pujar-lo és des de Coll de Pal, ja que es comença des de gairebé 2.000 metres en una pujada directa tot i que també foça més dreta. També s'acostuma a pujar des de la collada del Pedró, però llavors cal seguir molta estona al costat de l'estació d'esquí, fet que li treu totalment l'encant que pugui tenir. És un cim molt apte per pujar amb raquetes de neu (quan hi ha neu, és clar), ja que el pendent és progressiu, i en ser una zona oberta i amb visió cap al cim es pot triar el recorregut. També es pot pujar amb esquís de muntanya, però és una ruta molt fàcil i de poc interès.

Nosaltres pugem avui des del Coll de la Creueta, i fent una ruta que planeja una bona estona abans d'enfilar cap al cim. És un itinerari més llarg del que em pensava, i val a dir que força monòton. Hi havia molt poca neu, per això pujarem només amb botes. Sortim des del mateix Coll de la Creueta i comencem a caminar cap a l'est. Caldrà vorejar pel seu vessant nord el petit i arrodonit cim del Pla de Baguet. Només aquesta volta ja requereix una bona estona. Sense camí evident baixem per una coma i voregem la muntanyeta sense acabar d'arribar a la seva base. La llarga volta ens porta fins al Pla del Rus, on hi ha la Barraca Nova de Rus, utilitzada per guardar el ramat. No gaire lluny hi ha les restes de la barraca vella.

Des de la Barraca Nova de Rus planegem per una pista, ja amb el Puigllançada davant nostre. Encara queda un bon tros d'aproximació, vorejant ara el Tossal de Rus per la seva base, fins arribar a la Collada de les Tortes. Des d'aquí veiem un esquiador que puja pel Torrent de l'Euga Blanca, probablement l'únic punt en què hi ha prou neu gràcies a l'acumulació del torrent, per pujar. Nosaltres enfilem una mica més per la dreta, per la Costa Geperuda. El Puigllançada ens queda al davant lleugerament cap a l'esquerra. Ara ja pugem de debò, per terreny de pastura obert. Enfilem fins una zona més planera, a l'extrem de l'Amorriador de Rus, just on comença el Torrent de l'Euga Blanca. Des d'aquí ja només queda l'última pujada al cim. Caldrà encara enfilar una estona per terreny molt obert tendint cap a l'esquerra (sud-oest), i una mica més pendent que fins ara. El darrer tros anem amb compte ja que aquí sí que hi ha una mica més de neu, neu ventada gairebé gel, que rellisca molt.

Arribem a l'ampli cim, coronat per una esgarrifosa antenna reflectora de grans dimensions, visible des de quilòmetres lluny. Trobem un grup força nombrós de gent que ha pujat amb raquetes. I com a sorpresa agradable també trobem a dalt del cim l'amic i excel·lent fotògraf Jaume Cusidó (http://www.jaumecusido.com), amb la seva companya i també la seva inseparable càmera. M'ha alegrat molt coincidir amb ells, tot i que hem xerrat poca estona perquè feia força fresca.

Comencem a baixar seguint la poc definida aresta sud del Puigllançada, que més que una aresta és una carena ampla i còmoda. Anem baixant per la carena de les Tortes o de Llenguaeixuta fins que un bon tros avall tendim cap a l'est per anar a buscar l'evident Collada de les Tortes, per on ja havíem passat abans, just a sota d'on comença a enfilar-se el Tossal de Rus. Contemplem el Tossal de Rus davant nostre, un cim arrodonit, però peculiar per un seguit de feixes naturals, com cercles que envolten el cim amb una seqüència concreta i repetida. És ben curiós.

Després d'haver fet el cim i tornar fent una volta circular, tornem ara pel mateix camí durant una estona, seguint per la pista que volta el Tossal de Rus. Probablement l'opció més interessant hauria estat pujar fins al Tossal, i així tancar del tot el cercle. Com que no hi havia neu i l'itinerari és força monòton vam seguir ràpid per la pista. Tornem a arribar a la Barraca de Rus, i ara voltem el Cim del Pla de Baguet per l'altra banda, és a dir, pel sud, tot seguint una pista utilitzada a l'estiu pels pastors, que tot planejant ens porta de nou fins al punt d'inici.

Hem pujat el Puigllançada per un camí menys habitual. Si hi hagués hagut neu, fer-ho amb esquís o raquetes segurament hauria millorat molt l'experiència. Fer-ho a peu és força llarg i monòton.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta