Sortida accidentada a la Tossa Plana de Lles

Amb les últimes nevades el risc d'allaus era considerable, i per això amb un grup dels Mountain Runners fem una sortida fàcil, per una zona sense risc. Malauradament el que havia de ser una matinal senzilla va acabar amb el rescat d'una companya que es va trencar la cama en una caiguda desafortunada.

Sortim de Berga vuit persones: Àngel, Cinto, Pep, David, Marc, Carme, Franc i jo mateix. Anem amb cotxe fins a l'aparcament del refugi del Cap del Rec, posem les pells, ens calcem les botes i comencem a foquejar. Per fer un itinerari més variat, el Cinto proposa fer una volta circular. Gairebé al mateix punt de sortida deixem les pistes d'esquí de fons per endinsar-nos per un camí en direcció nord que ens porta fins a l'estany de l'Orri. Des d'aquest punt, per un camí poc evident, i enmig d'arbres que hem d'anar esquivant, tendim cap al nord-est per vorejar les Canals de l'Orri, que tenen algunes canals molt atractives. Enfilem cap al Roc Blanc (2.752 m.), un turó arrodonit des del qual ja es veu el cim de la Tossa Plana de Lles (2.916 m.), el segon cim més elevat de la Cerdanya, només superat pel Carlit, que té 6 metres més.

Des del Roc Blanc contemplem cap a l'est els llacs de la Muga i la vall de la Llosa al fons. A sobre la Carbassa (2.741 m.) i la serra de Comaermada. Més enllà el Puigpedrós (2.914 m.) Cap al nord, ben a prop, divisem la Torreta de Vallcivera (2.848 m.), i més enllà els cims andorrans. Cap al sud la vista frontal del Cadí és magestuosa. La Tossa Plana és un cim molt arrodonit, sense cap dificultat i a voltes fins i tot avorrit, però sí que té molt bona vista, i és una bona alternativa per fer una sortida matinal fàcil i agraïda.

Al tram superior és molt obert, i fa molt vent. La neu és escassa, ja que se l'ha endut el vent. En alguns trams és molt dura, regelada. Arribem al cim i fem la foto d'equip, però de seguida comencem a baixar ja que el vent és molt molest, fins i tot ens fa caure en algun cas. Si hem pujat per vessant est de les canals de l'Orri, ara anem a baixar pels lloms suaus del vessant oest. Les dues primeres pales son fàcils però divertides, i la neu és bona. Tots gaudim de la baixada, però maulauradament, al cap de poc, en un lloc gairebé pla, la Carme pateix una caiguda fortuïta molt més greu del que semblava inicialment.

Baixàvem gairebé de costat, i precisament la Carme comentava que estava gaudint de la baixada. Anàvem a poc a poc, i el lloc no tenia cap dificultat, però a vegades la deessa Fortuna ens juga males passades. Una petita acumulació de neu tova li va provocar una caiguda gens aparatosa, d'aquelles que ens han passat mil i una vegades sense cap conseqüència, però en aquesta ocasió la fatalitat es va acarnissar amb la Carme, i de seguida vam veure que la situació era greu. Vam treure-li els esquís i la vam estirar. Tot i la seva fortalesa mostrava signes inequívocs de molt dolor. Vam avisar els serveis d'emergència i ens van dir que enviaven un helicòpter de salvament.

Des que vam trucar fins que va arribar l'helicòpter van passar una hora i 10 minuts, un temps que considero excessiu, ja que havíem donat la posició exacta (amb GPS), i era un lloc de fàcil accés i amb bones condicions meteorològiques. L'helicòpter va venir des de Sabadell, i em pregunto si no n'hi havia cap més a prop. El temps d'espera es va fer molt llarg, especialment en veure que el dolor de la Carme era molt intens. Va mostrar sempre una gran senceresa tot i la situació extrema. La vam tapar amb les mantes tèrmiques que portàvem, i li vam donar analgèsics seguint la prescripció del metge per telèfon mentre esperàvem el rescat. Al final va arribar l'helicòpter i van poder evacuar-la. Quan arriba l'helicòpter, el bomber responsble del salvament ens fa marxar uns metres per seguretat.

La resta vam acabar d'arribar fins al cotxe molt consternats i afectats. Amb el Cinto vam anar fins a l'hospital de Puigcerdà on ja hi havia la seva família i alguns amics. Vam poder parlar amb la Carme. El pitjor diagnòstic es va confirmar: trencament doble de tíbia i peronè. La Carme però estava animada, ja que és una persona forta i optimista.

Quan passen situacions com aquestes, a part de la consternació inicial, també et planteges molts temes. El risc és inherent a l'activitat humana, i considero que no vam assumir riscos innecessaris, ja que vam anar sempre pels llocs més fàcils i amb totes les mesures de seguretat necessàries. La mala sort va jugar una mala passada. Tinc dubtes si el petit mosquetó que a vegades portem entre la fixació de l'esquí i la bota va contribuir al desenllaç, ja que tot i que la fixació va saltar, la cama va quedar lligada a l'esquí mitjançant el mosquetó. Un tema per reflexionar. També em fa pensar la rapidesa dels serveis de rescat, ja que tot i que cal dir que van actuar de forma diligent i professional, van trigar molt temps a arribar.

Des d'aquí vull enviar una forta abraçada a la Carme, desitjar-li una ràpida recuperació i transmetre-li molts ànims.