Cap de la Serra del Verd

La neu excepcional d'aquest any ens ha permès fer una muntanya poc habitual amb esquís. Els lloms suaus del vessant nord-est són fàcils de pujar. A dalt la vista de la banda sud del Cadí és magestuosa, i la baixada pel torrent Forcat la recordarem.

Ens reunim una bona colla el dissabte al matí a Gósol amb l'objectiu de pujar fins al Cap de la Serra del Verd, un cim modest per la seva alçada: 2.288 m., però molt interessant, ja que la seva posició estratègica entre les serres del Cadí, del Port del Comte i Ensija li donen una perspectiva de totes elles molt interessant. Aquest cap de setmana el risc d'allaus era molt elevat, i aquesta zona queda força protegida. Avui el Toni, bon coneixedor de la zona, ens farà de guia.

Serem 8, tres amb raquetes: la Sílvia, la M. Àngels 1 i la Pat, i 5 amb esquís, la M. Àngels 2, la Queralt, el Toni, el Dani i jo mateix. Sortim de Gòsol i agafem la pista que mena cap a Santa Margarida. Ben aviat hi trobem neu. Seguim amb els vehicles durant un tram, però ben a la vora de l'ermita els aparquem i ens calcem els esquís i les raquetes. Seguirem la mateixa pista durant una bona estona, conicidint amb el GR. En algun punt fem drecera per evitar les llaçades de la pista. Guanyem alçada progressivament.

Al cap d'una estona d'anar pujant arribem al Coll de la Mola, on veiem els efectes destructius de l'episodi de vent que va patir el país fa unes setmanes. Hi ha força arbres arrencats de soca-rel. Ens queda Gósol a sota, i anem contemplant la bonica imatge transversal del Pedraforca que ens acompanyarà bona part del camí.

Seguim pujant pel que a l'estiu deu ser una pista, però que amb la neu està totalment desdibuixada. Des del Coll de la Mola pugem per la banda nord, amb una temperatura força més baixa, i el camí s'enfila més. Arribem al Portell de l'Ós on s'obre una bonica panoràmica cap al sector de Tuixén. Als nostres peus tenim la fonda obaga del Verd. Passem per sobre una tanca de la pista, un bon indicador de la quantitat de neu que hi ha en aquest sector. Seguim un tram més fins que aprofitem una àmplia i assolellada esplanada per esmorzar.

Reprenem la marxa i el camí comença a pujar de forma més decidida. Pugem per la Solana dels Cavallets, una zona oberta, sense arbres, i en pendent moderat. Tenim una vista formidable del Pedra davant nostre. Anem pujant, i aviat trobem la carena cimera. Arribem a dalt de l'ampli cim i contemplem les vastes panoràmiques que s'obren davant nostre, especialment en un dia anticiclònic com el d'avui. Veiem perfectament la zona de la Maladeta amb l'Aneto enmig. Més enllà la zona de Cotiella i el Turbón. Molt més a prop gaudim de la imatge frontal de la cara sud del Cadí, curulla de neu. Cap a l'est, en primer terme tenim el Cap de l'Urdet (2.240 m.), el segon cim de la Serra del Verd; més enllà gaudim de la cara oest de la Serra d'Ensija, el seu cantó més salvatge. Un espectacle natural d'allò més interessant.

Fetes les fotos de rigor comencem a baixar pels amplis i suaus vessants del Prat Nabiral fins a trobar el coll dels Belitres, des d'on encarem el Torrent Forcat. Al principi és força dret, i també estret. Però la neu és increïblement bona. N'hi ha un bon gruix, i la qualitat és excel·lent. El torrent Forcat és molt obag, i la neu es conserva. Té força pendent, i alguns passos són un xic obligats (S2-S3), però amb aquesta neu gaudim d'allò més. Feia temps que no m'ho passava tan bé baixant.

En arribar a una petita presa que hi al mig del torrent, prenem una pista cap a l'esquerra. El torrent continua cap a Torrentsenta, però baixaríem massa avall, i en aquest punt el torrent ja és molt tancat. Acabem de deixar-nos lliscar per la pista fins al punt de sortida.

Ha estat una sortida fàcil i agraïda, en companyia d'una bona colla d'amics. Hem fet gairebé 900 metres de desnivell. Hem contemplat unes vistes excepcionals i heu gaudit com nens amb la baixada pel Torrent Forcat.