Caminades

Cresta de Queralt

Desgrimpada delicada, exposada i vertical

A sobre mateix de Berga i prop de la bonica ermita de Sant Pere de Madrona neix un crestall que finalitza just a l'aparcament del santuari de Queralt. Recentment s'ha popularitzat aquest itinerari, sobretot arran del desbrossament i neteja que permet recorre'l amb comoditat. Una forma diferent, estètica i un xic més aventurera d'accedir a aquest gran mirador de Catalunya. La ruta és fàcil, tot i que cal grimpar per terreny aeri i superar un parell de desgrimpades breus però delicades (III).

La Tosa (2.536 m.) per les Muntanyetes (hivernal)

Torrent de la Mena, des de dalt

Tornem a recórrer un dels itineraris més salvatges i estèticament potents al vessant sud del Moixeró, enfilant el seu punt culminant a través d'un laberint d'agulles, parets i canals de gran bellesa. Sortim des de l'Hospitalet de Roca-sança i fem una breu parada a la curiosa Foradada abans de continuar fins a la base de les grans parets calcàries. Encadenem diverses canals fent alguna grimpada un pèl més complicada per la presència de neu i gel. Sortim de l'itinerari laberíntic per les antigues mines de la Mena, i acabem de remuntar fins al cim. Fem parada al Niu d'Àliga i iniciem el descens per coll de Jou i Roca-sança.

Les Encantades

Les Montserratines

Al nord de la Móra Comdal unes petites muntanyes de conglomerat recorden el massís Montserratí per les seves formes arrodonides. Sortim des del mirador de Serra-seca, prop de Cambrils i pugem suau fins el Pla de les Guàrdies. Comencem a baixar i entaforar-nos en un entramat de torrents i barranqueres. Creuem el Torrent Mal i anem obrint vistes cap a les Encantades, les formes més peculiars i curioses de l'entorn. Baixem cap al fons de la vall observant les punxegudes agulles i esperons. Passat el petit nucli del Sàlzer pugem per pista fins al punt d'origen.

Caminant per les Bardenas Reales

Imatge nocturna de Castildetierra, símbol de les Bardenas Reales

Diverses rutes curtes al parc natural de les Bardenas Reales ens permeten admirar les curioses formes d'aquest espai semidesèrtic situat al sud de Navarra. Els intensos colors rogencs de la terra argilosa i l'erosió produïda per l'aigua i el vent ofereixen un paisatge singular, amb racons de gran bellesa. En absència de camins indicats, ens aventurem per un terreny inhòspit i divertit; improvitzem i descobrim racons molt bonics ben diferents del que coneixem. Tota una meravella geològica.

Volta als Mallos de Riglos

Mallos de Riglos

Una volta a les impressionants moles vermelloses de sediments conglomerats ens permet contemplar la seva verticalitat i les formes curioses. Des del poble de Riglos avancem cap a la base del mallo Pisón, i el voltem fins a buscar l'ample canal que puja entre aquell i el mallo Firé. Pugem fort per un caminet fins a situar-nos per sobre dels mallos, observant-los per darrera amb els últims rajos de sol sobre el riu Gállego. Prop del refugi Roseta comencem a baixar i tanquem el cercle voltejant el vessant nord i est.

El Castellot (891 m.) Castell de Puigarbessós

Pantà de la Baells. Al fons Ensija

Al límit est de la serra de Picancel, gairebé sobre el pantà de la Baells, s'aixeca un turó que, malgrat la seva modesta alçada, és un punt de conexió visual cap a totes bandes, i precisament per això antigament s'hi bastí un castell. Des del magnífic pont gòtic de Pedret anem a buscar un vell camí, pràcticament desaparegut, que remunta la carena que ens portarà fins el petit cim, on queden unes restes testimonails de l'antic edifici. Tornem per la pista de la Mesquita, tot fixant-nos en el magnífic piló de terme, conegut com la Terma Alta.

La Carbassa (2.736 m.)

Entre la vall de Meranges i la vall de la Llosa, la serra de Comaermada traça una llarga línia de sud a nord, amb relleus suaus però considerable alçada. Sortim des de Talltendre i enfilem per pistes i camins difusos cap al nord, sempre pel llom d'una desdibuixada carena. La pujada és llarga i progressiva, amb trams monòtons, però una gran panoràmica sobre la Cerdanya i els seus cims. Passem els Orris i el Tossal de l'Amorriador, on ja veiem l'ampli cim, i ens hi encarem per pales amples i suaus, castigades pel vent.

Roc de Sant Aventí (1.480 m.)

Rocs de Queralt

Per sobre de la Pobla de Segur una llarga carena es dibuixa cap al nord fins al punt més alt, on hi ha un vèrtex geodèsic i un excel·lent mirador. Seguirem aquesta llarga carena tornant, però d'anada fem marrada per vorejar per sota els montserratins Rocs de Queralt. Pugem per l'intrèpid pas equipat de la Canalissa, i per la carena de Roques Roies arribem al poble abandonat de Montsor, dalt d'un morral. Per pendents suaus coronem el cim, i tornem per la carena creuant la cresta de Gelat, el Salt del Llop i fent una breu parada a la curiosa Roca Foradada.

Rocalta (1.489 m.) Cingles de Pessonada

Mirador natural als cingles de Pessonada

Ens situem al poble pallarès de Pessonada, sota la cinglera del mateix nom, i pugem suau fins la Mare de Déu de la Plana. De sobte el camí enfila molt fort buscant els passos entre les feixes de la cinglera, i en un parell de punts trobem els Escalirons, uns passos equipats amb esglaons per superar els ressalts verticals. Gairebé al capdamunt contemplem un antic refugi de la Guerra Civil, i acabem de pujar fins al cim panoràmic. De tornada fem una breu parada a l'ermita troglodítica de Sant Joanet.

Serra de Carreu (est)

Serra de Carreu

Fem la segona part del recorregut per dalt de la cinglera, sortint des de més amunt del poble de Bóixols i enfilant per un camí mig perdut cap al grau de Queralt. Amb una bona timba sota els nostres peus cap al vessant sud, i terreny més suau pel nord, avancem pel fil del cingle, contemplant la llarga línia de la serra. El terreny és fàcil, i evolucionem principalment caminant amb alguna petita grimpada. Superem el Pical Ras, punt culminant de la serra, i també el Cap de Carreu, just abans d'iniciar el descens cap al Pas de la Ce. Tornem per un camí que faldeja la serra per sota dels cingles.

Pàgines