Roc de Sant Aventí (1.480 m.)

• 

  Rocs de Queralt

• 

  Pas equipat de la Canalissa

• 

  Arribant al despoblat de Montsor

• 

  Montsor

• 

  Els únics habitants de Montsor

• 

  El poble està mig ensorat

• 

  Capçalera de la Vall Fosca, des del cim

• 

  Baixem per la cresta de Gelat

• 

  Cim de la Roca Foradada

• 

  Roca Foradada

• 

  Deixem enrere el morral de la Roca Foradada

Per sobre de la Pobla de Segur una llarga carena es dibuixa cap al nord fins al punt més alt, on hi ha un vèrtex geodèsic i un excel·lent mirador. Seguirem aquesta llarga carena tornant, però d'anada fem marrada per vorejar per sota els montserratins Rocs de Queralt. Pugem per l'intrèpid pas equipat de la Canalissa, i per la carena de Roques Roies arribem al poble abandonat de Montsor, dalt d'un morral. Per pendents suaus coronem el cim, i tornem per la carena creuant la cresta de Gelat, el Salt del Llop i fent una breu parada a la curiosa Roca Foradada.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: La Pobla de Segur (Pallars Jussà)
• Distància: 20,82 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.175 metres
• Temps: 7:23 hores
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Pallars Jussà Mapes Comarcals. ICC (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Abans de l'obertura del pas pel congost de Collegats, la comunicació entre el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà passava pel poble de Montsor, situat en un punt estratègic a mig camí. Però a mitjan segle XIX es va obrir un sinuós pas per dins de l'estret, i ja pràcticament ningú no pujava a Montsor, situat dalt d'un penyasegat erm i rocallos. El poble va iniciar una lenta i inexorable decadància fins a ser totalment abandonat. Actualment tots els edificis del poble estan totalment o parcialment ensorrats. L'anirem a visitar, però abans farem un bon reconeixement de l'entorn.

Quedem a l'entrada nord de la Pobla de Segur amb la Teresa i el Joan, que avui ens acompanyaran en l'excursió pels Rocs de Queralt i els Rocs de Sant Aventí. Com que anem amb dos vehicles, en deixem un a la Pobla i amb l'altre ens desplacem un quilòmetre amunt per la N-260 fins un aparcament, situat just al PK 307. D'aquesta manera ens estalviarem caminar un quilòmetre pel costat de la carretera, ja sigui d'anada o de tornada. Des del mateix aparcament surt un caminet que marxa cap al nord, i que trobarem senyalitzat amb marques de pintura de color groc.

Caminem per sobre del camí vell de Montsor, un camí històric que unia els dos pallars, i que l'obertura del pas pel Congost de Collegats va relegar a l'oblit. Fa uns anys s'ha recuperat i es promociona com a reclam turístic. Molts trams d'aquest camí mantenen un notable empedrat, i la seva configuració amb revolts ben traçats seguint la línia més lògica n'evidencia la importància pretèrita. Quantes ànimes devien haver trepitjat aquest empedrat durant segles abans que nosaltres! Traginers carregats, famílies senceres, pagesos, mercaders,... Pedres que tresoren mil-i-una històries.

El camí puja decidit, sempre en direcció nord. A la nostra esquerra (oest) veiem el morral de la Roca Foradada, per on tornarem més tard. Més a la dreta (est), es van dibuixant els Rocs de Queralt, unes moles de conglomerat d'aspecte montserratí, gastades i arrodonides, i d'un color vermellós. Enfront nostre ja s'entreveu el poble de Montsor, dalt d'un turonet de roca. A la zona dels Emprius el camí fa un parell de zig-zags, i en el segon, quan el terreny es suavitza, abandonem el camí principal que continua amunt i en prenem un de secundari a la dreta. Trobem algunes fites, però molts trams d'aquest camí són poc evidents, i cal parar atenció. Afortunadament avui som 4, i de seguida anem trobant el millor pas.

Aquest camí segundari que prenem marxa cap a llevant, tot planejant a certa distància de la base dels Rocs de Queralt, que contemplem en tota la seva plenitud. El camí fins i tot tendeix a baixar, seguint el curs d'un torrent indefinit. Sobresurten els punts més alts dels Rocs de Queralt, com el Turó de la Llosa, al final d'un carena amb diversos promontoris, i el Tossal Gros, més ample i arrodonit.

Flanquegem una bona estona per sota les roques, i les anem vorejant seguint la sinuosa forma del terreny. Al cap d'una bona estona arribem a Gramuntill, una gran masia envoltada de camps. Trobem un grup de corredors que ens expliquen que per sobre del camí per on hem vingut n'hi ha un altre de més interessant, el camí de l'Arreposador. Segons sembla havíem de seguir una mica més amunt pel camí vell de Montsor. Ens comenten que aquest camí està més ben conservat i és més fàcil de seguir. En tot cas el que hem seguit ens ha proporcionat una bona perspectiva dels estètics Rocs de Queralt, tot i que en alguns punts costa una mica d'endevinar el traçat.

A partir de Gramuntill el camí canvia radicalment. Deixem de planejar i pugem molt fort, primer per una vella pista, i tot seguit per un camí molt pendent que s'enfila cap a la Canalissa. Per sobre dels nostres caps veiem una doble canal amb una gran roca al mig. Ens preguntem per on pujarà el camí, si per la subcanal de la dreta o la de l'esquerra. No encertem el pronòstic, ja que tot i que de lluny semblava més dret, el pas avança per la canaleta que queda a l'esquerra. El camí costerut hi puja fins que el pas esdevé força vertical. Llavors trobem el pas equipat de la Canalissa, amb diversos trams d'escales metàl·liques encastades a la roca, i cadenes per facilitar la progressió. És un equipament una mica sobredimensionat, però en tot cas permet pujar sense problemes una canal força vertical, amb 3 o 4 trams d'esglaons.

Superat el pas de la Canalissa ens situem sobre els Rocs de Queralt, i si fins ara estàvem arrecerats al vessant sud, ara estem exposats des de la carena als vents freds que vénen de nord. Avancem cap a ponent per un camí ben fresat i indicat, primer per dins del bosc, i més endavant per una zona oberta i de paisatge arrodonit. Arribem al coll de Montsor i retrobem el camí vell que havíem deixat per conèixer els Rocs de Queralt. Seguim cap a la dreta per una pista vella que puja fort cap a la carena de Roques Roies. Des de la part alta d'aquesta arrodonida carena veiem davant nostre els vestigis del poble de Montsor, dalt d'un petit morral de roca.

En pocs minuts arribem a la base del poble, i pugem per un caminet que fa sengles giravolts abans d'arribar al nucli, situat en un balcó panoràmic sobre la plana del Pallars Jussà. El poble es va abandonar ja fa més d'un segle, i la majoria de les cases estan mig ensorrades. Havia estat una vila closa, amb les cases apinyades sobre el petit turó. Tot és inert, i es nota que la vida aquí fa temps que es va esvair. Trobem només quatre ases xafarderots amb qui compartim el replà davant de l'església de Santa Maria, arrecerats del vent i amb bones vistes cap al sud. L'església és l'únic edifici que conserva una certa dignitat, i es manté dempeus tant la volta principal com el campanar. No la sacristia, que està enfonsada. Fem una pausa per menjar uns ganyips, contemplar el paisatge i tafanejar uns minuts per les restes del poble.

Reprenem el camí per sobre del poble i seguim la pista amunt. Més endavant ens adonem que hem fet una mica de marrada, i que podíem haver traçat directament seguint la línia de la carena del Tossalet. No acabem de pujar aquest turó arrodonit sinó que el flanquegem per la dreta, seguint un camí desdibuixat. Seguim pujant i remuntem la carena fins al Roc de Sant Aventí (1.480 m.) punt culminant d'aquest sector amb un vèrtex geodèsic que ho acredita. Fins ara només havíem contemplat els perfils arrodonits i desgastats de la muntanya mitjana prepirinenca. Des d'aquí gaudim d'una excel·lent perspectiva de la capçalera de la Vall Forsca, amb grans cims coberts de neu com el Subenuix, el Peguera i el Montsent de Pallars. Més a l'est no costa endevinar la Pica d'Estats, el Monteixo i el Comapedrosa, envoltats dels seus subalterns.

Som al punt més elevat i alhora el més llunyà de la ruta d'avui. Comencem per tant la tornada. Desfem en primer lloc l'últim tram de la carena per on havíem pujat. Un cop sota el Tossalet, el voltem ara per la dreta (oest), seguint una vella pista. Quan sembla que la pista baixa massa cap a la dreta, seguim pel fil de la carena, però ens emboliquem una mica fins a retrobar el bon camí. De nou sobre el bon traçat anem baixant còmodament fins a la cresta de Gelat, on s'uneix el camí que ve des del poble de Montsor, que veiem a llevant.

Anem baixant per la cresta de Gelat, que no deixa de ser una ampla carena de pas còmode. Més avall trobem el Salt del Llop, un petit pas vertical equipat amb esglaons. Uns metres més enllà arribem a la punta del morral de la Roca Foradada, coronat per una bandera, un mirador natural de la Pobla de Segur i rodalies. Però l'indret específic que dóna nom al lloc, és a dir, la roca foradada, es troba situada uns metres ensota. Baixem poc més avall i trobem un indicador on abandonem per uns minuts el camí principal per arribar-nos a la Roca Foradada. Un camí estret travessa una feixa per sota del morral principal, i en menys de 10 minuts arriba al forat. Es tracta d'una escletxa formada entre el cos principal del cingle i un gran bloc que se n'ha desprès, just al vèrtex d'un esperó.

Vist el curiós indret retornem al camí principal i continuem baixant cap a la Pobla, que cada cop veiem més aprop. Enrere deixem la mola rocosa d'on acabem de baixar. Al cap de pocs minuts passem per la Cambra d'Aigües, on una bassa recull l'aigua que alimenta els grans tubs que baixen cap a la la central hidroelèctrica de la Pobla. Seguim el camí i acabem de baixar fort fins al centre de la població, i acabem la ruta al peu de l'Ajuntament de la Pobla de Segur, un bonic edifici modernista.

Hem fet una ruta de més de 20 quilòmetres al nord de la Pobla de Segur fins al cim panoràmic de Sant Aventí. De camí hem conegut el vell camí empedrat, les vermelloses i arrodonides parets dels Rocs de Queralt, el pas equipat de la Canalissa i el poble abandonat de Montsor. De tornada, després de contemplar les vistes des del cim, hem baixat per la cresta del Gelat i ens hem aturat uns minuts a la curiosa Roca Foradada. Un recorregut ben complet per paratges de mitja muntanya al bell mig del Pallars Jussà.

Imatges