Caminades

Etna, cara sud (cota 2.850 m.)

Contemplant els cràters Silvestri

La intensificació de l'activitat volcànica no ens va permetre arribar al cim, però sí gaudir dels vessants foscos del principal volcà d'Europa, així com diversos cràters secundaris que anem trobant pel camí. Des del refugi Sapienza ens desplacem fins als estètics cràters Silvestri, i comencem a pujar fort sense camí per una aresta de roca i residus volcànics fins al cim secundari de Montagnola. Entre fumaroles i cràters avancem per terreny més pla fins a la base dels cràters summitals, però l'accés està tancat a causa del perill de les explosions estrombolianes. Contemplem les colades de lava inert de diferents períodes, i petits forats que encara fumegen, així com alguna de les notables explosions que desprenen grans núvols de fum fosc.

La Cogulla (1.063 m.)

Arribant al cim de la Cogulla

Voltem per les barranqueres i cingles del vessant nord de la serra del Montsant fins assolir el punt més alt d'aquest sector. Arranquem des de la presa del pantà de Margalef, paradís mundial d'escaladors de nivell. Voregem el pantà i ens enfilem pel solitari barranc de la Falconera, on prèviament hem visitat una curiosa cova troglodítica on encara actualment algú hi passa temporades. Visitem el curiós toll de la Cadolla dels Forats, i més amunt el bucòlic Racó del Teix, on es resguarda un arbre monumental. Per camins poc definits acabem de pujar fins al cim, i tornem desfent la carena de la Rovellosa.

Pedraforca 360º

Caminant per sobre de la coma de Cerneres, amb el Cadinell al fons

Sortim de Gósol en un matí lletjot i comencem a seguir el PR C-127 que dóna la volta completa al massís del Pedraforca. Caminem cap al nord i passem Font Terrers just abans de començar a flanquejar a certa altura la capçalera de la coma de Cerneres, que es dibuixa atractiva cap a l'oest, amb el Cadinell al Fons. Un cop al Collell obrim la mirada cap a la vall de Gresolet, així com la paret nord del Pedraforca que tenim just a sobre de la pista per on baixem. Pugem al refugi Lluís Estasen i seguim planejant cap a les antigues mines de carbó abans de tornar a Gósol. Ruta un xic monòtona en què el Pedraforca saps que hi és, però no el veus enlloc.

Puigsacalm (1.514 m.)

Carena del Puigsacalm amb el Canigó al fons

Fem una ruta linial que ens porta a recórrer pràcticament tota la carena del Puigsacalm de sud a nord. Sortim de la collada de Bracons i de seguida deixem el camí més fresat per enfilar molt fort per passos equipats amb cordes i cadenes fins el primer cim de la carena, el Tosell Gros. Carenegem entre la cinglera, prats d'altura i una bonica fageda en direcció cap al sostre de la serra. Al cim gairebé ni ens aguantem pel vent, i comencem a baixar fins trobar el tercer pic, el Puig dels Llops. Seguim la carena amb vistes cap al Canigó i el Basegoda, i sense adonar-nos-en trepitgem el Puig Corneli, sobre els bonics plans de Santa Magdalena del Mont. Baixem cap al Barret i fent llaçades pel bosc fins a Joanetes.

Santa Magdalena (1.132 m.) i Torrent Fondo

4t ràpel del Torrent Fondo

Des de Collbató comencem a remuntar el vessant sud de Montserrat per la drecera de Fra Garí, un camí molt dret que ens obliga fins i tot a mig grimpar en algun punt. Arribem a l'ermita de Sant Joan, pugem a Sant Onofre i per unes escales costerudes ens enfilem a la Miranda de Santa Magdalena, punt més alt de la ruta. Tornem a baixar pel mateix camí fins trobar-ne un que flanqueja per la base, i seguim fins al coll de les Garrigoses, on ens fiquem dins del barranc. Caminem una estona fins a trobar els trams equipats, on encadenem 8 ràpels, alguns de ben bonics per unes cubetes molt engorjades. Tornem pel camí de les Feixades fent una petita parada a la cova Freda.

Cinglera de la Figuerassa (II)

Cinglera de la Figuerassa, des del Roc Gros

Enfilem de nou la marcada cinglera que presideix la capital berguedana i ens porta fins un dels millors miradors de la Catalunya central. Sortim des de Berga i enfilem els estrets carrers del barri vell fins al castell de Sant Ferran, on seguim el caminet que marxa passat el pont del Diable. Al coll de Vilaformiu trobem la pista, i just als plans de sobre busquem rastres de fites fins a trobar un sender poc definit que ens porta a una tartera incòmoda i tot seguit ja guanya la cinglera. Anirem seguint al fil del precipici, passant pel Roc Gros, fins als miradors. Baixem perl camí de davant, passant per la bonica cova de Can Maurí.

Montcabrer (1.390 m.)

Castell de Cocentaina, gairebé al final de la ruta

Ens situem a l'extrem oriental de la Serra de Mariola amb la intenció de pujar el seu punt més alt. Sortirem des de l'àrea recreativa de Sant Cristòfol, a la part alta de la capital del Comtat, Cocentaina. Acompanyats del vent i la boira anem remuntant cap a l'oest per terreny de carrasques. Passem la font de les Huit Piletes i pugem més fort cap a la base del cim. Passem l'ensorrat mas de Llopis i arribem al coll on flanquegem cap a sota del cim. Ens hi enfilem tot i no gaudir de les vistes per culpa de la boira. Tornem seguint la carena, i allarguem la ruta més del que voldríem per un camí per terreny cremat als incendis del 2012. Abans de tornar al punt d'inici ens enfilem fins a l'icònic castell de Cocentina que presideix la població.

Caminito del Rey

Caminito del Rey

A finals del segle XIX es van iniciar les obres de construcció d'un canal d'aigua a través del Desfiladero de los Gaitanes per alimentar una central hidroelèctrica, així com un caminet artificial de servei suspès al buit uns 100 metres per sobre el llit del riu Guadalhorce. El rei espanyol Alfons XIII va inaugurar aquesta infraestructura, que alhora va servir per comunicar els diferents nuclis del poblet del Chorro. El deteriorament i l'abandó van fer desaparèixer pràcticament la ruta, habilitada precàriament com a via ferrada. Recentment s'ha restaurat el camí amb finalitats lúdiques i turístiques.

Torcal de Antequera

Paisatge càrstic al Torcal de Antequera

Al centre geogràfic d'Andalusia trobem un espectacular paisatge càrstic en què l'erosió de l'aigua i el vent ha modelat les roques calcàries d'origen marí formant un conjunt molt peculiar d'agulles i roques de formes inverosímils envoltades de petites depressions. Ens movem per un espai caòtic i intricat, on fora dels camins més marcats cal intuició per moure's per un terreny d'aventura divertit i gens habitual. Avancem pels espais accessibles entre les formacions rocoses, però també ens enfilem fins als punts més alts, on tenim bones perspectives de l'entorn.

Mulhacén (3.479 m.)

Cresta i pic Veleta des del cim del Mulhacén

Ens enfilem al sostre de la península Ibèrica pel seu vessant sud, des del bonic poble de Trévelez, amb l'arquitectura i el color blanc característics de la comarca de l'Alpujarra. Fem una llarguíssima caminada, sense dificultat però amb un fort desnivell de 2.000 metres pels lloms pelats i d'ambient gairebé lunar. Des del cim tenim una àmplia panoràmica de l'arrodonida Sierra Nevada. També albirem els vaixells que solquen el sud de la Mediterrània, i fins i tot s'arriba a abastar la costa africana des de gran alçada. Pugem seguint el riu de Culo de Perro, i tornem per la Loma del Mulhacén fins al Mirador de Trévelez, on comença la forta baixada.

Pàgines