Viatges

Parc Natural del Verdon

Fem una breu escapada a la Provença per visitar un parc natural francès la principal característica del qual són unes espectaculars gorges. El riu Verdon ha excavat durant diversos mil·lenis un profund congost entremig de la roca calcària d'aquesta zona de mitja muntanya. El nom del riu és ben escaient, deriva de l'occità i fa referència al característic color de les seves aigües. El primer dia fem una ruta en bicicleta per les gorges baixes, sortint des del poble de Greus, fent la volta al gran llac d'Esparron. El segon dia baixarem caminant al peu del riu i recorrerem el sender Blanc-Martel, amb alguns passos equipats i diversos túnels al final. Aquest sender honora un dels pares de l'espeleologia moderna a Europa, que va explorar la zona el segle XIX. El tercer i últim dia tornem al peu del riu però pel vessant esquerre. Baixarem al peu del Verdon i caminarem fins a l'Imbut, un curiós lloc on el riu desapareix i torna a sortir uns metres més avall. Aquest camí és més aventurer i intrèpid, amb diversos passos aeris excavats a la roca i assegurats amb passamans.

Volta a Formentera

Amb una bona colla d'amics marxem cap a Formentera per fer la volta a l'illa en dos dies per un itinerari força aventurer el més a prop possible de la costa. El primer dia recorrem el sector de ponent. Sortim des de la zona portuària de la Savina i voregem l'estany des Peix. Avancem cap a la punta de sa Gavina i l'agresta Punta Rasa. Entrem a l'interior i sempre cap al sud assolim el punt més meridional de l'illa, el far des Cap de Barbaria. Uns corriols divertits ens acosten a les platges de Migjorn, on tornem per l'interior cap a l'allotjament prop de la Savina. El segon dia tornem planejant cap a les platges de Migjorn i les resseguim fins el salvatge racó des Ram. Aquí comença un sender pedregós i tècnic que puja fins a Sa Talaiassa, el punt més alt de l'illa. Per bones pistes a l'altiplà de la Mola arribem al far, punta oriental de l'illa, i seguim cap a trobar uns corriols divertits i ràpids a la zona des Monestir. Girant de nou cap a ponent fem el descens per Sa Pujada, una antiga calçada romana, i arribem a les plàcides platges del Caló de Sant Agustí. Creuem la màniga central de l'illa per la carretera i descobrim la zona nord des des Pujols cap a ses Illetes. Acabem la ruta voltant per l'estany Pudent fins al punt d'inici tancant així una completa ruta al voltant d'aquesta fantàstica illa d'aigües turqueses.

Peaks of the Balkans

Dediquem les vacances d'estiu a fer un itinerari pels Alps Dinàrics, al cor dels Balcans, en una ruta transfronterera que ens portarà a trepitjar Albània, Kosovo i Montenegro. Volem a Dubrovnik (Croàcia), i en un llarg trajecte en autobús ens dirigim a Shkodër (Albània), on el dia següent sortim cap al llac Koman. Un ferri que navega engorjat entremig d'altes muntanyes ens aproparà al lloc de sortida. Comencem a trescar a Valbonë, i la primera etapa ja pugem un dels pics importants, el Maja Kolatës. Acabem la primera jornada a Çerem, i la següent avancem cap al poblat d'estiu de Dobërdol, on els pastors guarden els ramats. Els dies següents ens mourem per Kosovo, amb finals d'etapa a Milishevc, Reka e Allagës i Kuqistë, petits poblets rurals. Amb etapes llargues i dures seguim cap a Montenegro, on farem parada a Babino Polje, Plav i Vusanje. En aquesta darrera població iniciem una duríssima etapa fins al cim més alt de les Dinàrides, el Maja e Jezercë (2.694 m.) Els dies següents seguim caminant cap a Theth a través del fabulós parc nacional de Prokletije, i tanquem el cercle arribant a Valbonë, de nou a Albània, després de 12 dies. Tornem a navegar pel llac Koman, visitem Shkodër i acabem les vacances fent parada a la ciutat medieval de Kotor i el seu bonic fiord a la costa de Montenegro, i finalment la ciutat emmurallada de Dubrovnik, a Croàcia. En ambdues ciutats passegem pels seus carrers estrets, i pugem als seus castells, amb una bona caminada que ens dóna una visió a vol d'ocell.

Camí de Cavalls

Ens desplacem a Menorca per fer la volta a l'illa damunt de la bicicleta en 4 etapes, recorrent el tradicional Camí de Cavalls. Sortim de Maó i avancem en sentit anti-horari per la costa nord fins a les Platges de Fornells. Pel camí creuem el Parc Natural de l'Albufera des Grau i alguns petits poblets arran de mar. El segon dia tenim l'etapa reina, ja que creuarem els penya-segats de l'abrupta zona nord de l'illa. Durant l'etapa gaudirem de cales precioses com la de Tirant, Cavalleria, Binimel·là, Pregonda i la mítica cala del Pilar. La tercera jornada la comencem a Ciutadella, i recorrerem més de la meitat de la costa sud, on ens banyarem en algunes de les cales més conegudes de l'illa com Son Saura, la Turqueta, la Macarella o la Macarelleta. També ens mourem més per l'interior en una zona de barrancs. Des de Son Bou comencem l'última etapa entrant a l'interior per visitar el conjunt talaiòtic de la Torre d'en Galmés. Tot seguit tornem a la costa i ens aturem a la bonica cala d'en Porter i al poble de postal de Binibèquer. Una ruta preciosa, dura i difícil, amb trams de poca ciclabilitat on hem d'empènyer i fins i tot carregar la bicicleta, però els paisatges costaners idíl·lics sobrepassen l'esforç esmerçat.

Baztan - Bidasoa

Al nord de Navarra, tocant a França i Guipúscoa, trobem unes valls atlàntiques verdes, ufanoses i amb perfils arrodonits. Dedicarem unes curtes vacances de Setmana Santa a recórrer en bicicleta una part important d'aquest sector, vertebrat pel riu Baztan, el qual passa a anomenar-se Bidasoa quan surt de la comarca i gira per desembocar al Cantàbric. Fem tres rutes per conèixer els diferents sectors, el primer dia en ple Baztan, sortint des de la població més important, Elizondo, i assolint un cim molt panoràmic, l'Alkurruntz. El segon dia recorrem la via verda al peu del riu Bidasoa i pugem els fortíssims pendents fins al cim del Larrun, gran talaia de la contrada i la cosa labortana. El tercer dia ens movem pels voltants de la mística població de Zugarramurdi, en una zona de coves i contes de fades i bruixes. Finalment acabem l'últim dia amb una ruta curta i fàcil al Senyoriu de Bertiz, un petit parc natural amb una vegetació frondosa i magníficament conservada.

La Vanoise - Gran Paradiso

El Parc Nacional de la Vanoise està situat a la Savoia francesa, entremig dels massisos del Mont Blanc (al nord) i els Ecrins al sud. És fronterer amb el Parc Nacional del Gran Paradiso pel vessant italià, i ambdós formen conjuntament una de les majors zones protegides de tot Europa. Guadirem d'uns dies de muntanya en un paisatge que ens permet observar els diferents estatges de la muntanya alpina, des de les grans zones de pastures a les zones baixes, amb petites bordes i granges que espurnegen el paisatge, fins a les muntanyes pedregoses i finalment les impressionants glaceres als cims més alts. Fem una ruta circular pels dos parcs durant la qual farem diverses activitats que ens donaran una bona perspectiva d'aquest preciós sector dels Alps. Els primers dies ens establim a la bonica població de Pralognan-la-Vanoise on pujarem diverses muntanyes fàcils i agradables, amb grans vistes cap al sector de la Grande Casse, sostre del massís. També gaudirem de llocs emblemàtics com l'estany de les Vaques (foto) o del coll de la Vanoise. Després avancem cap a la vall d'Isère i enfilem muntanyes més altes, ja en zona glacial. Ben aclimatats entrem a Itàlia per la vall d'Aosta i pugem el Gran Paradiso. Tornem a entrar cap a França i de camí pugem la Rocciamelone, un cim molt estimat a la vall de Susa, i ja dins de França una muntanya glacial molt interessant: l'Albaron. Ja de tornada ens enfilem al Grand Galibier, al límit entre la Mauriena i el Briançonès.

Sicília: l'Etna i les illes Eòlies

Contemplant els cràters Silvestri, a la part baixa de l'Etna

Dediquem una setmana de primavera a explorar una bona part de l'illa de Sicília, dedicant especial atenció als volcans, un fenomen natural que ens apassiona. Ens enfilem a l'Etna en dues ocasions, pel vessant sud i pel nord, però la intensa activitat eruptiva d'aquests dies impedeix arribar a dalt de tot, però sí que permet gaudir d'un interessant paisatge volcànic. Marxem un parell de dies amb ferri a les illes Eòlies, on ens enfilarem al mític Stromboli, un volcà en erupció permanent. També visitem la bonica illa de Vulcano. Coneixerem algunes ciutats costeres amb molta tradició, ja des de l'època grega, com Cefalù, Siracusa, Noto o Catània, la segona capital. Entremig visitem llocs ben interessants com unes gorges entre parets de basalt, o un bonic poblet on es van gravar algunes seqüències de la pel·lícula El Padrí.

Sierra Nevada i muntanyes de Màlaga

Sortim de Trévelez a primera hora per enfilar el Mulhacén

Aprofitem uns dies de bonança hivernal per fer algunes sortides de muntanya al sud de la península Ibèrica, combinant-les amb visites culturals imprescindibles com la ciutat de Granada i l'Alhambra. Dediquem uns dies a conèixer Sierra Nevada i la comarca de l'Alpujarra. Fem una sortida pel vessant nord creuant la llarga i frondosa vall de la Vereda de la Estrella. Canviem al vessant sud i des de Trévelez pugem el sostre de la serralada, el Mulhacén. Ens traslladem llavors al nord de Màlaga per fer una incursió al paisatge càrstic del Torcal de Antequera i recorrem l'espectacular engorjat dels Gaitanes a través del Caminito del Rey. Tornant cap a casa fem parada a Cocentaina per pujar el Montcabrer.

Ladakh (Índia)

Pujant el Kang Yatsé, amb les muntanyes àrides al fons

Al sud de l'Himàlaia trobem aquesta gran zona semidesèrtica, poc poblada, farcida de grans muntanyes i solcada per valls profundes. Abans d'arribar-hi fem el turista visitant el Taj Mahal a Agra i la monumental ciutat de Jaipur. Un cop al Ladakh aclimatem un parell de dies a la capital, Leh. Tot seguit iniciem el trekking de la vall de Markha, el qual ens servirà d'aclimatació per pujar dues muntanyes de més de 6.000 metres, el Kang Yatsé i l'Stok Kangri. Finalitzem les vacances amb una escapada ràpida a la remota vall de Nubra, al límit amb el Pakistan.

Trescant a Svanètia

L'impressionant i remot poble d'Adishi

Al sud del Caucas, sota mateix de les escarpades muntanyes de més de 5.000 metres, s'obre una bonica vall habitada per l'home des de fa molts segles. Els svans han mantingut els seus costums gràcies a l'aïllament i la dificultat d'accés d'aquesta zona remota. La capital de la regió, Mestia, ens trasporta a l'època medieval, i ens sorprèn per la seva quantitat de torres de defensa, les murkvam, que totes les famílies posseïen per protegir el seu clan. Fem diverses rutes per la zona, com el cim panoràmic Mentashi, les glaceres de Chalaati i Shkhara, o la travessa cap als isolats i impressionants pobles d'Adishi, Iprali i finalment Ushguli, el més alt d'Europa. Des de notables miradors contemplem els grans cims caucàsics com el Shkhara (5.206 m.), el més alt de Geòrgia, la gran piràmide del Telnuldi (4.858 m.), o finalment el més característic, estètic i alhora difícil, l'Ushba (4.700 m.)

Pàgines