Volta a Formentera

Amb una bona colla d'amics marxem cap a Formentera per fer la volta a l'illa en dos dies per un itinerari força aventurer el més a prop possible de la costa. El primer dia recorrem el sector de ponent. Sortim des de la zona portuària de la Savina i voregem l'estany des Peix. Avancem cap a la punta de sa Gavina i l'agresta Punta Rasa. Entrem a l'interior i sempre cap al sud assolim el punt més meridional de l'illa, el far des Cap de Barbaria. Uns corriols divertits ens acosten a les platges de Migjorn, on tornem per l'interior cap a l'allotjament prop de la Savina. El segon dia tornem planejant cap a les platges de Migjorn i les resseguim fins el salvatge racó des Ram. Aquí comença un sender pedregós i tècnic que puja fins a Sa Talaiassa, el punt més alt de l'illa. Per bones pistes a l'altiplà de la Mola arribem al far, punta oriental de l'illa, i seguim cap a trobar uns corriols divertits i ràpids a la zona des Monestir. Girant de nou cap a ponent fem el descens per Sa Pujada, una antiga calçada romana, i arribem a les plàcides platges del Caló de Sant Agustí. Creuem la màniga central de l'illa per la carretera i descobrim la zona nord des des Pujols cap a ses Illetes. Acabem la ruta voltant per l'estany Pudent fins al punt d'inici tancant així una completa ruta al voltant d'aquesta fantàstica illa d'aigües turqueses.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya (2 dies)
• Lloc de sortida: La Savina Formentera, Illes Balears
• Distància: 106,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 780 metres
• Temps: 14:30 hores
• Dificultat: IBP=86
• Sensació de dificultat: Mitjana Passos curts no ciclables. Algunes pujades o baixades pedregoses i una mica tècniques
• Cartografia: Formentera Editorial Alpina (1:30.000)

Itinerari

Crònica

L'any passat ens vam reunir amb una colla d'amics i vam fer la volta a Menorca, el conegut Camí de Cavalls, i ens ho vam passar tant bé que aquest any vam decidir repetir l'experiència. Així, amb els mateixos protagonistes vam decidir fer la volta a una altra illa, aquesta més petita, però també molt bonica. La més petita de les Pitiüses, Formentera, serà l'escenari en el que passarem un parell de dies fent la volta completa a l'illa. El dia anterior volem a Eivissa, on aprofitem la jornada per fer una mica de turisme i conèixer aquesta illa. De la volta ràpida que vam fer durant un dia pels seus pobles i alguns racons molt bonics, sens dubte em quedo amb la posta de sol en un penya-segat just davant de l'illot d'es Vedrà. Un gran espectacle natural.

Al vespre ens reunim tots plegats a Eivissa, i sopant acabem de planificar els últims detalls logístics. El diumenge al matí agafem un ferri a dos quarts de nou, i en poc més de mitja hora i un trajecte plàcid gràcies a la mar plana arribem al port de la Savina, situat al nord de Formentera. Agafem un autobús i fem els gairebé 3 km. fins al punt on hem llogat les bicicletes, l'establiment Formentera ProBikes, conegut també com Es Brolls Motos, ja que també lloguen motos. Val a dir que a data d'avui és l'únic establiment de l'illa que tenen lloguer de bicicletes de certa qualitat. Hi ha molts llocs a Formentera on es poden llogar bicicletes de passeig, però nosaltres volíem bicicletes tot terreny adequades per fer una ruta més de muntanya. Hem de dir que el Rafa i el Sandro ens van tractar molt bé, i els estem molt agraïts per l'amabilitat del tracte i per oferir-nos totes les facilitats perquè la nostra ruta fos tot un èxit. Gràcies nois!

Dia 1. Ponent

Un cop equipats comencem la ruta des de la mateixa botiga. Som un bon equip de 7 ciclistes: la Teresa, el Joan, l'Ester, la Yolanda, el Jordi, la Sílvia i jo mateix, el Marc. Pedalem per la carretera principal que creua l'illa (PM-820) en direcció cap a la Savina, on hi ha el port on hem arribat fa una estona. Abans d'arribar-hi girem a l'esquerra, fem uns metres encara per asfalt i de seguida trobem una pista que voreja l'Estany des Peix per l'esquerra, i més endavant un caminet que ens acosta fins a l'estreta llengua de terra que separa aquest estany del mar. Fem una petita pausa al peu d'un escar (embarcadors tradicionals de fusta) per observar el paisatge, i alhora xerrem uns minuts amb una senyora que recull algues que serviran de palla pels seus conills. Girem a l'esquerra i prenem un caminet pedregós que avança a tocar de la costa. És un camí estret i bonic gairebé a peu d'aigua que ens acosta fins a la petita península de Sa Pedrera, on anem girant cap al sud.

Comenem a vorejar la costa occidental de l'illa seguint encara el bonic camí pedregós. Ara la costa es torna més escarpada, i avancem per damunt dels penya-segats, alguns força alts. A partir d'ara pedalem per un terreny rocós i escarpat, que no és difícil però obliga a parar atenció. Anem resseguint la costa per la zona de Masroig gairebé de pla, passant al costat d'alguns penya-segats i ferallons ben bonics. Davant nostre tenim la imatge encara llunyana de la torre de Sa Gavina, a la qual ens anem acostant mica en mica resseguint l'escarpada costa. La torre de Sa Gavina està situada en una de les puntes més occidentals de l'illa, i servia antigament com a punt de vigia i control dels pirates i altres malfactors que volien accedir a l'illa. Totes les torres tenen una estructura similar, de planta rodona, més amples de la base i més estretes a dalt, amb matacans i merlets a la terrassa superior, i amb una alçada de 7 o 8 metres.

Deixem la torre de Sa Gavina i seguim per la costa cap al sud, però una petita caiguda d'un membre del grup provoca una avaria en el canvi i no podem continuar. Truquem a la botiga de bicicletes, i tot i ser diumenge en poca estona ens vénen a ajudar i resolen l'avaria. Un servei excel·lent. Mentre esperen ens entretenim observant les nombroses sargantanes autòctones i endèmiques, d'un vistós color verd. Seguim la ruta cap al sud, amb un tram de costa encara més agresta, amb penya-segats i petites entrades pedregoses de la costa. És un tram molt espectacular i feréstec. Avancem fins a situar-nos damunt mateix de la coneguda Cala Saona, on hi ha una de les poques grans infraestructures hoteleres de l'illa. Voregem la platja per darrere i seguim per l'altre cantó. Retrobem el caminet de la costa i avancem encara uns metres més damunt dels penya-segats.

Arribem a una zona on hi ha 3 o 4 cases aïllades, i aquí seguint la recomanació dels responsables de la botiga deixem la costa i entrem una mica més cap a l'interior, ja que ens indiquen que aquest tram de costa és poc ciclable. Passades les cases trobem una pista secundària molt agradable que més endavant es converteix en camí. Passem per pistes i caminets envoltats per parets de pedra seca per l'interior fins que confluïm a la pista asfaltada que ens portarà fins al punt més meridional de l'illa, el cap de Barbaria. Seguim l'asfalt cap al sud durant 3,5 km. i arribem al far situat just a la punta sud, visible des de ja feia estona. El far està situat a sobre d'un gran penya-segat que ofereix una bonica vista cap al mar i tota la costa sud de l'illa. Una curiositat que també visitem és una interessant cova que té una petita entrada vertical amb una escala de fusta, i que un cop a dins s'eixampla i té una segona sortida molt més gran a mig penya-segat, de manera que ofereix un bonic balcó sobre el mar. Un lloc ben curiós. Descansem una estona visitant la cova Foradada, i després a la superfície gaudint de les bones vistes.

Després de passar una bona estona al cap de Barbaria, prenem un caminet que planeja per sobre de la cinglera i que es dirigeix cap al sector oriental de l'illa. L'agradable caminet avança fins a la bonica Torre des Cap, una altra de les característiques antigues torres de vigia, molt ben conservada per cert. Al peu de la torre prenem una mena de camí pedregós que torna a pujar fins a la pista asfaltada d'accés al far. Un cop a l'asfalt pugem direcció nord fins un replà on hi ha una zona de descans, un aparcament i un curiós cercle megalític. Aquí deixem l'asfalt i prenem una pista a la dreta que comença pujant, però aviat comença a baixar cap al sector oriental, i ens acosta a les cingleres sobre la costa. Poc més endavant s'acaba la pista i comença un camí força ciclable en conjunt, però caldrà superar diverses rases, i en alguns punts haurem de baixar de la bicicleta.

Entrem en una zona força feréstega, i poc habitual en la majoria de voltes en bicicleta a l'illa. Quan preparàvem el recorregut, com que no coneixíem la zona, vam buscar informació a internet d'altres persones que l'haguessin fet. La majoria fan molts trams per asfalt, evitant així parts menys ciclables, però alhora molt boniques. Vam preparar la ruta combinant diverses idees i tracks, i el resultat va ser una volta que amistosament la vam batejar com a extrem, ja que vam buscar algunes variants més salvatges sempre prop de la costa. I precisament aquest és un tram força salvatge i poc habitual per la majoria de ciclistes que fan la volta a l'illa. Aquesta zona ens permetrà contemplar espectaculars penyasegats en una zona poc transitada. Arriba un punt en què la cinglera sobre el mar és alta i trencada, i just aquí anem entrant més cap a l'interior. Alguns trams de camí són poc evidents, i cal anar-se fixant en el GPS i veure els indicis de camí. Creuem algunes parets de pedra seca, i entrem més a l'interior on trobem diversos trams de pista. Tot aquest tram és difícil de definir, ja que creuem diversos camins i pistes, i l'ús del GPS és gairebé imprescindible si no es coneix l'itinerari.

En tota la ruta fins ara no hem trobat cap lloc on fer una parada per menjar o veure, tot i que l'illa és plena de restaurants i petits xiringuitos a peu de platja. De fet la majoria de la zona que hem transitat és salvatge, pedregosa i plena de penya-segats. Mica en mica entrem en una zona més humanitzada, amb petites casetes tradicionals de l'illa, d'una sola planta i principalment blanques. Passem prop de la punta de s'Aguilla i seguim evolucionant cap al nord connetant trams de pista i trams de camí, en un itinerari complex. Al cap d'una estona arribem al restaurant Pelayo, un xiringuito tradicional a peu de platja on farem una bona aturada per menjar i refrescar-nos. Després d'una bona estona de pausa tornem a enfilar-nos sobre les bicicletes, i encadenem de nou diversos trams de pista i camins en un entorn ja més humanitzat. Arribem a les platges de Migjorn, l'extensa zona costanera del sud de l'illa. Pedalem una bona estona a peu de platja.

Després d'uns minuts de pedalar plàcidament a peu de la costa sud, aquí ja més plàcida i planera, decidim que hem d'anar tornant cap a la zona on tenim l'allotjament, prop de la capital, Sant Francesc. Així doncs, enmig de les platges de Migjorn prenem un vial de terra direcció nord, i amb una llarga recta ens enfilem fins pràcticament la carretera principal que creua l'illa. Just abans d'arribar-hi girem a l'esquerra per una pista de terra paral·lela. Encarats cap a l'oest pedalem diversos quilòmetres fins a l'entrada de Sant Francesc. Creuem la vila i prenem la carretera asfaltada de Porto Saler fins a trobar el nostre allotjament, els apartaments Boutique Formentera.

Els apartaments Boutique estan situats en una zona rural, i estan ben condicionats, fins i tot amb piscina, però anant com anem amb bicicleta no és un lloc especialment pràctic, ja que per anar a sopar haurem d'anar de fosc en bicicleta fins a la Savina. Tot i ser un lloc correcte, no ens van donar cap facilitar per guardar els equipatges ni per l'hora d'arribar o sortir, per tant no seria un lloc que recomanaríem. Després de passar pels apartaments, encara hem d'anar a la botiga de bicicletes on tenim els equipatges. Un cop tots reunits als apartaments amb els equipatges, ens dutxem i tenim el temps just per baixar fins a la Savina i sopar vora el mar. Tornem pedalant de fosc fins als apartaments, on de seguida ens adormim després d'una jornada més dura del que pensàvem, amb gairebé 50 km. i alguns camins força difícils. I és que Formentera no és tan plana com sembla si es busquen els camins més aventurers. Un merescut descans per refer-nos i preparar-nos per la jornada de l'endemà.

Dia 2. Llevant

El segon dia ens llevem ams apartaments on hem passat la nit, recollim els estris i de nou sobre la bicicleta anem a deixar els equipatges a la botiga de bicicletes, ja que si bé als apartaments no ens han facilitat gens l'organització de la ruta, en canvi sí que ho han fet a la botiga de lloguer de bicicletes, on ens han donat totes les facilitats. Des d'allà anem per asfalt, seguint el pràctic carril bici, fins a la capital de l'illa, Sant Francesc, on fem una pausa per esmorzar. En acabat tornem a prendre la pista que havíem fet el dia anterior. Pedalaremn de pla uns 6,5 quilòmetres direcció sud-est seguint una bona pista de terra que avança paral·lela a la carretera d'asfalt. Tornem a baixar finalment cap a les platges de Migjorn a l'alçada d'Es Arenals, on comencem a resseguir la costa.

Com que és força d'hora, les platges encara estan pràcticament buides, i pedalem tranquil·lament molt a prop de la sorra. En algun punt hem de creuar algun tram de platja i baixem de les bicicletes. Tot el vessant sud de l'illa és més pla, i amb moltes zones de platja. Avancem uns 3,5 km. seguint la línia de la costa, sempre molt a prop de l'aigua, amb trams de platja i altres més pedregosos amb petits penyasegats. Arribem al complex turístic Maryland, on comencem a allunyar-nos de la línia de la costa. Ens enfilem cap a l'interior amb alguna pujada forta. Més endavant tornem a baixar arran de mar al racó d'Es Ram, una petita cala bonica i pedregosa entremig dels penya-segats.

Des de fa estona ens va seguint un gosset petit, que després de diversos quilòmetres no sembla cansat de córrer ni de la nostra companyia. Passat Es Ram prenem un caminet poc evident que s'allunya de la costa i entra en una zona boscosa força espessa. Comença ara la pujada més dura de tota la volta. És la pujada a Sa Talaiassa, el punt més alt de Formentera, de 197 metres. El caminet no té un pendent molt fort, però és estret i pedregós. Amb una mica d'habilitat es pot fer tot sobre la bicicleta, però sense conèixer-lo, en algun punt o altre gairebé tots vam posar el peu a terra. És una pujada força tècnica, amb pedres i arrels, però també molt bonica i força ciclable. És un entorn feréstec i poc habitual, i vam gaudir alhora que patir pujant els gairebé 3 quilòmetres fins a Sa Talaiassa, sostre de Formentera enmig del gran altiplà de la Mola.

Ens reagrupem dalt Sa Talaiassa, ja que tothom ha anat pujant al seu ritme, fins i tot el gosset, que comença a mostrar signes de defalliment. L'hi donem aigua i segueix amb nosaltres. Un cop a dalt passem al peu d'una masia, on prenem una pista i ja comencem a planejar. Després de la dura i força tècnica pujada, ara tenim una bona estona de pistes còmodes i plàcides. Circulem a bon ritme connectant les diverses pistes dalt l'altiplà de la Mola, enming d'una zona rural amb moltes petites masies. Anem avançant cap a llevant, i finalment arribem al punt més oriental de l'illa el far de la Mola, bastit sobre un impressionant penya-segat sobre el mar. És un lloc molt bonic, ideal per fer una bona aturada, descansar uns moments i contemplar el mar des de dalt de la cinglera.

Aquests últims quilòmetres més ràpids per dalt el pla de la Mola sembla que han passat factura al nostre amic gosset que ens ha acompanyat gairebé 20 km. Arribant al far troba uns altres ciclistes de passeig, i s'hi acopla. Nosaltres després de descansar i contemplar els penya-segats a la punta oriental de Formentera, tornem a enfilar-nos a les bicicletes i comencem a vorejar l'apèndix est de l'illa. La majoria dels ciclistes tornen cap a la zona central per la carretera, però nosaltres fidels a la idea d'evitar l'asfalt i buscar els caminets més alternatius, ens dirigim cap a la zona d'Es Monestir, al nord de l'altiplà de la Mola. Avancem uns quilòmetres per pista fins una casa abandonada, on trobem l'inici d'un camí. Comença en aquest punt una successió de corriols que són una delícia. Estem en una zona boscosa i salvatge, i rodem per camins molt ciclables i alhora molt divertits. Gaudim una bona estona connectant diversos caminets, fins que finalment desemboquem a una pista principal que ens porta de dret fins a la població del Pilar de la Mola, la més gran del sector oriental de l'illa. És el moment per fer una pausa i menjar.

Amb la calor del migdia marxem per la carretera asfaltada en direcció cap al centre de l'illa. Seguim l'asfalt durant 2,5 km. i el deixem quan trobem l'entrada del camí que ens portarà cap a l'antiga calçada romana, coneguda també com a Sa Pujada. Per fortuna nostra farem el camí romà de baixada, ja que el nom de Sa Pujada és ben adient, ja que puja fort des de pràcticament el mar fins a dalt l'altiplà de la Mola. De baixada és molt més fàcil, i alhora divertit. Comencem baixant ràpid per un tram de pista, i més avall una tram de camí més pedregós. A mitja pujada (baixada en el nostre cas) trobem la zona empedrada, ciclable però amb compte ja que els rocs de l'empedrat estan molt gastats. Anem baixant cadascú com podem, amb més o menys tècnica i velocitat. A mig camí un mirador natural ens ofereix una esplèndida panoràmica del Racó de sa Pujada, una bonica caleta d'aigües turqueses que contemplem des de les alçades.

El descens del camí romà és una delícia que ens regala una dosi d'adrenalina. En pocs minuts baixem des de l'altiplà fins arran de mar. Des de la part alta podem observar l'estreta zona central de l'illa, amb el mar a banda i banda. Avancem uns metres més de pla fins al petit poblet del Caló de Sant Agustí. És molt bonic l'escar situat a la part baixa del poble, gairebé un petit port de petites barques fet amb branques de savina. Els escars són un element d'identitat de Formentera, i protegit com a patrimoni cultural i etnogràfic. Passat el petit poble fem una parada en una petita platja i els més atrevits fins i tot s'hi banyen. Els que ho som menys ens remullem els peus.

El Caló de Sant Agustí està situat al límit est de la gran màniga central de l'illa, el tram estret amb el mar a banda i banda separat només per poc més d'un quilòmetre de terra. Aquí tenim dues opcions: creuar la llarga recta per la zona central de l'illa, o vorejar la costa per les platges d'Es Carnatge. Tot i que la nostra filosofia ha estat anar sempre prop de la costa, aquesta vegada optem per la carretera, ja que el temps va corrent, i avui hem d'agafar el ferri de tornada. A més hi ha molts trams de sorra on cal empènyer la bici. Per tant ens situem a l'asfalt i recorregem gairebé 5 km. per la llarga recta central de l'illa. Deixem la carretera poc abans d'entrar a Sant Ferran de les Roques. Voltem el poble per la dreta, sense entrar-hi, i anem tombant cap al nord fins al nucli d'Es Pujols. Creuem el poblet i avancem cap a la part més septentrional de l'illa, una estreta màniga de terra, pràcticament sorra que arriba fins a l'illa de S'Espalmador.

Voregem les antigues salines i pugem amunt fins la punta de Ses Illetes, l'últim punt on es pot arribar amb bicicleta. Es podria seguir un tros més amunt per la sorra d'aquesta llarga punta nord que sembla voler-se endinsar dins del mar. Contemplem les boniques platges a la vora de Ses Illetes i tornem enrere fins a trobar la punta nord de l'Estany Pudent, i el voregem per una mena de pista habilitada per vianants i bicicletes. Arribem al nucli de la Savina, on hi ha el port, i per la carretera principal de l'illa reculem un parell de quilòmetres fins a la botiga de bicicletes, on acabem la nostra aventura de dos dies recorrent el contorn exterior de Formentera.

Ha estat una experiència fenomenal, compartida amb bons amics i en un escenari realment fantàstic. L'illa de Formentera és petita però encantadora, amb les seves petites platges, els seus penya-segats i les característiques casetes blanques de planta baixa. Hem recorregut totes les seves cares, connectant pistes i camins, alguns força tècnics. Hem visitat les antigues torres de defensa i també els fars més moderns. Ens hem enfilat a la zona alta, la Mola, i hem planejat entremig de petites masies i zones de cultiu. Hem gaudit d'un mediterrani proper i amable rodant a ritme suau sobre la bicicleta. Quina millor manera de descobrir la més petita de les Pitiüses!