Monte Perdido

Travessa Ordesa - Mont Perdut - Taillon - Bujaruelo

Durant 3 dies caminem per una de les zones més espectaculars de tots els Pirineus: la vall d'Ordesa i el Mont Perdut. L'autobús de Torla ens deixa a la Pradera d'Ordesa, on caminem de pla al peu del riu Arazas cap a les grades de Soaso i la popular Cola de Caballo. Les clavijas de Soaso ens enfilen a un balcó natural i planegem cap a Góriz. El mateix dia pugem cap al Mont Perdut a través de la Punta de las Escaleras, un camí més dret i menys concorregut que exigeix algunes grimpades. Baixem per l'Escupidera i dormim a Góriz. El dia següent avancem sota les parets de Marboré i marxem cap a l'oest fins a la Bretxa de Rotllan, que assolim a través de l'intrèpit Paso de los Sarrios. Pugem fins al Taillon, un tres-mil fàcil i panoràmic. Tornem a la bretxa, baixem a Sarradets i seguim fins al coll de Bujaruelo. Una llarga baixada per la bonica vall fins al refugi tanca la segona jornada. La tercera és més fàcil, ja que només anem baixant seguint el riu Ara fins a Torla. Una petita travessa paisatgísticament espectacular, amb jornades llargues i dures en companyia de bons amics.

Mont Perdut (3.355 m.) per la Punta de las Escaleras

Camí del Mont Perdut

L'autobús 4x4 de Nerín ens deixa dalt de la serra de las Cutas, a pocs metres de l'espectacular mirador sobre el gran canó de la vall d'Ordesa. Planegem per sobre de la cinglera esfereïdora en direcció cap a la base del massís de les Tres Serols: el Cilindre, el Mont Perdut i el pic d'Añisclo, que tenim davant. Ens apropem a Góriz sense acabar d'arribar-hi, i seguim el camí normal fins que sota un gran esperó girem a la dreta per enfilar una canal molt dreta. Grimpem un primer ressalt, i anem remuntant en fort pendent la cara sud de la muntanya fins assolir els 3.000 metres a la Punta de las Escaleras. Hem de grimpar dues parets, la segona més dreta, fàcil (II+) i equipada amb un cordino. Tot seguint un pendent ara nevat arribem directes al cim. Amb la visibilitat reduïda per les boires baixem pel camí normal de l'Escupidera fins a l'estany Gelat, i seguim baixant amb vistes espectaculars de la vall fins a Góriz, on fem una parada abans de desfer el camí ja conegut.

Mont Perdut (3.355 m.) per la cara nord

Primera imatge del Mont Perdut al Balcó de Pineta

Enfilem la tercera alçada dels Pirineus pel vessant més directe. Sortim des de la vall de Pineta i pugem fort fins al Balcó. Avancem fins a sota els seracs que es despengen de la glacera i enllacem diverses canals de neu i glaç de fort pendent (55º). Sortim al cim on gaudim de l'esplèndida panoràmica. Baixem la canal central (Escupidera), remuntem fins al Coll del Cilindre, baixem al llac de Marboré i pugem al refugi de Tucarroya on passarem la nit.

Mont Perdut (3.355 m.) per Pineta

Cara nord del Mont Perdut, amb la glacera enmig

El tercer cim més elevat dels Pirineus és un fantàstic massís calcari accessible des de diverses bandes. Pugem pel vessant nord, per la vall de Pineta i en un sol dia, superant un fort desnivell i moltes hores de marxa. L'itinerari és espectacular i s'allunya de la massificada ruta habitual. Permet contemplar la glacera i també la panoràmica espectacular des del Balcó de Pineta. La boira ens impedirà la vista des del cim, però no la sensació d'haver gaudit d'un gran dia d'alta muntanya.

Tres trescs a Ordesa

Salarons Aprofitem el pont de Sant Joan per fer una escapada de tres dies al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. L'ambició inicial de pujar el Mont Perdut la descartem per la neu, però igualment hi ha excusions fantàstiques que ens permeten gaudir d'un paisatge privilegiat, afegint-hi unes dosis d'emoció gràcies al pas de les "clavijas".

Subscriure a Monte Perdido