Tarragona

Roques de Benet

Ens enfilem fins al cap d'amunt de les espectaculars moles de roca ben visibles des d'Horta de Sant Joan amb un itinerari circular que ens permet gaudir de diferents racons ben interessants. Comencem revoltant pel peu de les immenses parets fins a trobar un camí que s'enfila fort per canals i tarteres fins al peu del Cap de Gos, una gran roca que sembla desafiar la gravetat. Acabem de pujar fins el Castell, el punt més alt d'aquest petit massís de roca conglomerada. Tot seguit baixem pel pujador de la Roca Grossa, i allarguem la ruta cap al coll de Membrado on comença una pujada forta fins a l'altiplà del coll de Botana. Planegem uns metres i baixem per camins estrets que passen per la cova de Benaixa, i més endavant per sota de la Pena de Gall.

Tossa de Tivissa (718 m.)

Tot i la seva modesta alçada, des del cim podem gaudir d'una gran vista de les muntanyes de Tivissa, la conca final de l'Ebre, els Ports i fins i tot el Mediterrani. Però el més divertit és la forma d'enfilar-nos a la muntanya, ja que ho farem mitjançant la via ferrada del Barranc de la Foix. Sortim del mateix poble i anem a buscar l'entrada del barranc. De seguida trobem un primer tram vertical equipat. La ferrada discorre per dins del barranc, amb diversos murs preparats amb cable de vida i alguns esglaons. És una ferrada fàcil, encaixonada i divertida, on cal utilitzar les preses naturals de la roca. Un cop sortim del barranc prenem el caminet que ens acaba de pujar al cim panoràmic, on hi ha un vèrtex geodèsic. Baixem pel camí normal gaudint de les vistes.

Falconera (798 m.)

Fem un recorregut aeri que ens permet contemplar els Estrets d'Arnes i la cresta de les Gronses des de les alçades de les Moles del Don. Es tracta d'un itinerari curt, però intens, ja que cal superar una petita via ferrada. Sortim des de l'aparcament del Mas Lliberós i entrem a la bonica conca dels Estrets, però aviat ens enfilem cap a buscar la Canal del Magí, amb un tram curt i molt encaixonat equipat com a ferrada. Un cop superat el tram equipat pugem cap a la carena de les Moles del Don i anem seguint el fil per sobre del precipici fins al cim, contemplant en tot moment una bonica panoràmica. Seguim carenejant cap al coll del Xato, i acabem de baixar per bon camí cap al punt d'inici.

Castells de l'Alt Gaià

Prenem una pista que surt des de les Piles i s'enfila cap al sud per unes costes fins arribar a Biure de Gaià. Creuem el petit nucli i passem al costat del bonic castell, d'ús privat i ben conservat. Sortint del poble comencem la llarga pujada, primer suau i després més decidida per la serra dels Clots, que culmina amb uns últims metres molt drets i pedregosos que fem a peu fins al cim de Montclar (947 m.) Al cim hi ha l'ermita de Sant Miquel i les restes del castell. Baixem un primer tram a peu i llavors per pista planera cap a Vallespinosa. Seguim cap al sud i pugem molt fort cap a les Agulles, i planegem vora la cinglera fins al castell de Selmella, en ruïnes. Baixem cap a la base dels cingles i planegem cap al bonic castell de Saburella, amb les seves característiques torres. Anem tombant, i combinant pujades i baixades ens arribem al petit poble de Seguer, amb restes de l'antic castell. Tot seguit avancem per asfalt per sobre del riu Gaià fins a Santa Perpètua, amb el seu castell dalt de la cinglera. Per asfalt i bones pistes tornem al punt d'inici.

La Cogulla (1.063 m.)

Arribant al cim de la Cogulla

Voltem per les barranqueres i cingles del vessant nord de la serra del Montsant fins assolir el punt més alt d'aquest sector. Arranquem des de la presa del pantà de Margalef, paradís mundial d'escaladors de nivell. Voregem el pantà i ens enfilem pel solitari barranc de la Falconera, on prèviament hem visitat una curiosa cova troglodítica on encara actualment algú hi passa temporades. Visitem el curiós toll de la Cadolla dels Forats, i més amunt el bucòlic Racó del Teix, on es resguarda un arbre monumental. Per camins poc definits acabem de pujar fins al cim, i tornem desfent la carena de la Rovellosa.

Punta de l'Aigua (1.092 m.)

Vista cap al Port tot pujant al cim

Des del poble de Paüls mirant cap al Port el primer que veiem és una gran massa rocallosa acinglerada, i ens dirigirem cap al cim. Sortim de la part alta de la població, al peu del cementiri i prenem un caminet que va pujant fort fins al coll de l'Avenc. De camí fem una petita parada a la cova del Llop. Al coll tombem cap al nord i voregem el cim rocós buscant el seu únic punt de debilitat per on hi accedim. Bona panoràmica des del cim que convida a fer una bona pausa. Baixem al coll de la Gilaberta i tot resseguint el torrent de l'Escudelleta anem tornant al punt d'inici.

Montsagre d'Horta

Ens aproximem al Montsagre d'Horta

Una llarga muralla de roca protegeix el flanc oriental d'Horta de Sant Joan, i el separa del vessant marítim del Port a la zona de Paüls, protegit alhora per una altra gran faixa rocosa. Estem al límit nord del Massís del Port, i fem una ruta circular que ens enfilarà dalt la serra a través d'uns passos enginyosos. Farem l'ascens pel pujador de la Mala Dona, i el descens per l'intrèpid pujador d'en Valero. Entremig ens enfilarem a les puntes encrestades dels Raus (1.088 m.) i de Llambrars (1.056 m.) tot i que la boira alta ens impedirà gaudir de les vistes.

Carrer Ample i l'Espina (1.181 m.)

Plecs isoclinals del Carrer Ample

Al límit entre el vessant marítim i l'interior del Massís del Port iniciem un recorregut per dins d'un barranc encaixonat que ens ofereix una interessant lliçó de geologia, ja que circularem entremig d'uns curiosos plegaments isoclinals de roca calcària. La boira ens fa la guitza, i just al punt més interessant de la ruta entrem en una penombra que es perllongarà fins passat el petit cimet, on hi hauria d'haver bones vistes. De tornada ens conformem contemplant uns bonics teixos i les magnífiques Roques de Benet.

Subscriure a Tarragona