Tossa de Tivissa (718 m.)

Tot i la seva modesta alçada, des del cim podem gaudir d'una gran vista de les muntanyes de Tivissa, la conca final de l'Ebre, els Ports i fins i tot el Mediterrani. Però el més divertit és la forma d'enfilar-nos a la muntanya, ja que ho farem mitjançant la via ferrada del Barranc de la Foix. Sortim del mateix poble i anem a buscar l'entrada del barranc. De seguida trobem un primer tram vertical equipat. La ferrada discorre per dins del barranc, amb diversos murs preparats amb cable de vida i alguns esglaons. És una ferrada fàcil, encaixonada i divertida, on cal utilitzar les preses naturals de la roca. Un cop sortim del barranc prenem el caminet que ens acaba de pujar al cim panoràmic, on hi ha un vèrtex geodèsic. Baixem pel camí normal gaudint de les vistes.

Fitxa

• Tipus de sortida: Via ferrada
• Lloc de sortida: Tivissa (Ribera d'Ebre)
• Distància: 5,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 440 metres
• Temps: 3:35 hores
• Dificultat: F / K2
• Sensació de dificultat: Fàcil Via ferrada fàcil amb diversos trams equipats dins del barranc
• Cartografia: Muntanyes de Tivissa Editorial Piolet (1:15.000)

Itinerari

Crònica

Després de caminar el dia anterior per la serra de Llaberia fins al Mont-redon i el Cavall Bernat, tendim més cap a l'oest, deixem el Baix Camp i entrem a la Ribera d'Ebre, concretament a Tivissa. Tornem a ser un equip de quatre: la Montse, l'Àngel, la Sílvia i jo mateix, avui disposats a passar una bona estona i enfilar-nos fins un cim modest d'aquest sector de les muntanyes de la Costa Daurada. Moltes vegades, quan triem una muntanya o un indret per fer una excursió tenim en compte aspectes com la bellesa de l'entorn o el repte esportiu, però també d'altres, com conèixer globalment un territori i entendre la seva morfologia, visitar alguns poblets o perquè no, els costums i la gastronomia locals. Aquesta zona de la riba esquerra de l'Ebre la teníem poc coneguda.

Pujar la Tossa des de Tivissa és un passeig fàcil i agradable, però per fer-ho una mica més entretingut decidim pujar per la via ferrada del Barranc de la Foix. De fet a sobre mateix de Tivissa hi ha dues vies ferrades, i es poden combinar fàcilment en un matí: el Barranc de la Foix i el Tormo de la Margarida. Finalment nosaltres només farem la primera, ja que se'ns tira el temps a sobre i volíem anar a dinar. Podem sortir des de dins mateix de Tivissa, i el lloc més a prop de la sortida de la ferrada on podem aparcar és el final del carrer de la Foix, que vindria a ser la continuació del propi barranc. Al final del carrer hi ha un petit aparcament al peu de la captació d'aigües de la població. Com que l'inici de la ferrada és molt a prop, ens podem posar l'equipament al cotxe, i ja sortir vestits de gala. Al final del carrer surt el caminet que en un quart d'hora ens deixa a l'inici de la via ferrada.

No és una via ferrada de les més habituals, normalment situades en grans parets, i amb llargs trams equipats. En aquest cas es tracta d'un barranc que normalment està sec, i només porta aigua en cas de pluges fortes. En aquest cas caldria evitar-la ja que podria ser perillós. Entrem al barranc i al cap de pocs minuts de caminar ja trobem un primer ressalt totalment vertical, on comença la via. Aquest primer mur probablement és el pas més difícil de tota la ferrada. No és pas complicat, però és vertical i cal acostumar-se a les característiques de la via. Hi ha pocs esglaons, alguns d'antics i en estat de conservació precari. El cable de vida està en perfectes condicions. En molts llocs cal utilitzar les preses naturals de la roca, en general molt ferma, ja que no hi ha una successió d'esglaons. Això la fa més divertida i amena. Així només començar superem el primer mur d'una vintena de metres.

A continuació avancem uns metres caminant pel llit del barranc i superant algun petit ressalt tot grimpant. Al cap de poc trobem un segon mur, més curt i més fàcil, equipat també amb alguna grapa i cable, i un tros de cadena per tibar al tram superior. Tornem a caminar uns metres i arribem a un tram molt curiós. Es tracta d'un pas estret del torrent, semi-vertical i molt erosionat pel pas de l'aigua. Aquí no hi ha esglaons, sinó només una cadena que ens servirà per pujar tibant fort amb els braços, i amb els peus a la paret. Un cop superat aquest ressalt, de seguida encadenem el següent, una paret curta d'una desena de metres fàcil, amb esglaons i cable. Just a continuació trobem un altre pas curt, equipat amb algun esglaó i una cadena per remuntar. Superats aquests diversos ressalts entrem en un tram més horitzontal i selvàtic, amb força vegetació. Seguim avançant entaforats dins de l'estret barranc i aviat arribem als dos últims ressalts. El primer és curt i fàcil, ben equipat. El segon i últim és un mur una mica més dret, lleugeríssimament extraplomat, i on cal fer ús de les preses naturals. Un tram divertit per acabar la via ferrada.

Just on acaba la ferrada deixem també el barranc. Pugem per un camí molt dret que s'enfila a la dreta fins que surt de la fondalada i arriba a una mena d'altiplà. Trobem un caminet i algunes fites que ens assenyalen el camí cap a la dreta. Ara planegem fàcilment fins a trobar una pista, i la seguim a la dreta. Amb precisió suïssa ens trobem amb la Montse a la cruïlla del camí de la Llena. Ella ha decidit pujar caminant, mentre la resta fèiem la ferrada. Just al collet hi ha un indicador i l'inici del camí que ens enfilarà dalt del cim. El camí traça una semicircumferència per evitar una cinglera. Revolta cap a sota la roca del Gegantó, i tot seguit ja puja fort fins a l'altiplà summital. Un tram més de pujada més suau ens porta fins a la punta més alta de la cinglera abocada sobre la plana de Tivissa. Som al cim de la Tossa (718 m), on hi ha un vèrtex geodèsic i un mirador de primer ordre.

El cim és la punta més alta d'una cinglera abocada cap al nord-oest. S'albira el riu Ebre a la zona de Miravet, les muntanyes de Tivissa, amb diverses puntes i cingleres, les serres de Cavalls i Pàndols, el Massís del Port més al fons, i el Montsant cap a l'est. El cim és ben ventilat, i avui el vent castiga fort. Contemplem les vistes, fem fotos i una petita pausa arrecerats uns metres per sota. Tot seguit emprenem la tornada pel mateix camí fins a la pista. Seguim uns metres per la pista, i més avall prenem un caminet a la dreta ben indicat i amb bones vistes sobre el poble de Tivissa. Baixem fort fent zig -zags, i passem per l'accés a la ferrada del Tormo de la Margarida. Com que anem una mica tard, la deixem per un altre dia, ja que hem d'anar a dinar d'hora. Uns minuts més i arribem a l'entrada de Tivissa, una població molt bonica per on vam passejar el vespre anterior. Tanquem així un cap de setmana per les muntanyes de la Costa Daurada, amb un petit cim molt panoràmic al qual ens hem enfilat per una via ferrada fàcil i divertida.