Volta a l'estany de Pudo

En una curta excursió matinal visitem un bonic racó a l'extrem nord de les valls d'Àneu, ja molt a prop de l'Aran, on al fons d'un petit circ descobrim un bonic estany de poca profunditat. Sortim d'un aparcament situat al vessant pallarès prop del Port de la Bonaigua. Pugem per unes pastures inclinades on campen tranquil·lament ramats de cavalls. Passem sobre la curiosa bassa de Boscàs, de forma circular. Tot seguit planegem sota el tuc de Cigalera i voltegem petits estanyols fins un collet al serrat de Garrabea. Sense camí creuem fins al següent collet on una divertida tartera ens permet baixar fins al fons de la coma a la riba de l'estany de Pudo. El voregem i pugem uns metres fins a enllaçar amb el camí de retorn.

     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Aparcament prop del Port de la Bonaigua Alt Àneu (Pallars Sobirà)
  • Distància: 7,10 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 515 metres
  • Temps: 4:05 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Parc Natural de l'Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Aparcament prop del Port de la Bonaigua 00:00 00:00 0,0
Bassa de Boscàs (a prop) 00:45 00:45 1,1
Collet del serrat de Garrabea 01:15 02:00 3,4
Pausa 00:15 02:15
Segon collet 00:15 02:30 3,9
Pausa 00:20 02:50
Estany de Pudo 00:15 03:05 4,4
Inici 01:00 04:05 7,1

Crònica

Encara cansats de la jornada anterior en què vam recórrer la Carena del port d'Aulà al port de Salau, també a les valls d'Àneu, i en un matí amb un temps una mica insegur, fem una sortida curta per gaudir dels paisatges i l'aire fresc de l'alta muntanya. Sortirem de ben amunt, ja per sobre dels 2.000 metres, concretament des d'un petit aparcament situat un quilòmetre abans de coronar el port de la Bonaigua venint des del Pallars. Des d'aquí surt un camí a la dreta que s'enfila cap al nord per uns vessants herbats amb força pendent.

Sortim la Lucia, el Dani, la Sílvia i el qui escriu i comencem a remuntar el camí de forta inclinació. Un tros amunt ens desviem per una traça del bestiar i hem de recular. El camí bo, o si més no el més curt, un tros amunt gira lleugerament a la dreta i traça una llarga diagonal fins un petit collet on el pendent disminueix. Seguim pujant uns minuts més i ens situem en un balcó natural sobre una fondalada on contemplem la bonica bassa de Boscàs, un estanyol molt poc fons enmig d'uns prats verds i envoltats de muntanyes. Un bon ramat de cavalls envolta l'estany i els prats. Un lloc ben bonic.

Seguim un camí evident entre extensos prats, i anem girant a l'esquerra a mesura que s'obra davant nostre una gran coma. Pugem suaument pel vessant est del tuc de Cigalera, que ens mostra una cara de roca abrupta que contrasta amb tot l'entorn suau i herbat. Voregem la base del cim i avancem direcció nord fins uns petits estanyols, concretament tres, l'últim dels quals té una curiosa forma de cor. Des d'aquí mirem d'endevinar el camí que s'enfila fins un collet evident que tenim just davant nostre, enmig del serrat de Garrabea. Cal perdre uns metres, i tot seguit tornar a remuntar fins al coll. Aquí s'obren les vistes cap al nord, on contemplem els dos estanys de Garrabea, i més enrere el tuc de Rosari. Fem una breu pausa i contemplem el paisatge.

Com que no volem allargar gaire l'excursió ja que els núvols avancen i s'enfosqueixen, i fins i tot comencen a caure gotes, descartem el camí que es dirigeix cap als estanys de Garrabea. Veiem a poca distància, just a l'altra banda d'un petit promontori seguint el serrat de Garrabea, un segon coll des d'on creiem que podrem baixar cap a l'estany de Pudo. No hi ha camí, però el terreny es veu franc i fàcil. Baixem uns metres per evitar creuar una tartera incòmoda. Per sota del rocam anem buscant el millor pas i creuem en uns minuts fins al següent coll, on hi trobem un grup d'excursionistes. Fem una pausa una mica més llarga per menjar-nos l'entrepà, ja que és hora de dinar, i tot seguit busquem la manera de baixar.

No hi ha un camí definit, però sí alguna fita. Baixem uns metres en fort pendent, i arribem a una tartera força dreta de pedra petita, ideal per baixar fent quatre salts fins al fons de la coma. És una tartera gairebé perfecta, amb un bon pendent i les pedres d'una mida prou petita per baixar còmodament i ràpida. En pocs minuts som al fons de la coma, i caminem pel peu del rierol que alimenta l'estany fins a la riba. L'estany de Pudo té unes aigües poc profundes, i un color verd clar, fruit probablement d'una gran comunitat de plantes aquàtiques que hi viuen, algunes molt poc freqüents. També hi ha molts mosquits que ens fan córrer més del que voldríem.

Voregem per l'esquerra l'estany, i a l'altra banda trobem el camí que s'enfila fent zig-zags per un notable pendent d'herba. Cal superar més de 100 metres de desnivell fins un ampli coll que ens obra el camí cap a una coma que baixa lleugerament. Aviat recuperem el camí que havíem fet d'anada. Tornem a passar per sobre de la bonica bassa de Boscàs, amb els cims del PN d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici a l'horitzó, i prenem ja el camí que baixa més decidit fins a la carretera de la Bonaigua. Tanquem així una excursió fàcil però molt agradable per un entorn d'alta muntanya obert, amb bonics estanys i estanyols entremig de les pastures d'alçada extraordinàriament verdes en aquest calorós inici d'estiu.

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
    Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
    Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

    Imatges

    Afegeix un nou comentari