Pedalant a la Terra Alta

La Terra Alta és una de les comarques més desconegudes de Catalunya. Situada al sud-oest del Principat, fronterera amb la zona aragonesa del Matarranya, és una comarca amb poca densitat de població i escassament industrialitzada. És una zona on trobem grans planures aprofitades per cultius de secà, bàsicament vinya, olivera, ametllers i avellaners. També hi trobem zones muntanyoses, per exemple les curioses Roques d'en Benet i sobretot la part més occidental dels Ports de Tortosa-Beseit.

Aquesta combinació de plana i muntanya, el fet de ser una zona poc explotada turísticament i també els bons vins que s'hi cultiven havien fet augmentar la curiositat per conèixer la zona. El pont de l'1 de maig semblava una bona època per dirigir-nos cap a les Terres de l'Ebre per explorar una zona fins ara desconeguda per nosaltres. Amb la Sílvia i el Toni vam carregar les bicicletes al cotxe i vam posar rumb al sud. Vam decidir allotjar-nos al poble d'Horta de Sant Joan, o Orta de Sant Joan com els agrada als llogarencs, ja que el nom no prové del cultiu d'horta (gens habitual a la zona). Vam trobar allotjament als apartaments rurals La Farinera, als afores del nucli urbà.

Havia recollit informació sobre la zona, sobretot buscant rutes per fer amb bicicleta, que és l'activitat principal que havíem decidit fer durant els 3 dies. La Terra Alta és una molt bona zona per descobrir amb bicicleta de muntanya, sigui quin sigui el nostre nivell ciclista. Hi ha tres Vies Verdes que travessen la comarca. Les Vies Verdes són antigues vies de tren condicionades com a itineraris cicloturistes. Normalment són rutes planeres, ja que els antics trens intentaven evitar els desnivells, i algunes d'aquestes vies estan ben arranjades i amb serveis addicionals. Al voltant de les Vies Verdes de la Terra Alta hi ha una gran activitat cicloturista, i és freqüent veure molts turistes interessats en aquests itineraris. Les tres vies verdes que travessen la Terra Alta cobreixen prop de 100 quilòmetres, i són les següents:

• Via Verda de la Terra Alta, 23 km. entre Arnes i El Pinell de Brai. Ben concidionada. 20 túnels i 5 viaductes.
• Via Verda del Baix Ebre, 26 km. entre El Pinell de Brai y Roquetes. Principalment asfalt. 19 túnels.
• Via Verda del Val de Zafán, 33,6 km. entre Valdealgorfa (Matarranya, Terol) i Arnes. 4 túnels i 2 viaductes

A part de les Vies Verdes que és un dels principals actius turístics per als cicloturistes, la Terra Alta també té una gran xarxa d'itineraris marcats que permeten recórrer pràcticament tota la comarca. Són itineraris més feréstecs i interessants, i no arranjats i ben condicionats com són les vies verdes. Hi ha itineraris de muntanya molt recomanables, i es poden traçar rutes de diferents distàncies i dificultat. Aquests itineraris els podeu consultar al web turístic de la Terra Alta, però és un web molt dolent, difícil d'utilitzar i gens pràctic. És molt més recomanable passar per una oficina de turisme i demanar el llibret on consten les rutes, i trobareu la informació molt més pràctica.

Dia 1. Via Verda del Val de Zafán

Sortim de Berga i passem per l'Eix Transversal per evitar les habituals cues de l'autopista de Tarragona durant els ponts i èpoques de vacances. Dediquem bona part del matí al viatge, arribem i ens instal·lem a l'apartament rural. Agafem les bicicletes i pedalem fins a Horta de Sant Joan, on aprofitem per dinar. Volem anar per feina, i fem un entrepà ràpid en una terrassa a la plaça del poble.

Encara amb la panxa plena, decidim aprofitar la tarda per pedalar una estona. Decidim fer una ruta fàcil, i prenem la Via Verda del Val de Zafán, és a dir, anem direcció a l'Aragó. Aquesta Via Verda és força monòtona, i el terreny és aparentment pla. Dic aparentment perquè hi ha més desnivell del que sembla, ja que hi ha diverses pujades moderades però força llargues. Sortim d'Horta de Sant Joan, i de seguida trobem l'itinerari de la Via Verda. Passem pels afores de diferents pobles: Cretes, Torre del Compte, Vall-de-roure, Valdetormo, Valjunquera, Valdealgorfa i encara seguim fins a prop d'Alcañiz.

És un terreny sec, planer i monòton; estem dins de la comarca aragonesa el Matarranya. Portem un bon ritme, al voltant dels 20 km./h. Passem pel peu de les antigues estacions del tren, totalment abandonades. El més destacable de la ruta és un llarg i recte túnel sense il·luminar prop de Valdealgorfa, d'aproximadament 2,5 quilòmetres totalment a les fosques. Afortunadament portem frontals, ja que la penombra és total. Quan hi entrem no sembla tan llarg, ja que es veu la sortida, però pedalem una bona estona i sembla que no s'hi acabi d'arribar mai. També cal destacar un gran viaducte que creua el riu Matarranya, des d'on tenim una bona panoràmica de les valls de la zona.

No arribem ben bé fins a Alcañiz ja que comença a fer-se tard, ens quedem molts quilòmetres i a més a més l'últim tram no està indicat. Portem gairebé 50 quilòmetres i decidim girar cua, i pedalem a bon ritme fins a tornar a Horta de Sant Joan. Al final, com qui no vol la cosa, hem passat la tarda fent 97 quilòmetres, i amb un desnivell de 1.035 metres, en una ruta fàcil, rodadora i força monòtona.

Tornem a l'apartament rural que ja comença a fosquejar. Preparem un bon sopar acompanyat, com no, d'una ampolla de vi de la zona. Estem cansats. Parlem una estona de la ruta per l'endemà, i anem a dormir d'hora.

Dia 2. Via Verda de la Terra Alta i Via Verda del Baix Ebre

La nostra intenció era endinsar-nos per zones més feréstegues i muntanyoses de la Terra Alta, però també ens feia una certa gràcia rodar per les vies verdes de la Terra Alta i del Baix Ebre, ja que havíem llegit que té un cert encant circular per aquesta antiga via del tren que passa per 40 túnels (alguns il·luminats) i que transcorre durant molts quilòmetres al costat mateix del riu Ebre fins arribar a Tortosa. El dia anterior ens havia avorrit una mica fer una ruta tan monòtona i uniforme, però finalment decidim tornar a rodar per les vies verdes i anar a dinar a Tortosa.

Ens llevem a una hora prudent, fem un bon esmorzar i des del mateix apartament rural sortim ja amb bicicleta fins passat Horta de Sant Joan, on agafem de nou la Via Verda de la Terra Alta direcció cap a llevant. Si la ruta d'ahir va ser monòtona i sobretot solitària, ja que no vam veure pràcticament a ningú, la d'avui probablement també serà monòtona pel tipus de terreny, però molt més distreta pel paisatge i per les característiques de la ruta, sobretot els túnels. Avui no serà una ruta solitària, ja que hi ha molta gent circulant amb bicicleta per la zona. Ja a l'antiga estació de Horta de Sant Joan (a aproximadament dos quilòmetres del poble) hi ha un gran nombre de cotxes amb portabicicletes. Veiem moltes famílies amb canalla que circulen amb bicicleta per la Via Verda.

Comencem a circular a bon ritme, ja que la pista està en molt bones condicions, en alguns trams fins i tot asfaltada, i a més a més els primers quilòmetres són en lleugera baixada. Avancem molts ciclistes, ja que majoritàriament trobem famílies i gent poc habituada a circular amb bicicleta. Comencem a passar per diversos túnels. Alguns estan lleugerament il·luminats, és a dir, es pot circular-hi amb compte sense il·luminació addicional, però la llum és força escassa. Alguns d'aquests túnels tenen un sistema d'il·luminació automàtica, és a dir, unes cèl·lules fotoelèctriques detecten el pas de les persones i engeguen les llums al seu pas. En alguns casos, les plaques solars que alimenten aquests sistemes automàtics havien estat robades, i els túnels no tenien llums.

Vam arribar a la conclusió que quan s'enunciava que el túnel estava il·luminat era recomanable connectar el frontal, ja que volia dir que era un túnel llarg, i o bé no hi havia llum perquè havien robat les plaques, o bé la llum era molt escassa, o bé no funcionava correctament el mecanisme d'obertura automàtica. En canvi quan s'enunciava que el túnel no era il·luminat es podia passar tranquil·lament sense llum, ja que normalment era prou curt com per circular-hi amb la il·luminació natural dels dos extrems.

Durant la ruta es passa fins a 40 túnels de diferent longitud. És força entretingut pels túnels i per la varietat del paisatge, tot i que la pista és més aviat avorrida, ben plana, i en llargs trams fins i tot asfaltada. Circulem durant molta estona seguint el curs del riu Canaletes. Passem ben a prop del Santuari de Fontcalda, un punt de devoció i peregrinatge pels fidels de la zona on, com el seu nom indica, brolla una font d'aigua calenta considerada mineromedicinal. La ruta també passa per sobre d'un parell de viaductes força impressionants. Passem per les antigues estacions de diversos pobles: Horta de Sant Joan, Bot, Prat de Comte i Pinell de Brai, dins de la comarca de la Terra Alta. A partir d'aquí entrem al Baix Ebre, i tot i que canvia la Via Verda, no percebem el canvi, ja que les dues estan connectades. Ben aviat trobem el riu Ebre, que anirem seguint fins a Tortosa, passant abans per Xerta. A Xerta cal anar amb comte ja que no és fàcil seguir l'itinerari.

L'itinerari és ben distret, sobretot pel pas dels nombrosos túnels. També hi ha algun racó bonic, com Fontcalda, o algun barranc i engorjat que es troba pel camí. En diversos punts tenim bones perspectives del Massís dels Ports, que creuem de ponent cap a llevant, i per tant podem contemplar tant des del vessant oriental i occidental. També la presència omnipresent del riu Ebre en la segona meitat de la ruta és molt agradable. En alguns punts es pot contemplar lo riu amb una gran amplada.

Acabem d'arribar fins a Tortosa i anem a dinar al centre de la població. Hem fet poc més de 50 quilòmetres. A la tarda tornem a desfer el mateix camí que havíem fet, ara però amb lleugera pujada. Es fa una mica més feixuc, i decidim fer una pausa al poble de Bot per descansar una mica i menjar i beure una mica. Uns pocs quilòmetres més i arribem de nou a Horta de Sant Joan, on fem les compres necessàries pel sopar, compres que haurem de portar a sobre, amb la bicicleta, fins arribar als apartaments. Trobem alguna forma enginyosa de protegir les vitualles.

És divendres al vespre, i estem força cansats després de fer 102 quilòmetres, 700 metres de desnivell i gairebé tot el dia sobre la bicicleta. Fem un sopar energètic acompanyat de nou de l'excel·lent vi de la denominació d'origen Terra Alta. Fem sobretaula i plantegem per demà canviar la bicicleta per les sabatilles de muntanya i així variar una miqueta. L'objectiu serà les Roques d'en Benet.

Dia 3. Les Roques d'en Benet

Ja des del primer dia que vam arribar ens va fascinar la imatge preciosa de les Roques d'en Benet que veiem des de davant mateix dels apartaments on estem allotjats. Es tracta d'una gran massa rocosa que emergeix bruscament des de la plana. Es tracta d'una gran elevació de conglomerat, amb contundents parets absolutament verticals de 300 metres. Aparentment sembla una estribació del Massís dels Ports, però està separat físicament d'aquest massís per una zona plana.

Ens dirigim per una pista forestal en bon estat que surt del costat mateix de l'edifici de la Farinera (a la carretera entre Horta i Arnes) fins a la base mateix de les Roques d'en Benet. Deixem en cotxe en una zona d'aparcament en què continua la pista ja en pujada, però decidim començar a caminar. Fem un primer tram per pista i en un punt concret trobem una fita de pedres que ens indica l'inici del camí que ens portarà cap al cim. A partir d'aquí el camí és més costerut, primer un corriol enmig de vegetació, més amunt una tartera força dreta, i poc abans del cim ja caminem directament sobre la roca. No és difícil arribar fins al cim, que té 1.013 metres d'alçada. Des d'aquest punt hi ha una bonica vista d'ocell sobre la plana de la Terra Alta, i en primer terme veiem Horta de Sant Joan dalt d'un turonet. També gaudim d'una bona panoràmica del Massís dels Ports de Tortosa-Beseit. Poc abans d'arribar al cim veiem no gaire lluny un exemplar de cabra hispànica que campa tranquil·lament sobre les roques.

Avui portem el dinar a la motxilla, i aprofitem una zona plana que hi ha pocs metres per sota del cim per endrapar i per fer migdiada aprofitant la temperatura agradable. Baixem tranquil·lament i tornem cap al cotxe. Hem fet aproximadament 500 metres de desnivell. En primer lloc ens dirigim cap a Arnes, que és un poblet petit però preciós, amb molt d'encant, amb algunes cases precioses, i amb una joia arquitectònica: l'ajuntament. Després ens arribem a Horta i fem un volt pels carrers estrets i costeruts del poble. És una població que ha mantingut una arquitectura força homogènia, però sense ser d'aquells pobles "pessebre". El nucli antic és interessant, i és agradable passejar-hi. Destaca especialment la plaça porxada de l'ajuntament. És dissabte i hi ha força ambient. Tornem a l'apartament per canviar-nos i més tard tornem a Horta per sopar.

El diumenge ens llevem tranquil·lament i aprofitem per comprar alguns productes típics de la zona, bàsicament vi i oli i fem petar la xerrada amb els propietaris de la Farinera, que ens expliquen l'origen de l'edifici. Són gent molt amables i ens han atès molt bé.

Ens enduem un molt bon record de la Terra Alta, i ens quedem amb ganes de disposar de més dies per recórrer els seus camins i pistes amb bicicleta. És una zona tranquil·la, allunyada del turisme massiu. És també una terra de contrastos, la plana i la muntanya. És una zona de secà, però l'Ebre passa no gaire lluny. Ens queden pendents molts llocs interessants per visitar, i comentem que probablement tornarem en alguna altra ocasió a conèixer més profundament una zona que ens ha sorprès molt agradablement.

Imatges de la ruta

Imatge de les Roques d'en Benet des dels apartaments La Farinera, on estàvem allotjats.

La Sílvia i el Toni circulant plàcidament per la Via Verda de la Terra Alta.

Entre Horta de Sant Joan i Tortosa vam comptar fins a 40 túnels. Es fa molt amè circular per aquesta zona.

Alguns túnels tenen una il·luminació automàtica, escassa, però suficient per a circular-hi poc a poc. En altres la il·luminació no funciona a causa del robatori de les plaques solars.

La Via Verda és molt planera, i els pocs desnivells que hi ha són molt progressius. En diversos punts hi ha bones vistes cap a les muntanyes dels Ports de Tortosa-Beseit.

Algun túnel és molt llarg. A la Via Verda del Val de Zafán n'hi ha un de gairebé 2,5 quilòmetres sense gens d'il·luminació. En el tram de la Terra Alta el més llarg té aproximadament 700 metres.

Un dels viaductes més llargs i bonics que trobem per aquesta antiga via del tren.

El Riu Ebre prop de Xerta té una gran amplitud. La Via Verda passa molt a prop del riu.

En un carrer de Tortosa trobem aquest indicador del nivell assolit pel riu Ebre durant les riuades de 1907, anegant molts dels carrers de la població.

El Riu Ebre configura la fesonomia de Tortosa. Hi ha diversos ponts que el creuen. La ciutat està partida en dues meitats.

Un dels engorjats que podem contemplar a costat mateix de la Via Verda, prop de Fontcalda.

Tornem pel mateix camí que hem vingut, enllaçant les Vies Verdes de la Terra Alta i del Baix Ebre, i creuant els 40 túnels.

De tornada fem una parada a Bot, que és un dels pobles pels quals passa la Via Verda. Aprofitem per fer un descans a mitja tarda i fer un refresc a la plaça del poble.

A la plaça de Bot hi ha l'ajuntament i l'església, als murs de la qual hi ha uns bancs que aprofiten els jubilats del poble per reunir-se, prendre la fresca i fer petar la xerrada.

En l'itinerari de la Via Verda trobem alguns viaductes per superar els desnivells del terreny.

Ja acabant la segona jornada, arribem a Horta de Sant Joan, i veiem el poble davant nostre, dalt d'un turó.

Comprem vi de la denominació d'origen de la Terra Alta, però l'hem de traslladar amb la bicicleta, i cal garantir que arribi sencer a la taula.

La Sílvia satisfeta amb la forma enginyosa amb què protegeix el vi que ens beurem per sopar.

Les verticals parets de les Roques d'en Benet des d'on comencem a caminar per pujar-hi.

Ens anem aproximant a les Roques d'en Benet, i cada cop veiem les parets més verticals. Costa d'imaginar que hi ha un camí a través del qual es pot pujar fàcilment (tot i fer una bona pujada).

Tot pujant cap a les Roques d'en Benet contemplem les formacions rocoses del voltant. Estem dins del Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit.

La Sílvia i el Toni enfilant la pendent tartera que puja cap al cim.

L'única foto en què apareixo, fent un descans tot pujant la tartera. Ja se sap, el fotògraf mai no surt a la foto!

El poble d'Horta de Sant Joan es veu molt petit des de dalt del cim de les Roques d'en Benet.

També des del cim podem contemplar el llom de la serralada dels Ports de Tortosa-Beseit.

Baixant de les Roques d'en Benet contemplem una part de la muntanya que sembla que es desprengui.

Horta de Sant Joan al capvespre, amb les extenses plantacions de vinyes i oliveres al seu voltant.

La muntanya de Santa Bàrbara, un turó característic al costat mateix d'Horta.

El característic poble d'Horta de Sant Joan, construït al voltant d'un turó.

Ens acomiadem de l'escapada a la Terra Alta amb la imatge que ens ha acompanyat cada matí en llevar-nos: les Roques d'en Benet.