Busa, cara sud

El gran altiplà de Busa està envoltat de cingleres talment un castell amb muralles infranquejables. Avui recorrem el vessant sud, enfilant-nos-hi a través de la característica escala d'Orriols. Sortim del peu de l'Aigua d'Ora, i pugem per un camí ben fresat cap a la base de la cinglera. Ens desviem cap a la Rua Alta per fer una ràpida visita al Xalet de Busa, una balma que utilitzaven els emboscats durant la guerra i la postguerra. Tornem al camí i pugem cap a l'escala vella, un pas equipat que ens permet superar la verticalitat del cingle. Ja a dalt comencem a contornejar la cara sud de la cinglera seguint el fil, des del Turó de l'Escala fins al mirador de la Creu. Entretant gaudim de la verticalitat sota els nostres peus, i la gran esplanada prop de les cases de la Bartolina i ca l'Artiller. Baixem per la canal del Rial en fort pendent, i fem una visita a la Moreria, una balma obrada que servia de punt de vigilància durant la guerra del Francès. Retorn per la pista per fer via.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Sant Lleïr de la Vall d'Ora Navès (Solsonès)
• Distància: 13,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 750 metres
• Temps: 5:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Port del Comte - Vall de Lord Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El matí es lleva tapat per les boires orogràfiques fruit de la humitat del terra per les pluges del dia anterior. Són boires fugisseres que no aguanten gaire estona la pressió del sol, i quan la temperatura comença a pujar, s'esvaeixen. Aquest és el panorama que trobem quan arribem a la vall d'Ora, un dia que sembla tapadot, però tenim la confiança que s'anirà obrint. Avui hem quedat amb uns bons amics i caminadors, l'Eva i el Toni, que ens acompanyaran en una ruta matinal, fàcil i molt agradable pel vessant sud de la serra de Busa. Hem vingut diverses vegades fins aquest gran penyal, però normalment ens movem més pel vessant nord, cap a la presó del Capolatell i la cinglera del Cogul, la més alta i espectacular. Però la cara sud també és molt interessant, i combinarem el recorregut per dalt de la cinglera amb alguna visita a punts d'interès històric.

La cinglera del vessant sud de Busa és molt uniforme i regular. La part superior és pràcticament plana, sense elevacions importants, i a més a més la cinglera és rectilínia, de manera que des de lluny podem observar una bonica i llarga cinglera totalment vertical sobre la qual hi reposa un immens altiplà. Posem mans a l'obra des de l'aparcament que hi ha prop de Sant Lleïr de la Vall d'Ora, concretament al costat de l'ecomuseu de la Vall d'Ora. Al peu de l'aparcament trobarem uns cartells informatius que ens expliquen alguns detalls interessants de Busa. També al costat de l'aparcament hi ha un petit pont de pedra que ens permet creuar l'Aigua d'Ora i començar la ruta. Només creuar el pont trobem la vella serradora hidràulica del Molí de l'Ambrós, que aprofitava la força de l'aigua per fer moure les serres. El camí ens porta a creuar uns camps i ens enfila fins el Pujol de la Vall d'Ora, una magnífica masia amb una gran era que des de fa anys està habilitada com a restaurant i allotjament rural.

Davant nostre contemplem l'escarpada cinglera que devalla del Castellot d'Orriols. Precisament en aquesta cinglera hi trobarem el Xalet de Busa. De moment passem al costat del Pujol i pugem per una pista fins una primera cruïlla on girem a la dreta. Anem entrant en zona més boscosa i humida fins arribar a la font del Pujol. A partir d'aquí comencem a enfilar més fort per dins del bosc fins a confluir amb el camí paral·lel que puja des de la casa del Solà, i seguim pujant cada cop més fort fent ziga-zages. Un tros amunt, en alguna petita clariana del bosc, contemplem cap a l'oest la cinglera d'Orriols. Pugem una estona més fins que trobem a la dreta un camí que ens indica l'accés al Xalet. Girem doncs a la dreta i entrem a la Rua Alta. Les rues en llenguatge propi de la zona eren feixancs a mitja cinglera, que permetien el pas, tot i que a vegades arriscat.

El caminet recorre un primer tram de la Rua Alta, amb algun pas equipat amb cordes per si algú té respecte al precipici, i en pocs minuts arriba a una petita balconada sobre la vall d'Ora. Hi trobem una balma amb restes de precàries parets de pedra i empostissats de fusta. Aquesta balma l'havien utilitzat els emboscats, normalment joves que no volien anar a la guerra o al servei militar un cop aquella acabada. La balma quedava ben dissimulada entre la vegetació de la cinglera, però els emboscats tenien una visió privilegiada de l'entorn, i podien vigilar si venien els escamots de reclutament o la Guàrdia Civil segons el cas. Des del cingle es veien les diverses cases de la vall, i tenien uns codis per avisar de possibles perills (llençols estesos, finestres tancades,...) A més a més, la rua era de difícil accés, i permetia la fugida tant per una banda com per l'altra.

Des del Xalet de Busa contemplem tota la vall d'Ora que es va desprenent mica en mica de la boira, i ens ofereix una bona panoràmica. Al peu de la balma hi ha un panell informatiu que ens explica la història d'aquest indret. Havia pensat en la possibilitat de seguir creuant la Rua Alta, però veiem que pràcticament no hi ha camí i serà difícil avançar lluitant amb la vegetació. Com que avui no tenim gaire temps, decidim posposar el recorregut de la Rua Alta per una altra ocasió, i tornem enrere uns minuts fins a tornar a confluir amb el camí principal. Seguim avançant per la base dels cingles, ara pujant més suaument. Arribem a una pista i de seguida a la casa d'Orriols, situada en un petit replà suspès sobre la vall. Un lloc plàcid i bonic.

Passada la masia el camí gira a la dreta i abandona la pista. Continua pujant fent una llarga diagonal cap a la base dels cingles superiors. Arribem fins a les balmes de cal Cabreró, una zona abalmada al peu mateix de la cinglera. Des d'aquí anem planejant per sota les parets fins que al cap de pocs minuts trobem la famosa escala vella de Busa. Es tracta d'una petita canaleta vertical que es pot superar mitjançant una escala metàl·lica col·locada per aquest propòsit. És un punt d'inflexió de la cinglera que permet superar-la gràcies a una petita debilitat. La resta de la cinglera és molt més elevada, vertical i inaccessible, però just en aquest racó, amb un primer tram d'escala i un segon tram amb esglaons encastats a la roca i un passamà es pot pujar fàcilment fins a la part superior del cingle. És un pas divertit i un xic aventurer que dóna un caràcter lúdic a l'excursió. A dalt trobem un magnífic mirador natural cap a la masia d'Orriols, la cinglera inferior i el petit altiplà de Sant Mamet a l'altra banda de l'Aigua d'Ora.

Un cop dalt la cinglera marxem a l'esquerra fins al cap d'amunt d'un promontori evident. És el Turó de l'Escala (1.278 m.), un lloc elevat, la punta d'un esperó just a l'indret on la cinglera gira, per tant ofereix bona vista cap als dos cantons. Malauradament la boira encara no ha acabat d'esvair i la panoràmica és molt limitada. Fem una breu pausa dalt d'aquest petit cimet, i seguim la marxa. Comencem a seguir el fil del cingle, que es mostra molt vertical en tot el seu recorregut. En canvi la part superior és excepcionalment plana. De seguida trobem una zona ampla i oberta on pastura el bestiar. A poca distància hi ha la casa de la Bartolina. Anem transitant per un camí força evident que avança molt a prop del precipici, i en alguns sortints de la roca podem observar una magnífica visió linial de la cinglera que recorrerem per la part alta. Ara sí que les boires remeten i el sol il·lumina els murs rojos del cingle amb el característic conglomerat de Busa.

Tot aquest tram que tenim davant és molt agradable i panoràmic. És un camí plàcid, pràcticament pla, sempre amb el cingle a tocar. Ens entretenim a collir bolets que surten al nostre pas. Més que buscar-los sembla que ells ens busquin, i sense pràcticament sortir del camí fem una bona collita de rovellons, fredolics, carlets i fins i tot alguna llenega. El collir bolets també ens fa alentir una mica la marxa, però s'ho val. La cinglera ens dóna bones perspectives dels dels diferents miradors naturals que anem creuant. Més endavant passem prop de la casa de ca l'Artiller, des d'on també es pot veure l'ermita de Sant Cristòfol una mica reculada dins del pla de Busa. El recorregut és força linial, bé, en realitat fa una petita mitja lluna que facilita la contemplació de la bonica cinglera en diferents punts.

A part de contemplar la cinglera mentre caminem, sens dubte l'element més vistós i interessant, també contemplem a Vall d'Ora sota els nostres peus, i les diferents masies del vessant sud de Busa: el Fornell, la Selva, la Vila, Casafont, etc. El tram final del cingle que recorrerem s'enfila una mica fins assolir el mirador de la Creu, ja molt a prop de la pista asfaltada que puja cap a Busa. Des d'aquest punt contemplem enrere la llarga carena que hem recorregut, més de 3 quilòmetres resseguint el fil. Al mirador hi ha una taula d'interpretació i unes baranes per impedir que algú s'esbalci.

És l'hora d'iniciar el camí de tornada i baixar de la cinglera. Per fer-ho hem triat la canal del Rial. Per trobar-la hem de recular uns 200 metres pel mateix camí d'on havíem vingut. Trobarem una evident canal comença a baixar entre els matolls. Hi ha una discreta fita. Al principi costa d'imaginar que es pugui baixar per aquí, ja que la cinglera és molt dreta, però hi ha un camí molt costerut que sense cap dificultat més enllà del fort pendent va baixant cap a la base. El primer tram és més dret, i llavors tendeix cap a la dreta per terreny més suau. Un tros avall del camí trobem una bifurcació que marxa a l'esquerra, indicada amb unes fites. Prenem aquest camí a l'esquerra que flanqueja cap a la base de la cinglera. Anem a visitar la Moreria.

En poc més de 10 minuts el caminet ens deixa al peu del cingle, en un punt que aquest és molt elevat i vertical. Un tros lluny ja veiem una construcció feta amb argamassa. El camí ens apropa a la construcció, que té una part inferior construïda amb paret de pedres, i una de superior feta amb argamassa. Es tracta d'una gran balma obrada per davant per tancar-la. Sorprèn l'alçada de la construcció, potser uns 15 o 20 metres. S'hi pot entrar per un lateral, i a dins es poden observar diferents finestres i també restes de l'antiga estructura en diversos pisos. Sembla ser que aquest edifici del qual hi ha poques referències havia servit de punt de vigilància durant la guerra del Francès, tot i que encurioseix pensar que hi havia el punt de vigilància a la base del cingle i no a dalt. És una edificació que només conserva la façana exterior, però està en bon estat. És un lloc ben curiós i particular.

Per tornar de la Moreria podríem baixar bosc a través fins a trobar la pista, i possiblement hauria estat l'opció més ràpida. Nosaltres tornem enrere fins a la cruïlla, i seguim el camí que continua avançant cap a l'oest durant uns minuts, i finalment acaba desembocant a la pista asfaltada. Un cop a la pista tenim l'opció de baixar per camí cap a la zona del Fornell, o fer-ho per pista ja directes al punt d'inici. Veient l'hora que era i en anar justos de temps posem la directa pista avall, sempre circulant per sota de la cinglera que abans havíem recorregut per dalt. És una bona forma de tancar el cercle, guaudint ara des de baix d'allò que abans contemplàvem des de les alçades. Baixem còmodament durant gairebé una hora, passem de nou pel Pujol i acabem d'arribar al punt d'inici.

Hem fet una bona ruta matinal de 5 hores i mitja gaudint del vessant sud de la serra de Busa. És un indret peculiar i amb molt caràcter. La cinglera és molt bonica, i trobar els pocs passos per on es pot creuar és encara més divertit. Hem començat a l'Aigua d'Ora i ens hem enfilat al cingle per conèixer el Xalet de Busa on s'amagaven els emboscats. Llavors hem creuat la cinglera per la característica escala, i l'hem anat recorrent per dalt, al límit del precipici gaudint del paisatge vertical que contrasta amb la gran planície superior. Hem baixat per un dels graus que permeten devallar del cingle, la canal del Rial, i hem fet parada a la curiosa fortificació de la Moreria. Una ruta fàcil però molt divertida i interessant.