Vall de Santa Magdalena

• 

  Camí de Sant Joan de l'Erm Vell

• 

  Camí divertit al serrat de l'Oratori

• 

  Gaudint d'un sender agradable i ciclable

• 

  Planejant al riu de Santa Magdalena

• 

  A Santa Magdalena comencem a pujar fort

• 

  Pedalant sobre la coma de Bedet i les bordes de la Plana

• 

  Tram superior de la coma

• 

  La pista sobrevola la vall de Bedet

• 

  L'Albert planejant sobre la vall

• 

  Paisatge d'alta muntanya sota el pic de Salòria

• 

  Bordes de Jussà

• 

  Pugem fort al Ras de Conques. Al fons el Cadí

• 

  Mirador natural del coll de Seix

• 

  Resseguint un preciós camí carener

Sortim del refugi de la Basseta i pel camí tradicional planegem fins a les ruïnes de Sant Joan de l'Erm Vell. Prenem un camí deliciós que baixa fort pel serrat de l'Oratori, enmig d'un bosc d'avets i bedolls. Arribem al peu del riu de Santa Magdalena, i planegem per bona pista a peu d'aigua fins a la bucòlica ermita que dóna nom al sector. Comencem la primera gran pujada remuntant la vall de Bedet, en un ambient increïble d'alta muntanya amb prats alpins i petites bordes. Un cop a dalt voltem la capçalera de la gran coma per una pista panoràmica. Baixem de nou a peu de riu, i sota mateix del pic de Salòria iniciem la segona gran pujada cap al Ras de Conques. Encara pugem més fins a la carena de les Mongetes, i per un camí preciós, que a vegades ens obliga a baixar de la bicicleta, la resseguim fins un l'últim descens vertiginós que ens porta al punt d'inici. Una ruta dura i espectacular per paratges idíl·lics.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Sant Joan de l'Erm Montferrer i Castellbò (Alt Urgell)
• Distància: 44,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.150 metres
• Temps: 7:10 hores
• Dificultat: Mitjana
• Sensació de dificultat: Mitjana Ruta exigent, 95% ciclable, diversos trams de sender
• Cartografia: Parc Natural de l'Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Tenia moltes expectatives en aquesta ruta, ja que recordo bé l'any 2007 en una de les etapes de la Transpirenaica haver circulat per la zona i quedar meravellat pel la bellesa d'aquest paisatge. I les expectatives no només es van complir sinó fins i tot superar. Tot l'entorn de Sant Joan de l'Erm i la vall de Santa Magdalena són preciosos, uns paisatges plàcids d'alta muntanya, amb extensos prats alpins tenyits per alguna borda isolada, rius i rierols serpentejant per les valls i magnífics boscos d'avets de grans dimensions. En època primaveral aquesta zona esdevé encara més bella, amb el verd saturat dels prats i les mil-i-una espurnes cromàtiques de les flors.

Quedem amb uns bons companys d'aventures, l'Ariadna i l'Albert amb qui compartirem aquesta ruta, i un cop a Sant Joan de l'Erm, a l'aparcament del refugi de la Basseta, preparem les bicicletes i la resta de l'equipament i comencem a pedalar en un matí fresc. Creuem la bonica esplanada d'herba davant mateix del refugi i anem a buscar un caminet que marxa a la part superior del prat, per sota de la pista. Podríem anar per pista, però el camí tradicional és perfectament ciclable i més divertit.

Sortim planejant pel camí, primer en lleugera baixada, i després en també suau pujada. Avancem entremig d'un bosc humit entapissat de molsa. La Sílvia fins i tot troba un cep des de la mateixa bicicleta! Això és instint. La resta concentrats en pedalar i superar els petits obstacles del camí, com els petits pujadors que de sobte trenquen la suavitat d'aquests primers quilòmetres que acaben desembocant a la pista principal. La seguim a la dreta i planegem en pocs minuts fins a Sant Joan de l'Erm Vell.

Només queden ruïnes de l'antic poblament de Sant Joan de l'Erm. Segons s'explica, al voltant de la Guerra Civil es van destruir les cases que encara quedaven dempeus, així com el santuari. Antigament aquest punt havia estat un nus de comunicació important entre les valls del Segre i la Noguera Pallaresa, i hi havia hagut un hostal per acollir traginers i viatgers. Poc queda d'aquella antiga esplendor més enllà de la pròpia bellesa de l'indret. Mirant endavant tenim la fondalada de Romadriu, i a l'altre vessant les muntanyes de Baladredo i el Pui d'Urdosa, zona on es va viure una de les més dures i tràgiques batalles del Front del Pallars durant la Guerra, amb centenars de soldats morts, sobretot del bàndol republicà.

Just a Sant Joan de l'Erm Vell hem de deixar la comoditat de la pista i començar a baixar per un camí poc evident que neix al peu de les ruïnes. Hi ha un pal indicador que ens assenyala el camí cap a la dreta. Al començament ens espantem perquè sembla un sender molt dret i poc ciclable, però uns metres més endavant ens fa canviar d'opinió, ja que el caminet és estret, però podrem fer-lo pràcticament tot damunt de la bicicleta. El camí va baixant pel serrat de l'Oratori, creuant petites torrenteres. És un camí obac amb trams realment preciosos entre avets, pins i bedolls.

És una autèntica delícia deixar lliscar la bicicleta per un camí tan bonic i solitari, en contacte directe amb la natura. Al nostre pas hi trobem un isard, un parell de porcs senglars i algun esquirol que es sorprenen de trobar humans en aquest territori. Gaudim del camí que s'allarga una bona estona i va baixant fins a creuar el barranc del Forcat. Creuem el barranc per un petit pont, just a la confluència d'un camí que baixa directe del refugi de la Basseta seguint el torrent. Casualitats de la vida, coincidim amb aquest punt amb uns bons amics, la Teresa i el Joan que estan fent una excursió per la zona. Al barranc canviem de direcció, i anem seguint el curs de la vall, sempre per un caminet preciós i gairebé del tot ciclable, ja que només algun arbre caigut ens fa baixar de la bicicleta.

Després d'una bona estona gaudint del camí frescal en baixada, cal remuntar uns metres fins a trobar la pista. En un breu tram hem d'empènyer la bicicleta ja que és força dret, però molt curt. Ens incorporem a la pista que ve precisament del refugi de la Basseta, i que seria una opció per escurçar la ruta a costa de perdre's la visita a Sant Joan de l'Erm Vell i aquest preciós tram de camí. Seguim la pista a l'esquerra i anem baixant lleugerament alçats sobre el fons de la vall fins que finalment acabem arribant al peu del riu de Santa Magdalena, que seguirem una bona estona.

La pista marxa al peu de les aigües del riu, al fons de la vall del mateix nom. Pocs metres més endavant cal creuar el riu, i ho fem per una passarel·la de fusta. Tot seguit comença un tram molt plàcid i bonic. Anirem remuntant les aigües del riu de Santa Magdalena per una pista molt fàcil i que amb prou feines puja. Ens movem sempre al peu de l'aigua dins d'una vall tancada però molt bonica, amb petits prats envoltats de vegetació ufanosa. Gaudim de la bona pista sense córrer, a ritme suau que permet la conversa i la degustació paisatgística. Uns minuts més tard arribem a l'ermita de Santa Magdalena, que dóna nom a la vall.

Santa Magdalena de la Ribalera és una petita ermita romànica enclavada a la confluència dels rius de Bedet i de Girén, en un indret de singular bellesa. La unió dels dos rius formen el riu de Santa Magdalena, que hem anat remuntant fins aquí. L'ermita és molt petita, però ben cuidada i molt estimada per la gent de les valls properes. Fem una breu aturada en aquest bonic indret per observar la petita església enfilada dalt d'un petit promontori, així com el riu que marxa al seu peu. La breu parada ens serveix per agafar forces per emprendre la primera gran pujada del dia. Ens esperen 400 metres de desnivell continus i sense treva remuntant la vall de Bedet.

Posem doncs el molinet, girem a l'esquerra i comencem la processó d'ascens per una pista trencada però bona per pedalar. Ens creuem amb un grup de tot-terrenys que circulen per la zona. Em sobta que en un indret tan bonic, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, s'hi permeti lliurement la circulació motoritzada recreativa, fins i tot en grups grans. En tot cas són amables i ens faciliten el pas. Impassibles anem pujant poc a poc, de fet tampoc podríem córrer més. Però no s'ho val, ja que cal assaborir el magnífic paisatge que ens envolta. Anem traçant la successió de girs que ens fan guanyar alçada per sota del cap de l'Orri Vell.

A mesura que pugem per la vall de Bedet anem guanyant visió de l'entorn. Ens estem enfilant al cap d'amunt d'una vall que té una capçalera semicircular, i que forma com una mena de circ obert. Els vessants estan coberts principalment per prats alpins inclinats que s'han aprofitat tradicionalment per la ramadaria. A la part baixa de la vall observem el conjunt de bordes de Bedet, i un bon tros amunt les bordes de la Plana en un indret especialment panoràmic. Tot i la forta pujada és una delícia avançar per aquest terreny, gaudint de la intensa verdor dels prats alpins. Fem una breu pausa a la font dels Casals, gairebé al final de la pujada.

Estem gairebé a 2.000 metres i planegem uns metres per la capçalera de la vall fins al coll de Jou, límit d'aigües entre la Noguera Pallaresa cap al nord i el Segre cap al sud. Des d'aquest punt alçat podem contemplar tota la vall sota els nostres peus, amb els seus immensos prats i les bordes situades estratègicament per aprofitar els recursos herbacis abundants a l'estiu, però molt escassos i necessaris durant el llarg hivern pirinenc. Seguim planejant encara fins a la Creu de Bedet, on hi ha una cruïlla de pistes. Descartem la de l'esquerra que començaria a baixar cap a la vall Ferrera i seguim recte revoltant la capçalera de la vall de Bedet.

La pista continua planejant, gairebé sobrevolant la part superior de la vall. Ens ofereix una visió panoràmica en tot moment i canviant, ja que anem voltant tota la vall per sobre. Baixem lleugerament en una pista ràpida i preciosa. Ens movem en un entorn d'alta muntanya que poques vegades es pot recórrer en bicicleta. Voltem tota la vall per sobre fins que la pista s'encara cap al nord i ens ofereix una interessant visió de la cara sud del pic de Salòria. A partir d'aquí baixem fort fins a creuar a gual les aigües del riu de l'Olla, a la base mateix de l'esmentat pic. De nou tenim una cruïlla de camins un cop passat el riu. A l'esquerra marxa la pista que puja cap a les bordes de Conflent i segueix cap a Os de Civís. És una zona molt interessant, però oposada a la nostra trajectòria. Seguim doncs cap a la dreta i en baixada seguint el curs fluvial.

Baixem suaument entremig de prats fins a les bordes de Jussà, les més allunyades del conjunt de bordes de Civís. Descartem la pista que passa per les bordes i seguim la que baixa fins al torrent i el creua. La pista continua baixant a peu d'aigua, i al cap de poc gira fort a la dreta quan confluïm amb el riu Girén. Pugem lleugerament per una pista bona i uns minuts més endavant trobem una cruïlla important. La pista principal marxa a la dreta i arriba a Santa Magdalena en aproximadament un quilòmetre. Seria l'opció més fàcil i curta, però ens faria repetir més de la meitat del camí ja recorregut. L'altra opció és força més complicada ja que implica una forta pujada i la tornada per un tram carener una mica incert. La decisió és fàcil.

De fet quan preparava la ruta no tenia clar l'itinerari a partir d'aquest punt, ja que el territori és molt muntanyós, sense pistes, només senders precaris, i no veia clar que es pogués fer fàcilment amb la bicicleta. Buscant però referències vaig veure que alguns ciclistes hi passaven, i per tant s'havia d'investigar. Conscients que no seria un tram fàcil ni còmode, ens decidim per l'opció més aventurera i exigent.

Prenem doncs una pista que marxa a l'esquerra i que comença a pujar endimoniadament. Iniciem aquí la segona gran pujada del dia, i sens dubte la més dura. Remuntarem aproximadament 450 metres en menys de 5 quilòmetres per una pista secundària, amb alguns pujadors molt forts. L'indret és molt agradable, un bosc principalment d'avets a l'obaga del Bony de la Solana, coneguda també com la Castellina d'Ars. La pista puja fort per sobre del torrent de l'Aigüerola, i s'enfila fins al Rras de Conques, gairebé a 2.000 metres d'alçada. De nou ens movem per uns paratges d'alta muntanya preciosos.

Després d'una llarga estona de pujada forta i constant arribem a la Creu del Ras de Conques, una amplíssima collada envoltada de prats alpins. Tenim des d'aquí una bona vista cap al pic de Salòria i la resta de muntanyes fronteres amb Andorra. Cap a l'est també tenim una visió completa del Cadí des de la distància. Els prats estan plens de bestiar que campa plàcidament en aquest indret idíl·lic. En aquest coll hi ha una cruïlla de pistes. La que marxa endavant arriba en menys d'un quilòmetre al refugi del Ras de Conques. No acabem d'arribar al refugi ja que es desvia de la ruta prevista, però qui no hi hagi estat val la pena fer-hi cap per fer un descans i un refrigeri. La que gira a la dreta comença a baixar cap a Castellbò. Nosaltres les descartem totes, i comencem a enfilar per un caminet que s'endevina entre els prats al costat d'una vella furgoneta que serveix ara com a refugi per a pastors.

Pedalem com podem en pujada molt forta entremig dels prats, seguint el camí que s'endevina fàcilment. També hi ha un pal indicador. El tram superior és molt dret, ja per sobre dels 2.000 metres, sota mateix del pic de les Mongetes, i ens obliga a empènyer la bicicleta durant uns minuts. Arribem dalt d'un collet i baixem pel cantó contrari, l'Ariadna i l'Albert sobre la bicicleta, ja que són més hàbils trial·lers, i la Sílvia i jo mateix empenyent-la, ja que som menys destres. Comença aquí una llarga travessa per una carena orientada d'est a oest que sempre es mou al voltant dels 2.000 metres.

Anem seguint la carena per un caminet ben definit, la major part del qual és molt ciclable. El caminet tan aviat passa pel vessant nord com pel sud, connectant petits collets i creuant bonics prats d'alçada. Passem per diversos miradors naturals, especialment bonics cap al sud, amb el Cadí a l'horitzó. Trobem un parell de pujades molt feixugues que no es poden fer sobre la bicicleta, i que ens obliga a empènyer en forta pujada durant uns minuts. És un petit peatge que s'ha de pagar per gaudir d'un paisatge tan bonic. Aquest tram és lent, ja que combina alguns trams a peu amb la circulació sobre la bicicleta per un camí estret, però ens permet assaborir-lo encara més.

Passem els planells de la Fusta, del Gavatxo i el del coll de Seix, tots ells molt bonics. Entremig anem vorejant els petits cims que els envolten: les Mongetes, el Roc Roi, el Turó Gros o el Turó de la Portella, gairebé al final de la carena i després d'una forta pujada que fem a peu. Finalment al pla d'en Guillemet, on un ramat de cavalls pastura lliurement, trobem una pista que comença un descens vertiginós i directe fins al punt d'inici, Sant Joan de l'Erm.

Tanquem així una ruta preciosa, de les millors que hem fet els últims anys en bicicleta. És una ruta d'alta muntanya que permet recorrer indrets emblemàtics i de gran bellesa. Ens movem al voltant de la vall de Santa Magdalenta, una zona extensíssima dels Pirineus pràcticament despoblada, on els rius i torrents, els prats alpins, les carenes, les bordes, els animals, els camins i les petites ermites toquen a l'uníson una sintonia d'allò més harmònica.

Imatges