Vèrtex d'Anayet (2.559 m.)

• 

  Part superior de la Glera d'Anayet

• 

  Creuem el pla davant el pic d'Anayet

• 

  Davant tenim el Vèrtex d'Anayet

• 

  Amplis espais, entre l'Anayet i el Midi d'Ossau

• 

  Encarem la pala superior

• 

  Pugem per fort pendent

• 

  Arribada delicada al coll

• 

  Descens per la pala superior

Des de l'aparcament Anayet de l'estació d'esquí de Formigal comencem a foquejar per les pistes i aviat les abandonem per recórrer la Glera d'Anayet, un ampli barranc que es va estrenyent al cap d'amunt. Un pujador sobtat ens deixa a l'amplíssim pla dels ivons d'Anayet, que haurem de creuar de cap a cap, tot gaudint de les formidables vistes al característic pic. Al final dels plans una pala cada cop més dreta ens acosta al coll, i en pocs metres al panoràmic cim, on contemplem de prop l'Anayet i el Midi d'Ossau. Bon descens, amb un tram més dret al principi, i més fàcil després, parant atenció a no perdre massa alçada.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Aparcament Anayet Estació d'esquí Formigal (Sallent de Gállego), Espanya
• Distància: 11,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 875 metres
• Temps: 5:10 hores
• Dificultat: F / S2 / ME (S3 puntual a la sortida)
• Sensació de dificultat: Força fàcil Pala superior en fort pendent
• Cartografia: Valle de Tena Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

El segon dia de la nostra estada a la capçalera de la Vall de Tena ens decidim per un cim fàcil i també molt interessant paisatgísticament. El pic d'Anayet és una petita joia, una gran mola rocallosa que s'eleva vertical sobre una grandiosa esplanada coberta per un parell d'estanys (ibones en aragonès o ivons en el català de la Ribagorça). El pic d'Anayet el vam pujar a la tardor fa uns anys. És molt bonic però poc esquiable per la seva verticalitat. En canvi, a prop hi ha el Vèrtex d'Anayet, de major alçada, més discret i més esquiable pràcticament fins al cim.

Amb el Ferran, el Pep, la Sílvia i un servidor ens aproximem fins a l'aparcament Anayet de l'estació d'esquí de Formigal. Preparem els trastos i comencem a foquejar per la vora de les pistes d'esquí, el ple bullici de Setmana Santa. Seguim uns instants la línia del telecadira Garmet, i de seguida el deixem per seguir amunt una pista a l'esquerra. Pugem uns minuts vora la pista fins que aquesta gira, i l'abandonem per continuar recte per una gran coma, la Glera d'Anayet.

Avancem en direcció oest per la Glera, aquesta gran coma oberta, amplíssima i amb molt poc pendent. Ens anem aproximant a la base del pic Espelunciecha, i la coma es va tancant en forma d'embut invertit. Fem un flanqueig i fins i tot baixem uns metres sense treure pells fins al punt més estret de la coma, on conflueixen les aigües que baixarien dels ivons d'Anayet i també el torrent d'Arroyetas.

En aquest punt de confluència dels torrents, si seguíssim cap al sud (esquerra) podríem pujar el pic d'Arroyetas o Arroyeras, que precisament vam pujar la temporada anterior, un cim molt esquiable i recomanable. Avui però girem a la dreta i remuntem un pendent més acusat que ens obliga a fer algunes voltes maria. Un cop superat aquest tram més pendent ens situem dalt del gran pla d'Anayet, i ens topem de front amb el pic d'Anayet, una estètica mola rocosa acabada en punta. El pla d'Anayet és una zona molt bonica i especial, i ho és a qualsevol època. A l'hivern el grandiós pla blanc sembla un mar amb la gran illa del pic d'Anayet emergent. La resta de l'any els dos estanys enmig del prat ofereixen un bonic contrast.

Només venir fins als ivons d'Anayet ja és una bonica excursió, i de fet hi ha força gent per la zona. A la nostra dreta hi ha l'ampla pala del pic Espelunciecha, un cimet secundari també molt esquiable. Des de l'extrem est del gran pla comencem la travessa de més d'un quilòmetre pràcticament recte, creuant tota l'esplanada. Deixem a la dreta el pic d'Anayet, i n'observem la bellesa des dels diferents angles. Al fons del pla s'aixeca el Vèrtex un cim molt menys potent estèticament que l'Anayet, però interessant igualment per les vistes i per la facilitat d'esquiar-lo.

Mica en mica doncs anem creuant el gran pla, mirant d'evitar les petites depressions i turonets. Cal fixar-se bé en aquesta zona de cara al descens per evitar ficar-se en alguna petita fondalada i haver de remar. Arribem a l'extrem occidental del pla i comencem a pujar per la pala oest del Vèrtex. De fet es pot pujar per les dues cares, però sembla més interessant aquesta (esquerra tot pujant). El pendent augmenta a mesura que anem pujant, i anem seguint una bona traça de zetes que aprofita tota l'amplada de la pala. Al tram superior el pendent es redreça, alhora que la neu s'endureix. Els darrers metres són força drets, i cal parar atenció fins arribar al coll, on ens reagrupem i descansem uns minuts.

El cim està situat a pocs metres del coll, i ens posem grampons per acabar-hi d'arribar, tot i que la neu és molt tova a l'aresta gràcies a la insolació, i no hagués calgut. En menys de 15 minuts arribem al cim, on hi ha el vèrtex geodèsic que dóna nom al cim. La vista és excepcional. Aquesta zona dels Pirineus és molt bonica, i la posició endarrerida d'aquesta muntanya ofereix un gran panorama. El pic d'Anayet en primer lloc, i al seu darrere el bicèfal Midi d'Ossau. Enllà el Balaitús i els seus satèl·lits, i en sentit contrari la gran línia fronterera hispano-francesa amb cims destacats i altius com l'Aspe, el Bisaurín, el Petrechema i l'Anie. Al sud, la serra de Partacúa i la Peña Telera al final ofereixen una serralada en forma de mitja lluna també molt notable.

Contemplem la vastíssima vista des del cim en un dia clar, amb un lleuger vent que no convida a aturar-se gaire estona. Baixem de nou fins al coll on hem deixat els esquís i ens preparem pel descens. El primer tram és força dret i amb neu molt dura. Costa fer el primer pas. Un cop fet, com acostuma a passar, les coses no són tan complicades com semblen, i baixem sense problemes la primera pala, fent guinyolar fort els cantells dels esquís. Després dels primers metres més drets i amb la neu més dura, el descens s'amoroseix i acabem de baixar més relaxats, sense acabar d'arribar al fons de la cubeta, ja que cal trobar el punt just per iniciar un flanqueig a la dreta que ens evitarà una bona remada.

Encertem el punt just per al flanqueix, i recorrem per alt tot el gran pla d'Anayet fins on comença la coma on desguassen les aigües dels estanys, ara coberts per la neu. Entrem a la coma per la part més estreta, on gaudim d'un tram exquisit de neu crema amb un bon pendent. A partir d'aquí el camí de baixada difereix del que hem fet pujant, ja que no anirem cap a la Glera d'Anayet (ens obligaria a pujar uns metres), sinó que baixem pel curs del torrent, tot ell molt esquiable. Al tram final del torrent cal flanquejar una mica per sobre per evitar de nou haver de remar. Tombem a l'esquerra al final del torrent i confluïm a les pistes d'esquí. Les seguim avall uns metres fins a l'aparcament, on havíem sortit unes 5 hores abans.

Hem gaudit d'una ruta molt interessant per a la pràctica de l'esquí de muntanya, fàcil però amb un punt d'emoció a la pala final. Alhora estem en una zona de gran valor paisatgístic, amb el bonic entorn alpí del pic d'Anayet i extenses vistes cap als pics més occidentals dels Pirineus. Molt recomanable.

Imatges