Pic de Duraneu (2.540 m.)

• 

  Suaus lloms a la serra de l'Artiga

• 

  Ampli llom de la Serra de l'Artiga

• 

  Cim de Duraneu

• 

  Iniciem el descens sense pràcticament visibilitat

Amb temps incert optem per una sortida fàcil i ràpida amb els esquís. Aprofitem les instal·lacions de l'estació d'esquí de Puigmal, actualment tancada, i pugem suaument cap al gran llom de la serra de l'Artiga. Dalt del plató la boira ens engoleix, però seguim pujant fins al pic de Duraneu sense pràcticament visibilitat. Baixem cap al sector més oriental de l'antiga estació fins a les Planes, on ens espera una llarga remada fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Estació d'esquí Puigmal Er (Alta Cerdanya)
• Distància: 10,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 650 metres
• Temps: 3:03 hores
• Dificultat: F / S2 / ME
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Vall de Núria Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La d'avui també és una sortida amb esquís sense pena ni glòria. El matí es lleva encapotat a la Cerdanya, amb lleugers plugims i un exagerat augment de temperatures. És un dia gris, d'aquells que conviden a no sortir a la muntanya. Optem per anar a un lloc proper, fàcil i segur. Pugem fins a la base de l'estació d'esquí de Puigmal, al petit nucli de Cotzé. Fa un parell de temporades que l'estació d'esquí està tancada, i tot i que pujar i baixar per les antigues pistes no es pot considerar esquí de muntanya, sí que ens permet estirar les cames i fer una mica d'exercici amb la seguretat d'un entorn controlat, especialment en un dia com avui que de ben segur que trobarem boira.

Anem a buscar les pistes més suaus que enfilem progressivament cap a la llarga carena de l'Artiga. Un cop a dalt l'anem seguint cap amunt, direcció sud-est, amb pujada molt suau i progressiva. La visibilitat es va reduint cada cop més, i si no fos per la seguretat d'estar en un lloc fàcil d'ubicar-se gràcies a les antigues pistes, ja hauríem girat cua. Tot i el dia lleig i la boira, la temperatura és anormalment alta, i anem remuntant les llargues pistes suaument.

El darrer tram la visibilitat és pràcticament nul·la, i sabem que som al cim per la gran fita que hi ha i la inert maquinària del teleesquí. Traiem pells i comencem a baixar cap al sector de les Planes. Precisament ara no busquem la suavitat que hem trobat pujant, sinó una mica més de pendent que permeti lliscar sobre una neu molt humida. Esquiem malament per la poca traça, la neu molt pesada i la poca visibilitat, que afortunadament comença a millorar a mesura que anem baixant. Anem encadenant velles pistes fins arribar a les Planes, i d'aquí ens toca una llarga remada de gairebé dos quilòmetres i mig fins al punt d'inici.

Hem fet avui una ruta poc interessant, reservada només per dies insegurs, ja sigui per risc d'allaus o de baixa visibilitat, però que permet estirar les cames amb seguretat.

Imatges