Volta a Islàndia en autocaravana

• 

  Volcà Grábrók

• 

  Llengües de lava

• 

  Brolladors termals de Deildartunguhver

• 

  Granges vora el mar

• 

  Blönduós

• 

  Arc de Sant Martí sobre una granja

• 

  L'ampla cascada de Go∂afoss

• 

  Aurora boreal

• 

  Aurora boreal sobre Go∂afoss

• 

  Cràter del volcà Hverfell

• 

  Zona sulfurosa de Námafjall

• 

  Estany al cràter del Víti

• 

  Paisatge modelat per la lava

• 

  Banys termals de Mývatn

• 

  Dettifoss

• 

  Fiord i poble de Sey∂isfjör∂ur

• 

  Port de Sey∂isfjör∂ur

• 

  Al fons el Búlandstindur

• 

  Platja de Fauskasandur

• 

  Cavalls davant de les muntanyes de Hvalnesfjall

• 

  Icebergs i al fons la glacera Brei∂amerkurjökull

• 

  Cascada Svartifoss

• 

  Illots de Reynisdrangar

• 

  Platja de Reynisfjara

• 

  Platja de sorra negra de Dyrhólaey

• 

  Cascada Skogafoss

• 

  Seljalandsfoss, des del darrere

• 

  Cascada superior de Gullfoss

• 

  Geysir

Circumval·lem l'illa per la carretera N1, aturant-nos als punts més interessants. Després d'un primer contacte amb el terreny volcànic comencem a descobrir les fantàstiques cascades, com Go∂afoss, Dettifoss, Svartifoss o Skogafoss. Caminem pel con de grans cràters i visitem zones encara fumejants. Ens relaxem als banys termals. Passegem per la riba de fiords encaixonats entre muntanyes. Badem a la vora d'icebergs mentre les foques xipollegen. Sentim el rugir els guèisers. Ens meravellem amb l'abrupta costa sud, de formes impossibles. Quedem bocabadats sota l'aurora boreal. Grans experiències condensades en un sol país.

Fitxa

• Tipus de sortida: Ruta amb autocaravana. 7 dies
• Lloc de sortida: Keflavík, prop de Reykjavík (Islàndia)
• Distància: 1.825 quilòmetres
• Cartografia: Ísland, Fer∂akort (1:500.000)

Itinerari

! Dades aproximades

Crònica

Feia anys que ens ballava pel cap la idea de visitar Islàndia. Els seus paisatges extrems i la combinació de foc, gel, terra i aigua el feien un destí molt atractiu. No hi havíem anat abans probablement perquè és un país car, i a l'estiu acostuma a haver-hi molta demanda. Teníem una setmana de vacances el setembre, i tot i ser ben conscients que amb 7 dies només podríem fer una visita molt superficial, vam aprofitar els preus més moderats d'aquesta època per fer-hi cap. Val a dir que al setembre el turisme es desploma a Islàndia, ja que el temps és molt variable, a vegades fins i tot amb nevades.

Vam decidir fer la volta a l'illa amb autocaravana, ja que és una fórmula que dóna molta llibertat de moviments. És relativament freqüent llogar una autocaravana per moure's per l'illa, i hi ha diverses empreses que s'hi dediquen. En aquest miniviatge érem 3, i vam llogar una autocaravana relativament gran amb la qual vam anar molt còmodes. Al final del viatge vam tenir un problema amb l'empresa de lloguer, que no recomanem, i que més endavant explicaré. L'autocaravana et permet una bona mobilitat al país, però només per les carreteres principals. Les carreteres secundàries, normalment en força mal estat, i sobretot les nombroses pistes forestals estan fora de l'abast d'aquest vehicles. És possible també llogar tot-terrenys pick-up autocaravana, tot i que són força més cars i també més incòmodes.

El plantejament del viatge va ser ben senzill: seguir la carretera N1 que dóna la volta per l'exterior de l'illa. En 7 dies és molt just, i per tant la nostra visita va ser molt superficial. Ens vam aturar en els punts d'interès que quedaven relativament a prop de la carretera, però vam descartar llocs molt interessants com alguns fiords del nord, i tot l'interior, on hi ha llocs molt interessants també. Afortunadament al voltant de la carretera principal es troben molts dels indrets més característics i espectaculars de l'illa. Malgrat la poca profunditat de la nostra estada, vam poder gaudir d'un bon tastet d'un país fabulós, que a vegades semblava fins i tot irreal.

Dia 1. Keflavík - Hvammstangi

L'empresa de lloguer d'autocaravanes on havíem contractat per internet està situada prop de l'aeroport, que alhora es troba a uns 50 quilòmetres de la capital Reykjavík. Ens vénen a buscar i anem a la seu de l'empresa a fer els tràmits del lloguer, que s'allarguen una bona estona. Un cop motoritzats prenem la carretera N41 fins a la capital, on ja agafem la N1 en direcció nord. El tram de creuar Reykjavík és una mica confós en alguns punts, i més el primer dia en què encara no estem acostumats a la senyalització islandesa. Sense grans problemes però aconseguim sortir de la ciutat i agafem la carretera N1 que ja no deixarem durant tota la setmana, tret de les petites incursions que fem per carreteres més secundàries fins als diferents llocs que visitem.

Fem la ruta en el sentit de les agulles del rellotge, de manera que el primer dia ens tocarà recórrer la costa oest de l'illa. Sortint de la capital ja anem contemplant el característic paisatge volcànic que ens acompanyarà tots aquests dies, amb la terra i les roques molt fosques. El dia és lletjot, tapat i amb algun plugim esporàdic. Les carreteres estan poc atapeïdes, i és fàcil circular. De fet a Islàndia hi viuen només unes 320.000 persones, de les quals gairebé la meitat ho fan a la capital. Per fer-nos una idea de magnitud, el país té tres cops la superfície de Catalunya, però només un 4,5% de la seva població.

Circulem arran de costa, deixant a la nostra dreta el volcà Esja i les seves estribacions. Al peu mateix del mar s'aixequen elevacions notables d'origen volcànic. En aquest sector la roca és molt fosca, probablement fruit d'erupcions més recents. En altres zones els líquens i la molsa han anat cobrint la roca, formant un bonic paisatge característic de roca negra i per sobre molsa extraordinàriament verda gràcies a la gran pluviometria.

Avancem sense entretenir-nos massa, contemplant el paisatge, però sense fer pràcticament aturades. Més al nord creuem un túnel de peatge que evita la llarga marrada vorejant el fiord Hvalfjör∂ur. Creuem la península d'Akranes i seguim cap al nord ara més per l'interior tot i que més endavant tornem a la costa al fiord de Borgarfjö∂ur. Un pont permet creuar per una part poc fonda del fiord, que entra uns quants quilòmetres més enllà terra endins. Ara sí seguim per l'interior, per bones carreteres i amb un paisatge més aviat planer, amb granges disperses pels voltants.

Ens aturem al camp de lava de Grábrók, on hi ha un petit aparcament amb uns cartells informatius. Tot aquesta zona de lava prové del volcà Baula, que es veu alguns quilòmetres cap al nord, i la resta de petits volcans secundaris. Fem una petita caminada des del mateix aparcament i fins al cap d'amunt del cràter del Grábrók, un dels tres petits cons volànics que emergeixen en aquesta zona. El camí està ben arranjat, i permet contemplar aquesta àrea volcànica. De nou el color fosc de la roca contrasta fortament amb la lava que ha anat guanyant terreny després de gairebé 3000 anys des de la darrera erupció.

Ens adonem que ens havíem passat el trencant de la carretera 50 que ens ha de portar a visitar una cascada i una zona d'aigües termals. Tornem uns pocs quilòmetres enrere fins a trobar el trencant. Seguim primer la carretera 50 i després la 518 fins arribar a l'aparcament habilitat de Hraunfossar i Barnafoss. Hraunfossar són unes cascades allargades i de poca altura del riu Hvítá, on l'aigua sembla emergir directament de la terra. Es poden veure des de prop de l'aparcament. Caminem una estona per aquest entorn seguint el camí ben condicionat. Poc més amunt el riu s'encaixona i forma la cascada Barnafoss (cascada dels nens). Seguim uns minuts la cinglera per contemplar el paisatge.

De nou a l'autocaravana conduïm enrere uns quilòmetres i ens desviem uns metres fins als brolladors termals de Deildartunguhver. Al peu de la roca brolla l'aigua bullent, amb una forta pudor sulfurosa. Al costat hi ha una central geotermal, on s'aprofita l'aigua calenta. Segons explica el cartell informatiu, aquesta és la font termal més cabalosa del món, ja que proporciona 180 litres d'aigua per segon a 97º. L'aigua es transporta amb unes grans canonades més de 70 quilòmetres enllà, i s'aprofita per a calefacció domèstica a Borgarnes i a Akranes.

De nou a la carretera N1 seguim cap al nord per una zona planera, amb rectes pràcticament infinites. De tant en tant trenca la monotonia del paisatge alguna petita granja. Arribem a la punta de l'estret fiord de Hrútafjör∂ur. La carretera ressegueix el fiord prop de l'aigua, per la dreta, i uns quilòmetres enllà retalla la península de Heggsta∂anes. Arribem a les platges del fiord Mi∂fjör∂ur, on farem nit en un aparcament a peu de carretera, tot contemplant la posta de sol sobre aquest fiord del nord-oest del país.

• Quilòmetres: 315
• Zona: Est d'Islàndia
• Principals punts d'interès: zona volcànica Grábrók, cascades Hraunfossar i Barnafoss, brolladors termals de Deildartunguhver, fiord Hrútafjör∂ur

Dia 2. Hvammstangi - Go∂afoss

Hem passat la nit al peu del fiord Mi∂fjör∂ur, i un cop llevats, esmorzats i endreçats reprenem la ruta. Ens desviem uns moments de la carretera N1 per entrar una mica a la península de Vatnsnes, concretament fins al poble de Hvammstangi, situat només a 4 o 5 quilòmetres de la ruta principal. És un petit poble pescador, poc interessant, però sí que és molt bonic el camí per arribar-hi, ja que la carretera circula entremig de pastures que acaben directament al mar, i entremig petites granges amb sostres vermells que contrasten amb el verd dels prats i el blau del mar, tota una simfonia de colors.

Tornem a la carretera N1 i creuem la base de la península, connectant el fiord de Mi∂fjör∂ur amb el de Húnafjör∂ur. Aquest darrer no és ben bé un fiord, sinó més aviat una gran badia. A la seva banda oest ens aturem a la localitat costanera de Blönduós, amb les seves teulades acolorides. Des de la part alta del penya-segat es pot contemplar l'Atlàntic nord, i també l'aiguabarreig del riu Blanda quan s'aboca al mar al costat mateix del poble.

De nou a la N1 tornem a retallar per la base una península, ara la de Skagahei∂i. Amb més temps hauria estat interessant vorejar alguna d'aquestes múltiples penínsules per les carreteres que les circumval·len, però tenim el temps just i ho descartem. La carretera ressegueix una estona el curs del riu Blada en sentit ascendent. Estem en un entorn poc poblat i muntanyós. Anem trobant ovelles, normalment pasturant de tres en tres, possiblement la mare i les dues cries de l'anyada. Després d'un bon tram força inhòspit tornem a trobar civilització a la riva del riu Hera∂svötn, i un arc de Sant Martí complet ens dóna la benvinguda a una zona fèrtil, amb nombroses granges.

La carretera circula força per l'interior, en una zona muntanyosa on pugem un llarg port de muntanya. Plovisqueja i de tant en tant treu el nas el sol. Els islandesos diuen que si no t'agrada el clima d'Islàndia només has d'esperar 5 minuts, que ja canviarà. I així és, passem del sol a la pluja en un obrir i tancar d'ulls. Baixem per l'altre cantó del port de muntanya i ens anem acostant a la ciutat d'Akureyri, la segona més gran del país, d'uns 18.000 habitants, situada al mig del nord. Fem una breu aturada i creuem la ciutat. Un pont permet travessar la part final del llarg fiord Eyjafjör∂ur i continuar per l'altra banda, on tornarem a pujar un petit port de muntanya, muntanya arran de mar.

Pocs quilòmetres més i arribem a Go∂afoss, on anem a visitar la gran cascada. L'ample riu riu Skjalfandafijot, ja en el seu curs baix, es desploma formant una bonica mitja lluna per on cauen les abundoses aigües. És la cascada dels déus, ja que segons explica la tradició, en adoptar la religió catòlica el líder de la zona va llançar a la fúria de les aigües els tòtems dels déus pagans. Ens entretenim observant aquesta abundosa cascada ja al capvespre, amb la llum crepuscular que es va fonent. L'Anna encara té temps de buscar un catxé que hi ha pròxim a la zona.

A poca distància de la cascada farem parada i fonda. I mai tan ben dit, ja que vam fer un bon sopar al restaurant proper. És fonda, gasolinera i càmping. Ens allotgem al càmping, pràcticament buit, i sopem al restaurant. La seva propietària ens va preparar una contundent sopa islandesa, amb carn de xai i tota mena de verdures. Ens va explicar que és el plat més típicament islandès, i ens va agradar molt. També ens va explicar que un cop acabat l'agost els turistes desapareixen, ja que el temps al setembre és molt canviant. Sense anar més lluny el setembre passat tot allò estava ben nevat. Això fa que gaudim aquests dies més intensament, ja que hi ha pocs turistes i tot és molt tranquil.

Però tot i el bon sopar, el plat més important del dia encara havia de venir. I aquest plat precisament no es menja, però alimenta l'esperit i sobretot la vista. Poc després d'enfosquir-se el cel, passades les onze de la nit, va tornar a aclarir-se, però ara amb uns tons verdosos i violetes d'una bonica aurora boreal que va tenyir de color el cel islandès. Vam tenir la sort de veure-la, ja que al setembre és poc freqüent, i també la sort de tenir el cel força serè. Per contra la lluna plena il·luminava excessivament l'atmosfera, i el cel era poc fosc. L'espectacle és majúscul. Primer va aparèixer una bonica bandera pràcticament vertical, i llavors tot de línies més curtes però també més extenses en tot l'oest del cel. No van ser aurores extremes d'aquelles que cobreixen tot el cel, però igualment em va semblar magnífic. Feia molts anys que tenia una petita obsessió en poder veure l'aurora boreal, i avui per primera vegada apareixia davant dels nostres ulls. I no només això, sinó que ho feia en un escenari majestuós com és la cascada de Go∂afoss. Tot i la foscor ens vam acostar fins a la part superior de la cascada per fotografiar les llums del nord i la cascada en una mateixa escena. Per acabar-ho d'arrodonir s'hi va afegir un petit arc de Sant Martí produït per la llum de la lluna. Excels!

• Quilòmetres: 265
• Zona: Nord d'Islàndia
• Principals punts d'interès: fiords del nord, grans extensions inhòspites, pobles costers, Go∂afoss, Aurora Boreal

Dia 3. Go∂afoss - Detifoss

Encara amb l'emoció de l'avistament de l'aurora boreal de la nit anterior, ens llevem al càmping de Go∂afoss. Tornem a visitar la cascada, situada a mig quilòmetre del càmping, ara amb llum de dia. Tot seguit continuem la nostre ruta de circumval·lació per l'illa del gel. Avui tenim una ruta més curta en quilòmetres, però carregada de punts d'interès.

Poc després de sortir trobem el trencant de la carretera que puja cap al nord a Húsavík, una població pesquera situada al fiord de Skjálfandi. És un punt habitual per prendre un vaixell i sortir a observar balenes. Malauradament també descartem aquesta opció per falta de temps. Avancem doncs cap a l'est per la part nort de l'illa, primer per una zona d'aiguamolls i tot seguit ja entrant en un terreny marcadament volcànic. Avui visitarem la zona volcànica del Krafla, on trepitjarem un immens camp de lava i diverses zones de fumaroles i petits cràters. El volcà Krafla va tenir una gran erupció el segle XVIII, però més recentment, entre els anys 1975 i 1984, es van arribar a succeir fins a 9 erupcions menors. És una zona activa, amb diversos punts fumejants, i no es descarta que pugui tornar a erupcionar.

Passem l'estany de Másvatn i al cap de poc arribem al peu del gran llac de Mývatn, ja dins de la zona volcànica. Voregem el llac en sentit horari per la carretera que hi passa a tocar. Deixem a l'esquerra el con volcànic del Vindbelgjarfjall i pugem fins a l'extrem nord del llac, on fem una pausa per observar-lo. Seguim la carretera per sobre del llac i creuem el petit poble de Reykjahlí∂. Seguim encara uns quilòmetres més per la vora de les aigües, ara per l'altra cantó del llac, fins arribar a un aparcament sota el gran con del volcà Hverfell, on aparquem i comencem a caminar.

Des de la mateixa carretera es veu el volcà Hverfell. És un volcà molt ample de base, i de relativa poca alçada, amb un gran cràter de més d'un quilòmetre de diàmetre. Tots els seus vessants estan coberts per una tartera de pedres absolutament negres. Per sota una gran plana plena de piroclasts i rius de lava. Caminem un parell de quilòmetres per la pista fins a la base del volcà, tot i que s'hi podria arribar per una pista. Des de la base pugem per un camí ben fresat fins al mateix cràter. El lloc és ben curiós, ja que el cràter es dibuixa com una circumferència perfecta de grans dimensions.

Tornem al punt d'inici i de nou amb l'autocaravana tornem enrere fins al poble, i seguim per la carretera N1, que comença a pujar per una zona de terres volcàniques de color marronós. Passat un petit coll ens aturem a les fumaroles de Námafjall. En aquest camp sulfurós trobem diverses fumaroles amb una fortíssima pudor de sofre, i també petits cràters amb fang bullent. Fem una volta per aquesta zona, seguint un circuit marcat que impedeix acostar-se massa als llocs que podrien ser perillosos. Prenem un camí costerut que enfila al cim del Námafjall, on hi ha una bona vista del sector.

Tornem a la carretera i poc més d'un quilòmetre enllà, trenquem a l'esquerra i abandonem la N1 per acostar-nos a la base del volcà Krafla. Ens aturem primer al camp de lava, on caminem una estona per un itinerari indicat sobre rius de lava. És un lloc impressionant, gairebé fantasmagòric, on es pot contemplar les formes contorsionades dels rius de lava. Encara es poden observar esquerdes fumejant, ja que és una zona relativament activa. Passem una bona estona passejant per aquest ambient lunar, amb trams intensament negres, i altres de vermellosos. Caminem fins un petit cràter on ja prenem el camí de tornada cap a l'aparcament.

Continuem un quilòmetre més la carretera fins que s'acaba a l'aparcament del volcà Víti. El Víti (en islandès infern), és un cràter que forma part del gran volcà Krafla, de més de 10 quilòmetres de diàmetre. És molt popular gràcies a l'estany que hi ha a l'interior del cràter, amb aigües verdes o blaves segons l'hora del dia. Fem la volta al cràter, d'uns 300 metres de diàmetre, i ens aturem en unes fumaroles sulfuroses en un dels costats, on la terra adopta mil-i-un colors. Al costat del volcà hi ha les canonades d'una central geotèrmica experimental.

Després d'observar la bellesa del volcà Víti i fer una bona passejada per l'entorn tornem a la carretera i tornem enrere uns quants quilòmetres. És ja el capvespre, i decidim passar-ho en remull. Baixem fins als banys de Mývatn, unes piscines naturals d'aigua termal adaptades per a l'ús lúdic. Hi ha diverses piscines amb una aigua d'un color blau clar molt característic, gràcies al seu elevat contingut en silicats. A fora fa un vent molt fred, però a dins de l'aigua la temperatura és molt agradable. Gaudim de la posta de sol dins les càlides piscines de Mývatn.

De nou a la carretera, ja de nit, conduïm una estona més per la N1 amb un fortíssim vent fins al trencant de Dettifoss, on abandonem la carretera principal i trenquem a l'esquerra fins arribar al gran aparcament on passarem la nit. Amb la foscor, molt lluny, veiem la resplandor vermella del volcà Bárðarbunga. El vent durant la nit és fortíssim, i sembla que hagi de tombar l'autocaravana. Estem en una zona isolada, alta i sotmesa als forts vents habituals en aquest país. Descansem poc, ja que tot belluga. De mantinada el vent amaina, però hem passat la nit del lloro.

• Quilòmetres: 120
• Zona: Nord-est d'Islàndia
• Principals punts d'interès: Go∂afoss, llac de Mývatn, volcà Hverfell, fumaroles de Námafjall, camp de lava del volcà Krafla, cràter del Víti, banys de Mývatn

Dia 4. Dettifoss - Egilssta∂ir

Després d'una nit ventosa el dia es lleva mig trencat, amb núvols i ullades de sol, però el molest vent s'ha aturat força. Estem en una zona desolada, semidesèrtica, un gran altiplà de terra negra pràcticament àrid. Costa de fer-se la idea que a pocs metres d'aquí hi ha la cascada més cabalosa d'Europa. Des del mateix aparcament prenem el camí ben senyalitzat que marxa cap a la dreta. Aviat es bifurca, i avancem cap a la dreta de nou per accedir primer a les cascades de Selfoss. Al cap d'uns minuts de caminar per un terreny molt secà arribem a un penya-segat sobre l'ample riu Jökulsá á Fjöllum. El penya-segat, format per blocs de basalt, es trenca en caiguda lliure sobre el riu. Uns metres més endavant hi ha el conjut de cascades de Selfoss, que formen una bonica mitja circumferència, per on cau aigua sorollosa.

Tornem enrere resseguint el penya-segat, i sense tornar a l'aparcament avancem més cap a Dettifoss. En pocs minuts veiem com l'ample riu, calmat i pacífic uns metres més amunt, es desploma amb terrible fúria a la gran cascada de Dettiffos. És espectacular, gairebé corprenedor. Té uns 100 metres d'amplada i una caiguda d'uns 45. Porta una gran quantitat d'aigua, més de 190 m3 per segon. S'explica que és la cascada més poderosa d'Europa. Des del vessant esquerre el riu ens podem acostar fins molt a prop de la caiguda. El soroll és eixordidor, i fins i tot el terra tremola de la força de l'aigua en desplomar-se. Al fons del barranc s'aixeca una immensa bromera produïda per l'aigua colpejant la base. Magnífic!

Ens havíem plantejat pujar fins a Asbirgy, on hi ha un bonic engorjat. S'hi accedeix per la carretera que continua més amunt de Dettifoss, però aquests dies està tallada, a causa del risc d'inundacions relacionat amb l'erupció del volcà Bárðarbunga. Així doncs, tornem enrere i de nou amb l'autocaravana conduïm fins a retrobar de nou la carretera N1 que volta l'illa. Seguim a l'esquerra enmig d'un paisatge molt obert, un gran altiplà d'horitzó pràcticament infinit. Farem molts quilòmetres per una zona força desolada i plena de muntanyes arrodonides, sense pràcticament cap habitatge ni indici de presència humana. Tan sols les sofertes ovelles islandeses, ben adaptades a aquest entorn, pasturen lliurement per aquests amplíssims espais.

Per la carretera trobem el trencant que s'endinsa cap a l'interior de l'illa per una pista apta només per a tot terrenys, la F88. Aquesta pista condueix a una zona molt interessant, l'entorn del volcà Askja. Ens feia molta gràcia entrar en aquesta zona contractant els serveis d'un 4x4, però teníem el temps molt just, i a més a més, vam veure que la pista també estava tancada per la proximitat del volcà Bárðarbunga. Seguim la carretera, i més endavant creuem un gran pont sobre el riu Jökulsá á Fjöllum, el mateix que més tard s'aboca a la gran cascada de Dettifoss.

Seguim creuant una extensa zona de mitja muntanya, amb perfils arrodonits. A mesura que ens acostem a la costa est, curiosament, les muntanyes semblen més altes i escarpades. Precisament la costa est de l'illa té racons molt escarpats, en què les muntanyes s'enfilen directament des del mar amb alçades properes als 1000 metres. És fàcil aquí veure muntanyes nevades des del mar, fins i tot a mig estiu. Amb la vista posada en alguns estètics cims que apareixen al nostre davant, anem baixant fins assolir la població de Egilsstaðir. Aquesta vila, tot i tenir poc més de 2000 habitants, és la població més gran de l'est d'Islàndia, i fins i tot compta amb un petit aeroport.

Fem una breu pausa en aquesta població per comprar algunes vitualles. Fent la volta a Islàndia cal calcular bé els llocs on comprar, ja que es passen molts quilòmetres en què no trobes cap botiga ni cap gasolinera. Tot seguit abandonem per unes hores la carretera N1, ja que ens volem acostar fins un dels fiords orientals, i concretament decidim anar fins al poble pesquer de Seyðisfjörður. Hi anem per la carretera 93, que després de Egilsstaðir puja fins un port de muntanya, on fins i tot hi ha una petita estació d'esquí (a menys de 5 km. del mar), i torna a baixar per l'altre costat. Abans d'arribar al poble trobem a peu de carretera la cascada de Mulafoss, sobre terreny basàltic. Acabem d'arribar al poble per la carretera en forta baixada.

Seyðisfjörður és un poble encisador. Té uns 670 habitants, i està situat a l'extrem terrestre del llarg i estret fiord del mateix nom. Havia estat una important plaça pesquera, i ho continua sent, tot i que el turisme és ara un dels seus principals actius econòmics. Té també una rica vida cultural, i molts artistes han trobat aquí un bon lloc per crear, envoltats per un paisatge estimulant. Tot i ser un poble de mar, està envoltat per altes muntanyes per 3 cantons, i el quart és la sortida al fiord. Al voltant de la pacífica riba del fiord s'hi apleguen les petites cases de fusta de colors vius. Tot i ser un poble petit s'hi veu força moviment. D'un tros lluny sorprèn la imatge dels vaixells amarrats al port encerclats per les altes muntanyes a banda i banda del fiord. Realment val la pena escapar-se de la carretera principal per visitar aquest poblet, on hem fet una bona passejada.

De tornada tenim un incident a la carretera, i el motor de la nostra autocaravana comença a fer figa. Comença a sortir una gran quantitat de fum negre i el motor s'atura. S'ha cremat el motor i no podrem continuar. Al cap d'una estona arriba la grua i ens porta fins al poble principal de Egilsstaðir, on passarem la nit a l'espera que el matí següent ens portin un altre vehicle. Això ens farà perdre força temps, ja que aquella mateixa tarda havíem previst fer uns quants quilòmetres més. Aquell mateix vespre, amb l'autocaravana aparcada en un polígon industrial, vam poder veure de nou l'aurora boreal. Malauradament el lloc no era molt bonic, i les llums de la població van minvar la gran experiència de veure el cel tenyit de verd. També s'apreciava la resplandor vermella de la lava ardent del volcà Bárðarbunga.

• Quilòmetres: 223
• Zona: Nord-est d'Islàndia
• Principals punts d'interès: cascades Selfoss i Dettifoss, muntanyes vora el mar, fiords del nord-est, Seyðisfjörður

Dia 5. Egilssta∂ir - Skaftafell

A mig matí ens porten una autocaravana de substitució i reprenem la marxa. Entre el temps que vam perdre ahir a la tarda i avui al matí, haurem de recuperar quilòmetres si volem acabar el programa que ens havíem fixat. Avui serà doncs una jornada maratoniana. Comencem a circular des de Egilssta∂ir i posem rumb sud per la N1. Passem tot de petites poblacions i tot seguit pugem cap una zona més muntanyosa. De cop i volta la carretera deixa de ser asfaltada. Sobta que un tram de la carretera més important del país sigui de terra. Afortunadament està en bones condicions, tot i que hi ha algunes pujades, i sobretot algunes baixades molt fortes.

Anem baixant i ens acostem al mar, concretament a la població de Brei∂dalsvík, on creuem una mena de pont sobre el fiord. A partir d'aquí anirem molta estona seguint la línia costanera, entrant i sortint dels fiords. Voregem el fiord Berufjör∂ur i trobem la població de Djupivogur, on no cal entrar. Seguim vorejant ara el fiord Hamarsfjö∂ur, i ens aturem en una petita platja que hi ha a la seva riba per passejar una mica i contemplar el bonic paisatge. Des de la petita platja d'arena negra es pot observar el pic de Búlandstindur, altiu, d'estructura piramidal i format per estrats basàltics. De fet tota la zona és molt muntanyosa, i des de la mateixa línia marítima s'aixequen enormes moles de centenars de metres. És una zona molt bonica i feréstega.

Continuem resseguint la costa cap al sud, contemplant les plàcides i solitàries platges envoltades de muntanyes combinació de basalt i molsa. Uns quants quilòmetres més avall ens aturem a la platja de Fauskasandur, oberta i llarguíssima. Hi ha un bon aparcament situat per sobre de la platja, des del qual tenim una bona panoràmica. En una zona de penyasegats, la platja queda enfonsada. El més característic d'aquesta platja són un parell de grans monòlits de basalt que emergeixen enmig de la sorra. Fem un bon passeig per aquesta agradable i solitària platja, al voltant de la qual habiten un bon grapat d'ocells. Tot aquest tram de costa és molt estètic, amb elevades muntanyes al peu del mar, i platges amplíssimes a mar obert.

Passem diverses puntes de la costa i creuem una zona d'aiguamolls. Més al sud deixem el trencant de Höfn, una de les poblacions més importants d'aquest sector, situada en una petita península on conflueixen dos fiords. Anem seguint la carretera, sempre prop de la costa, passant per la vora de petites granges arran de mar, amb ovelles i cavalls pasturant arreu. Ens sorprenen les punxegudes muntanyes de Hvalnesfjall, que emergeixen literalment de dins del mar i s'alcen airoses.

Poc més avall comencem a veure a l'esquerra una primera llengua de gel. A l'oest tenim la gran glacera del Vatnajökull, un immens camp de glaç que cobreix un 8% de l'illa. Té uns 150 km. d'ample per uns 100 km. de llarg, i constitueix la glacera de més volum de tot Europa. Passant per la carretera es veuen les diferents llengües de gel que es desprenen de la glacera mare. En primer lloc veiem a la llunyania la glacera de Hoffellsjökull, que serpenteja fins que la morrena trenca i acaba de morir en una esplanada. Més endavant veiem altres glaceres que van desembocant prop de la carretera.

Seguim uns quilòmetres més per la carretera meravellats per aquest entorn glacial, i arribem fins a la llacuna de Jökulsárlón. Aquest llac glacial és una de les principals atraccions turístiques del país. La seva principal peculiaritat és la presència de nombrosos icebergs que es desprenen de la glacera Brei∂amerkurjökull. Alguns d'aquests icebergs tenen un color blau molt intens, i combinats amb la visió a l'horitzó de la gran glacera, formen un conjunt de gran bellesa. Aquest llac desemboca al mar, i per tant està sotmès a les marees. Això fa que hi hagi un flux entre el llac i el mar, i els icebergs es moguin. Podem veure-hi nombroses foques que aprofiten l'abundància de peix en la zona d'intercanvi d'aigües. Al peu mateix del llac es poden contractar viatges amb llanxa motora, o amb uns curiosos vehicles amfibis. Nosaltres ens conformem en caminar una estona per aquest bonic entorn, enfilant fins un turonet proper des d'on es tenen bones vistes. Contemplem l'evolució de les foques juganeres, i el moviment dels icebergs amb el sol de l'horabaixa. És un lloc magnífic, i fins i tot ens plantegem passar la nit aquí, però com que anem una mica endarrerits en el trajecte continuem endavant.

Fem encara uns quants quilòmetres més cap al sud, enmig d'un paisatge sublim, amb el mar a l'esquerra i muntanyes glacials que s'enfilen més de 2000 metres a la dreta. Trobem el trecant de Skaftafell, la seu principal del parc natural de Vatnajökull. Ens hi arribem per passar-hi la nit. Hi ha una zona d'acampada amb l'oficina del parc, lavabos i una botigueta dels guies, ja que aquí molta gent contracta el material i els guies per fer passejades per les glaceres de l'entorn.

• Quilòmetres: 375
• Zona: Costa est d'Islàndia
• Principals punts d'interès: fiords de l'est, altes muntanyes arran de mar, platges de basalt, llacuna de Jökulsárlón, diverses glaceres

Dia 6. Skaftafell - Geysir

La matinada s'ha llevat plujosa, però encara estem de sort, i acabant d'esmorzar ja queda tant sols un suau plugim. Avui havíem previst fer una caminada per la zona propera de Skaftafell, on hi ha la base del gran parc natural que ocupa un 14% de tota la superfície d'Islàndia. Amb la pluja reduirem la ruta, i enfilarem només fins la cascada Svartifoss. Des del mateix aparcament, un camí ben indicat va pujant progressivament i en poc més de mitja hora ja veiem de lluny l'estètica cascada. Aquest salt d'aigua no és pas, ni de bon tros, tan cabalós com d'altres que hem vist, però té una particularitat que el fa únic i especialment estètic: l'aigua salta davant d'una paret de columnes de basalt. Ens acostem fins a la base de la cascada, i tot i fer un dia gris i poc lluminós, gaudim contemplant com l'aigua des desploma al davant d'unes columnes fosques, brillants i de formes regulars. És un racó realment bonic, una petita cascada en forma de mitja lluna sobre una paret tota plena de columnes de basalt.

Tornem enrere, agafem l'autocaravana i seguim fent quilòmetres. Avui serà un dia gris, emboirat i plujós. I és una llàstima, ja que l'etapa d'avui és preciosa, per la costa sud de l'illa. Però el temps d'Islàndia és així, i forma part de la pròpia experiència del viatge.

Sortim del parc natural deixant la gran llengua de la glacera Skei∂arárjökull a la nostra esquerra. Creuem una gran zona d'aiguamolls durant quilòmetres. És un terreny molt pla fruit de l'erosió glacial, quan les glaceres arribaven fins arran de mar. Al cantó oposat a mar (dreta), s'aixequen grans penyasegats molt estètics, amb l'herba i la molsa que creix per tot arreu. A la base dels penyasegats petites granges i nombroses ovelles que pasturen lliurement, no en ramats com aquí, sinó disperses, en grups de tres normalment. El paisatge de la zona és clarament volcànic, i creuem diversos camps de lava ben recoberts per la molsa que creix ufanosa gracies a la humitat constant.

Arribem al poble de Vík, el més meridional de l'illa, i també la població més important d'aquest sector. Hi viuen unes 300 persones, i presumeix de ser el lloc més humit del país. Com no podia ser d'una altra manera, avui també plou. Fem una aturada al bonic poblet, ubicat sota els penya-segats i arran del mar. Des del poble caminarem uns minuts fins a la preciosa platja de sorra negra de Reynisfjara, des d'on contemplarem els estètics illots de Reynisdrangar, que semblen desprendre's d'un penya-segat que trenca sobre el mar. La llegenda explica que els illots són antics trolls que intentaven fer-se a la mar, però l'alba els va enxampar i petrificar. És un lloc salvatge, extrem i corprenedor. La platja negra és ampla i llarga, i contrasta fortament amb el blanc de les ones batent. L'amplitud de la platja negra, el mar salvatge, la verdor de l'elevat penya-segat i els illots en forma d'agulla formen un paisatge amb molta força, personalitat i bellesa. S'ha arribat a publicar que aquesta és una de les 10 platges més boniques del planeta terra. No m'atreveixo a dir tant, però el lloc és preciós.

Deixem Vík i conduïm uns pocs quilòmetres més fins a trobar a l'esquerra el trencant de Dyrhólaey. En tres o quatre quilòmetres arribem a la punta d'un penya-segat que forma una petita península. Des d'aquí tenin una vista sensacional de la platja de Reynisfjara i els illots de Reynisdrangar que ja havíem vist des de Vík, però des de l'altra banda. A l'altra cantó també passegem per la llarga platja de sorra negra de Dyrhólaey, que reposa sota unes columnes de basalt també molt boniques. Encara més enllà uns característics illots, un dels quals té un pont de roca natural. Caminem per les diferents puntes d'aquest cap, obert a un mar salvatge. És un paisatge oníric, gairebé irreal, amb tot d'ocells marins voletejant sobre els illots que neixen des del mar. Realment és sensacional, un dels indrets que més m'han impressionat de l'illa.

Després de dinar en aquest magnífic entorn, tornem a la carretera principal i seguim la carretera de circumval·lació, coneguda també com a Ring Road, la carretera de l'anell, ja que volta l'illa per l'exterior. Pocs quilòmetres més enllà ens desviem lleugerament a la dreta per arribar fins a la petita població d'Skógar, al costat de la qual hi ha la famosa cascada d'Skogafoss. La peculiaritat principal de la cascada és la seva ubicació, en un penyasegat herbós que de sobte es trenca verticalment i les aigües es vessen avall. És una de les més altes del país, amb 60 metres de caiguda a plom, i uns 25 metres d'amplada. Hi ha una gran planúria a sota mateix, que permet contemplar-la i acostar-s'hi fins que la mullena es fa insuportable. A la dreta de la cascada unes escales ben condicionades permeten pujar fins al cap d'amunt, i observar el salt a vista d'ocell.

Seguim endavant la nostra ruta, avui farcida de llocs d'interès, tot i el temps poc favorable. Fem uns quants quilòmetres més entre penya-segats, el mar i els petits poblets i granges a la vora de la carretera. Ens tornem a desviar al trencant de Seljalandsfoss, una altra cascada prop de la carretera. En aquest cas la particularitat d'aquest pintoresc saltant d'aigua és la possibilitat de voltar-la per darrera, això sí, a risc de sortir ben remullat. Prop de l'aparcament l'Anna busca un catxé que hi ha amagat sota una roca. S'hi encamina ràpidament i el troba. Fem la volta a la cascada, que té una caiguda de 66 metres. En passar per darrere la zona abalmada ens remullem una mica, però val la pena per contemplar com l'aigua es vessa davant nostre.

Tornem a la carretera i anem entrant cap a l'interior. Poc abans d'arribar a la població de Selfoss deixem la N1 i seguim la carretera 30 a la dreta. Ens dirigim cap a la zona coneguda com a Cercle Daurat, ja que en poc espai hi ha diverses atraccions. Conduïm uns quants quilòmetres per aquesta carretera, els últims sense asfaltar. Desemboquem a la 35 i arribem fins a Gullfoss, on hi ha la probablement és la cascada més famosa d'Islàndia.

Són ja les darreres hores de la tarda, i tot i la poca llum, des del gran aparcament baixem les escales fins a la base de la cascada. Gullfoss (cascada daurada) és un gran saltant d'aigua, o més aviat hauria de dir que són dos. En el primer salt el riu Hvítá cau en una zona ampla i esglaonada, però amb poca altura, uns 11 metres. El segon salt és més alt, de més de 20 metres, i s'aboca sobre una important esquerda provocant una gran bromera. En tot cas el riu és aquí molt ample, i des de lluny l'efecte del riu escolant-se per les cascades és molt vistós.

Amb les últimes llums del dia conduïm uns pocs quilòmetres més per la carretera 35 fins al poblet de Geysir, famós pels seus guèisers. De fet el propi concepte de guèiser prové del nom del poble, ja que aquí fou la primera vegada que es documentà aquest fenomen. Arribem gairebé de fosc, i amb prou feines podem veure el guèiser Strokkur, que erupciona regularment cada pocs minuts. En canvi el Gran Geysir només ho fa esporàdicament, i és molt difícil arribar a veure'l.

• Quilòmetres: 345
• Zona: Costa sud d'Islàndia
• Principals punts d'interès: Svartifoss, penya-segats de la costa sud, platja de Reynisfjara i illots de Reynisdrangar, cap de Dyrhólaey, cascades Skogafoss, Seljalandsfoss i Gullfoss, Geysir

Dia 7. Geysir - Keflavík

S'acaba el nostre periple per terres islandeses, però encara ens queda una última etapa per arribar a Keflavík. El matí es lleva molt plujós a Geysir, i ja no tornem ni a veure els guèisers. Prenem la carretera 37 i després la 36 durant uns quants quilòmetres i arribem vora el gran llac de Þingvallavatn, i a l'extrem nord del llac trobem el complex de Þingvellir. Aquesta zona és molt estimada pels islandesos, ja que aquí es va formar el seu primer parlament, segurament un dels primers del món, l'any 930. Geològicament també és una zona molt interessant, ja que es poden observar grans esquerdes de la falla que separa les plaques tectòniques euroasiàtica i americana. Precisament aquesta gran falla que separa els dos continents creua el país de nord a sud, i aquí es fa evident.

A Þingvellir s'hi pot fer un agradable passeig entremig de les grans esquerdes, gaudint de la tranquil·litat i la bellesa de l'entorn. Afortunadament aquí el temps ha millorat, i podem contemplar aquest indret. Pugem uns metres fins a la cascada Oxarafoss, que cau entre les parets de basalt. En acabat seguim la carretera 36 que va a desembocar a la N1 prop de Reykjavík. No entrem a la capital ja que la nostra intenció és anar a tornar l'autocaravana i fer-hi cap a la tarda. Conduïm doncs fins a Keflavík posant punt i final a la nostra volta a l'illa.

Un cop a l'empresa de lloguer d'autocaravanes tenim la sorpresa negativa de les vacances, ja que ens argumenten que hem fet una petita ratllada a la taula de la cuina i ens cobren 1.000 euros per la reparació. La ratllada és pràcticament imperceptible, i només es veu a contrallum o passant-hi la mà. A més, quan ens van portar la segona autocaravana després de l'avaria de la primera, no vam poder repassar correctament l'estat del nou vehicle, ja que ens la va portar un gruista que gairebé no parlava anglès i enmig d'un polígon. Ens vam queixar, però no es van avenir a raons. Per tant, primerament recomano a qui vulgui anar-hi que no contracti amb l'empresa Touring Cars, finlandesa però amb servei a tots els països nòrdics, ja que les seves pràctiques són poc ètiques. I també, tant si es contracta amb aquesta empresa com amb qualsevol altra, sobretot, revisar molt detingudament cada racó del vehicle, dedicant-hi el temps necessari, ja que si no és fàcil trobar-se amb una desagradable sorpresa. Més informació sobre els fets a: http://bewaretouringcars.blogspot.com.

Finalment amb tot el temps que vam perdre amb les reclamacions i les discussions, ja no vam poder anar a Reykjavík, i l'alegria per uns dies de vacances esplèndids van quedar ennegrits per aquest desagradable problema.

• Quilòmetres: 191
• Zona: Sud-oest d'Islàndia
• Principals punts d'interès: Þingvellir

En resum...

Islàndia és un país preciós, extrem i salvatge. Ja n'érem conscients, però ara encara veiem més que una setmana és poc temps per un país tant ric paisatgísticament. Ens va faltar temps per caminar tranquil·lament i assaborir més el territori. Ens va faltar temps per visitar alguns dels territoris del nord i de l'inòspit centre del país. Però igualment l'experiència va ser ben intensa. Islàndia té paisatges molt contrastats, amb verds intensos on la molsa i l'herba pot arribar a créixer, i negres profunds allà on la lava encara no s'ha degradat. Grans penya-segats s'aboquen vora el mar, amb parets abruptes i illots que emergeixen de les aigües. Les zones volcàniques són espectaculars, i l'olor de sofre és ben present en molts indrets. Imprescindible gaudir d'alguns dels banys termals que es troben escampats per tot el país. Impossible no meravellar-se de les mil-i-una cascades arreu del territori, amb l'aigua caient sobre terreny basàltic. I qui tingui la sort de contemplar l'aurora boreal en un vespre clar, ho recordarà de per vida.

Imatges