Congost de Montrebei

Aprofitant que l'estat espanyol s'entesta en fer-nos celebrar cada 12 d'octubre un dels més grans genocidis que ha conegut la història de la humanitat, vam decidir utilitzar aquest dia festiu en què no hi ha res a celebrar per anar a caminar en una zona que desconeixíem fins ara: el Congost de Montrebei.

Per aquesta escapada som tres: l'Anna, el Toni i jo mateix, el Marc.

asfaltada, però molt estreta, que arriba fins a prop de l'ermita de la Pertusa. Des d'aquest punt elevat tenim una àmplia panoràmica cap al pantà de Canelles, uns centenars de metres més avall. El pantà, malauradament, està molt buit enguany.

Tot i ser entrant octubre fa força calor, i la ruta és seca i assolellada en el primer tram. Des de l'aparcament als peus de l'ermita de la Pertusa, ens dirigim cap a travessar el Congost de Montrebei. L'itinerari és molt fàcil de seguir, i només cal resseguir el camí evident que comença a baixar fins al fons d'una vall on hi ha una casa abandonada i una font que raja molt poc, però suficient per abastir-nos d'aigua. A partir d'aquí comença un tram de pujada que ens conduirà fins a les portes de la part més estreta del Congost.

Pel camí trobem moltes persones que han vingut a passejar per la zona. Pensàvem que seria una ruta més complicada, i venim equipats amb motxilles i roba de treking, i trobem moltes persones que van a passejar ben endiumenjats.

Arribem a la zona més estreta, on el camí està tallat a la roca. Realment és espectacular pensar en la feinada que van tenir les persones que van excavar aquest camí. Passar per aquí caminant no provoca cap mena de vertigen, ja que hi ha una barana de metàl·lica aferrada a la roca, i l'espai de pas és molt ample fins i tot en cas de trobar persones en sentit contrari. Realment és una passejadeta de diumenge al matí. El fet que hi hagi molt poca aigua resta espectacularitat al paisatge.

Arribem fins al pont penjant que hi ha a l'altra banda del congost. Girem cua i tornem pel mateix camí. En un punt ens enfilem fins a la cova Colomera que hi ha en un racó del camí. Dins d'aquesta cova s'estan fent prospeccions arqueològiques.

Acabem de desfer el camí i tornem a l'aparcament al costat de l'ermita de la Pertusa. Ens apropem fins a l'ermita, encimbellada i amb tallats verticals a banda i banda. Fem un mos i aprofitem la bonança meteorològica per fer una bona bacaina a l'aire lliure.

Ha estat una excursió bonica, però més plàcida del que pensàvem. Tenim ganes d'anar a una zona una mica més muntanyosa. Demà ens dirigirem cap a la Vall Fosca.

Imatges de l'itinerari

L'ermita de la Pertusa està enfilada dalt d'un turó rocallós. Per sota un impressionant tallat de roca de centenars de metres. Des d'aquí comencem l'itinerari.

Després d'una bona estona de caminar arribem a la part més espectacular del Congost, on hi ha el camí excavat a la roca.

El camí està literalment excavat a la roca. Hi ha un passamà metàl·lic per ajudar les persones amb vertígen. El camí però és prou ample per passar-hi còmodament sense cap mena de risc.

El camí és força aeri, i a sota es pot veure l'extrem nord del pantà de Canelles. El dia de l'excursió el pantà estava molt buit.

L'Anna agafada a la barana se sentia més segura!

Quan ens girem veiem que el Congost és realment estret, i les pareds verticals de pedra a banda i banda, molt altes. Algunes d'aquestes pareds són aprofitades per experts escaladors per desenvolupar la seva activitat.

Al peu mateix del Congost hi ha la Cova Colomera, on hi s'estan fent prospeccions arqueològiques.