Cambra d'Ase (2.750 m.) amb esquís

• 

  Foquejant amb la plana ceretana com a teló

• 

  Resseguint l'ampli llom cap al cim

• 

  Deixem esquís i arribem al cim occidental amb els grampons

• 

  Pujant fort els últims metres, amb el cim occidental al fons

• 

  El tram de carena és estètic i alpí

• 

  Descens amb vistes

És conegut com el Balcó de la Cerdanya per l'esplèndida vista que tresora el seu cim. Des de l'estació d'esquí d'Eina anem a buscar el llarg i progressiu llom que suaument ens porta primer al cim occidental, i després amb grampons fins al pic principal. Excel·lents vistes cap a la plana ceretana i les muntanyes de l'entorn dalt d'un cim de caràcter alpí, amb congostes canals que es desplomen cap a l'estètic circ. Descens pel mateix camí, primer pel llom ventat i després pel bosc amb excel·lent neu.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Estació Eyne 2600, Eina (Alta Cerdanya)
• Distància: 10,9 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.000 metres
• Temps: 5:35 hores
• Dificultat: S2 / ME
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Bourg Madamme, IGN (1:25.000) o Cerdanya, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Estació d'esquí Eyne 2600	00:00	00:00	0,0
Final estació d'esquí	01:45	01:45	3,0
Cambra d'Ase occidental	01:27	03:12	4,6
Cambra d'Ase	00:33	03:45	5,3
Pic occidental i inici descens	00:35	04:20	6,2
Eyne 2600	01:16	05:36	10,9

Crònica

El diumenge es lleva esplèndid, assolellat però fresc. Només queda una mica del vent dels darrers dies. Durant la setmana ha nevat, i per tant esperem trobar unes bones condicions hivernals. El risc d'allaus és marcat a causa del vent que ha anat movent la neu dels darrers dies, i ens decidim per un cim fàcil i poc compromès. És fàcil però agraït, ja que podem gaudir d'unes vistes amplíssimes i omnidireccionals cap a la Cerdanya i les muntanyes dels Pirineus orientals. A més a més el tram summital és molt bonic i alpí.

Ja hem pujat diverses vegades aquesta muntanya, tant a l'hivern com a l'estiu. Hem fet hivernals pel Corredor Vermicelle i pel Corredor Gigoló, i a l'estiu vam fer una llarga travessa pels pics Nou Fonts, Pic d'Eina, Torre d'Eina i Cambra d'Ase, però és una zona que no fa mandra repetir, ja que és de fàcil accés i molt agradable.

Ens arribem fins a l'estació d'esquí Eyne 2600, situada poc més amunt del poble d'Eina, a l'Alta Cerdanya. Estacionem a l'últim aparcament i comencem a foquejar prop de les pistes. Intentarem evitar tan com sigui possible les pistes d'esquí, per no molestar i alhora per anar més tranquils i gaudir de la muntanya. Per això tendim cap a l'est, cap al sector de Sant Pere dels Forcats. Comencem per una pista forestal gairebé plana que aviat creua una pista d'esquí. Continuem per l'altra banda fins prop d'un remuntador. Ens fiquem dins del bosc i anem sortejant els avets obrint traça per una neu nova exquisita.

Anem guanyant alçada passant a certa distància de les instal·lacions mecàniques. Tot i estar a prop de l'estació gaudim d'una notable tranquil·litat, i tenim per nosaltres sols un bon tou de neu molt bona que ens obliga a cansar-nos per obrir la traça. Pugem fort a la dreta d'un telesquí, i més amunt en trobem un altre, que també anem a vorejar per la dreta, a certa distància i dins del bosc. Probablement haguéssim pogut anar encara més a la dreta (oest) prop de les pistes, però anem improvitzant sobre la marxa.

Arribem al final de l'estació, al cap d'amunt d'una marcada coma. Tendim més a la dreta per anar a buscar la part superior del llom. Un llargarut llom creix suaument i de forma rectilínia des de la base de l'estació fins al pic. Mirat de lluny sembla talment una esquena d'ase. Qui sap si d'aquí deriva el nom. Precisament la suau i progressiva inclinació el fa poc propici a les allaus, però en canvi molt propici al vent, que acostuma a castigar-lo durament.

Dalt del llom anem deixant mica en mica la vegetació, fins abandonar-la totalment enmig d'un terreny ample i obert. L'efecte del vent es nota en la neu, força canviant. Si a la part baixa trobàvem una neu excel·lent entremig del bosc, aquí trobem acumulacions de neu recent i trams pelats de neu molt dura. Fins i tot sobresurten moltes pedres que ens faran la guitza de baixada. Anem guanyant alçada mica en mica. Aquest llom té un pendent suau, sí, però és llarguíssim. El vent és empipador, però no prou per fer-nos desistir. Gaudim d'una absoluta tranquil·litat, sense ningú enlloc.

Un darrer esforç i ja veiem el cim occidental, punxegut i estètic. El llom s'ha anat tancant fins a esdevenir una estreta aresta de neu al seu punt mes alt. Deixem els esquís una vintena de metres sota el cim. Ens calcem els grampons i comencem a resseguir l'aresta. És fàcil i estètica, tot i que cal anar amb compte ja que és força aèria pel cantó est. A la nostra esquerra tenim un bon precipici sobre el circ de Cambra d'Ase, on hi ha un bon reguitzell de corredors. Coronem el Cambra d'Ase Occidental (2.711 m.), que els mapes francesos assenyalen com el pic de Cambra d'Ase. En canvi els mapes catalans ni mencionen aquest cim.

Passat l'estret cim occidental continuem resseguint la carena. Baixem uns metres una mica aeris amb molt de compte. Tot seguit el terreny s'eixampla pel cantó occidental, que s'aboca a l'ampla vall d'Eina. En canvi pel vessant est el terreny és molt abrupte, i de seguida veiem la sortida del corredor Vermicelle, ben carregada de neu, on encara no hi ha passat ningú des de la darrera nevada. Seguim endavant en un magnífic ambient alpí, avançant per l'aresta i amb puntes espadades i canals congostes entremig, tot curull de neu.

Passem també la sortida del corredor Gigoló, i més endavant la Canal Central, la més ample, on hi ha traces d'esquís. Si sapiguéssim més d'esquiar ens hi aventuraríem, ja que si bé és força dreta (40º en alguns punts), es veu ampla, i amb bona neu ha de ser molt divertida. Però el nostre nivell d'esquí és baix, i a més a més (ens serveix d'excusa) hem deixat els esquís al primer pic. Continuem doncs avançant per la carena. Pugem un tram molt dret i ja només queda una petita aresta transversal que ens acaba de portar al pic de Cambra d'Ase (2.750 m.), lleugerament separat del cordal.

Fem fotos i contemplem el vastíssim paisatge. La zona de la Cerdanya es veia fins i tot millor des del pic occidental, però aquí ens atreu més la capçalera de la vall d'Eina amb els seus nombrosos cims, com el pic d'Eina o el Noufonts. Fetes les fotos de rigor retornem pel mateix camí. Trobem un grup que han pujat per la canal Gigoló. Em sobta que amb la nevada recent i el vent que ha fet, la gent s'aventuri a pujar per corredors força drets i sense escapatòria. Possiblement deurien haver valorat el risc, i potser tenien molta experiència. No els jutjo, però jo no m'hi hagués ficat. Desfem la carena i en poc més de mitja hora retrobem els esquís sota el pic occidental.

Calcem esquís i comencem a baixar sobre neu molt dura, fent xerricar els cantells. Més avall hem d'anar amb compte per evitar algunes pedres traïdores que gairebé no es veuen, però hi són. Al cap de poc veiem que decantant-nos cap a l'est trobem neu molt més bona, que el vent ha transportat. No podem però tendir-hi massa ja que trobem aviat un pendent molt fort sobre el circ. Uns metres més avall comencem a trobar arbres, primer escadussers, i després més abundants. Si bé els arbres dificulten la baixada, conserven molt millor la neu, i gaudim d'un tram molt bo amb neu pràcticament per estrenar i amb un considerable pendent. Finalment arribem a les pistes i ja fem via cap a la part inferior de l'estació.

Un cop més ens apropem a un cim fàcil i molt agraït, aquest cop amb els esquís resseguint el llarg llom. En alguna altra ocasió haurem de provar de baixar per la canal central, però això ja són figues d'un altre paner.