Cresta de Certascan

Al voltant de l'estany més gran dels Pirineus s'alcen un conjunt de pics escarpats que es poden resseguir per la cresta. Sortim des del refugi de Certascan i pugem cap al pic de Punturrí. Per una carena fàcil avancem fins al pic del Cap de l'Estany, fronterer amb França. Fins al Pic Senó el terreny és fàcil, però després la cresta es fa més esmolada i aèria, amb diversos passos de III força exposats fins al pic Nord de Certascan. Una senzilla grimpada ens deixa al pic de Certascan (2.853 m.). Una llarga volta amb vistes esplèndides sobre l'estany i les muntanyes pirenaiques.

Tweet

Fitxa

! Ruta de 3 dies.

• Tipus de sortida: Alta Muntanya
• Lloc de sortida: Refugi de Certascan, Tavascan (Lladorre, Pallars Sobirà)
• Distància: 9,8 + 9,0 + 13,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 890 + 905 + 350 metres
• Temps: 2:40 + 10:05 + 5:45 hores
• Dificultat: PD+
• Sensació de dificultat: Una mica difícil. Cresta amb diversos passos de III aeris. Ràpel de 10 m.
• Cartografia: Pica d'Estats - Montroig / Porta del Cel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Dia 1: Aproximació al refugi
Presa de Montalto	00:00	00:00	0
Canalda	01:31	01:31>	7,9
Refugi de Certascan	01:07	02:38	9,7
Dia 2. Cresta de Certascan
Refugi de Certascan	00:00	00:00	0
Estany de Punturrí	01:13	01:13	1,1
Pic de Punturrí	00:36	01:49	1,8
Pic del Cap de l'Estany	01:01	02:50	2,9
Pic de Senó	01:08	03:58	4,1
Pic Nord de Certascan	03:59	07:57	5,5
Pic de Certascan	00:26	08:23	5,8
Refugi de Certascan	01:42	10:05	9,0
Dia 3. Volta als estanys Romedo
Refugi de Certascan	00:00	00:00	0
Estany de Romedo de Dalt	01:06	01:06	2,3
Estany de Senó	00:34	01:40	3,4
Estany de Colatx	00:27	02:07	4,3
Estanys de Guiló	00:46	2:53	5,1
Estany de Romedo de Baix	00:50	03:43	7,1
Pla de Boavi	01:34	05:17	10,6
Presa de Montalto	00:29	05:46	13,0

Crònica

La zona de Certascan és un paratge realment atractiu on els cims rocallosos, els prats alpins i els estanys d'alta muntanya conformen un conjunt harmònic de gran bellesa. És un entorn d'alta muntanya, fronterer entre Catalunya i l'Arieja francesa, situada a la capçalera de la pallaresa vall de Cardós. L'accés no és fàcil, ja que cal fer una llarga aproximació per gaudir d'aquest bell paisatge, però per altra banda el refugi de Certascan esdevé una còmoda base d'operacions des d'on iniciar diversos recorreguts interessants.

Precisament el refugi de Certascan és el lloc on ens allotjarem dues nits, la primera després de l'aproximació, i la segona després del dia dedicat a recórrer la cresta. És un refugi còmode i agradable, regentat pel Jan, un muntanyenc arrelat al territori, coneixedor i amant de l'entorn i autor de diverses guies de la zona. Un conflicte amb la FEEC pot apartar-lo del refugi que ha regentant durant més de 20 anys, i esperem que les crides formulades a través del moviment Salvem Certascan arribin a bon port i permetin que els muntanyencs que passem per aquest refugi puguem gaudir de la seva conversa amable i els seus bons consells.

Dia 1. Aproximació al refugi de Certascan

Iniciem un cap de setmana intens el divendres a la tarda vespre amb l'aproximació al refugi de Certascan. Cal arribar fins a Tavascan, la població situada més amunt de la vall de Cardós, al Pallars Sobirà. Passat el poble s'inicia una pista que uns 6 quilòmetres després ens deixa al peu de la presa de Montalto. De fet la pista continua, però una cadena en barra el pas des de fa anys. Així doncs aparquem al peu de la presa i comencem la llarga caminada per la pista forestal. Hi ha camins més interessants per acostar-se al refugi, com el de Llurri, que surt des del Pla de Boavi, però com que sabem que es farà fosc i ens interessa avançar ràpid i sense dificultats en el camí triem pujar per la pista.

La pista va pujant suaument, fent al principi un parell de llargues llaçades que voregen les bordes de Cabullera i Ison, les quals veiem des de la pista. Avancem ràpid ja que volem fer el màxim tram possible amb llum de dia, i a mig setembre el dia ja s'ha escurçar significativament. En una hora i mitja ens situem a Canalda, una raconada on baixen les aigües de l'estany de Certascan, fàcil de reconèixer perquè la pista fa un pronunciat revolt a la dreta i comença a baixar. Al peu d'una petita caseta deixem la pista i busquem el camí de pujada cap al refugi just quan ja és totalment fosc.

El camí per pujar al refugi és prou evident, però de nit ens entretenim una bona estona per localitzar la traça correcta, sobretot al principi, en un petit prat. Un cop encarrilats ja serà més fàcil seguir el camí ascendent que, després de passar el peu del petit estanyó, arriba al refugi, situat sota mateix de l'estany de Certascan. Arribem passades les 10 del vespre, sopem i anem a dormir.

Dia 2. Cresta de Certascan

Esmorzem al refugi i escoltem les recomanacions del Jan sobre la cresta que volem fer avui. No es tracta d'un recorregut estrictament de cresta, sinó que en la majoria de trams es tracta d'una carena en què es pot caminar sense dificultats, però en altres s'ha de grimpar, i en el tram més escarpat cal sortejar o escalar alguns gendarmes força incòmodes en un terreny exposat. Un dels atractius d'aquesta ruta serà contemplar en tot moment el gran estany de Certascan sota els nostres peus, i observar-lo des de diferents perspectives, ja que el voltarem totalment.

Sortim del refugi i baixem lleugerament fins a l'estanyó inferior. Tot seguit ens emboliquem i comencem a pujar directament per lloms de fort pendent buscant la cresta. Seria factible pujar, però és molt incòmode, ja que el pendent és elevat i quan s'acaba el tram herbat trobem una zona de blocs inestables de mal passar. Així doncs mirant al mapa i recordant els consells del guarda baixem fins vora l'estanyó per trobar unes fites que voregen la muntanya pel sud fins a trobar l'estany de Punturrí. Hem perdut una bona estona fent aquest intent d'enfilar directe, però un cop hem trobat la bona traça avancem ja més fàcilment.

Voregem per la dreta el petit estany de Punturrí i enfilem cap al nord per una ampla coma que ens deixa en un collet. A l'esquerra ens queda el primer cim del dia, el Pic de Punturrí (2.507 m.), el qual enfilem directament per un fort pendent d'herba i una petita grimpada al final. Des del cim contemplem l'estany als nostres peus, uns 300 metres per sota en una línia força vertical. Un cop a la cresta ja no la deixarem, i en tot moment gaudirem d'un paisatge obert i ampli. Des del cim gaudim de la visió frontal del pic de Certascan, al darrere de l'estany. Destaca el contrast de color entre els esquistos més foscos i vermellosos del pic principal amb el granit més clar del sector oriental fins al pic nord.

Deixem el pic de Punturrí i avancem cap al nord seguint l'ampli llom herbat. Uns centenars de metres més endavant s'acaba l'herba i comencem a tocar roca, just als primers contraforts del Pic del Cap de l'Estany (2.603 m.) Anem grimpant per una successió de grans blocs de granit fins arribar al cim, coronat per una fita de pedres. En aquest punt canviarem de direcció, ja que ens incorporem al cordal axial i tendirem cap a l'oest, seguint estrictament la carena que forma la divisòria entre Catalunya i l'estat francès.

Desgrimpem el pic del Cap de l'Estany direcció oest i després d'uns breus metres amb herba ens tornem a enfilar a l'esquena rocosa de la cresta. Avancem una bona estona grimpant i caminant per un tram fàcil i poc aeri. Les vistes són sensacionals, tant cap al vessant català, amb l'estany en primer terme i el massís de la Pica d'Estats al darrere, com cap a l'Arieja, amb fondes valls cobertes per la persistent i freqüent boira ariegesa. Avancem una bona estona per terreny fàcil, tot i que en alguns moments cal posar les mans a terra per superar algun bloc. Estem situats just al nord de l'estany, i l'observem de llarg. Continuem avançant sense grans dificultats fins a coronar el tercer cim del dia, el Pic de Senó (2.556 m.)

Des del pic ja veiem que el tram que tenim per davant és més complicat. La cresta esdevé esmolada, aèria i retallada per tot de blocs. Baixem del cim de Senó fins una petita bretxa on tornem a pujar lleugerament. En aquest punt la cresta ja és esmolada, i cal grimpar alguns passos considerablement exposats, tot i que el terreny és fàcil i avancem sense problemes contornejant els blocs de granit. Progressem pràcticament de pla, fent equilibris i alguna grimpadeta ascendent. Arribem a una marcada bretxa molt aèria i considerablement fonda, i trobem una instal·lació de ràpel. Amb prou sang freda es podria desgrimpar pel vessant de l'estany (III+) per una placa fisurada, però cal molta seguretat. Com que portem corda la traiem i baixem els 10 metres aproximadament rapel·lant.

Passat el ràpel cal escalar un esperó fàcil però força vertical (II/III) i seguir per la cresta, que continua sent aèria. Fem tot el recorregut sense encordar-nos, tot i que aquest tram possiblement hauria estat més prudent fer-ho almenys en ensemble. La cresta és ben entretinguda i divertida en aquest tram, i cal superar diversos passos de II i III força aeris. Flanquegem algun gendarme, però ens movem gairebé sempre pel fil de la cresta. Arribem a la punta d'una marcada agulla molt vertical, i veiem que desgrimpar per l'altre costat seria força arriscat. Davant la inseguretat de baixar desgrimpant i per no muntar un ràpel la voregem 3 o 4 metres per sota de la punta. Si es volen evitar les dificultats es pot baixar de la cresta i seguir-la per la base, pel vessant de l'estany, però evidentment perdria tota la gràcia. Avancem sempre pel fil excepte algun gendarme incòmode que voregem sense baixar del cordal.

Grimpem una bona estona més per terreny molt aeri fins a situar-nos prop del cim Nord de Certascan (2.840 m.), al qual arribem després d'una última grimpada entre grans blocs. Excel·lent visió cap a l'Arieja, d'on sobresurt el Mont Valier, i també cap a la zona del Montroig. Estem considerablement cansats, ja que el tram entre el pic de Senó i el Nord de Certascan s'ha fet força llarg. A part de la considerable distància, cal tenir en compte que aquest és el tram més tècnic, i ens movem amb prudència i poca agilitat. Les persones amb bona habilitat transitant per terrenys aeris i encrestats possiblement avançaran molt més ràpid.

Al pic nord canviem de direcció, i si fins ara anavèm d'est a oest, ara tendim cap al sud. Baixem fins un marcat coll desgrimpant amb compte, no pas per la dificultat sinó per la descomposició del terreny esquistós. Contemplem cap a l'oest el petit i estètic Estany Blanc, que té forma de cor. Des del coll encara haurem de superar un parell de ressalts més abans de trobar una canal de roca que, amb una bona grimpada, ens conduirà fins al cim del Pic de Certascan (2.853 m.)

Des del cim contemplem la llarga cresta que hem anat seguint, i que culmina en aquest que és el punt més alt de tota la zona. Cap a l'est una impressionant paret es desploma sota els nostres peus, oferint la cara més abrupte i escarpada d'aquest gran cim pallarès. Considerablement fatigats baixem cap al coll de Certascan encara seguint la carena. Arribats al coll encara podríem seguir cap a l'agulla i el pic de Guerossos, però estem ben satisfets de la ruta, a més a més la resta del recorregut ja no és una cresta sinó un entorn més arrodonit i herbat, per tant guardem aquest cim per una altra ocasió.

Des del coll prenem el camí que va resseguint el fons de la coma, i que ens aproxima al gran estany de Certascan. Sense acabar de baixar a l'estany el camí voreja per la dreta fins retornar al refugi, on arribem amb els darrers rajos de sol. Hem estat 10 hores gaudint d'un paisatge sensacional i de les emocions d'una cresta fàcil però amb alguns trams ben entretinguts i aeris.

Dia 3. Volta als Estanys Romedo

Després de ben dormir i esmorzar al refugi ens acomiadem del guarda, el Jan, que tan bé ens ha tractat. Fem cas a la seva recomanació i decidim fer la volta als estanys Romedo abans de tornar al nostre punt d'origen.

Sortim del refugi i baixem pel camí normal que portaria cap a la pista, però quan ens incorporem al GR el seguirem, descartant el camí que baixa cap a Canalda. En comptes de baixar pugem i fort fins al coll de Lurri. Al coll baixem cap a l'est ja a les envistes de l'estany Romedo de Dalt. Baixem fins al bonic estany, de mida considerable i situat en un entorn més obert que el Certascan, el qual està empresonat entre altes muntanyes. Voregem l'estany fins a trobar el desguàs, al costat del qual contemplem una petita i estètica illa poblada per un parell de pins. Voregem l'estany per la dreta i avancem per un terreny planer fins a trobar l'estany Senó.

Tot i que les fites continuen per la dreta de l'estany, fent cas als consells del Jan, voltem per l'esquerra, i així tenim una bonica perspectiva d'aquesta zona lacustre. Per sobre tenim el pic del Cap de l'Estany, que el dia anterior havíem pujat seguint la cresta. Continuem cap al nord, ara pujant fort fins a l'estany de Colatx, més petit i situat a sota de les parets granítiques del pic homònim. Després d'un decans per menjar uns ganyips, continuem pujant i tombant cap a l'est. Arribem fins un coll des d'on veiem els estanys de Guiló davant nostre. Baixem per amples pendents fins al peu dels estanys.

Passem vora l'estany de Guiló de dalt, i tot seguit pel de baix, el qual voregem per l'esquerra. Baixem fort per una marcada canal fins al peu d'un parell d'estanys més, situats al fons d'una cubeta. Cap al nord sobresurt l'altiu pic de Guiló, amb dues arestes ben retallades a banda i banda. Continuem baixant i de seguida arribem a l'estany de Romedo de Baix, més gran que els anteriors i amb una presa al fons. Arribem fins a la presa, i abans de creuar-la seguim els indicis de camí assenyalats amb fites que ens encaminen cap al llit del riu de Romedo.

Baixarem una bona estona pel camí poc fresat al principi i més evident després que ressegueix les aigües del rierol. Estem en una vall tancada i bonica, amb les aigües del riu que formen diverses cascades. Durant més d'una hora anem baixant pel peu del rierol fins a trobar el Pla de Boavi. La vall estreta que seguíem s'acaba i desemboca als amples plans de Boavi, que contrasten amb la verticalitat de les muntanyes de l'entorn. Avancem per la pista que creua el pla, passem al costat de la borda que dóna inici al camí de Llurri, i després d'uns minuts més caminant còmodament per la pista planera arribem a la presa de Montalto.

Ha estat un cap de setmana ben complert que començàvem divendres amb l'aproximació al refugi, que continuàvem dissabte amb l'activitat principal, la cresta de Certascan, i que hem arrodonit diumenge amb un bonic itinerari al voltant dels estanys de Romedo i rodalies. Un itinerari altament recomanable per aprofundir una miqueta més en aquest fabulós paisatge pallarès, situat dins de l'àmbit de protecció del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Hem pogut gaudir de magnífiques panoràmiques sobre el gran estany de Certascan des de l'alçada, resseguint la llarga cresta, assolint els pics que l'envolten i gaudint d'un recorregut poc difícil, però amb alguns trams on cal concentrar es cinc sentits per superar passos entretinguts i aeris.