Desert d'Atacama

Tot i ser el desert més àrid del món, Atacama és una zona amb nombroses peculiaritats i punts d'interès. El primer dia ens movem amb bicicleta per conèixer alguns racons del desert com el Valle de la Muerte, la Quebrada del Diablo o el popular Valle de la Luna on contemplem la posta de sol. El segon dia visitem llacunes enmig del desert, algunes tan salines que et fan flotar. La darrera jornada ens acostem a l'espectacular Salar de Tara, on sobresurten els Monjes de Pacana, unes grans roques que emergeixen enmig del desert.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Bicicleta / Turisme
• Lloc de sortida: San Pedro de Atacama (Xile)

Després d'abandonar Bolívia amb certa anyorança encaminem la recta final del viatge que ens portarà al voltant del desert d'Atacama, al nord de Xile. El centre d'operacions el tenim a San Pedro de Atacama, una població turística situada enmig del desert. És un lloc molt concorregut on hi ha un turisme molt jove i internacional, sobretot persones soles o en grups que volen fer activitats d'aventura al desert (per exemple és molt comú el sandboard (descens de dunes amb taula de neu), conèixer els seus atractius turístics o simplement descansar en algun dels molts hotels o establiments que hi ha a la zona. Precisament en aquest aspecte els hotels i hostals de Sant Pedro són força particulars, i tots tenen zones comunes i patis interiors on descansar i entaular conversa amb altres turistes i viatgers.

A diferència de Bolívia, aquí és tot car, i en alguns moments trobem a faltar l'autenticitat i la singularitat del país veí. Tot i això ens acostumem ràpidament al ritme atacameny. Aprofitarem la nostra estada de 3 dies per conèixer aquesta zona desèrtica al nord de Xile. El desert d'Atacama està considerat com el més àrid del món, i en alguna zona s'han registrat més de 4 anys sense ploure. Aquí les temperatures són extremes, sobretot ara a l'hivern, on de nit, en alguns punts, poden baixar fins a -25º i al mig del dia pujar fins als 25 positius. En pocs llocs es pot trobar una amplitud tèrmica de 50 graus!

Pukara de Quitor, Quebrada del Diablo i Valle de la Luna

Una activitat força freqüent a Sant Pedro és llogar bicicletes, un mitjà de transport barat i còmode per recórrer algunes de les zones properes a la localitat. Simplement cal portar algun mapa, i sobretot aigua, ja que tot l'entorn és molt sec. Dediquem tot un dia a la bicicleta, i el matí anem cap al nord i la tarda cap al sud. Rodem 3 o 4 quilòmetres fins a l'entrada de Pukara de Quitor. Es tracta d'una antiga fortalesa preinca on hi ha restes d'un bon grapat d'edificis que ocupen tot el vessant d'un turó. Pugem caminant entremig de les ruïnes durant gairebé una hora fins assolir un mirador amb excel·lents vistes sobre el desert. Veiem un grup que baixa amb sandboard per les dunes de fins a 100 metres de desnivell. Contemplem també les formes rocoses del Valle de la Muerte, una zona totalment àrida i de difícil accés.

Tornem a agafar les bicicletes i continuem per la pista terrosa direcció nord. Creuem un riu i arribem a l'entrada de la Quebrada del Diablo. El nom no incita gaire a entrar-hi, però simplement es tracta d'un bonic engorjat enmig del desert que serpenteja entremig de turons i muntanyetes. És una zona congosta on és molt divertit circular-hi amb bicicleta. Fins i tot cal passar algun petit túnel i entaforar-se per passos estrets i congostos.

A la tarda anem cap al sud, concretament al turístic Valle de la Luna. Pedalem durant gairebé 15 quilòmetres per terreny pla, primer per carretera i després per pista un cop entrem a la zona protegida previ pagament de l'entrada corresponent. Pedalem per dins del parc fins trobar les coves de Chulacao. Es tracta de cavernes naturals en una zona de salina, on els corrents d'aigua han anat desfent la sal durant milenis perforant les entranyes. Amb els frontals recorrem els passadissos i sortim per l'altra banda. Continuem pedalejant fins a la zona de l'amfiteatre, una muntanya de grans proporcions en forma de teatre. Arribem un pèl tard i gairebé no veiem la posta de sol a la zona de les dunes. Tornem a San Pedro de fosc, amb els frontals il·luminant el nostre pas.

Laguna Céjar i Ojos del Salar

El segon dia serà relaxat, i després de descansar al matí ens apuntem a un tour organitzat a la tarda per anar fins a la Laguna Céjar i els Ojos del Salar. Amb autobús ens desplacem cap a l'est fins una llacuna situada enmig del desert. La Laguna Céjar té la peculiaritat de tenir una elevada concentració salina, segons ens expliquen superior al mar Mort, la qual cosa fa que flotis en banyar-t'hi. Tot i la fredor de l'aigua molta gent s'hi banya. Estem dins del Salar de Atacama, una zona desèrtica molt rica en sal. No és totalment sal blanca com al Salar de Uyuni, però n'hi ha molta. Ens desplacem fins als Ojos del Salar, que no són més que dues petites llacunes totalment rodones formades a partir de l'enfosament de la part superficial a causa de les aigües subterrànies que desfeien la sal.

Salar de Tara

Finalment el tercer i últim dia farem una excursió molt bonica fins al Salar de Tara. Per arribar-hi cal desplaçar-se amb cotxe durant prop de dues hores en direcció a la frontera argentina del Paso de Jama. Sense acabar d'arribar-hi entrem al desert fins arribar a la zona dels Monjes de Pacana. Es tracta d'unes impressionants i esbeltes roques que s'alcen des del desert cap amunt. Són restes de roca volcànica que per la seva duresa no es van erosionar tant, i destaquen fortament enmig d'una zona tan plana. Algunes d'aquestes roques són molt altes i tenen formes peculiars. Caminem una bona estona per aquest entorn i arribem també a les catedrals de Tara, un altre conjunt de roques més grans que tenen la forma d'un gran edifici. Arribem a una gran llacuna on dinem i acabem el recorregut.

Posem punt i final a unes vacances emocionants i intenses que ens han portat sobretot a Bolívia, i també, de resquitllada, al nord de Xile. Hem gaudit en bona companyia d'un entorn sensacional, amb altíssimes muntanyes i externses glaceres. Hem conegut també una cultura ancestral i rica que lluita per mantenir la seva idiosincràsia en un món globalitzat. Hem compartit moltes experiències, moments durs i grans satisfaccions. I sobretot records que quedaran ben gravats en la nostra memòria per sempre més.