Ras (4.083 m.) i Timezguida (4.089 m.) pel corredor nord-est

Iniciem l'ascens al segon i tercer cims més elevats de la serralada de l'Atles i del Marroc avançant per una ampla vall entre grans parets. Enfilem per una estètica canal que ens portarà directament al cim del Ras per forts pendents de fins a 45º. Avancem amb boira i neu fins assolir el Timezguida en poca estona. Baixem per una altra canal arrodonint una interessant volta.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Alpinisme
• Lloc de sortida: Refugi del Toubkal, Marroc
• Distància: 7,9 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.000 metres
• Temps: 5:30 hores
• Dificultat: PD
• Sensació de dificultat: Mitjana. Pendent mitjà de 35º, màxim 45º. Sovint neu molt dura o glaçada
• Cartografia: Toubkal, Editorial Piolet (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Refugi Toubkal	00:00	00:00	0
Seguim a la dreta	00:58	00:58	1,9
Ras	02:03	03:01	3,2
Timezguida	00:43	03:44	3,9
Refugi Toubkal	01:46	05:30	7,8

Crònica

La segona nit que hem passat al refugi de Toubkal ha estat nevant, i tenim dubtes sobre si podrem fer la ruta prevista. Les previsions meteorològiques no són molt bones, però el matí es lleva serè, i després d'esmorzar ens equipem i comencem la ruta. No fa tan fred com ahir, i el paisatge es veu emblanquinat. Sortim ja amb els grampons des del refugi, i si ahir vam començar a pujar direcció al Toubkal, avui anirem seguint la vall principal en direcció sud. Aquesta profunda vall separa el Toubkal (est), i les muntanyes de Ouanoukrim (oest), entre les quals destaquen els dos pics més elevats, el Timezguida i el Ras.

Avancem pel fons de l'ampla coma, contemplant les elevades parets a banda i banda. Tot pujant passem per sota de les parets dels Afella (4.043 i 4.040 m.) i de l'Akioud (4.030 m.), que ens queden a la nostra dreta. La visió és espectacular, ja que s'aixequen pràcticament 800 metres per sobre els nostres caps. A mesura que avancem el dia va empitjorant ràpidament, i si hem sortit amb el cel serè, els núvols foscos aviat guanyen la partida.

Avancem per l'ampla vall, guanyant alçada progressivament, durant gairebé una hora, fins que a la nostra dreta ja veiem la canal per on pujarem. Ahir la vam contemplar des del Toubkal Oest, i semblava molt vertical. En realitat té un pendent mitjà de 35º, amb un tram més pendent i estret de 45. Portem un sol piolet, i no sabem quines condicions de neu trobarem. Quan deixem la coma iniciem l'ascens per un pendent considerable previ a la canal. Superat aquest pendent trobem un gran "plateau" i l'inici pròpiament de la canal. De lluny veiem dues persones que ja estan iniciant la canal. Són dos catalans amb qui havíem parlat la nit abans al refugi.

Ens posem a punt agafant el piolet i un pal i comencem a pujar els pendents que ens porten al punt en què s'inicia pròpiament la canal. Per a alguns serà la seva primera canal, però no ho sembla, ja que de seguida agafen confiança i pugen a tota màquina. El temps empitjora i comença a nevar. L'itinerari és evident, i continuem amunt. A mitja canal el pendent augmenta i s'estreny entre dos grans blocs de roca. En aquest tram més estret trobem també una neu molt dura pràcticament glaçada que obliga a gramponejar amb força i clavar enèrgicament el piolet. Un segon piolet no hauria sobrat, però pugem amb prou seguretat.

Tenin un petit ensurt, ja que just quan acabem de passar tots pel pas estret, sense ni tocar-la es desprèn una gran roca que baixa canal avall. Un cop passat el tram més estret es torna a eixamplar una mica, i la canal manté un pendent sostingut d'uns 40º fins al final. Amb la boira, la neu i el pendent, gaudim d'un gran ambient alpí. Gairebé al final la canal s'obre, i els últims metres perd pendent. Arribem a un petit coll que és l'avantcim del Ras. El Jordi, l'Ismael, el Joan i l'Abel s'han avançat, i al cap d'uns minuts arribem la Sílvia i jo. Des del coll només cal avançar un parell de minuts fins assolir els 4.083 metres del Ras.

Ens agradaria poder gaudir de la panoràmica, però la boira ho tapa tot. Fem foto de cim satisfets d'haver assolit aquesta muntanya per una via directa i estètica tot i el mal temps. En poca estona arriben un grup de catalans al cim que han pujat per un altre camí. Coneixem una noia del grup, la Mireia. Des del cim del Ras només cal baixar fins un gran coll i pujar per amples pendents fins al Timezguida en menys de mitja hora. L'únic problema és que no es veu res. Ens mirem el GPS i aprofitem petites finestres en les que entre la boira s'insinua la silueta del cim. Pugem per pendent obert i fàcil sense més problemes fins assolir l'ample cim del Timezguida, segon pic més elevat de l'Atles i del Marroc després del Toubkal.

De nou la boira és molt espessa i ens servim de les traces evidents i de l'ajut del GPS per trobar el camí de tornada. Tracem una gran diagonal descendent direcció nord-est. Baixem per pendents oberts i fàcils fins a trobar un esperó rocós. Sembla que el camí normal creua aquest esperó i baixa per l'aresta fàcil. Trobem però al costat una altra canal que sembla una baixada franca i directa. Baixem doncs per la canal sense més problemes, anant amb compte en els punts en què la neu està pràcticament glaçada. En poca estona ens situem sota mateix del gran coll d'Ougane (Tizi n'Ouagane), ja a la vall principal. Només quedarà desfer el camí per l'ampla coma fins tornar al refugi, després de 5 hores i mitja de ruta.

El mal temps ha marcat la ruta d'avui, ja que des d'aquests dos grans cims es pot contemplar una extensíssima panoràmica, veient en primer terme el Toubkal. Nosaltres però no hem vist pràcticament res, però hem posat en pràctica l'orientació entremig de la boira i la neu. Hem triat una via estètica i directa per assolir el cim, i hem gaudit d'un gran ambient alpí a l'Àfrica.

Dinem al refugi, recollim les coses i baixem a bon ritme fins al poble d'Imlil en menys de 3 hores, acompanyats per la neu que ens va castigant. Tornem a Marràqueix on passarem la nit i el dia següent, gaudint d'una ciutat caòtica, colorista, contrastada, exòtica i fascinant!