Cresta del Mercadal Inferior (IV+)

Sobre mateix de la Font del Guiu s'aixequen dues grans protuberàncies calcàries ben espadades on podem trobar diversos itineraries d'escalada. La més petita d'aquestes elevacions està equipada i es pot recórrer resseguint tota la cresta d'oest a est, en una escalada fàcil i molt divertida. La via té 3 o 4 llargs segons com s'organitzi, és poc sostinguda, amb força matolls i roca força descomposta.

Fitxa

• Tipus de sortida: Escalada
• Lloc de sortida: Aparcament Font Negra, Berga, (Berguedà)
• Distància: 0,6
• Desnivell positiu: 150 metres
• Temps: 2:45 hores
• Dificultat: IV+ (màxim, no sostingut)
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Itinerari evident de 3-4 llargs de III-IV ben equipat amb parabolts.
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Crònica

Aprofitem l'assolellat divendres a la tarda per escalar l'estètica cresta del Mercadal inferior, una activitat fàcil i divertida ben a prop de Berga, i amb una aproximació curta. Fa un temps ja havia fet aquesta via amb el Toni, però la Sílvia no la coneixia, i decidim posar-hi remei.

Pugem des de Berga per la carretera dels Rasos de Peguera fins a l'aparcament de la Font Negra. Comencem l'aproximació pel camí que marxa a l'altra banda de la carretera de l'aparcament. Al cap de pocs metres, just abans que el camí faci un revolt pronunciat a l'esquerra prenem un corriol secundari que puja a la dreta i que enfila entre feixes de pi fins a l'evident base de la cresta. Ens emboliquem una mica per arribar al començament de la via en aproximar-nos-hi per la dreta, i hem de fer una grimpada una mica incòmode. És millor aproximar-s'hi per la banda esquerra, inici real de la via.

Ens equipem amb el material bàsic. Necessitarem només 6 o 7 cintes exprés i el material per muntar les reunions, ja que la via està ben equipada amb parabolts. En cas que algú ho consideri necessari també es pot complementar amb encastadors (friends o tascons), però no cal. El primer tram és un mur força dret de IV, però amb bones preses. Simplement cal assegurar en cada moviment la consistència de la roca, ja que tot i ser calcària de bona qualitat està força descomposta en alguns punts. Després del primer mur la cresta s'ajeu, i la dificultat baixa (II-III) i transitem per una zona amb matolls. Trobem la primera reunió en una soca d'alzina. També es pot continuar un tram més i muntar la reunió més amunt. Puja la Sílvia sense dificultats i continuem amunt.

Avancem pel tros més planer fins que es troba de nou un ressalt més vertical (IV), ben equipat amb parabolts. De nou un altre tram més planer fins arribar a un mur que potser té el pas més difícil de la via (IV+). Munto una reunió abans d'aquest pas aprofitant un parabolt d'una via d'escalada de la paret sud, i un còmode replà. Tot i això és millor muntar-la una mica més amunt i aprofitar dos parabolts ja preparats per a fer reunió.

Com comentava el pas següent és potser el més entretingut, tot i que de baixa dificultat. Es tracta d'una placa amb "nansa" menys evident, però curta i fàcil de superar. Deixem els dos parabolts a la dreta que es podrien utilitzar com a reunió i continuem amunt per la línia evident de la cresta, prou estreta per no oferir cap dubte de per on continuar. A més a més és fàcil anar trobant els parabolts. Després d'un tram vertical arribem ja a la part superior de la cresta, on ja només caldrà fer una travessa pràcticament horitzontal. Aprofito també un final de via per muntar una altra reunió i la Sílvia puja fins a la part superior. Possiblement es podria haver enllaçat fins al final, però com que no hi ha comunicació ni visual ni auditiva i el ròssec de la corda és considerable, prefereixo fer una altra tirada.

El darrer llarg no té cap secret, ja que és pràcticament pla, amb alguna petita grimpada (II o III), i algun pas aeri fàcil. No hi ha cap assegurança, però tampoc no fa falta. Per més seguretat poso un friend en el pas més aeri. Des de dalt la cresta es pot contemplar al sud la ciutat de Berga, a l'est l'obaga de Queralt i al nord el serrat de la Figuerassa. Finalment s'arriba a l'extrem oriental de la cresta, on hi ha un petit replà i la instal·lació de ràpel mitjançant unes cintes en un pont de roca i un clau. El ràpel d'uns 15-25 metres (dependent d'on acabi, ja que es pot desgrimpar fàcilment l'últim tram) acaba de recórrer la part que faltava de la cresta fins un petit collet, just a l'altre extrem d'on hem començat.

Fem el retorn amb ben poca llum, ja que es comença a fer fosc. El camí és pot definit, però cal anar seguint la base de la cresta, a certa distància, pel cantó nord, i en 15 o 20 minuts arribem al punt d'inici. És una activitat fàcil però molt agraïda, ja que permet recórrer íntegrament aquesta petita i estètica cresta. Una activitat indicada per fer en una tarda o com a complement d'alguna altra activitat per l'entorn. Nosaltres vam acabar fent 4 tirades de corda, però és més recomanable fer-ho en tres, aproximadament 40+40+40. Tot i això cal tenir en compte el considerable ròssec de la corda, ja que hi ha diversos trams força planers. Fàcil i recomanable.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta