Puigsacalm (1.513 m.)

A cavall entre les comarques d'Osona i la Garrotxa s'aixeca un mur rocós d'alçada moderada però excel·lent talaia: el Puigsacalm. Hi ha diverses rutes per coronar-lo, totes elles fàcils, però destaquen dos camins equipats que utilitzarem per pujar i baixar, la Canal Nova i la Canal dels Ganxos.

Fitxa

• Lloc de sortida: Joanetes
• Distància: 11,5 quilòmetres (aprox.)
• Desnivell positiu: 1.150 metres
• Temps aproximat: 5:35 h.
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil. Alguns trams fàcils però força aeris. Passos equipats amb esglaons a la roca, cadenes i passamans.
• Ruta: Joanetes - Canal Nova - Santa Magdalena - Puig dels Llops - Puigsacalm - Camí dels Burros - Canal dels Ganxos - Joanetes
• Cartografia: Puigsacalm Bellmunt, (1:25.000), Editorial Alpina

Crònica

És un cim ben modest en quant a l'alçada, ja que només té 1.513 metres, però en canvi té un gran poder d'atracció, sobretot per la seva ubicació i per la forta verticalitat de les parets del sud, que li donen un aspecte magestuós. Probablement un dels camins més fàcils per coronar el cim és seguir la carena des del Coll de Bracons, però triem pujar des del bonic poblet garrotxí de Joanetes. També des de Joanetes hi ha diferents camins, sent el més habitual el de les Olletes. Però hi ha un altre camí que ofereix unes majors dosis d'aventura muntanyenca, ja que s'enfila per una congosta canal amb trams molt pendents que han estat condicionats des de fa molts anys amb diferents equipaments metàl·lics per facilitar-ne el pas. Es tracta de la Canal Nova, a la paret sud-est del Puigsacalm. Es tracta d'un camí força costerut des de la mateixa sortida, amb els trams més verticals equipats amb mitjans si més no curiosos.

Sortim amb la Sílvia des del costat mateix de la bonica església del no menys bonic poblet de Joanetes. Comencem a caminar seguint un pal indicador i les marques grogues que anem trobant. Comencem a pujar suaument fins arribar al mas abandonat de Sant-romà. Aquí, seguint les indicacions d'una ressenya que havíem trobat a internet creuem uns prats de pastura cap a l'esquerra, sense camí evident, fins a trobar-ne un al final d'aquests prats. De tornada veiem que no calia fer aquesta petita marrada, ja que seguint el camí marcat es puja més fàcilment.

El camí de seguida puja de valent, i els pulmons bombegen a tota màquina. En algun punt cal ajudar-s'hi amb les mans, però el camí és fàcil i evident. Anem seguint una carena al principi poc definida per la vegetació, però més evident a mesura que es guanya alçada. Davant nostre sempre veiem tota la impressionant paret sud del Puigsacalm, que s'estén d'oest a est des del propi Puigsacalm (1.513 m.) cap al Puig dels Llops (1.486 m.) i el Puig Corneli (1.361 m.), aquest darrer coronat per unes antennes, direcció cap on ens dirigim decididament. Passem el Puig de la Peresa primer i el Puig del Soi després, ambdós punts més marcats d'aquesta carena perpendicular que anem superant.

Un tros amunt trobem una roca amb una gran pintada que diu "Barret". En aquest punt el camí es bifurca. Seguim de dret en forta pujada. Comença el tram més vertical de l'ascensió. Trobem un primer tram equipat amb un petit pont i un passamà. Pugem un tros més fins que arribem a la base de les parets de roca, on ens entaforarem dins d'una canal força tancada i vertical. Comencem a trobar diferents equipaments en alguns punts: escales, cadenes, esglaons metàl·lics, passamans,... tot ajuda a superar aquest tram força vertical. Hi ha algun tram que sembla gairebé una via ferrada, però no hi ha cable de vida. Els passos no són perillosos, tot i que cal anar amb compte. En cap punt hi ha passos exposats, tant sols una mica verticals. És divertit enfilar-se per aquest camí.

Enmig del tram més congost de la canal ens desviem una mica cap a la dreta per arribar fins un esperó de roca on hi ha una curiosa campaneta clavada a la roca. Aquesta petita campana, que es pot tocar, té un petit barret sobre el pal que la sustenta. En aquest punt cal anar amb compte, ja que la campaneta està clavada just al cingle, amb un gran precipici cap a l'altra banda. Les vistes des d'aquest punt tant peculiar són fantàstiques. Reculem 5 o 10 metres per retrobar el camí i seguim amunt, enfilant-nos gràcies a l'ajuda d'uns passamans d'aquell ferro rovellat tan envellit que ni taca. Probablement fa molts anys que aquest equipament està instal·lat en aquest punt.

Arribem a un marcat collet, gairebé una bretxa. Cap a l'esquerra veiem més esglaons i ferros per engarristar-nos. Continuem amunt uns metres més i arribem a sota mateix de les antennes situades al Puig Corneli. Un cop arribats a aquest punt veiem que el vessant nord de la serra del Puigsacalm més molt diferent. Si la cara sud és vertical i pedregosa, la cara nord és molt més progressiva i coberta de vegetació. Baixem uns metres per un bonic prat inclinat fins a l'església de Santa Magdalena que veiem uns metres més avall. A l'esquerra de l'ermita seguim una pista durant uns metres més fins arribar a un punt en que trobem un pal indicador de camins. Podem pujar el Puigsacalm enfilant primer el Puig dels Llops o bé fer-ho pel Camí dels Burros. Triem la primera opció. D'aquesta manera farem una ruta en forma de 8, és a dir, pràcticament és una ruta circular però es passa uns metres pel mateix punt.

Des del Puig Corneli i Santa Magdalena el Puig dels LLops sembla inaccessible, ja que s'aixeca una paret de pedra pràcticament vertical. Però té el seu punt feble en la cara nord, on un camí costerut enmig d'una fageda permet guanyar alçada fent fortes zigues-zagues. El camí té alguns passos aeris. Fàcils però aeris, és a dir, es pot caminar tranquil·lament però parant especial atenció a no patinar, especialment a la tardor en què hi ha moltes fulles al terra. Pugem pels forts pendents fins arribar a un petit collet des d'on ja es veu una petita carena que ens acaba d'aproximar al cim.

Des del Puig dels Llops tenim una àmplia perspectiva als nostres peus. Cap al sud queda totalment tallat, i contemplem la baixa Garrotxa i la zona de Bracons. Cap a l'oest veiem no gaire lluny el Puigsacalm, on arribarem tot seguint la carena. Cap al nord en un dia clar es veuen moltes de les muntanyes dels Pirineus orientals. Avui el dia no acompanya, i hi ha molta boirina. Al cim fa força vent, i no ens hi estem gaire estona. En aquesta zona hi ha força gent que ha pujat per alguns dels diversos camins que hi menen. Desfem els últims metres de la petita carena del Puig dels Llops i seguim la carena principal de la serra del Puigsacalm, en direcció inequívoca cap al cim, per un camí molt marcat. En pocs minuts de caminada fàcil sobre aquesta zona d'altiplà hi arribem.

Al cim del Puisacalm hi ha un vèrtex geodèsic. La vista en aquest punt és exepcional, tot i que el dia no acompanya. El vent aquí és realment fort i molest. Contemplem el paisatge, fem quatre fotos i comencem a baixar seguint la mateixa trajectòria que portàvem. Al cap de poc de baixar arribem al collet de Clivillers, on hi ha una cruïlla de camins. Nosaltres tombem cap a l'esquerra, iniciant una forta baixada direcció sud. En aquest punt pedrem alçada ràpidament per una ampla canal que aviat comença a tendir cap a l'esquerre, per anar a vorejar el cingle. Estem al Camí dels Burros, un camí estret i amb troços força aeris que flanqueja a mitja alçada el cingle sud del Puigsacalm, oferint-ne una bonica perspectiva de baix cap a dalt. Aviat s'endinsa en una espessa fageda, amb una gran catifa de fulles al terra i les branques dels arbres ben despullades, tal com correspon aquesta època de tardor avançada.

El camí és distret, ja que permet gaudir tant de l'espectacularitat de les parets com de les vistes sobre la plana. Anem flanquejant els cingles durant una bona estona fins arribar de nou al coll de Santa Magdalena, on ja havíem passat anteriorment. Ara, en comptes d'anar cap a l'ermita de Santa Magdalena seguim un caminoi que sembla dirigir-se cap al Puig Corneli, i que al cap de poc es bifurca. Veiem un senyal un xic amagat que ens indica l'inici del camí dels Ganxos. Comencem a baixar i aviat trobem els primers equipaments metàl·lics que donen nom a aquesta entretinguda canal. Baixarem per una canal amb els trams més verticals equipats amb esglaons, passamans, cadenes i cordes. Anem perdent alçada i gaudint d'aquest camí tan divertit. Arribats al cap d'avall de la canal el camí tomba cap a l'est i es va a trobar de nou amb el camí de pujada, just on hi ha la pintada que indica el "Barret". Des d'aquest punt ja només ens quedarà baixar una estona més pel camí que ja havíem fet al matí.

El Puigsacalm és una muntanya molt concorreguda, i és ben comprensible, ja que és molt bonica i accessible. Alhora es pot pujar per algunes rutes més distretes i amb una certa dosi d'aventura. És una muntanya ideal per pujar a la tardor, quan el bosc caducifol·li regala una gama cromàtica riquíssima i ja no fa tanta calor. La modesta alçada del cim no li resta encant. En aquesta muntanya gaudirem tant del cim i de les vistes com del camí per arribar-hi.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta