Castellar de n'Hug - Costa Pubilla - Montgrony

Fem una llarga ruta circular que sortint de Castellar de n'Hug ens porta a resseguir la carena des del coll de la Creueta fins al cim del Costa Pubilla (2.053 m.), baixar fins a Mongrony i tot seguit planejar pel vessant sud a través del GR-7 fins a tornar al punt d'origen.

Fitxa

• Lloc de sortida: Castellar de n'Hug
• Distància: 27,35 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.665 metres
• Temps aproximat: 9:00 h.
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Molt fàcil. Només cal parar atenció a l'orientació en algun punt
• Cartografia: Montgrony - Fonts del Llobregat, (1:25.000), Editorial Alpina

Avui tocava fer una llarga caminada, sense cap mena de dificultat més enllà de la considerable distància i el desnivell acumulat. Es tracta d'una ruta molt fàcil, de caminar còmode i amb pujades i baixades molt progressives. Sortim la Queralt, la Núria, la Sílvia i jo mateix des de Castellar de n'Hug poc abans de les 9 del matí en un dia atemperat de tardor. Algun núvol prim esmorteeix el sol, però el dia serà agradable. Inicialment volíem fer la ruta a l'inrevés, però involuntàriament ens vam encarar cap al barri de la Ribera, i vam decidir resseguir primer la carena i tornar pel vessant sud. La decisió, per bé que involuntària, va ser del tot encertada.

Creuem el barri de la Ribera de Castellar de n'Hug i per un caminet arribem fins al barri de l'Erola. Des d'aquí continuem pujant per una pista encimentada en el primer tram. Trobem algunes marques blaves que anem seguint. Pugem al coll d'Erola, passem la font dels Torrents i seguim la pista amunt. Passem ben a prop de la cova de la Tuta, a l'esquerra de la pista poc o gens transitada que anem seguint. Creuem el torrent de l'Argelagós de dreta a esquerra, i anem a buscar el torrent de la font del Boix, que queda més a l'esquerra tot pujant. Passem la font que dóna nom al torrent, i l'anem seguint per un camí no sempre del tot evident fins al coll de la Creueta. Se'ns ha afegit al grup un convidat. Es tracta d'un setter no gaire simpàtic però amb moltes ganes de caminar. Ens acompanyarà durant tot el recorregut.

Al coll de la Creueta gairebé sempre fa vent. I avui en fa força. És el punt més alt de la carretera que comunica Castellar de n'Hug amb la Molina, i un dels punts de connexió entre les comarques del Berguedà i la Cerdanya abans del Túnel del Cadí. Creuem la carretera i seguim per l'altra banda. Comencem a pujar fort per terreny de pastura però amb fort pendent. Assolim per primera vegada els 2.000 metres a dalt de la carena. A partir d'aquí anirem resseguint-la, pujant i baixant els diferents turonets arrodonits, alguns coronats amb vèrtex geodèsics o amb paravents muntats per excursionistes i pastors per arrecerar-se en aquesta zona tan oberta.

Al cap de poc de guanyar la carena passem pel cim de la Creueta (2.064 m). Els cims d'aquesta carena tenen poc protagonisme, ja que tot just s'aixequen uns metres respecte a l'eix axial de la serra. Són formes arrodonides, amb poc desnivell, cims de vaques. Anem pujant i baixant turons, pujant i baixant la quota dels 2.000 metres. És una forma d'encadenar força desnivell i força distància sense pràcticament adonar-se'n. Passem per la Pleta Roja (2.028 m.) i voregem per la dreta el cim de la Coma de Migjorn adreçant lleugerament el camí. En tota aquesta carena no es pot parlar de camí, ja que és una zona oberta i tot és transitable. No hi ha un camí fresat, tot i que de tant en tant es poden veure algunes marques de color vermell i algunes de color festuc (marques de la Ruta de l'Ermità). El vent és molest. La zona és oberta i no hi ha resguard.

Anem carenejant la serra de la Moixera d'oest a est. Passem una zona molt planera i arribem al collet de les Fontetes de Castellar. Trobem algun pal indicador de camins. Passem el cim de Pedra Picada (2.006 m.) i arribem fins al definit coll del Remoló. Des de fa estona veiem cap a la nostra esquerra el cim del Puigmal i les muntanyes properes. Més al fons contemplem els cims nevats dels Pirineus més occidentals. Voregem el petit cim de l'Emperadora pel seu vessant nord, per evitar pujar i baixar innecessàriament, ja que té poc interès. Trepitgem alguna petita placa de neu ben tova. Amb el bon temps que fa durarà poc.

Arribem fins al coll de la Bona, on podríem escurçar molt la ruta baixant cap al coll de Maians, a la dreta. Nosaltres però seguim de dret per enfilar cap al Costa Pubilla, que veiem just al davant. Comença un tirapit que en pocs minuts, però eforçats, ens portarà fins l'avantcim, el Pla de Pujals, on tindrem un petit descans. Tot seguit un últim esforç ens apropa al vèrtex geodèsic que marca el cim del Costa Pubilla, de 2.053 metres, més definit i amb més entitat que la resta de turonets que hem anat pujant. Aquest punt és límit municipal de Gombrèn, Toses i Planoles. El poble de Planoles és ben visible des del cim, mirant cap al fons de la vall direcció nord, sota el Puigmal.

Contemplem el paisatge des del cim i fem fotos. Tenim una bona perspectiva del Taga i la Serra Cavallera davant nostre. També el Puigmal, que veiem just cap al nord. Enrere deixem tota la carena que hem anat seguint, i que distingim fàcilment, gràcies al Puigllançada i la Tosa que en marquen l'extrem. Des del cim comencem a baixar, però en comptes de fer-ho direcció est cap al coll de Coma Ermada, adrecem cap al sud-est tot baixant per les pastures fortament inclinades fins trobar el torrent de la Font Flequer, que baixa directament del coll esmentat. Anem baixant sense camí evident, i aviat deixarem el torrent per seguir cap a la dreta. En aquest punt cal parar atenció, ja que el camí no està ben definit, i cal tendir cap a la dreta tot buscant algun senyal de pintura blanca o alguna fita. Més avall el camí és una mica més evident i ja es pot anar seguint fàcilment.

Perdem alçada ràpidament baixant per la serra de Montgrony. Deixem una pista precària a la nostra dreta que ens portaria a la collada de Maians escurçant el recorregut. Nosaltres seguim baixant direcció sud. Passem per una zona de pastures, primer al prat Amorriador i després al Camp de l'Ordi, on tornem a descartar dues vegades més en poc tros sengles pistes precàries a la dreta que escurçarien el recorregut. Dubtem si agafar-ne alguna o no i no acabar d'arribar a Montgrony, ja que passen de les 2 del migdia, encara queda tota la tornada i aquesta època el dia és curt. Tirem endavant. Trobem un caminet ben fresat marcat amb senyals de pintura groga. L'anem seguint en una zona boscosa tot trepitjant un tou matalàs de fulles seques.

El camí desemboca en una pista, i en pocs minuts arribem al refugi lliure de Planelles. Prenem un camí indicat al costat mateix del refugi que comença pujant i arriba al peu d'un espadat força vertical. El camí passa arran de la roca, i s'hi ha instal·lat una barana de fusta per facilitar el pas. Arribem a una petita esplanada on hi ha unes quantes vies d'escalada, força freqüentades gràcies al bon accés i a la bellesa del lloc. A més a més, hi toca el sol gairebé tot el dia, aspecte d'agrair aquesta època. Planegem uns minuts més i arribem a Sant Pere de Montgrony. Aprofitem aquest excepcional mirador per dinar tot contemplant el paisatge.

Baixem per les característiques escales i passem pel costat de la petita església del Santuari de Montgrony, dedicada a Santa Maria. Es tracta d'una petita capella adossada a la roca, en una penya pràcticament vertical, on només es pot arribar per les escales que pugen des de l'hostatgeria i que continuen fins a dalt de tot del cingle, on hi ha l'església de Sant Pere. Baixem totes les escales fins on hi ha l'hostatgeria i una àmplia plaça. Marxem caminant per la carretera asfaltada, la qual voreja la cinglera de Montgrony. A partir d'aquí anirem seguint el GR-3.

Poc després de Montgrony deixem la carretera i prenem una pista cap a la dreta, tot seguint les marques blanques i vermelles del GR. La pista puja lleugerament, però és bona, i de petja agradable. Passem alguna masia deshabitada i anem fent camí, amb el Pedraforca sempre present a l'horitzó. Passem el collet de Maians, i deixem la pista al costat de la casa de Maians. Seguim per camí després de passar un vailet. Anem fent camí en un entorn de mitja muntanya molt agradable i solitari. Passem la casa de can Torra i aviat veiem la figura de l'ermita de Sant Joan de Cornudell, encimbellada dalt d'un petit cingle. Ens acabem d'arribar fins al peu del petit cingle, i pugem a l'ermita per unes escales. És un edifici senzill, d'un romànic auster, amb una sola volta, campanar d'espadanya i porta en doble arc a migdia. L'edifici va perdre l'absis original en alguna modificació. L'última restauració data de 1.999, i una placa ho palesa.

Deixem enrere l'església i la font que hi ha al peu, i en pocs minuts més arribem a la carretera de Castellar de n'Hug a la Molina. Seguim cap a l'esquerre uns centenars de metres fins a trobar un indicador. Passem pel costat del camp de futbol municipal, i en pocs minuts més entrem a Castellar de n'Hug pel sentit contrari d'on n'havíem sortit fa gairebé 9 hores.

Ha estat una sortida força llarga, de gairebé 9 hores, i amb un desnivell considerable, tot i que no hi ha ni cap gran pujada ni cap gran baixada. És un constant pujar i baixar per terreny còmode i fàcil. Combina les pastures d'alçada i les formes arrodonides dels cims de la serra de Mongrony amb les valls i raconades del camí de tornada. El romànic de Sant Pere i Santa Maria de Montgrony i el de Sant Joan de Cornudell també són al·licients afegits a la ruta, així com el poble de Castellar de n'Hug, on val la pena passejar una estona pels seus carrerons irregulars.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta