Ferrada del Bony d'Envalira

Es tracta d'una via ferrada molt entretinguda, ubicada en un entorn d'alta muntanya i amb un recorregut força exigent. A part de la considerable verticalitat de l'itinerari, per superar alguns passos cal utilitzar les preses naturals de la roca ja que no hi ha equipament artificial. L'equipament és de molt bona qualitat i el traçat ben encertat.

Resum

• Lloc de sortida: Estació d'esquí Grau Roig (Andorra)
• Distància: -
• Desnivell positiu: 645 metres
• Temps aproximat: 4:30 h.
• Nivell de dificultat: mitjà

Crònica

Amb la Queralt i la Sílvia ens encaminem cap Andorra per fer aquesta via ferrada que ja ens havien recomanat diverses persones. Arribem fins al gran aparcament de l'estació d'esquí del Grau Roig (Grandvalira), i anem a buscar un aparcament inferior a la dreta del primer. Just abans d'arribar-hi marxa una pista forestal que seguim uns metres. Just al costat dels remuntadors es bifurca, i seguim a l'esquerra. Al cap de pocs metres, al costat d'una petita àrea de pícnic, deixem la furgo, tot i que es pot seguir amb el cotxe (especialment amb tot terreny) fins al restaurant Piolet, pocs metres més enllà. Preparem el material i comencem l'aproximació.

Pugem per la pista d'esquí seguint al costat d'un telecadira. Quan aquest s'acaba, seguim pista amunt, sempre per la banda dreta. Quan la pista gira cal anar amb compte i deixar la principal per seguir-ne una més cap a la dreta. Nosaltres no ho vam fer i vam fer una petita volta. Seguint sempre la pista que va més per la dreta tot pujant, arribem a un punt en què hi ha un cartell que indica la via ferrada. A partir d'aquí les fites i les marques grogues ens porten fins al punt d'inici del recorregut ferrat. El temps d'aproximació és més o menys d'una hora. Nosaltres hi vam estar una mica més ja que vam fer una mica de volta.

Situats al començament de la via ens posem els talabards, els cascs i les cintes dissipadores i comencem a pujar. Começo jo, després la Queralt i tot seguit la Sílvia, deixant un espai de seguretat. El començament no és difícil, tot i que no hi ha esglaons fins un tros amunt, només el cable de seguretat, i ja cal començar a engarristar-se a la pedra. Això promet!

Anem pujant, refiant-nos en molts punts dels petits ressalts de la roca granítica. La via té l'equipament necessari per pujar amb seguretat, però exigeix en molts punts treballar els passos, és a dir, no només es tracta de pujar esglaons sinó que cal fer passos d'escalada en diversos punts (III o IV- màxim). No són passos difícils, ja que les preses de roca són molt bones. Simplement en alguns punts cal pensar-se bé on posar els peus i les mans, i fer algun pas més atlètic. Sincerament pensava que seria més difícil. Algun tram és molt vertical, amb algun petit extraplomat. Intentem pujar sense agafar el cable de seguretat, deixant-lo només com a assegurança. Reconec que en un parell de passos més complicats en vaig agafar en algun moment.

L'itinerari no és molt llarg, i té poc menys de 200 metres de desnivell. Encadena diversos trams verticals amb algun de més horitzontal on pràcticament es pot passar caminant. El primer tram de la via concentra els passos més complicats, tot i que cap al final hi ha la paret més llarga i vertical. La sensació de verticalitat és molt gran, especialment a partir de mitja via on entren dins d'una canal molt dreta. Mirant cap avall es veu una bona timba, i més enllà es pot veure l'estació d'esquí de Grandvalira i l'inici de la vall del riu Valira, el principal curs fluvial d'Andorra. Cap als costats veiem els pics d'Envalira (on ja havíem pujat aquest hivern amb els esquís de muntanya).

Al cap de poc més d'una hora i mitja arribem al cim del Bony d'Envalira (2.683 m.), des d'on tenim una bona panoràmica gràcies a la posició aïllada d'aquest cim. Contemplem el paisatge, ganyipem i comentem la jugada. Als tres ens ha agradat molt la via, ja que és una mica més exigent que algunes altres que havíem provat. No és difícil, i amb una mínima experiència es pot superar sense més problemes, però cal treballar-la en diversos punts.

Per baixar seguim les fites que marxen per l'aresta del cim, fins que uns metres més enllà comencen a baixar cap a l'oest. Al fons de la petita vall que baixa de la Portella de Joan Antoni enllacem amb el GR, ben evident amb unes marques exageradament grosses. Tombem cap a la dreta en direcció evident cap a l'estació d'esquí, gairebé sempre visible. Quan el GR arriba a una evident pista d'esquí el deixem i baixem per aquesta fins arribar al restaurant Piolet i acabar d'arribar al cotxe. La baixada ens ocupa una hora.

Arribem al cotxe satisfets de l'experiència, ja que es tracta d'una via ferrada molt divertida i entretinguda.