Canal de l'Ordiguer

Les moltes canals que es desprenen per la paret nord del Cadí tenen aquest hivern unes condicions de neu excepcionals. Amb poca experiència, equipament insuficient i mal temps enfilem pels forts pendents de l'Ordiguer. Pugem sense més problemes, però la boira, el vent i la forta nevada ens dificulten moltíssim la baixada, i hem d'improvitzar una sortida a la situació.

Sortim la Queralt, la Sílvia i jo mateix de Berga al voltant de les 7 del matí. Passem el túnel i ens dirigim cap al bonic poblet d'Estana. El creuem i fem aproximadament un quilòmetre de pista fins al coll de Pallers, on hi ha una petita àrea de pícnic i un aparcament. Ja hi ha altres cotxes. Esmorzem, ens calcem les botes i posem a punt piolet i grampons i comencem a caminar seguint les indicacions del PR C-121 cap al Prat del Cadí. Sortim poc abans de les 9. Massa tard. El cel està mig tapat, però pensem que encara està millor del que auguraven les previsions meteorològiques.

No trobem gens de neu en el primer tram del camí. Seguim l'evident camí a bon ritme. Passem pel collet Roig, que adopta el nom del color evident del terreny argilós per on passa. Anem guanyant alçada progressivament, amb alguns trams amb una mica de neu, fins arribar en poc menys d'una hora al bonic Prat del Cadí, just a sota de l'espectacular paret nord del Cadí, solcada per una munió de profundes ferides que formen les canals. Creuem el Prat en tendència cap a la dreta. Ja veiem davant nostre les canals del Cristall i la de l'Ordiguer.

La nostra intenció és pujar per la canal de l'Ordiguer i baixar per la canal Cristall. No tenim experiència en canals amb neu, i amb una certa dosi d'inconsciència encarem les pendents canals del Cadí en un dia amb temps insegur i amb un sol piolet cadascú. Més tard el mal temps ens complicarà i molt la sortida.

Després del Prat del Cadí enfilem una pala amb neu molt profunda cap a la base de la canal de l'Ordiguer. Veiem davant nostre un grup de dues persones que enfilen la canal Amagada, que surt del mateix punt que la de l'Ordiguer, però que tendeix cap a la dreta. Més a la dreta encara veiem un grup més gran que encaren la canal del Sàbat. A la base de la canal ens calcem els grampons, ens posem el casc, agafem el piolet i comencem a pujar. El primer tram ja és força pendent, però pugem sense més problemes que esquivar les pedres que de tant en tant van caient per la canal. No són pedres molt grans, però baixen a gran velocitat, tant del centre de la canal com des dels costats. Cal anar amb compte.

Anem pujant poc a poc, assegurant cada passa. La canal cada cop és més dreta. La inclinació és de 45 a 50 graus, amb algun pas de gairebé 60 al cap d'amunt. Anem només amb un piolet per persona, i veiem que pujaríem molt més còmodament i segurs amb dos. En un punt la canal es bifurca, i nosaltres seguim cap a la dreta, ja que el pas és més fàcil. Per la banda esquerra cal escalar en un pas, i no portem material d'escalada. La Queralt va a davant, obrint traça. Jo al darrere, amb alguns problemes amb els grampons, que no són automàtics.

La canal s'estreny força, però hi ha molta neu i podem pujar bé. La neu està ben assentada, i té la duresa suficient per poder clavar bé tant els grampons com el piolet sense enfonsar-nos massa. El temps empitjora i comença a nevar. Primer només quatre volves, però aviat s'hi posa amb més força. Veiem el que ens sembla el final de la canal, però la boira no ens ho deixa apreciar amb nitidesa. Fem un últim esforç, ja que el darrer tram és molt dret. Fem un flanqueig de tres o quatre metres estret i exposat i ens plantem al cap d'amunt de la canal de l'Ordiguer. Hem trigat poc menys de quatre hores a pujar des del cotxe, aproximadament dues hores dins de la canal. Hem acumulat ja un desnivell de poc més de 1.000 metres.

Estem els tres contents i satisfets d'haver pujat la nostra primera canal sense gaires problemes, més enllà de l'atenció que cal prestar en cada pas pel fort pendent. En pocs minuts el temps ha canviat radicalment. A dalt no es veu res, fa força fred, s'ha girat vent, però sobretot la boira és molt intensa. Sembla que estem al centre d'un núvol, i no veiem més enllà de 3 o 4 metres. Anem a buscar la canal del Cristall per començar la baixada el més aviat possible, ja que el temps és molt dolent. Però el que pensàvem que seria ben fàcil es complica moltíssim, i trobar la canal del Cristall enmig d'una boira tan espessa esdevé una tasca complicadíssima. El que en un dia amb visibilitat és un curt passeig d'un quart d'hora es transforma gairebé en una missió impossible. Caminem una mica cap a l'est, flanquejant el turonet que representa el Puig de la Canal del Cristall, intentant seguir el GR. Però no es veu res, ni camí, ni cap referència. La boira és molt espessa. Em sembla impossible que un lloc en què he estat moltes vegades ens costi tant de trobar.

Mirant el GPS veiem que ens hem desplaçat massa cap al vessant berguedà. Hem perdut massa alçada. Remuntem un llom amb roques i neu. Fem diverses anades i vingudes fins a trobar el camí adequat que ens porta a la sortida de la canal del Cristall. Encara que sembli impossible hem trigat dues hores en trobar la canal, tot i la proximitat. La boira és molt i molt espessa, i la nevada s'intensifica. Fa molt fred i tenim ganes de sortir d'allà el més aviat possible. Sentim veus, i cridem una bona estona, però no rebem resposta. Ens mirem la canal per iniciar la baixada, però a l'inici veiem una cornisa d'uns 3 metres totalment verticals. Es veu que algú hi ha passat, però no ens veiem amb cor de baixar-hi sense corda, o almenys dos piolets. Mirem alternatives, i per la banda dreta d'un petit esperó que fa al mig de la canal veiem un pas que també és molt dret, però no totalment vertical. Començo a baixar-hi fins a l'alçada de la font del Cristall, la cova de la qual està totalment coberta de neu.

Ho veig factible, i la Queralt i la Sílvia també baixen. És molt més dret del que ens pensàvem. Ha caigut molta neu entre la nevada i el fort vent. Els piolets se'ns claven fins a l'empunyadura. Baixem molt a poc a poc. Estem cansats, fa molt mal temps, no tenim experiència i s'ha acumulat molta neu. Triguem una bona estona en baixar 50 o 60 metres, i no ho veiem clar. Ho parlem i decidim tornar a pujar per buscar algun altre lloc per baixar. Arribem a la sortida de la canal i pensem alternatives. Amb tot plegat hem consumit gairebé 2 hores més, i el temps segueix empitjorant.

Seguir el GR per la carena del Cadí allargaria molt la ruta fins a la nit, i el temps és nefast. Tornar a baixar per l'Ordiguer és una alternativa, però pensem que també ens costaria molt. Mirem el mapa i veiem que just a la sortida de la canal marxa una altra canal en sentit oposat, és a dir, cap al Berguedà. Sembla una canal molt més planera, i veiem que porta prop del pont de Cerneres, en un punt de la carretera de Gósol a Josa. Tenim cobertura i truquem a un coneixedor de la zona i ens indica que es pot baixar per aquesta canal, tot i que en un punt queda tallada. Fa molt fred, tenim les mans glaçades. Tirem avall seguint només la indicació del GPS, ja que no es veu absolutament res, fins i tot costa de saber si estem pujant o baixant.

Baixem força ràpid, ja que la canal és ampla, amb un desnivell suau i ben coberta de neu. Al cap de poca estona de baixar comencem a tenir una mica més de visiblitat, continua nevant però el fred ja no és tan intens. Baixem pel fons de la canal, primer amb neu, i una bona estona més avall ja entremig de les pedres i els matolls. Si al principi transitar per la canal era molt fàcil, aviat es complica per les pedres i els matolls. En un punt, com ens havien dit, la canal queda tallada, i hem se vorejar-la per la banda esquerra. La zona té força pendent i no hi ha camí. Transitem enmig dels matolls i les pedres. Triguem gairebé tres hores en baixar els més de 1.000 metres de desnivell, i ens alegrem moltíssim quan veiem la llum del frontal del Toni, que ens ha vingut a buscar. Ens alegrem moltíssim de veure'l, i li estem molt agraïts per venir-nos a buscar. Fins i tot ens ha portat menjar i sucs, que ens van molt bé, ja que no havíem menjat res des de primera hora.

Arribem al pont de Cerneres gairebé de fosc, després de gairebé 11 hores d'excursió. Hem fet més de 1.300 metres de desnivell positiu, poc més de 1.000 de la canal, i la resta en les voltes que vam fer per trobar la canal del Cristall. Tota una aventura que finalment va acabar bé, però que ens va fer passar unes hores d'un cert neguit, tot i que en cap moment vam perdre la tranquil·litat necessària per pendre decisions.

Ens ho vam passar molt bé pujant, però des de la sortida de la canal de l'Ordiguer la resta va ser un petit infern. Tornarem a fer alguna canal, però més ben equipats, intentarem que sigui acompanyats d'algú amb experiència, i sobretot amb bones condicions climatològiques. No es pot menystenir la meteorologia pensant que ja et coneixes la zona. Últimament aprenem a cops, i esperem que aquesta experiència ens ensenyi a ser més prudents.

El dia següent amb la Sílvia tornem a estana a recuperar la furgo, que s'havia quedat allà a passar la nit. Truquem al refugi de Cal Basté (973 51 53 45) per demanar si s'arriba al coll, i ens diuen que poblablement sí, però si no ja ens tibaran amb el "jeep". Arribem fins al coll de Pallers tot i que ha nevat tota la nit. Tornem cap a Estana i passem pel bar-restaurant-refugi. Els comentem la nostra aventura, i ens expliquen que la passada nit dos nois van haver de ser rescatats precisament del Puig de la Canal del Cristall, que es troba a escassos cinc minuts d'on érem, i probablement eren les veus que vam sentir però amb qui no vam poder contactar. Els nois van haver de ser rescatats de nit per la Guàrdia Civil i els Bombers, i van arribar a les 4 de la matinada. Passejant par Estana coincidim també amb un bomber que va participar en el rescat, i ens va explicar la situació. Van arribar a pensar que encara hi havia algú a la muntanya en veure la nostra furgo a l'aparcament. Per la nostra part ens va saber greu no haver pogut contactar amb les persones que es trobaven al cim, ja que els hauríem pogut acompanyar i no haurien patit una situació tan desagradable.

Més tard també em comenten que un altre grup que ha fet una altra canal, ha tingut problemes similars per orientar-se, i també han acabat a la zona de Josa: Muntanyenc de cap de setmana.

El diumenge en parlem amb la Sílvia i la Queralt. Vam prendre les decisions adequades? És difícil de dir. Vam poder arribar abans de la nit a la civilització, i amb les condicions que hi havia això ja és un èxit. En aquest sentit sí que podem dir que la vam encertar. Probablement si haguéssim continuat baixant per la canal del Cristall haguéssim arribat molt més d'hora, però estàvem cansats, feia molt mal temps, i sobretot no sabíem ni vèiem el que ens esperava. Probablement la decisió menys encertada va ser iniciar la canal de l'Ordiguer en un dia de mal temps, massa tard, sense experiència ni l'equipament adequat. Una lliçó més que ens ha ensenyat la Muntanya.