Pont Cabradís

Encara dins del Berguedà però fronterer amb el Solsonès trobem el Pont Cabradís, un curiós fenomen geològic. Es tracta d'una cova de roca tosca d'uns 60 metres de llargada per dins de la qual passa el riu de Valls. Un racó especial enmarcat en un entorn verge i singular.

El riu de Valls neix prop de Gósol, i transcorre direcció sud fins a desembonar al Cardener, passant, en alguns trams, per zones congostes i bonics engorjats. És una zona feréstega, de difícil accés, poc vulnerada per la mà de l'home, i probablement per això conserva una bellesa natural singular. El camí que seguim per arribar al Pont Cabradís és un corriol estret, ombrívol i frescal, que transcorre al peu mateix del riu. Caldrà enfilar-se a algun roc, pujar alguna escala i anar amb compte de no patinar en algun punt a causa de la humitat. És però un camí fàcil i curt, que en poc més de tres quarts d'hora ens portarà fins aquest punt singular.

Sortim amb la Sílvia de Berga en direcció a Sant Llorenç de Morunys. Avui hem decidit fer una sortida fàcil per aprofitar un assolellat dia primaveral. Poc després de creuar el riu Aigua d'Ora trobem un trencant a la dreta que indica Montcalb i Sisquer. Seguim aquesta pista asfaltada, passem pel petit nucli de Sisquer, i després d'aproximadament dos quilòmetres deixem la pista asfaltada i en prenem una de terra a l'esquerra, en baixada. Hi ha un indicador. Passem el conjunt de cases de Sant Romà, i continuem baixant per la pista en bon estat. Aquest tram és especialment bonic, ja que tenim una bonica vista panoràmica cap a l'oest i cap al sud: Port del Comte, Busa, Bastets, Vilaciceres, Puig Aguilar,... Malauradament avui ens hem deixat la càmera, i les fotos són de molt poca qualitat, fetes amb el telèfon mòbil.

Anem baixant, i davant nostre veiem unes muntanyes d'aire montserratí, els Cints de la Torre. Al cap d'avall d'aquesta pista en baixada trobem un petit embassament. La pista continua al peu de l'aigua, però nosaltres deixem el cotxe aquí. Si seguíssim cap avall arribaríem al Molí de la Curriu, un bonic edifici que havia servit de molí gràcies a la força hidràulica del riu de Valls. Actualment es continua aprofitant la força hidràulica però d'una altra manera, amb una petita central hidroelèctrica i un embassament que hi ha a prop del vell molí.

Aparquem en una plaça que fa al costat de la petita presa i comencem a caminar per una pista més precària que marxa riu amunt. A l'esquerra, a l'altra banda del riu, contemplem l'impressionant i costerut barranc de la Canal de Comallonga. Just on comencem a caminar passem gairebé per sota de la Bauma de les Pintes. El primer tram és per una pista estreta, però al cap de poc la pista s'acaba i comença el camí estret. És un corriol ben fresat que transita enmig del bosc espès, pel vessant esquerre del riu. En algun punt s'endinsa una mica en els torrents perpendiculars al riu. És especialment bonic el Torrent Fondo, d'aigües sorprenentment cristal·lines. El camí és principalment planer, ja que segueix el curs de l'aigua, però en alguns punts s'enfila per superar el terreny congost. En un punt també cal pujar per una escala de fusta. Hi ha fletxes vermelles que ajuden a seguir el camí, però no té pèrdua possible.

Després d'aproximadament 3/4 d'hora de caminar tranquil·lament arribem a un punt més elevat sobre l'aigua, estem sobre del Pont Cabradís. Hem de baixar ajudant-nos-hi amb les mans fins al curs mateix de l'aigua, i ja som a l'espectacular fenomen de l'aigua passant per dins d'una cova d'uns 60 metres de llargada, de considerable alçada, i amb regalims d'aigua que vessen per sobre, creant algunes estalactites. Com que aquesta època baixa molta aigua, l'espectacle natural és molt bonic. No ens fiquem a dins de l'aigua ja que és molt freda, però comentem que tornarem en una època més propícia per ficar-nos dins del curs del riu i contemplar aquest bonic fenomen càrstic des de dins, i alhora fer una volta més completa per l'entorn.

Tornem pel mateix camí. Tornant, gairebé a l'arribada, contemplem algunes muntanyetes d'aire montserratí, per exemple el bonic Castell d'Ases o el Morro d'Aguilar. Aprofitem la resta de matí per acostar-nos al petit nucli de Montcalb, amb la seva bonica i ben conservada església romànica de Sant Pere. Des d'aquí contemplem llarga estona les vistes frontals cap als Bastets i la Serra de Busa. Realment captivador.