Aprofitem l'últim diumenge de l'any per fer una sortida d'esquí de muntanya amb els Mountain Runners. El temps és força dolent, i decidim encarar-nos a un lloc fàcil i segur. Pugem a la Tosa, i gaudim d'una baixada amb un paquet de neu excepcional.
Aquests últims dies tot Catalunya ha estat afectada per una forta llevantada, que a part de causar estralls a les zones costaneres, ha portat molta neu i de bona qualitat als vessants més orientals dels Pirineus. El temps no era gaire bo, i per això renunciem a la sortida inicialment planificada i busquem una alternativa fàcil que ens permeti gaudir d'una matinal. Som 8: Queralt, Jordi, Marc, Toni, Ferran, Cinto, Franc i jo mateix. Sortim de Berga al voltant de les 7 del matí, i ens dirigim a l'aparcament de Coma Oriola a l'estació d'esquí de Masella.
Fa força fred i una mica de vent ja a la part baixa. No creiem que puguem arribar a dalt, però ens calcem les botes i els esquís i comencem a foquejar amunt pel costat de la pista dels Isards. A baix hi ha bona visibilitat, però ben aviat atrapem la boira, i sort que coneixem bé la zona, ja que no es veu res. És d'hora i l'estació d'esquí està tancada. Anem pujant, i deixem la pista dels Isards per enfilar directament per la canal. Pugem poc a poc ja que és força dret, anar fent zetes curtes.
Quan arribem a la zona més planera, prop de la Tossa de Das, la boira és molt i molt espessa. Ens dirigim cap amunt, direcció la Tosa (2.537 m.) Arribem al peu mateix de les antennes i l'estació meteorològica que hi ha al cim, i amb prou feines ens veiem entre nosaltres. Fa força fred, 6 graus sota zero, i la boira glaçada ens deixa ben emblanquinats. Des del cim de la Tosa ens costa de trobar el refugi del Niu de l'Àliga, uns metres més avall. Fem alguna volta fins a trobar-lo.
La porta del refugi està ben glaçada, sembla que estiguem en una zona polar. Entrem al refugi i no hi trobem ningú, però està obert i amb l'estufa encesa. Esmorzem i descansem uns minuts. Discutim sobre per on baixar. Una proposta és anar fins a Coll de Pal i després el Puigllançada, però hi ha molta boira. Decidim tirar avall per les pistes i buscar una canal força dreta per baixar. El descens per aquest tram és espectacular, ja que la neu està en unes condicions excepcionals. Encara ningú no l'ha trepitjat, i potser hi ha mig metre de neu nova. Els més bons esquiadors gaudeixen d'allò més, i els més mediocres també ens ho passem molt bé tot i la tècnica lamentable.
Arribats de nou al punt d'origen i veient que encara és força d'hora, ens tornem a calçar les pells i pugem per una canal força dreta que enfila cap a la Tosa Vermella. La canal és estreta i amb força pendent, però la neu és molt bona. Anem pujant fent zetes molt curtes. Tinc molts problemes amb les pells. M'he de parar un parell de cops a treure'm els esquís i tornar-les a col·locar. Arribem a dalt i la majoria baixen pel mig dels arbres aprofitant la bona neu. El Ferran i jo mateix acabem de baixar per la pista de l'Estadi fins al punt d'origen.
Tot i el mal pronòstic inicial, finalment hem gaudit d'un matí d'esquí magnífic gràcies a una quantitat i qualitat de neu excepcional. Hem fet 950 metres de desnivell i unes baixades d'aquelles que es troben poc sovint. Aquest any estem gaudint de valent amb la neu. Que duri!
Bon Any Nou ple de salut i muntanyes per recórrer!
Afegeix un nou comentari