El dia de Nadal vam decidir anar a cremar els torrons abans de menjar-nos-els, i per a l'ocasió vam triar un cim fàcil que ens permetés ser a dinar a casa d'hora, sense renunciar a una bonica vista dels Pirineus en un preciós dia anticiclònic.
Poc després de les 9 del matí passem per la base de les pistes d'esquí del Port del Comte, pràcticament desèrtiques. Sembla que el dia de Nadal la gent no esquia. Passem per la zona del telecadira del Sucre i no hi ha ningú. Acabem de pujar fins a l'aparcament de l'Estivella, ja que tenim intenció de fer una sortideta curta. Avui anem només la Sílvia i jo mateix.
La Sílvia es posa les raquetes i jo els esquís. Comencem a fer camí fins al costat de l'antiquat telecadira del Clot de la Vall, i des d'aquest punt tendim cap a l'esquerra per anar a buscar precisament la coma que porta per nom Clot de la Vall. Ben aviat deixem la pista d'esquí i ens endinsem per la part baixa de l'estreta vall. Passem per una zona enmig d'arbres, i de pendent moderat. Més endavant el camí s'obre i passem per una zona més plana. Deixem un bon tros avall els plans de Bessies, que contemplem cap al sud. Més enllà d'aquesta bonica zona plana, divisem un espectacular mar de boira cap a la plana de Lleida.
Anem pujant progressivament, sense córrer però a bon ritme. Més amunt pràcticament no hi ha vegetació, i puja una mica més. Seguim traces ja obertes en una neu canviant, principalment encrostada, però també amb trams molt ventats.
Arribem als plans de dalt, que queden just a sota del cim. Veiem algunes cornises sospitoses al vessant sud-est, i flanquejem l'últim tram amb molt de compte, ja que tot i no ser una zona perillosa veiem diverses esquerdes. Veiem més enllà les restes d'un allau recent.
Acabem d'arribar al cim, on hi ha un pessebre del CE del Solsonès. Contemplem la bonica panoràmica que es veu des del cim, especialment en un dia anticiclònic i amb bona visibilitat com avui. Enllà contemplem l'espectacular i característic Turbón, i cap al mateix sector l'Aneto. També contemplem bona part dels cims més elevats dels Pirineus central i oriental. Cap al sud i l'est veiem un immens mar de boira del qual destaquen Montserrat i el Montseny.
Al cim trobem un guarda forestal amb el qual xerrem una estona. Baixem una mica per evitar el vent i esmorzem. Tot seguit anem a buscar les pistes d'esquí de la zona de l'Estivella, per fer una volta circular. Passem per just a sota de l'allau que vèiem tot pujant. No és molt gran, però suficient per causar algun accident i endur-se un bon ensurt. Aquest any cal anar molt amb compte, ja que ha caigut força neu en diferents dies, i les capes estan poc cohessionades, a més el vent ha provocat fortes acumulacions, sobretot als vessants sud i est.
Acabem de baixar per les pistes, sense gaire problemes, simplement cal evitar algunes pedres molestes que es troben pel camí, algunes amagades amb traïdoria! Arribo a baix i acabo d'esperar que la Sílvia arribi, cosa que fa en pocs minuts. Combinar esquís i raquetes no és ben senzill, però es poden compatibilitzar.
Hem fet una matinal senzilleta, i en dues hores i mitja hem superat 500 metres de desnivell fins un punt amb una panoràmica molt bonica. Ara ja ens podrem menjar els torrons sense remordiments. Bon Nadal!
Afegeix un nou comentari