L'esllavissada del Cadí

Des del petit poble de Vilanova de Banat, amb excel·lents vistes al Cadí, iniciem una aproximació cap al peu de les espectaculars parets que, sense pensar-ho, ens portarà per trams força difícils i de lenta progressió. Comencem pujant per la pista fins al despoblat de Lletó, i des de la collada homònima fins al Turó Galliner, on hi ha una magnífic mirador. Planegem cap al coll de Vanses i anem a buscar l'antiga pista de la Trava a Sant Salvador, que va pujant cap al peu del Cadí, però està abandonada i en diversos trams és intransitable. Pugem fins al peu de la gran esllavissada de l'any 2011, i baixem per la difícil pista seguint el torrent del Pradell. Més avall ens emboliquem encara més per un camí inexistent, i entre boixeres arribem a la bonica masia de la Molina de Lletó, des d'on ens tocarà pujar uns metres per pista fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Vilanova de Banat Alàs i Cerc (Alt Urgell)
• Distància: 27,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 995 metres
• Temps: 5:35 hores
• Dificultat: IBP=94 / Vermella
• Sensació de dificultat: Difícil Diversos trams de camí perdut; trams pedregosos; trams de vegetació espessa
• Cartografia: Serra del Cadí Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

L'aventura és l'aventura, i quan surts de la zona de confort dels camins coneguts i rutes habituals cal assumir els inconvenients que pot plantejar-nos la muntanya. I avui és un d'aquests casos. Hem anat a provar unes antigues pistes i camins al sector més occidental del Cadí, al peu mateix de les verticals parets calcàries. Als mapes hi consten unes pistes que ja endevinàvem precàries. Ben poca informació vam trobar a internet, però sembla que algú hi havia circulat. Vam anar a provar-ho, i el resultat va ser una ruta força difícil en alguns trams. Vam trobar una antiga pista totalment abandonada, amb trams intransitables per pedres, esllavissades o el creixement de la vegetació, i algunes zones directament sense camí on vam haver d'obrir-nos pas entre els boixos.

El títol de l'entrada tampoc és molt significativa, ja que la intenció de la ruta no és pas anar a veure l'esllavissada, sinó que es tracta de fer una ruta panoràmica per terreny d'alta muntanya al peu del Cadí. Es dona però la circumstància que el punt més alt de la ruta és precisament la base de dejecció d'una gran esllavissada de roques que es va produir l'any 2011, i que va obrir una notable ferida al cingle occidental del Cadí ben visible fins i tot des de la carretera principal de la vall del Segre, sobretot pel seu color vermellós. En tot cas, com dèiem, la ruta és complicada. Les fotografies semblen amables i no reflecteixen la realitat d'una jornada de bicicleta d'alta muntanya amb alguns trams durs i pesats. No és un itinerari recomanable excepte pels que vulguin assumir les penalitats de trams difícils, sense camí, i baixar i pujar de la bicicleta desenes i desenes de vegades.

Més enllà de l'advertiment inicial, la perspectiva del temps relativitza les dificultats i et quedes amb la part positiva de grans paisatges solitaris, però la ruta va ser dura. Té una primera part més amable, des de Vilanova de Banat cap a Lletó, on gaudirem d'una excepcional panoràmica del Cadí. Passat el coll de Vanses comencen les dificultats enfilant cap a la base de les parets. El punt més alt de la ruta és al peu de la gran esllavissada, on ja pensàvem que les dificultats acabaven. Però no és així, ja que després d'un tram de baixada sense grans inconvenients, vam tornar a trobar un tram sense camí que vam resoldre per dins d'un bosc espès. Més endavant explicarem opcions per evitar les principals dificultats, ja sigui escurçant la ruta, o bé allargant-la. L'últim tram torna a ser plàcid però en pujada per pista entre la Molina de Lletó i el punt d'inici.

Però anem pas a pas. Ens desplacem fins a Vilanova de Banat, un petit poble on hi consten 16 habitants situat al peu del sector occidental del Cadí. S'hi arriba per una carretera que surt de la Seu d'Urgell, passa primer per Cerc, després per Artedó i acaba en aquest petit nucli amb excel·lents vistes al Cadí. Aparquem a l'entrada del poble i ens preparem per començar la ruta. Just a l'entrada del poble, abans del cartell, veiem una pista que marxa a la dreta tot arribant. Aquesta pista de seguida es bifurca. Marxarem per la de la dreta i tornarem per la que deixem a l'esquerra. Comencem amb una forta pujada per pista pedregosa que no augura res de bo. Però com que aquest primer tram ja el coneixíem, sabem que no cal espantar-se, ja que el primer tram és dur, però la pista es va suavitzant.

Tot pujant contemplem a la nostra esquerra les magnífiques parets del Cadí, en aquest sector occidental. És una visió magnífica que ens distreu de la llarga pujada que ens espera. Al cap d'una estona de pujar, com que la pista comença a girar, també podem contemplar a la nostra esquena una bonica vista del poble que acabem de deixar, Vilanova de Banat. Enrere la gran vall del Segre i a l'altra banda les muntanyes que fan frontera amb Andorra, com el notable Monturull. Aquest primer tram és molt agradable, ja que el pendent és moderat i les vistes sensacionals. Ja el coneixíem d'una altra ocasió que vam fer la Volta a Lletó en BTT. Al cap d'uns 3,5 km. i poc més de mitja hora de pujar a ritme molt suau arribem al despoblat de Lletó.

L'antic poble queda uns metres per sota la pista, i una de les cases es veu arreglada. En aquesta ocasió baixem fins al petit nucli, i ens arribem fins al peu de l'església de Sant Esteve, en estat precari. De nou a la pista pugem uns metres i arribem a la collada de Lletó, on conflueixen diverses pistes i camins. L'altra vegada que vam venir, vam saltar direcció nord i vam començar el descens cap a la vall del Segre. El que aquell dia va ser el punt més alt de la ruta, avui és només la primera part. La Sílvia i el Fum giren a l'esquerra (sud) i van planejant fins al coll de Vanses on m'esperaran. Jo aprofito per fer una petita marrada i anar i tornar fins al Turó Galliner. Giro a la dreta i pujo per una pista que marxa després d'una tanca. Puja una pista precària que es va enfilant fins al punt més alt, on hi ha un bonic mirador de fusta ben arranjat del Parc Natural Cadí-Moixeró.

El Turó Galliner és un petit cim de 1.608 metres situat damunt mateix del poble de Lletó. Ofereix una vista fantàstica cap al Cadí, i també cap al nord, amb la vall del Segre i les muntanyes que fan frontera amb Andorra. Al punt més alt hi ha una notable estructura de fusta que fa de mirador, amb bancs per reposar i fins i tot una petita pèrgola per protegir-se el sol. Contemplo el paisatge i faig diverses fotos abans d'emprendre la baixada, ràpida, pel mateix camí fins arribar de nou a la collada. Segueixo ara direcció sud, encarant-me a les parets del Cadí per una pista que marxa primer en lleugera baixada, i després més planejant. Ens retrobem amb la Sílvia i el Fum després d'una baixada al coll de Vanses. Aquest és un punt important, ja que aquí podríem retallar la ruta i evitar les penalitats que vindran més endavant. Cap a l'esquerra marxa una pista que segueix l'itinerari de la Volta al Cadí-Moixeró en BTT, i ens portaria cap a la Molina de Lletó evitant el tram alt de la ruta i uns 9,5 km.

Deixem enrere el coll de Vanses i marxem per una pista que comença a baixar cap a la dreta. Però l'hem de deixar de seguida i fixar-nos que a l'esquerra marxa una antiga pista ara convertida en camí. Prenem doncs aquest camí que té un primer tram molt agradable per dins d'un bosc fresc i ombrívol. El camí està prou fresat i és de bon fer. Més endavant la cosa es complica, ja que comença una forta pujada que ens obliga a empènyer la bicicleta uns minuts. Empenyem les bicicletes un quart d'hora o vint minuts fins que enllacem amb una pista més bona que ve del coll de la Trava. Se la coneix com la pista de la Trava a Sant Salvador, i la seguim cap a l'esquerra. El primer tram de pista és bona i va planejant fins a trobar la cruïlla cap a Sant Salvador. Seguim cap a l'esquerra amb un terreny cada cop més precari, i quan arribem a una zona que al mapa anomena els Esquerps (el nom ja permet fer-se una idea del tipus de terreny), la cosa es va complicant. La pista esdevé pràcticament abandonada i cada cop trobem més rocs i petites esllavissades.

Avancem un tram prou agradable enmig d'un bosc de pins i avets, en un ambient d'alta muntanya. L'antiga pista és pràcticament un camí, però és força ciclable excepte en alguns punts on hi ha petites esllavissades o grups de pedres que dificulten el pas. La pista va amotllant-se a un terreny cada cop més dret i complex. A l'esquerra tenim un bon precipici en alguns punts, i ens acostem cada cop més a la base de les parets del Cadí. L'últim tram quan ja veiem a prop la gran esllavissada és el més difícil, ja que és un terreny molt dret en què l'antiga pista tenia un fort pendent per un cingle escabrós que es devia escavar per fer-hi un pas. Amb els anys i l'abandó de la pista la natura ha anat reabsorbint el terreny, i el que era una pista ara amb prou feines és camí, i en alguns trams cal carregar la bici a coll i passar per sobre de les pedres. És un tram força dur que ens porta just al revolt previ a la gran esllavissada, la qual baixa del torrent entre el cap de la Fesa i el cap de l'Orri, ben a prop de la Torreta del Cadí, el punt més alt d'aquest sector occidental de la serra.

Arribem a una mena de collet i tenim l'esllavissada just davant. Fins i tot es veu un tram de ciment al voral de la pista que es devia posar per aguantar-la en aquest tram tan dret. Passat aquest collet hem de planejar uns metres fins al mateix torrent del Pradell, on hi ha l'esllavissada. Aquest tram podem tornar a pujar la bici i baixar lleugerament, tot sortejant diverses roques, fins al punt mateix de l'esllavissada, on fem una breu pausa per menjar uns ganyips i reposar una mica. Mirant amunt veiem la gran ferida provocada per un trencament d'una part de la cinglera que es va sentir a tota la zona de l'Alt Urgell el 24 de novembre de 2011, al voltant de les 6 de la tarda. El despreniment es va produir després d'una tardor molt plujosa. Es veu clarament la zona del despreniment amb un color vermellós, i a sota una gran colada de pedres que va fer créixer l'antiga tartera, i que va acabar d'espatllar l'antiga pista per on avui transitem. Tot i estar en una zona de derrubis, el lloc és molt bonic, ja que estem al peu mateix de les parets del Cadí, en un ambient solitari d'alta muntanya.

Creuem la base de l'esllavissada amb la bicicleta a coll, i per l'altre cantó continua l'antiga pista. De fet, una estona abans havíem trobat un excursionista que ens havia explicat que passada l'esllavissada el camí ja millorava, i que seria molt més fàcil transitar. En realitat no va ser del tot així. Passada l'esllavissada pugem uns pocs metres més fins al punt més alt de la ruta, a 1.880 m. La pista es veu més neta, tot i que hi ha moltes roques fruit del desús. Avancem un bon tram sobre la bicicleta, però sovint hem d'anar baixant ja sigui per una acumulació de pedres, una petita tartera que creua l'antiga pista, o el propi deteriorament amb forats i xaragalls. Comença la baixada i anem trampejant com podem, principalment sobre la bicicleta, però pujant i baixant diverses vegades quan el terreny es complica.

L'antiga pista encadena uns quants revolts en forma de zig-zag a l'obaga de la Pedrosa, i anem perdent alçada. Més avall gira de nou cap a ponent i tornem a aproximar-nos al barranc del Pradell però uns metres més avall. Aquest tram més molt bonic, ja que el barranc forma un gran engorjat envoltat de parets de roca. Creuem el torrent a peu, ja que està ple de roques, i seguim sobre la bicicleta per l'antiga pista, que ara s'encara cap al nord i segueix baixant fins a entroncar amb una pista més bona que ve directament del coll de Vanses, i que és la que esmentàvem com a alternativa per evitar les penalitats de la zona alta. Seguim cap a la dreta en un tram més còmode i amb senyals de la Volta al Cadí-Moixeró en BTT. Creuem de nou el torrent, voltegem per sota el turó de Castellassos i arribem al torrent de la Molina, on la cosa torna a complicar-se.

En arribar al torrent de la Molina, la ruta BTT segueix de dret cap a l'est en direcció al santuari de Boscal. Aquesta era una opció que havia contemplat, però des del santuari cal fer la tornada pel GR que no és del tot ciclable. Vist ara, seria una opció molt millor que la que vam fer. Mirant els mapes de l'editorial Alpina, tant el de la Cerdanya com el del Cadí, marquen unes pistes precàries que baixen directes seguint el torrent fins a la Molina de Lletó. En realitat aquestes pistes deuen haver quedat totalment absorbides per la vegetació, o en tot cas no les vam trobar. Diria que els mapes no estan actualitzats i en realitat s'han perdut del tot i el bosc ha guanyat la partida. En tot cas, entossudits, vam intentar seguir la ruta traçada, i durant una bona estona ens vam moure per dins d'un bosc espès, navegant a peu i amb la bicicleta al costat entremig de boixeres, arbres caiguts i d'un bosc espès. Va ser un tram llarg, pesat i a estones desesperant.

Però no hi ha mal que cent anys duri, i finalment arribem a uns camps a les envistes de la Molina de Lletó, una magnífica masia ubicada en un racó inversemblant, lluny del brogit mundà, i ben a prop del Cadí. Un indret idíl·lic, però segurament poc còmode. La masia està en bon estat, i sembla que s'utilitza ocasionalment. Tot i això es noten els anys d'abandó. Per a nosaltres s'acaben les penúries, ja que des de la casa prenem una pista que baixa fins al torrent, el creua, i tot seguit comença una última pujada de gairebé 5 km. força feixuga sobretot per la calor del migdia i les hores que ja portem.

Acabem d'arribar a Vilanova de Banat força cansats per una ruta poc agraïda, ja que hem hagut d'empènyer la bicicleta en molts trams, i hem pujat i baixat desenes de vegades. Després de reposar-hi una mica, la ment tendeix a un record selectiu, o si més no, les fotografies mostren un entorn d'alta muntanya fabulós, al peu mateix del Cadí. En tot cas no és una ruta recomanable, i no la tornaria a fer, almenys la part superior. Potser és un lloc prou interessant per anar-hi caminant, però a la part alta la bicicleta feia més nosa que servei. Vam contemplar un paisatge molt bonic, i vam resseguir l'antiga pista ara abandonada, però l'itinerari és incòmode i difícil, apte només per cadinaires empedreïts amb alta tolerància al patiment.