Lo Calbo (2.291 m.)

Des del petit llogarret de Llavorre, enfilat al marge esquerre de la vall d'Àneu, anem a buscar una pista que segueix el riuet de Burgo i puja sense descans fins al la carena de la serra de Cerdanyís. Un cop a dalt planegem uns minuts ja per damunt de 2.000 metres i afrontem l'última pujada fins al cim on hi ha un vèrtex geodèsic i unes antenes. Des d'aquesta posició privilegiada poden contemplar els cims del sector de Sant Maurici cap a l'oest i del sector de la Pica d'Estats cap a l'est. Tornem per la pista i anem a buscar el coll de Campirme, on prenem un corriol força perdut i poc ciclable que enllaça de nou amb la pista per on acabem de baixar fins al petit nucli i finalitzem la ruta al peu de la bonica església de Sant Miquel.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Llavorre La Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà)
• Distància: 21,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 975 metres
• Temps: 4:00 hores
• Dificultat: IBP=84 / Vermella
• Sensació de dificultat: Pujada fàcil per pista. Tram de corriol difícil i poc ciclable (evitable)
• Cartografia: Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

És el tercer dia consecutiu de pedalar pel Pallars Sobirà, i en aquesta zona totes les rutes impliquen fortes pujades. En aquest darrer dia d'aquesta escapada hem previst una ruta curta però intensa. Ens enfilarem fins al cim de Lo Caubo, al punt més alt de la serra de Cerdanyís. Aquesta serra separa les valls d'Àneu (que queden a ponent), de la vall de Cardós (a llevant), a través de la seva tributària vall d'Estaon. Per tant des del cim podem contemplar dues de les principals valls que configuren el sector nord del Pallars, així com els principals cims pallaresos fàcilment identificables des d'aquest punt. Tota la pujada és per una pista de pendent moderat i constant, i el descens principalment per la mateixa pista però amb un tram de corriol difícil que si fos a fer ara, evitaria.

Lo Caubo és un cim modest en alçada si el comparem amb altres cims pallaresos, però la seva ubicació a cavall de dues de les valls principals li confereixen un punt de vista interessant de conèixer. Així per exemple està inclòs dins del repte dels 100 cims de la FEEC ja que es considera un cim rellevant. De fet és un cim que ja coneixíem, ja que hi havíem pujat fa uns anys des del poble d'Anàs, a la vall de Cardós (Lo Caubo des d'Anàs), en aquella ocasió acompanyats d'uns bons amics i coneixedors de la zona. Hem llegit i sentit diverses formes d'anomenar el cim: Montcaubo, Lo Calbo, Lo Caubo,... i fins i tot els mapes no es posen d'acord. Uns veïns de la zona ens comenten que ells sempre han sentit Lo Calbo, així que ens quedem amb aquest nom.

La ruta que seguirem segueix en bona part l'itinerari número 6 del Centre BTT de les Valls d'Àneu. Aquesta ruta però surt des d'Esterri, i puja per asfalt durant uns quants quilòmetres fins a prop de Llavorre, on comença la pista de terra. Per evitar fer més quilòmetres dels que volíem, així com un desnivell addicional de gairebé 500 metres, decidim començar des del petit poble de Llavorre, situat on s'acaba la carretera que puja des d'Esterri pel vessant oriental. El poble és molt petit i de fet parlem amb l'única família que encara hi viu tot l'any. Sortim pedalant des del minúscul aparcament a l'entrada del poble i reculem uns 600 metres per la carretera com si volguéssim tornar a Esterri. Just en aquest punt surt una pista a la dreta per on comencem a pujar.

És la pista que ens portarà fins al cim de Lo Caubo després d'una bona pujada amb un primer tram per dins d'un bosc obac, i després per un terreny més obert. Encarem la pujada amb una temperatura fresca i agradable, ideal per afrontar un pendent considerable que aviat ens fa entrar en calor. Pugem per dins de la Mata de Burgo, un bosc espès de bedolls al tram més baix, i pins més amunt, situat per sobre d'aquest petit poble. La pista fa un marcat zig-zag i s'encara cap a llevant en paral·lel al riuet de Burgo. Anem pujant fins al peu de la borda de Preso, on poc més amunt la pista gira cap al sud i continua pujant cap al bosc de Burgo. Precisament al punt on gira serà on arribarem de tornada després del corriol.

Pugem sense descans amb un pendent sempre constant, tot i que algun tram sembla una mica més dur sobretot pel terreny pedregós. Marxem cap al sud-oest fins al planell de Camparan, on tornem a girar cap a l'est i seguim pujant en un tram molt obac i fresc. Un bon tros amunt arribem al punt conegut com l'Empalme, on hi ha una cruïlla de camins per on tornarem més tard. En aquesta cruïlla trobem una parella de ciclistes jubiliats francesos que venen amb les seves bicicletes elèctriques. Seguim amunt per la pista que supera tot seguit els 2.000 metres i puja uns minuts més fins a la carena de la serra de Cerdanyís. Un cop a la carena girem cap a la dreta (sud), i planegem uns minuts per un tram obert i panoràmic. Tenim davant el cim fàcilment reconeixible per les antenes que el coronen.

Planegem uns metres i afrontem l'última pujada amb algun tram més dur que ens porta fins a l'ampli cim de Lo Caubo (2.291 m.), o Montcaubo. Portem poc més d'11 km. i gairebé 1.000 metres de desnivell. Dalt del cim hi ha unes grans antenes, així com unes casetes amb els aparells de comunicació. Al punt més alt el vèrtex geodèsic que acredita l'alçada. Al voltant del cim es pot veure encara una trinxera de l'època de la Guerra Civil. De fet, no gaire lluny del cim encara hi ha algunes construccions de barraques i punts de guaita d'aquella època infausta. Un cop al cim descansem una bona estona i contemplem un amplíssim paisatge. Cap a ponent es poden contemplar els cims del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, com els Encantats, Peguera, etc. Cap a llevant sobresurten cims ben coneguts com el Monteixo o la Pica d'Estats.

Fem un mossec al cim, contemplem les vistes una bona estona, i tot seguit iniciem el retorn per la mateixa pista. Baixem per la carena de la serra de Cerdanyís, i quan trobem el trencant de l'Empalme girem a la dreta i seguim baixant fins a l'ample coll de Campirme, ben evident. Al davant d'allarguen unes extenses zones de prats alpins que culminen a l'arrodonit cim de Campirme, més cap al nord. Un cop al coll busquem un camí que marxa a l'esquerra seguint el torrent. El camí és molt poc evident, ja que ben poca gent hi passa. Aviat veiem que serà molt poc ciclable, i gairebé l'haurem de fet tot a peu. Possiblement si hi passés gent, el camí estaria en condicions, però la falta d'ús fa que creixi la vegetació i es facin xargalls. Bàsicament fem tota la baixada a peu, que afortunadament no és gaire llarga, aproximadament 1 km., però creiem que no val la pena i si tornéssim enrera, baixaria per la pista.

De nou a la pista ja només queda baixar per terreny conegut, a ritme moderat ja que anem amb el Fum, i acabar d'arribar al bonic poble de Llavorre, on hem començar la ruta. Aprofitem per contemplar el petit nucli, amb algunes cases arreglades i alguna d'abandonada, així com la bonica església de Sant Miquel, al carrer principal d'aquest petit poblet pallarès des del qual avui hem pujat fins un cim panoràmic entremig de dues de les valls principals de la comarca.