Baladredo

El que va ser un dels pitjors escenaris del front del Pallars durant la Guerra Civil és ara un preciós entorn d'alta muntanya on es pot pedalar i gaudir de vistes cap als cims més alts dels Pirineus catalans. La ruta comença a Llavorsí i puja fort per una pista fins al despoblat de Biuse. Segueix un fort ascens sense treva per una pista solitària i pedregosa que passa pel monument en record a la batalla de Baladredo i continua fins al coll del mateix nom. Aquí cal empènyer la bicicleta uns metres per sota del Pui d'Urdosa fins al cap del serrat de les Collades, amb bones vistes cap al pic de l'Orri. Canviem de direcció i baixem per una pista d'alta muntanya a 2.000 m. encarats cap a la Pica d'Estats. Descens fort per pista trencada fins al coll de Trescollo, i tot seguit continuem baixant en direcció a Montesclado entre boscos alpins, prats i bordes. Baixem per asfalt fins a Tírvia, i seguim la carretera fins al punt d'origen.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Llavorsí (Pallars Sobirà)
• Distància: 36,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.360 metres
• Temps: 4:40 hores
• Dificultat: IBP=142 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tram de camí pedregós en pujada on cal empènyer la bici (20')
• Cartografia: Parc Natural de l'Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Entre el 22 i el 24 de juliol de l'any 1938 el serrat de la Castelleta, sota el cap de Baladredo, va esdevenir el pitjor infern sobre la terra. Després de la desfeta al front d'Aragó, les forces republicanes van iniciar un atac desesperat per recuperar posicions al Pallars i protegir la següent ofensiva a la també tràgica batalla de l'Ebre. La intenció dels militars republicans era tallar l'accés per la Noguera Pallaresa, prop de Llavorsí, i evitar que els militars feixistes poguessin enviar reforços cap al front de l'Ebre. La batalla va ser molt cruenta, cos a cosa, en una zona amb una orografia molt complicada. L'ofensiva va ser un fracàs, i moltes persones van perdre la vida, sobretot del bàndol lleial a la república.

Pere Tarrés i Claret, metge i capellà nascut a Manresa escrivia al seu llibre El meu diari de guerra:

"22 de juliol de 1938: Valadredo. Sortim a les 12 de la nit. En plena foscor emprenem la marxa en direcció desconeguda. Camins de bosc, magnífics. La silueta airosa dels avets ens vigila... Són les set i mitja, comença l'atac. Moment d'emoció. Artilleria. Morters. L'aviació arriba. Passen els obusos per sobre dels nostres caps xiulant tètricament. L'artilleria ressona per les muntanyes... Hi ha jovenets que tremolen. Tothom està amb un pal a la boca per les explosions... Que dolça és la solitud silenciosa de les afraus pirenenques! Quin dia tan clar, i tan serè i tan pur! I com corren els missatgers de la mort!...

Dia de tragèdia. La guerra és horrible. Per molt que se'n digui és poc. Per al 1r Batalló el dia d'avui ha estat un dia de catàstrofe. Dels 500 homes en queden 60. No tinc paraules per ponderar la terrible desfeta. El Valadredo ha estat avui testimoni d'una de les batalles més sagnants que la nostra Brigada ha lliurat. El propòsit era prendre les posicions enemigues per tallar la carretera de Llavorsí...

24 de juliol de 1938: Valadredo... El combat ha estat cruelíssim. El resultat, negatiu... La batalla de Valadredo haurà estat una de les més terribles de la guerra... Déu meu, des del fons de la meva ànima us dono gràcies per haver-me salvat de tants i tants perills! I des del fons del meu cor us prometo treballar fins a donar la vida per la salvació de la meva Pàtria."

És molt interessant i recomanable veure el documental Batalla de Baladredo, d'Oriol Riart (Youtube).

En llegir fa un temps el que va significar la batalla de Baladredo, em va atreure conèixer la zona. De fet, la ruta en bicicleta puja fins al coll de Baladredo, però no passa per les restes encara existents de les posicions dels militars republicans, situades una mica més per sota, a la cinglera de la Castelleta. Per accedir-hi cal fer-ho caminant, i aquesta era la intenció original, fer una excursió a peu des de la Mare de Déu de Biuse fins a la Castelleta, i potser seguir fins al Pui d'Urdosa. Però com que només s'hi pot pujar amb vehicle tot terreny, i sortir des de Llavorsí implicava una ruta massa llarga, vaig decidir canviar una mica de pla i pujar-hi en bicicleta. Mentrestant la Sílvia i el Fum faran una ruta més curta a peu des de Llavorsí fins a Biuse.

És un diumenge de juliol assolellat i previsiblement càlid. Surto de bon matí des de Llavorsí, concretament des del gran aparcament que hi ha davant del càmping Riberies. Agafo la carretera direcció Sort i planejo al costat de la Noguera Pallaresa exactament 1,5 km. Just allà deixo l'asfalt i marxo a l'esquerra per una pista estreta que comença pujant fort. És una pista pedregosa que puja sempre amb un pendent força dur i que no deixa relaxar-te en cap moment. És un pendent prou fàcil per fer-lo amb bicicleta, però amb un terreny és força trencat que no deixa anar mai còmode. Com que el vessant és molt dret la pista encadena diversos revolts curts per guanyar desnivell, un constant zig-zag que s'enfila fins a la Mare de Déu de Biuse, on arribo després de 5,5 km. (4 des de l'asfalt), i poc menys d'una hora de ruta.

De l'antic poble de Biuse en queda la bonica ermita i algunes bordes al voltant. Està situat en un petit tram relativament pla enmig d'una costa amb molt de pendent, probablement l'única zona aprofitable per a la ramaderia de tota aquesta zona. Alhora és un bonic balcó sobre la vall de la Noguera Pallaresa i la zona de Llavorsí. Des dels prats que envolten el petit nucli es pot observar perfectament com s'ajunten dues de les valls principals del Pallars Sobiràm les d'Àneu i de Cardós, prop de Llavorsí. També s'albiren les muntanyes de la part alta de la comarca. Tant l'església com les bordes del voltant estan en bon estat de conservació i restaurades. De fet una de les bordes consta com a refugi, tot i que està tancat. També hi ha una petita àrea recreativa amb taules i bancs. És un lloc bonic i panoràmic on convida a reposar i gaudir del paisatge.

Passat el nucli de Biuse la pista fa un altre revolt i continua pujant cap al serrat del Farro i més amunt el bosc de Baladredo. Com deia al principi, la pujada sempre és exigent sense arribar a ofegar, amb pendents sostinguts d'entre el 10-17%. Alhora la pujada és gairebé sempre a l'ombra d'un bosc espès i obac, amb trams molt bonics entapissats amb molsa, de manera que l'entorn és molt agradable. És una zona molt solitària, i de fet no em trobo a ningú en tota la ruta. Vaig pujant a poc a poc amb els meus pensaments, gaudint del bosc d'alta muntanya i la fresca que proporciona l'alçada. Aproximadament al km. 10,7 de la ruta faig una pausa al monument de les víctimes de la batalla de Baladredo, un record auster però molt digne, situat al peu de la pista. Faig una petita pausa abans de reprendre la marxa.

Continuo pujant per la pista sempre dins del bosc, amb la visió restringida en els revolts cap al vessant occidental del Pui d'Urdosa, que encara queda molt amunt. Passat el monument la pista torna a fer diversos revolts sobtats per encarar la pujada definitiva fins al coll de Baladredo. Al coll, a 1.975 metres, hi ha una gran esplanada oberta, una pastura que justifica la pista que arriba fins aquí per a usos ramaders. Uns metres més al sud queda el turó on hi ha el Cap de Baladredo, un petit cim poc rellevant. Més interessant és el cim que queda al nord, el Pui d'Urdosa, de 2.226 m. S'agraeix trobar un tram obert i planer després de tanta estona de pujar per dins d'un bosc espès. Porto 2:30 h. i bona part del desnivell ja fet. Però queda el tram més dur de la ruta, ja que aquí s'acaba la pista i comença un camí molt dret i pedregós on caldrà empènyer la bicicleta.

Faig una petita pausa al coll, i provo de pedalar uns metres encara sobre l'herba, però el camí de seguida es redreça. Llavors cal empènyer la bicicleta per un tram recte i molt dret que s'enfila fins al punt més alt de la ruta, a 2.100 m. En total cal empènyer la bicicleta durant poc més de 20 minuts i poc més de 100 metres de desnivell, però es fan feixucs, ja que el camí és a ple sol i el pendent és molt fort (trams del voltant del 30%). Al punt més alt de la ruta hi arriba una altra pista que ve del cantó contrari, per on baixaré. A l'esquerra marxa el camí que puja al Pui d'Urdosa amb poc més de 100 metres més de desnivell. Avui però vull anar per feina i deixarem el cim per una altra ocasió. Així que baixo per la pista de l'altre cantó, que és molt dreta i pedregosa i em fa posar el peu a terra en algun moment.

Des del punt més alt baixo un centenar de metres fins un bonic planell situat al cap del serrat de les Collades. És un planell suspès al buit, un balcó natural sobre la vall de Santa Magdalena situada gairebé 1.000 metres de desnivell per sota en direcció sud. El lloc és molt bonic i panoràmic, i permet una visió directa del pic de l'Orri a l'altra banda de la vall. Des del mateix planell, si tombo la vista cap al nord es dibuixa la silueta del massís de la Pica d'Estats, i es poden distingir fàcilment els pics més notables, com el Baborte, el Sotllo o la mateixa Pica. Des d'aquest bonic planell la pista marxa cap al nord i baixa suaument entremig d'uns prats alpins a 2.000 metres d'alçada, La pista va vorejant el vessant oriental del Pui d'Urdosa i passa pel costat d'una font on aprofito per proveir-me d'aigua fresca.

Avanço per un tram planer molt agradable a 2.000 metres entremig de pastures d'alçada. Tot seguir continuo en fort descens per una pista pedregosa en desús, fins i tot cal anar amb compte ja que algun tram és molt trencat. Vaig baixant fort en direcció est fins a trobar una pista que marxa a l'esquerra fent un gir de més de 180º. Avanço per la pista principal 50 m. més fins al coll de Trescollo, però recularé per agafar aquesta pista que baixa a l'esquerra. De fet aquí tenia diverses opcions. La que havia previst era continuar més enllà del coll de Trescollo, pujar uns 100 metres de desnivell addicional i baixar fins al coll de So on comença un bonic corriol que em portaria de nou gairebé fins a Llavorsí passant per Farrera. Però aquesta opció, molt interessant per cert i que em reservo per a una altra ocasió, implica una bona estona més, i la meva intenció era fer una matinal curta. Així, al coll de Trescollo prenc la pista que baixa directa cap a Montesclado.

La pista de Montesclado és prou bona, tot i que com totes les d'aquest entorn són ben poc transitades, bàsicament ramaders de la zona i alguns tot terrenys. Aquesta pista baixa fort cap al bosc de la Peguera i es va enfonsant direcció nord cap al a Mata de Mallolís, sempre dins del bosc. És una baixada decidida amb ben pocs trams planers, com quan passa al costat de la borda de Peregó i més avall la de Pedescoll. Passo al costat d'algunes pastures amb bones vistes cap a les muntanyes del Pallars i la vall de Cardós al fons. Cap a la dreta (oest) contemplo la Coma de Burg i intento identificar els diferents poblets que hi ha a diferent alçada: Farrera, Burg, Alendo,... Vaig baixant per la pista i arribo al poble de Montesclado, a partir del qual ja acabaré de baixar per asfalt.

La carretera baixa fort de Montesclado fins a Tírvia. Tot baixant es pot veure una bonica panoràmica del poble encimbellat dalt d'un turó per sobre de la Noguera de Cardós. Des Tírvia tenia l'opció de baixar per corriol, però tal com comentava la idea era arribar d'hora i la pujada ha estat més llarga de l'esperat. Així doncs baixo per la carretera gairebé 11 km. des de Montesclado fins a Llavorsí. Ha estat una ruta marcada per una forta i continuada pujada des de Llavorsí fins al coll de Baladredo, tot passant pel nucli de Biuse. Des del punt més alt, sota el Pui d'Urdosa una llarga baixada per bones pistes contemplant les muntanyes del Pallars i els pobles de la Coma de Burg.