Riutort i Coll Roig

Al peu del Llobregat comencem la ruta remuntant un dels seus afluents, el Riutort. Pugem per la vall fresca i enclotada, creuem el curiós pas de l'Estret i enfilem fort fins a la cruïlla de Gavarrós. Seguim la pista cap a la dreta, encara en considerable pujada i en direcció est fins la magnífica masia de Pardinella. Uns metres més amunt hi ha el punt més curiós de la ruta, el Coll Roig que fa honor al seu nom amb un terreny d'argila d'un vermell molt vistós. Per bona pista comença la baixada que passa pel refugi d'Erols i continua fins al Clot del Moro. Ara per un caminet agradable el peu del Llobregat seguim baixant fins a la Pobla de Lillet. A partir d'aquí avançarem per pistes mig abandonades i algun corriol en un constant puja-baixa. Fem una visita ràpida a l'ermita romànica de Santa Cecília de Riutort, mig ensorrada dalt d'un turó, i acabem d'arribar al punt d'origen.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Càmping l'Espelt Guardiola de Berguedà (Berguedà)
• Distància: 29,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.070 metres
• Temps: 4:15 hores
• Dificultat: IBP=114 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes en bon estat i un parell de trams de corriol, un d'ells amb un tall on cal empènyer uns metres
• Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui surto sol en bicicleta, i el dia anterior, mirant els mapes vaig veure que hi havia tota una àrea deliminada més o menys pel la serra de Sant Marc a l'oest, el Puigllançada al nord, i la Pobla de Lillet i el Clot del Moro a l'oest que em podien oferir un bon recorregut per passar el matí. Algunes de les zones ja les coneixia, però per exemple no havia recorregut mai tota la vall del Riutort amb la bicicleta, o tampoc no havia creuat els boscos del solà entre la Pobla i Guardiola. També tenia ganes d'acostar-me algun dia la petita ermita de Santa Cecília de Riutort, que tot i estar indicada des de la mateixa carretera, no havia visitat mai. Així que va ser fàcil traçar una ruta ben simple: pujada per pista per la vall del Riutort, continuar la pista cap a Pardinella i el Coll Roig, baixar cap al Clot del Moro, la Pobla de Lillet i tornar planejant per pistes entre boscos fins al punt d'origen, fent una petita marrada fins a Santa Cecília.

El punt de sortida és l'aparcament que hi ha just davant del càmping l'Espelt, que es troba al km. 4 de la carretera entre Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet. Està situat gairebé al final de la vall el Riutort, el qual desemboca al Llobregat pocs metres més enllà a l'altra banda de la carretera. Hi ha un bon aparcament per deixar el vehicle i començar a pedalar. Reculo uns metres fins prop de la carretera, i abans d'arribar-hi hi ha un pont a la dreta que permet creuar el Riutort. A l'altra banda del pont segueixo una pista a la dreta que anirà remuntant el riu durant una bona estona. El primer tram és força planer, més o menys fins a l'alçada de la mina de petroli de Riutort. Es tracta d'una antiga explotació oberta a principis del segle XX per uns enginyers francesos per extreure l'or negre. Els resutats van ser més aviat minsos, però queda per al record ja que és de l'única explotació d'aquestes característiques a Catalunya. Fins fa poc es podia visitar, però uns despreniments fan fer aturar les visites fins que es reparin els desperfectes.

Passat l'accés a la mina la pista comença a pujar més decidida, sempre a l'ombra d'un bosc espès, fresc i humit. Vaig pujant per la pista amb la comoditat de l'agradable temperatura, un terra en bon estat i un pendent moderat. Al cap d'una estona passo al costat de la casa de l'Estret, mig ensorrada però que l'estan rehabilitant. Poc més amunt hi ha un replà i pròpiament el pas de l'Estret. És un lloc ben curiós, ja que dues carenes de roca que venen de banda i banda, cauen en aquest punt fins a formar un pas que gairebé sembla retallat. El Riutort va busca el seu pas entremig d'aquesta mena de gran bretxa, i també la pista passa entemig dels crestalls rocosos que queden a banda i banda. La pista segueix amunt, i el pendent s'incrementa. Algun tram de la pista és força dur, però totalment factible pedalant.

Em vaig enfilant per la pista, sempre en sentit nord i amb pendent constant i considerable, fins al clot del Jeroni on la pista es bifurca. El ramal de l'esquerra segueix pujant cap al nucli de Gavarrós, que es veu un tros amunt. Agafo el de la dreta, que també puja, aquest en direcció est. El primer tall després del trencant és força dur, i puja fort fins a la collada Roja, on es va obrint una bona vista cap al sud, cap a la vall del Llobregat i el Catllaràs. Segueixo pujant sense treva, amb un pendent que no ofega però no deixa reposar ni un moment. Passo al costat d'un rec que forma una petita cascada. Cap al sud es poden veure uns plans i la casa dels Terrers, deshabitada, però amb algun tipus d'us agrícola. La pista segueix pujant fins a Pardinella, una gran masia amb una petita església al costat.

Pardinella de Gavarrós és una de les cases de pagès més notables de la zona, al vessant sud del Puigllançada. Està habitada i funciona com a explotació ramadera. La pista passa just per sota de la masia, i no m'hi acabo d'acostar ja que hi ha diversos gossos que borden. Segueixo pujant uns metres més fins arribar al Coll Roig, un dels llocs més bonics de la ruta. És gairebé el punt més alt de la ruta i té una peculiaritat molt vistosa: el seu color vermell. En aquesta zona afloren unes argiles molt rogenques que sovint s'intercalen amb altres roques de constitució més dura. Des d'aquí es pot gaudir d'una preciosa panoràmica mirant cap a ponent, amb un terreny increïblement vermell, la masia de Pardinella davant, i al fons el Pedraforca. És un lloc molt bonic i val la pena fer una aturada i contemplar les curioses formacions de les roques vermelles.

Des del Coll Roig surt una petita pista que voreja el Puig Roig, la muntanyeta també vermellosa que hi ha just al costat. Com que vaig bé de temps m'hi arribo fins que la pista s'acaba, just per vorejar el turó. A l'altra banda es pot contemplar una bona imatge de la masia de Pardinella i el coll Roig a sota. Torno enrere fins al mateix coll i reprenc la pista principal. Queda només pujar uns pocs metres fins a trobar una bifurcació. La pista de l'esquerra marxa cap a la zona de Rus i Sant Vicenç. Prenc la de la dreta que comença a baixar de forma decidida i arriba en escàs quilómetre i mig al refugi d'Erols. Feia anys que no passava per aquí, i el veig molt ben conservat. Saludo al guarda, que feineja per allà fora i continuo la baixada. El descens és ràpid i directe, ja que la pista és bona i baixa fort durant 4,5 km. des del coll i fins al Clot del Moro.

Al Clot del Moro hi ha el museu de Ciment Asland, dins del terme de Castellar de n'Hug. També hi arriba el tren turístic que puja de la Pobla de Lillet. De nou, com que vaig bé de temps faig una volta des del peu del museu i el ferrocarril fins a la part superior del recinte, on hi havia la pedrera. Per una pista mig abandonada volto tot el recinte per sobre i torno al mateix punt per on ja havia passat. Al costat mateix de l'estació del trenet marxa el GR que baixa fins a prop de la llera del Llobregat. El primer tram és de pista fins arribar a un vell molí, on comença el caminet que seguiré una bona estona al peu del riu. El corriol primer planeja uns metres, però més endavant s'enfila per evitar un esperó i cal empènyer la bici durant uns minuts. Superada aquesta curta però contundent pujada, el camí comença a baixar, però el primer tram és molt pedregós i també el faig a peu. Més endavant el corriol és més planer i agradable, i avanço uns minuts per un tram deliciós i ombrívol just fins arribar a la Pobla de Lillet.

Creuo la Pobla de Lillet sense acabar de baixar a la carretera principal. Just quan trobo la via del tren segueixo amunt per un carrer costerut seguint els senyals dels camins. Poc més endavant el poble s'acaba i continua una pista fins al polígon industrial. Passo per darrere d'una empresa càrnica, i vaig avançant per una pista que tant aviat puja com baixa. Vaig seguint el GR-270, que m'ofereix algun tram molt agradable de corriol amb vistes cap al Pedraforca. Passat el rec de Saus deixo el GR i prenc una pista que torna a pujar suaument. Vaig seguint una pista solitària enmig d'un bosc esclarissat, ja que és una explotació forestal gestionada. Pujo fins a trobar un trencant que baixa a l'esquerra fins al torrent de la Sala. Prenc una pista trencada i secundària, que gairebé sembla mig abandonada, que baixa fins al torrent. El creuo i continuo a l'altra banda amb un pujador molt fort que marxa de dret. Llavors la pista planeja i més endavant va baixant per un bosc obert fins arribar de nou al peu del Riutort.

Estic ja molt a prop del punt de sortida, i de fet es podria creuar cap al càmping fàcilment. Però vull fer encara una última marrada per visitar l'ermita de Santa Cecília de Riutort, lleugerament separada. Així segueixo la pista enllà que planeja uns metres en paral·lel al rierol, però després se'n separa i comença a pujar. Faig una última pujada fins un collet, i baixant per l'altre cantó ja es troba una petita fita al peu de la pista que indica el caminet d'accés a l'ermita, situada dalt d'un turó. Cal fixar-s'hi ja que és molt poc visible. Amago la bicicleta darrere uns matolls i pujo en 5 minuts fins dalt del turó on hi ha les restes de la petita ermita, força deteriorada i coberta de vegetació. Manté les parets exteriors i amb prou feines el campanar. També mitja teulada, mentre que l'altra meitat es va esfondrar. Es pot entrar a dins i veure també una petita cripta sota l'ermita. Sembla que l'església data del segle XI. Actualment li convindria una neteja per dignificar una mica l'entorn.

Torno a la pista i segueixo baixant uns metres més fins a connectar amb la carretera entre Guardiola i la Pobla. Ja només queda fer mig quilómetre d'asfalt fins arribar de nou al trencant que porta al càmping de l'Espelt, on he començat la ruta fa poc més de 4 hores. Així s'acaba aquest itinerari fàcil, ja que l'he realitzat principalment per pistes i alguns trams de corriol, d'escassos 30 quilòmetres i poc més de 1.000 metres de desnivell. Una ruta amb diversos interessos: recórrer l'agradable vall del Riutort, l'espectacular Coll Roig, amb els seu terreny d'argiles i les bones vistes cap al Pedraforca. De tornada el refugi d'Erols, el Clot del Moro i la Pobla de Lillet. I finalment, gairebé al final la petita ermita força deteriorada de Santa Cecília de Riutort.