Serra de Turp (1.620 m.)

En un matí que es lleva rúfol comencem a caminar poc més amunt del petit poble de Llinars i avancem planejant cap als plans de Tilló on podem contemplar la característica forma piramidal i rocosa del vessant oriental del pic. Seguim un caminet perdedor per sota la carena, amb certes dificultats per la presència de neu, i enfilem fins al coll de la Coma. S'acaba una pista precària i comença un camí que puja fort seguint la carena fins al punt més elevat, el pic de Turp. Iniciem la segona part de la ruta resseguint la carena cap al sud pel fil d'una cinglera vertical i sense camí, amb alguns trams emboscats i incòmodes. Bones vistes cap al pantà d'Oliana, el Coscollet i la serra d'Aubenç. Al collet del Grau baixem per un bonic camí que fa una diagonal cap a sota els cingles i arriba al nucli despoblat de Sant Joan de les Anoves. Pugem cap a la masia del Soler i per un caminet que puja fort per dins del bosc tornem a arribar al punt d'origen envoltats de camps de patates i les tradicionals trumferes.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Collada de Cal Fanguet Llinars (Odèn, Solsonès)
• Distància: 12,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 820 metres
• Temps: 5:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Mitjana Tram de carena sense camí i força brut de vegetació
• Cartografia: Muntanya d'Alinyà Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El diumenge es lleva tapadot i humit, però les previsions indiquen que el temps anirà millorant a mesura que avanci el dia. Havíem quedat amb la Teresa i el Joan per fer una ruta en una zona força remota de l'Alt Urgell, dins del gran terme municipal d'Odèn, concretament prop del nucli de Llinars. Es tracta d'enfilar-se fins al pic de Turp i tot seguit recórrer la carena cap al sud seguint una bonica cinglera amb vistes. De fet el més complicat de la ruta és arribar fins al punt d'inici, almenys des de la nostra ubicació a Berga, ja que la carretera per arribar-hi és llarga i feixuga. Hem d'anar fins a Sant Llorenç de Morunys, pujar a coll de Jou, baixar cap a Canalda i seguir cap a Odèn, Cambrils i finalment Llinars. Un trajecte llarg i per carreteres dolentes plenes de revolts. Després del llarg trajecte, passem Llinars i arribem al coll del Boix, on es podria començar la ruta. Però per evitar un bon tros de pista, la farem motoritzats. Des del coll prenem la pista i avancem gairebé 2 km. fins a la collada de Cal Fanguet, que queda just a sobre del petit nucli de Llinars.

Aparquem en una cruïlla de pistes i marxem per la que continua de dret en direcció oest. Caminem entre camps i pastures seguint la pista uns minuts. Els desviem a la dreta per un caminet que creua els prats de Tilló, tot i que també hauríem pogut continuar per la pista principal. Des dels prats tenim ja una bona visió del pic de Turp i la seva característica forma piramidal i la vertical paret sud-est, on fins i tot hi ha algunes vies d'escalada. Passats els camps de Tilló el camí es desdibuixa entre en una zona boscosa. En haver-hi pista uns metres més amunt, seguint la carena, aquest camí és poc utilitzat, i en alguns trams fins i tot costa de seguir. Avancem per l'obaga, i trobem diverses clapes de neu que fan més incòmode el camí. Al cap d'uns minuts hem d'acabar pujant de nou a la carena, amb el camí ben poc o gens definit, i reincorporar-nos a la pista. Accedim a la pista en un tram pla, al coll de la Travessa, al mateix lloc que hauríem arribat seguint la pista des del punt de sortida. Ara la pista comença a pujar decidida fins al coll de la Coma (1.479 m.), on hi trobem un tot terreny de caçadors.

Aquí s'acaba la pista i comença la pujada directa cap al cim. Girem a l'esquerra i prenem el corriol que s'enfila direcció sud-oest seguint la línia de la carena, aquí encara desdibuixada. Més amunt es va definint la cinglera que ens acompanyarà una bona estona. El primer tram passa més a prop de la carena, on trobem diverses parades de caçadors que esperen el porc. Anem pujant amunt i el camí entra més al vessant obac. Trobem diversos trams amb neu i gel que dificulten una mica la pujada. Avancem sense grans complicacions, tot i que el camí és força dret. Al cap d'uns minuts arribem al punt més alt de la serra de Turp, el pic de Turp, o cogulló de Turp segons alguns mapes, a 1.620 metres d'alçada. Hi ha un petit replà i un vèrtex geodèsic. El dia encara és una mica rúfol, i les vistes cap al nord estan tapades pels núvols, tot i que s'endevinen diverses serres i muntanyes. Cap al sud i l'oest sí que tenim millor visió cap a les serres de la zona del Boumort, Aubenç, Coscollet i Sant Honorat. També veiem el pantà d'Oliana al fons de la vall del Segre.

Fem una breu pausa al cim, ja que fa fresca i tampoc convida a passar-hi gaire estona. A partir d'aquí entrem en un terreny ignot, salvatge i sense camí. Comencem a recórrer tota la part superior de la serra de Turp seguint el fil d'una cinglera que cau en vertical cap a la vall de les Anoves. Tot aquest recorregut carener és sens dubte la part més interessant i vistosa de la ruta. També és la part més difícil, bàsicament a causa de l'absència de camí i la vegetació que anirem trobant. Es tracta de fer una mica el senglar i buscar els millors passos evitant els trams més espessos del bosc. Com més a prop del cingle passem, més fàcil és el camí, però en alguns trams ens embardissem. És un trajecte més incòmode que difícil, ja que el pendent és suau, i només cal anar avançant entre la vegetació. Però el ritme és lent, ja que només es pot caminar amb certa facilitat al tram superior. En tot moment les vistes són molt bones en la mateixa direcció en la que caminem. Sempre tenim davant la vall del Segre i el pantà d'Oliana, i a la dreta els espadats de les serres d'Aubenç, el Coscollet i més endavant Sant Honorat.

Dediquem gairebé una hora i mitja a recórrer la carena, gairebé 2 km. seguint sempre pel fil. Arribem a un collet que el mapa indica com el Grau. Aquí sí que trobem unes fites que assenyalen un caminet que travessa la carena. Girem a l'esquerra i comencem a baixar per un senderol intrèpid que traça una llarga diagonal per la cinglera. El camí va buscant sempre la debilitat del terreny, i fa diversos zig-zags. És un camí antic i ben traçat, tot i que està força abandonat per falta d'ús. Es segueix bé, i anem perdent alçada alhora que contemplem els cingles que s'aixequen damunt nostre i per on hem passat fa uns minuts. A mitja baixada hi ha un mirador natural que ens permet contemplar la vall de les Anoves i el petit nucli de Sant Joan cap on ens dirigim. Anem baixant seguint el corriol en forta baixada. Creuem diversos barrancs i arribem al fons del torrent. Passem per l'abundosa font de Sant Joan, girem a la dreta i tot planejant acabem d'arribar al petit nucli de Sant Joan de les Anoves.

Sant Joan de les Anoves és un petit despoblat ben curiós, amb una petita ermita al mig. Una de les masies es manté cuidada, Cal Solà, imaginem que com a residència esporàdica, i la resta mantenen un equilibri precari. L'ermita de Sant Joan sí que té un estat precari, sense teulada i amb les parets esquerdades. Ben curiosa és la campana, feta amb una bombona de butà. Fem una pausa a l'era del petit nucli de quatre cases, i aprofitem per menjar els entrepans que portàvem. Agafem forces per emprendre la pujada que tenim tot seguit. Deixem Sant Joan de les Anoves i canviem de direcció. Prenem una pista que marxa des del nucli en direcció est. Anem pujant una bona estona per la pista que fa diverses llaçades abans d'arribar a la casa del Soler, on mor. Al costat mateix de la casa del Soler marxa un caminet a l'esquerra que comença a pujar pel bosc. Tenim per davant una considerable pujada per dins del bosc de la Pinyassa. Anem pujant fort per dins del bosc, sense vistes i seguint un camí poc fresat. El caminet desemboca en una antiga pista que seguirem a la dreta en pujada més suau fins al pla de la Llacuna.

Estem a punt de tancar el cercle de la nostra ruta d'avui. Caminem per la pista del pla de la Llacuna entre camps de patates, en aquesta època llaurats i inerts. Passem també al costat d'algunes trumferes, on trandicionalment es conservaven les patates, un dels pocs fruits que aquestes terres fredes i aspres poden produir. Seguint la pista arribem a la collada on havíem començat la ruta després de 12 km. i 5 hores i mitja de ruta. Es tracta d'un itinerari que ens enfila fins un cim piramidal que ens ofereix bones vistes de les muntanyes de l'Alt Urgell, i tot seguit ressegueix la carena pel fil mentre contemplem un paisatge ple de fondes valls i serres encrestades. També ens permet conèixer la remota vall de les Anoves en el punt més baix de la ruta, abans de la pujada definitiva fins als altiplans d'on hem sortit.