Pla de Llet (2.141 m.)

Recorrem el vessant solei del Baridà en una ruta en bicicleta que ens enfila fins un dels grans miradors del Cadí i la vall del Segre. Sortim del petit poble de Músser, a la Cerdanya i marxem per una pista que puja fins una collada on es transforma en camí. Planegem per l'entretingut corriol que baixa a la casa de Sobeig i tot seguit puja cap al bonic poble d'Aristot, encimbellat en un turó. Avancem ara per l'Alt Urgell i pugem fort i sostingut per una pista pedregosa en força mal estat que ens obliga en algun punt a posar el peu a terra. L'ascens és llarg i dur, i ens porta al coll de Queralt, ja molt a prop del nostre objectiu. Arribem al mirador i gaudim d'extenses vistes. Tot seguit baixem per pista bona fins al refugi de Prat Miró, i seguim avall fins al refugi del Fornell, base de les pistes d'esquí nòrdic d'Aransa. Aquí comença un divertit corriol que baixa per dins del bosc fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Músser (Cerdanya)
• Distància: 30,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.165 metres
• Temps: 5:40 hores
• Dificultat: IBP=99 / Blava-Vermella
• Sensació de dificultat: Mitjana Trams de pujada molt dura i pedregosa. Algun pas de corriol on cal posar peu a terra
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

El Cadí és el protagonista indirecte de la ruta d'avui, ja que tot i que pedalarem força lluny de les seves parets, estarà present en tot moment. Ja al poble de Músser tenim una bonica panoràmica d'aquesta serra mig cerdana, mig urgellenca i mig berguedana. I més endavant gaudirem de bones vistes cap a les seva gran muralla de pedra. El nostre itinerari però transcorre pel vessant assolellat de la subcomerca natural del Baridà. El territori del Baridà comprèn una part de la vall alta del Segre que engloba els municipis de Lles de Cerdanya i Martinet i Montellà a la Cerdanya, i el Pont de Bar, Cava i Arsèguel a l'Alt Urgell. Aquest ampli espai de territori és muntanyós i poc poblat, i té tanmateix dues zones ben diferenciades, l'obaga als peus del Cadí i la soleia al vessant nord del Segre que s'allarga fins a la frontera andorrana. Avui ens mourem per aquesta segona part.

No és pas la primera vegada que pugem fins al Pla de Llet, de fet una altra vegada hi vaig pujar tot sol amb bicicleta amb una ruta que combinava també l'ascens als Estanys de la Pera, amb sortida des de Lles. Avui la sortida també és a la Cerdanya, i més o menys la meitat de l'itinerari transcorrerà per aquesta comarca, mentre que l'altra meitat ho farà per l'Alt Urgell. El punt de sortida és el petit poblet de Músser, al qual s'arriba per la carretera asfaltada que puja des de Martinet cap a Lles, prenent el primer trencant a l'esquerra. Aparquem a l'entrada del petit nucli, on hi viuen uns escassos 50 habitants. És un petit poble rural, amb alguna casa arreglada per al turisme, però on encara es conserva una certa activitat ramadera. Preparem els estris i sortim pedalant pel carrer principal del petit nucli.

Sortim pedalant la Sílvia i jo mateix, al costat del Fum, el nostre gos. Pugem cap a la part alta de la població i girem a l'esquerra al primer ramal. Comença una pista trencada i amb un antic empedrat que planeja sota unes pastures i passa pel costat d'una font. Tot seguit comença a pujar suaument fins a la collada de Músser, on la pista es desdibuixa al peu d'uns camps de pastures. Tombem cap a la dreta i busquem un camí que segueix cap al nord, planeja uns metres i aviat comença a baixar. Al principi el camí és poc definit, però un cop estem sobre la traça és fàcil de seguir. Es nota que és poc utilitzat, la que la vegetació va guanyant espai. Anem transitant amb la bicicleta, tot i que és estret. Un tros avall baixa més decidit per un tram pedregós, que es pot anar negociant. Una mica més endavant cal posar el peu a terra en algun punt on surt algun esglaó. Passa un petit tram lleugerament aeri, però és en conjunt força ciclable. Quan la vegetació ho permet, contemplem el poble d'Aristot, cap on ens dirigirem.

Des d'aquest divertit corriol que hem trobat al cap de poca estona de començar la ruta, també contemplem una bona vista damunt de la vall del Segre, i més enllà, el Cadí, que com dèiem ens vigila en tot moment. Arribem fins la casa de Cassanet de Dalt, deshabitada i situada en un petit replà molt panoràmic sobre la vall del Segre. Hem anat baixant fins a aquest punt, i ara ens tocarà pujar fort. Trobem una pista força trencada i girem a la dreta alhora que comencem a pujar. L'ascens és dur, amb algun pujador molt fort i pedregós que ens porta a les envistes d'Aristot, on acabem d'arribar amb uns últims metres de pla que ens permeten recuperar un ritme cardíac raonable. Curiosament és festa major, i hi ha força ambient. Voltem el petit nucli, situat en un turonet al vessant solei de la vall del Segre. Aquest poble era un bon punt de vigia de la calçada romana que avançava en paral·lel al riu.

Voltegem el bonic poble d'Aristot i prenem una pista que surt a la part alta del poble i marxa cap al nord. Aquí comença la veritable ruta d'avui. Ens enfrontem a una pujada molt dura per una pista dreta i pedregosa en força mal estat. És una pista molt poc transitada, només per tot terrenys. Un veí del poble ja ens avisa que és difícil circular-hi en bicicleta, ja que està força deteriorada, però era la ruta planificada i seguim endavant. La primera part és dura però més factible. Més endavant alguns dels pujadors superen el 15% de pendent amb un terra molt pedregós i incòmode. En algun punt se'ns fa difícil o impossible mantenir la traçada i acabem empenyent algun tram. No és molt tros, però tota la pista en general es fa dura i feixuga, ja que no permet relaxar-te en cap moment. Fem un ascens continuat d'uns 900 metres de desnivell en uns 10 km., amb algun tram molt dur.

En tota la pista no trobem ningú, ja que és una zona molt poc transitada. La pujada es fa llarga, i avança principalment per dins del bosc, però és una zona soleia, i en alguns trams el sol es fa notar. És un dia calorós i l'ascens és dur. Així des d'Aristot triguem més de 2 hores en pujar fins al coll de Queralt, on el bosc dona pas als prats alpins, en una zona on habitualment pasturen vaques i cavalls. Entremig fem una petita pausa per reposar una mica i recuperar forces. Finalment, després d'una bona dosi d'esforç i persistència arribem als prats de la zona superior, ja per sobre dels 2.000 metres. Al coll de Queralt hi ha una cruïlla de pistes per on ja havíem passat alguna altra vegada. Prenem el ramal de la dreta, i avancem per una pista trencada i pràcticament en desús que segueix una mena de carena arrodonida. Avancem poc més d'un quilòmetre per aquesta pista que continua pujant, i finalment coronem el sostre de la ruta, el Pla de Llet (2.141 m.)

Al Pla de Llet hi ha un mirador i un curiós monument als caçadors. Hi ha una àmplia vista de tota la serra del Cadí, però també bona part de la plana de la Cerdanya, la Tosa i el Moixeró. Cap a l'altre cantó també es poden contemplar alguns cims arrodonits de la zona fronterera amb Andorra, com la Tossa Plana de Lles. Fem una pausa al cim, contemplem el paisatge i reposem. El lloc és molt bonic, i el dia agradable. Tot seguit continuem la ruta, tornem un centenar de metres enrere i prenem una pista secundària que baixa a la dreta. Aviat gira en un punt amb bones vistes cap a la Tosa i la plana cerdana, i s'encara cap al nord en lleuger descens. Més endavant aquesta pista arriba de nou al coll de Queralt on prenem el ramal de la dreta que baixa per un bosc obac fins a la pista principal que puja de Lles cap als estanys de la Pera. Ens desviem uns metres a l'esquerra per pujar fins al refugi de Prat Miró i proveir-nos d'aigua.

Baixem per la pista principal direcció Lles, i ho fem a ritme molt suau tot i que la pista és molt bona, ja que anem amb el Fum, i no el volem cansar massa, ja que la ruta és prou llarga. Arribem fins al refugi del Fornell, o el que és el mateix, la base de l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa. A la dreta surt un camí amb un tram inicial poc definit tot i estar indicat. Prenem el corriol que ens obliga a baixar en un primer tros una mica enravessat. Passats uns prats el camí és més definit i entra en un bosc humit i molt agradable. El corriol és força ciclable, tot i que més avall haurem de posar el peu a terra en algun punt. Més enllà el corriol es torna mitja pista, i dic mitja ja que està abandonada, i més endavant torna a ser corriol, de manera que fem força quilómetres per aquest caminet agradable dins del bosc. Finalment enllacem amb una pista i entrem a Músser pel cantó oposat d'on n'havíem sortit.

Aquí tanquem una bona ruta de poc més de 30km. i més de 1.150 metres de desnivell per la cara soleia de la subcomarca del Baridà que ens ha portat des de Músser fins al Pla de Llet passant pel poblet d'Aristot. Una ruta a cavall entre les comarques de la Cerdanya i l'Alt Urgell. El mirador del Pla de Llet és molt bonic, però la pista per on hem pujat és molt i molt dura, amb trams on cal molta determinació i encert en la traçada per fer-los sobre la bicicleta. No és una pista agraïda, i es fa feixuga ja que és exigent en tot moment. La tornada és més agradable, amb un primer tram per pistes enmig dels bonics boscos de la zona d'Aransa, i després un divertit corriol que ens porta al punt d'inici.