Vall de Tor

L'element diferencial d'aquesta ruta és que surt del punt més alt i comença baixant. Efectivament sortim del port de Cabús, fronterer entre Andorra i la Vall Ferrera, i baixem per una pista que creua un paisatge d'alta muntanya preciós per sobre del roc de Llumeneres. Anem a buscar el riu de Rabassa i passada la borda Palanca prenem una pista secundària a l'esquerra que comença a pujar amb alguns trams forts cap al serrat de Borgs. Al punt més alt de la pista seguim el ramal que baixa fort i decidit cap a la dreta fins a la riba del riu Tor. Remuntem fins al preciós poble de Tor, on fem una pausa abans de continuar. Sortint del poble girem a l'esquerra i pugem fort cap a les bordes de Sansa enmig d'una vall ampla i preciosa. Pugem cap a la part alta del roc de Llumeneres, i per la pista principal ja coneguda acabem de pujar fins al punt d'inici, a 2.300 metres.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Port de Cabús Alins (Vall Ferrera) / La Massana (Andorra)
• Distància: 26,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.075 metres
• Temps: 3:50 hores
• Dificultat: Verda / IBP=110
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes. Algun tram de pujada forta i pedregosa
• Cartografia: Pica d'Estats - Mont-roig Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

En un cap de setmana excepcionalment càlid, anem a buscar la fresca en un dels punts més elevats dels Pirineus catalans on es pot arribar per asfalt. És el port de Cabús, accessible per bona carretera des d'Andorra, passant per la Massana i Pal. Precisament aquest cap de setmana estem el Fum, el nostre gos, i jo sols, ja que la Sílvia està fent una travessa de muntanya que acabarà avui mateix en un altre punt d'Andorra. Així doncs amb el Fum vam dormir còmodament amb la fresca a 2.300 metres d'alçada, i el diumenge al matí vam començar la ruta. És un itinerari peculiar sobretot pel fet que el punt més elevat és precisament el lloc de sortida, i per tant començarem baixant i acabarem pujant. Ja havíem fet altres rutes en bicicleta per aquesta zona, però avui he previst un itinerari de quilometratge moderat per la vall de Tor, part per la pista principal, i una altra part per trams menys coneguts.

Sortim amb la fresca matinal des del port de Cabús, i només travessar-lo s'acaba l'asfalt i comença una pista força trencada que baixa cap als dominis de la vall Ferrera. El primer tram baixem a l'ombra, i fa fresqueta, però baixo a poc a poc, ja que vaig amb el gos, i cal adaptar-se al seu ritme. Vaig baixant per a pista que traça una diagonal descendent encarada al roc de Llumeneres, on hi ha una gran extensió de pastures. Al fons de la nostra mirada l'impressionant Monteixo i la carena cap al Norís tanquen el flanc nord del nostre horitzó. El lloc és espectacular: prats intensament verds i al fons muntanyes que s'acosten als 3.000 metres. Anem baixant poc a poc per la pista, que més avall fa diversos revolts per anar perdent alçada. Val a dir que és també una pista molt freqüentada per tot terrenys, motos, buguies i altres estris a motor, de manera que cal anar amb compte.

Després de tres o quatre revolts de 180º arribem als plans superiors sobre el roc de Llumeneres, que per l'altre cantó dels prats queda tallat verticalment sobre la coma del riu de la Rabassa, que trobarem més endavant. Als prats del roc de Llumeneres hi ha una cruïlla de pistes. Ara girarem fort a l'esquerra i seguirem baixant, però després tornarem per la pista que ara deixem a la dreta. Així doncs baixem des dels prats seguint la pista principal. Tornem a fer un parell de revolts sobtats i tot seguit una llarga diagonal fins a creuar el riu de la Rabassa, al fons d'una coma. Creuem el riu i seguim baixant per la pista gaudint d'un paisatge d'alta muntanya preciós, barreja de prats alpins, bosc d'alta muntanya i cims altius per tots cantons.

Baixem per la pista i passem pel costat de la borda Palanca. Anem seguint la pista paralel·la al riu, però pocs metres més avall la deixem. Aquesta pista baixaria directa cap a Tor, però volem aprofitar per voltar una mica i conèixer més aquest interessant territori. Així uns metres més avall de la borda Palanca, enmig d'uns prats inclinats coneguts com els Agròs, prenem una pista secundària a l'esquerra que s'enfila entre els prats. És una pista que es veu molt poc transitada, possiblement només per usos ramaders o alguns caçadors. La pista aviat gira a l'esquerra i comença a pujar, primer entre els prats, i més amunt per dins d'un bosc de muntanya. Algun pujador és dur, tant pel fort pendent com perquè alguns trams de la pista, sobretot alguns revolts, estan molt trencats pel poc ús.

Aquesta pista secundària fa diversos girs a banda i banda per anar guanyant alçada enmig d'un vessant força pendent. Ens anem enfilant mica en mica cap al serrat de Borgs, i arribem a una petita placeta on la pista gira cap a l'est i entra en una zona més planera. Creuem ara un bosc bonic de pi negre i molsa que avança de pla uns metres, i després torna a pujar. Seguim enfilant per un tram obac del bosc dels Sàlics, i després d'una forta pujada arribem a una evident cruïlla de pistes. Més tard, mirant el mapa em vaig fixar que el ramal de l'esquerra permetia pujar amb pocs quilòmetres més fins al pla de Ma-morta, gairebé al cap d'amunt de la serra de Capifonts, gairebé a 2.300 metres. Hauria estat una bona opció per allargar una mica més la ruta i pujar més amunt fins un punt on em consta que hi ha bona vista de la contrada, però com deia, això ho vaig veure més tard, un cop revisava la ruta ja feta sobre el mapa.

Així doncs a la cruïlla giro a la dreta i començo a baixar. S'inicia aquí una baixada llarga i contuntent fins al fons de la vall del riu Tor, que precisament des del poble pren el seu nom a partir de la unió de diversos torrents. La baixada és llarga i agradable per dins d'un bosc d'alta muntanya, d'aquell que penses que qualsevol moment pot sortir un isard o, més interessant, un ós. Anem baixant a ritme suau, adequat pel Fum. Pasem pel planell de Biguers, i més avall el més gran planell de Serrado. La pista baixa més fort ja que el vessant és més contundent. Fa diversos girs sobtats i arriba a la pista que solca la vall de Tor. Girem a la dreta i pugem uns metres en paral·lel al riu fins al nucli de Tor, on fem parada a ca la Sisqueta per reposar uns minuts i beure un refrigeri abans d'emprendre la llarga pujada que ens espera.

Després d'uns minuts de repòs reprenem la marxa. Creuem el bonic poble de Tor, que els últims anys s'ha anat arreglant força, amb diverses cases obertes a l'estiu. Passem al costat de l'església de Sant Pere i pugem uns minuts al peu del riu de la Rabassa per la pista principal que ens tornaria cap al port de Cabús. Poc menys d'un quilómetre després de sortir de Tor girem a l'esquerra i deixem la pista principal. Fem un gir de 180º a l'esquerra i pugem fort per una pista que s'alça ràpidament per sobre del poble. Aquesta pista voreja pel nord el roc de Llumeneres, i passa al costat de les bordes de Sansa, enmig d'un entorn preciós de prats alpins en una coma ampla i oberta entre grans muntanyes. És com una petita valleta secundària per on puja aquesta pista alternativa i una mica més llarga que la principal.

Passades les bordes de Sansa la pista va girant a la dreta, i segueix pujant fort fins a la part alta del roc de Llumeneres, enmig d'extensos prats poblats de desenes de cavalls que semblen ben còmodes en aquest lloc idíl·lic. Arribats a aquest punt retrobem la pista principal de la vall per on ja havíem baixat. Queda una bona pujada fins al coll, i tot i que el pendent és moderat, la calor i el cansament acumulat es deixen notar. Poc a poc anem guanyant alçada per sobre la vall, i finalment arribem de nou al port de Cabús on havíem iniciat la ruta. Tanquem aquí un itinerari fàcil i agradable enmig d'un paisatge preciós d'alta muntanya amb tots els ingredients: vistes cap als grans cims del sector del Monteixo, prats alpins intensament verds i plens de bestiar, bordes tradicionals i el bonic poble de Tor. Tot plegat amb una bona dosi d'esport en forma de pujades llargues i constants. Un entorn d'alta muntanya ideal per pedalar.