Tuta de Saus

• 

  Boca d'entrada plena de fullaraca

• 

  Accedint a la gatera estreta

• 

  Remuntant la galeria principal

• 

  Tram superior de la galeria

• 

  Concrecions al sostre de la sala

• 

  Zona molt concrecionada

• 

  Boniques concrecions laterals

• 

  Columnes molt estètiques

Al solei per sobre de la Pobla de Lillet trobem una de les cavitats més interessants del Berguedà gràcies a les seves nombroses formacions litogèniques. Des de la Sala caminem cap al nord fins a trobar la boca de la cova, en fort desnivell descedent. Baixem per un llit de fullaraca, creuem tota la sala inicial i accedim a una estreta gatera per on entrem contorsionant-nos. Després de les estretors trobem una gran galeria molt inclinada i bellament decorada amb tota mena de concrecions per totes bandes.

Fitxa

• Tipus de sortida: Espeleologia i barrancs
• Lloc de sortida: La Sala La Pobla de Lillet (Berguedà)
• Distància: 4,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 420 metres
• Temps: 3:12 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Gatera estreta i incòmoda
• Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Fa més de 2 anys vam visitar per primera vegada la Tuta de Saus, i llavors vam quedar meravellats i enamorats d'aquesta cova, plena de boniques concrecions ben acolorides. Avui hi tornem amb unes companyes de la recentment creada Secció d'Espeleologia del Club Esquí Berguedà. Teníem la intenció de pujar fins al refugi d'Erols i accedir-hi pel nord, pel coll de Cerqueda, però la neu i el fort vent van desaconsellar aquesta opció. Així doncs ens dirigim cap a la casa de colònies la Sala, situada 4 o 5 quilòmetres abans de La Pobla de Lillet venint de Guardiola. Aparquem i comencem l'aproximació.

Comencem a caminar per la pista que marxa per sobre les instal·lacions de la casa. Pugem suaument durant aproximadament un quart, fins que la pista fa un revolt a l'esquerra. Deixem la pista i marxem a la dreta seguint un camí difús al peu del torrent de la Sala. El caminet ens deixa en una pista més bona que seguim a l'esquerra fins un nou revolt. És un lloc curiós ja que hi ha una petita surgència de petroli. Aquí cal deixar la pista i tendir una mica cap a la dreta sense camí definit. De pujada seguim el torrent amunt, fins que el deixem per seguir una canal ampla i indefinida, amb velles feixes de pedra que suavitzen el fort pendent. Pugem sense camí, per bosc esclarissat fins que trobem un caminet travesser, just al punt on hi ha la Tuta Petita de Saus.

La Tuta Petita de Saus és una petita cova horitzontal, amb un recorregut que amb prou feines arriba als 10 metres. Té forma triangular i el sostre d'una alçada de mig metre aproximadament. No seguim el caminet travesser, sinó que continuem pujant amunt, sempre direcció nord-est, i al cap d'una estona de pujada molt forta trobem un caminet difús que ens portarà fins a la boca de la cova. Hem trigat una hora de rellotge en pujar, amb un desnivell d'uns 420 metres i una distància poc superior als 2 quilòmetres. La baixada la farem una mica diferent, més directa i fàcil, tot i que sense passar per la Tuta Petita.

La boca de la cova està mig amagada sota una petita cinglera de roques. Té forma d'embut triangular, i baixa molt fort cap a la dreta del camí per on hem pujat. La boca gairebé està obstruïda per una gran acumulació de fullaraca, que tot baixant gairebé ens cobreix. Ens equipem i baixem pel llit de fulles molt relliscós. El pendent és fort, i baixem lliscant. Trobem un pas més estret, on passem estirats per no destorbar uns ratpenats que dormen plàcidament. Passat aquest pas més estret amb un bloc al mig, entrem en una sala ampla, inclinada i de sotre triangular, amb una gran llosa com a sostre. Al final de la sala inclinada hi ha una acumulació d'enderrocs.

Sembla que la la cova d'acabi al fons d'aquesta gran galeria inicial, però just al punt més baix, trobem un pas entre blocs que inicia una estreta gatera que ens permetrà continuar. És un pas incòmode, força estret i amb un gir a 90º, de manera que haurem de buscar la millor posició i contorsionar el cos adaptant-lo a la forma del petit túnel. Tots convenim que és millor entrar amb els peus davant i girant-nos progressivament. Passat el pas en revolt, l'estreta galeria baixa molt fort entre blocs, amb algun pas gairebé vertical. És fàcil però anar desgrimpant, tot i que hi ha força fang per tot arreu. La galeria s'eixampla mínimament, i més avall es torna a estrènyer i gira a l'esquerra. Un pas vertical de gairebé dos metres ens deixa en una zona més ampla i horitzontal, tot i que de seguida es torna a estrènyer en un pas també incòmode que ja ens aboca a la comoditat de la galeria principal.

Després de les estretors entrem en una sala de dimensions generoses, on ens podem moure còmodament. Els ulls de seguida se'n van cap a alguna de les nombroses concrecions que veiem per tot arreu. Aquesta galeria és un gran tub fortament inclinat, amb el sostre pla, com si fos una gran llosa. El terra és fangós, i en alguns punts costa avançar. Cal anar amb molt de compte ja que en algunes zones hi ha una gran acumulació de petites formacions molt fràgils. La galeria d'entrada ens ha deixat aproximadament al mig d'aquesta sala inclinada llargaruda. Enfront de la sortida veiem dues precioses columnes de color groc intens, unes de les formes més espectaculars de la cavitat. A les parets laterals hi ha diverses colades, i al sostre es despengen bonics macarrons de diversa longitud que gotegen acompassats.

Per compromisos diversos tenim poca estona per gaudir d'aquest bonic entorn subterrani, i ens concentrem en visitar la part superior de la galeria, que no havíem fotografiat en l'anterior visita. Així doncs anem pujant amb molt de compte pel fort pendent relliscós. Pugem pel cantó dret, ja que el pas és més fàcil i no hi ha tantes concrecions, de manera que el pas és més segur per no tocar res. Tot pujant pel tub contemplem formacions molt boniques, especialment algunes columnes i banderes molt estètiques. També observem petits bassals (gours) i unes destacades colades que cobreixen algunes seccions de les parets laterals. Arribem a la part superior de la galeria, envoltada de diverses concrecions i on queda tancada.

Tornem a baixar cap a la part central i contemplem les estètiques columnes, alguna de gairebé 2 metres d'alçada i color intens. Fem una ullada molt ràpida a la part inferior, la continuació descendent del llarg tub. En aquesta zona hi ha menys concrecions i el terra és encara més relliscós. Més avall es canalitza l'aigua que va baixant del degoteig de les concrecions cap a una bonica colada ampla i vistosa. Finalment l'aigua s'escola per petits forats impenetrables.

Després d'haver gaudit intensament de la bellesa d'aquest paisatge subterrani tornem a la superfície, però abans cal grimpar per la gatera, que té uns 15 metres i fa una forma de essa abans d'arribar a la sala inicial, on ja sentim l'aire fred de l'exterior. Des de la part superior de la sala inicial creuem un pas estret amb bloc encastat, i remuntem el fort pendent del llit de fullaraca abans de tornar a l'exterior, on ens rep un vent fortíssim que convida a tornar a entrar. Per baixar seguim el caminet avall fins un prat inclinat, on trobem una ampla carena que anem desfent fins arribar a la pista on hi ha la petita surgència de petroli. Per camí ja conegut acabem d'arribar a la Sala.

Avui hem tornat a delectar-nos amb les boniques postals subterrànies d'una de les cavitats més estètiques i concrecionades del Berguedà. És un lloc fràgil, on cal moure's amb molta cautela i precaució, de manera que poguem preservar aquest indret tan magnífic que ha trigat mil·lions d'anys en formar-se, i que encara segueix viu.

Espeleometria Tuta de Saus segons Espeleoindex.com. Recorregut: 186 m; Desnivell: -59 m.

Topografia

Imatges