Montardo (2.833 m.)

És potser el cim més emblemàtic de la Val d'Aran, i un dels més concorreguts tant a l'estiu com a l'hivern. La inqüestionable bellesa del territori, la facilitat de l'itinerari i l'atracció que representa des del fons de la vall són els seus principals actius. Pugem la talaia de l'Aran pel camí habitual, passant per l'estany i el refugi de la Restanca.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada d'alta muntanya
• Lloc de sortida: Pònt deth Ressèc, (Arties, Val d'Aran)
• Distància: 16,7 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.550 m. metres
• Temps: 06:49 h.
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Algun pas de mitja grimpada molt fàcil.
• Cartografia: Ribagorça, Editorial Alpina (1:25.000) o Val d'Aran (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Tot i ser un cim tan popular i conegut encara no hi havíem estat mai. Aquest cap de setmana que hem dedicat al nord de la Ribagorça i a la Val d'Aran hi hem posat remei. Passem la nit a l'aparcament del Pònt deth Ressèc, al qual s'arriba per una pista asfaltada des del poble d'Arties, després de recórrer uns 4 quilòmetres per la bella vall de Valarties. Abans de creuar el pont hi ha un ampli aparcament, i una caseta d'informació. La pista continua sense asfaltar, però està prohibida el pas de vehicles. El qui vulgui estalviar-se entre tres quarts i una hora de caminar pot llogar un taxi des d'aquest mateix punt.

El Montardo és un cim d'altura modesta, 2.833 m. en comparació amb els cims de la zona, alguns dels quals superen els 3.000 (Besiberris, Punta Alta, Molières). Però és un cim molt estimat per la gent de la Val d'Aran. En estar lleugerament desplaçat de l'eix axial de la serralada pirenaica ofereix una vista excepcional. Des de molts punts de la Val d'Aran, especialment des dels voltants d'Arties, i encara més especialment des del Pla de Beret ofereix una cara nord impressionant, vertical i elegant. A més a més és un cim molt assequible, ja que els camins que hi menen són fàcils i còmodes. Això sí, després d'una bona caminada. La proximitat dels refugis de la Restanca i Ventosa i Calvell també faciliten considerablement l'accés a aquest cim. El nom "Montardo" ve de l'aranès "mont arto", que segons llegeixo vol dir "parets esquerdades". En algun lloc se l'anomena Montarto.

Amb la Sílvia ens llevem d'hora per aprofitar el matí i no tornar gaire tard. Després de preparar una motxilla lleugera i calçar-nos unes sabatilles esportives comencem a caminar ràpidament per la pista, que puja suaument. Seguirem durant molta estona el GR-11. Ens venia de gust oblidar les botes de muntanya i anar còmodes, i la ruta d'avui ho permet. La pista avança en sentit nord-oest, paral·lela a l'Arriu dera Restanca. Passem sense aturar-nos al costat d'una àrea de pícnic, i seguim amunt per la pista fins arribar al Pontet de Rius, on hi ha una petita barraca que es pot utilitzar de refugi precari. Aquí s'acaba la pista i comença un camí que tomba cap al nord i comença a pujar més decidit. El camí és molt fresat, i un pal indicador marca el camí cap al refugi de la Restanca.

Pugem pel camí, que fa marcades giragonses per guanyar desnivell. El camí transcorre enmig d'un bonic i espès bosc d'avets i bedolls. Al cap d'una bona estona de pujar veiem de lluny la presa del Lac dera Restanca. Arribem a la presa, i la travessem per dalt. A l'altra banda trobem el refugi de la Restanca, remodelat recenement. És un edifici de pedra, auster però bonic, situat a la vora mateixa del llac, al peu de la presa. L'edifici es va construir, com molts altres del Pirineu central, per donar servei a la construcció de les infraestructures i les corresponents explotacions hidràuliques. No ens aturem al refugi i continuem caminant amunt. És una zona força freqüentada, amb molts camins i llocs interessants per visitar. La concorreguda ruta Carros de Foc també fa que encara hi hagi més gent. Ens sorprèn trobar molts més estrangers que catalans, molts carregats amb generoses motxilles.

Passem el refugi i continuem pujant, girant la vista enrere per contemplar el llac i el refugi des de l'altura, així com la bonica Sèrra de Rius, més al nord. En poca estona arribem a l'Estanh deth Cap deth Pòrt, allargassat sota la paret oest del Montardo. El voregem i seguim un breu tram planer. Aviat entrem en un caos de blocs de granit que cal anar superant tot seguint les freqüents fites. Aquest és el tram més feixuc de l'itinerari, tot i que no té cap complicació. Una estona més i acabem d'arribar al Coll de Crestada, que fa estona que anem veient però costa arribar-hi. Al coll s'obre la vista cap al sud, on destaca l'impressionant Punta Alta, a la llunyania. En primer terme tenim el bonic Estany de Monges.

Al Coll de Crestada, fronterer entre la Ribagorça i la Val d'Aran, deixem el GR i canviem de direcció. Comencem a enfilar cap a l'esquerra per anar a buscar el millor pas que ens permeti accedir al cim del Montardo des del seu vessant sud. És a dir, hem vorejat el cim, ja que tot i sortint des de la cara nord l'acabem pujant pel vessant sud. Hi ha diversos camins amb les corresponents fites que pugen cap al cim. Alguns van a buscar directament la cresta, més a l'esquerra, però són més drets, amb alguna grimpada. El camí més fàcil va més per la dreta, arriba fins un petit coll al costat del Petit Montardo, el voreja, i finalment acaba d'accedir a la piràmide somital per un camí força dret que fa zigues-zagues.

Arribem còmodament al cim després d'una breu però forta pujada i contemplem l'extraordinari paisatge. Cap al nord contemplem la vall de Valarties per on hem pujat, sota la vertical paret nord del Montardo. Al fons veiem el gran Pla de Beret. Si ens girem cap al sud, destaca en primer lloc la impressionant Punta Alta, amb els seus més de 3.000 metres, i davant l'estany de Monges. Cap a l'oest els nuvols tapen les capçaleres dels cims més elevats de la zona de Besiberri, però sí que arribem a veure més a prop el Lac de Mar, amb la característica illa al mig, i el gran Lac Tòrt de Rius, sota la llargaruda serra homònima. També veiem a sota dels nostres peus el refugi i el llac de la Restanca. És un lloc fantàstic.

Si per pujar l'últim tram hem tendit més cap a la dreta, per baixar ho encarem pel sud del cim, seguint també un camí menys marcat. És una mica més dret, però igualment fàcil. Baixem cap a un marcat coll que separa la piràmide somital del Montardo del Petit Montardo. Acabem d'arribar el cim del Petit Montardo tot resseguint l'aresta. Continuem per la cresta fàcil en comptes de baixar pel mateix camí per on hem pujat. Al final trobem un petit pas on cal desgrimpar amb compte, i finalment baixar per un tram d'herba en fort pendent. Arribem de nou al coll de Crestada i tornem pel mateix camí per on habíem pujat.

Passem de nou la zona de blocs, l'Estanh deth Cap deth Pòrt, el refugi de la Restanca i el camí de baixada fins a la pista. Desfem finalment la pista i arribem al punt d'inici després de poc menys de 7 hores de ruta i més de 1.500 metres de desnivell. Ha estat una excursió molt bonica, molt agraïda, ja que el moderat esforç és àmpliament compensat per la bellesa del territori. Una d'aquelles imprescindibles.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta