Turbians

Fem una caminada matinal fàcil però molt panoràmica entre el coll d'Escriga i la collada de Turbians, al municipi de Gisclareny. D'anada ens enfilarem per la carena en direcció est fins a coronar el cim del Cau (1.539 m.) i més endavant el mirador natural de la Colladassa. Un cop a la cruïlla de pistes i camins a la collada de Turbians prenem un corriol que planeja per sota de la pista asfaltada i que va tornant cap a l'oest fins al magnífic paratge de Sant Miquel de Turbians, un petit planell on s'hi ba bastir la bonica església amb excel·lents vistes del Pedraforca i la vall de Saldes. Ens queda una última pujada fins al punt d'inici passant pel mirador Albert Arilla.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Coll d'Escriga Gisclareny (Berguedà)
• Distància: 8,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 415 metres
• Temps: 4:20 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Pel dia de Sant Joan hem triat fer una ruta fàcil amb uns bons amics, compartir una bona conversa i gaudir dels paisatges esplèndids de l'Alt Berguedà. Concretament som a Gisclareny, actualment el municipi més petit de Catalunya, però també un dels més panoràmics, ja que es pot albirar des d'aquí una bonica postal del Pedraforca i la vall del riu Saldes que baixa a connectar amb el Llobregat. El punt de sortida és el coll d'Escriga, al qual s'arriba per carretera abans de començar a baixar cap al nucli de Gisclareny. Aquí començarem a caminar.

Tot i que la ruta principal anirà entre el coll d'Escriga i la collada de Turbians, comencem precisament en sentit contrari. Des del coll prenem una pista que marxa cap a l'oest i s'enfila fins uns plans alçats amb bones vistes. Anem seguint el camí indicat fins al final dels plans, i quan comença a baixar cap a Gisclareny, que es veu un bon tros més avall, ens fixem en una gran balma que queda a la dreta del camí. Ens hi acostem i ens fixem que havia estat habitada, o almenys ocupada ocasionalment, ja que hi ha restes de parets i d'antigues construccions com teulades. Vist l'indret tornem enrere, creuem de nou els plans i baixem cap al coll d'Escriga per començar pròpiament la ruta circular.

Des del coll marxa un caminet indicat en direcció est que comença a enfilar-se per uns prats de forta inclinació. De seguida s'endinsa al bosc i va pujant considerablement. De seguida trobem una bifurcació de camins. Descartem el que baixa a la dreta, ja que és per on tornarem, i prenem el que marxa de dret i té tendència a pujar. El primer tram és més suau, però de seguida s'enfila més fort per un bosc espès que ens protegeix del sol intens d'aquest esplèndid dia. El camí és fresc i agradable però puja sense treva. És un camí estret que ressegueix la carena cap a llevant. Avancem per dins del bosc, i això fa que tot i seguir la carena no tinguem moltes vistes, només en alguns punts concrets. Pugem una bona estona fins arribar al punt més alt, el Cau, a 1.539 m.

El camí continua en la mateixa direcció i comença a baixar. Ens entretenim més del que pensàvem ja que anem trobant rovellons pel camí, fet força inusual a finals de juny. Planegem un tram d'aquest agradable camí i arribem a la Colladassa, una punta d'esperó amb molt bones vistes sobre la vall del Bastareny i tot el Moixeró a l'altre cantó de la vall. Gaudim uns minuts el paisatge i seguim caminant cap avall uns metres més, i tornem a pujar suaument una estona més fins pràcticament arribar a la collada de Turbians. Aquí coincidim amb uns amics que estaven d'excursió també per la zona. A la collada hi ha una important cruïlla de pistes i camins, i aquí també acaba la pista asfaltada que puja des de Gisclareny. Nosaltres penem un caminet que marxa en paral·lel per sota de la pista, i que és poc visible, per tant cal anar amb compte i no confondre amb el que marxa cap a l'est ni una pista que marxa avall. Cal fixar-se en les maques de pintura, ja que el camí que hem de prendre és el menys evident de tots.

El nostre caminet cada cop és més definit, i primer baixa fort uns metres, i llavors ho va fent més suaument. Avancem per dins del bosc, passem per la font de Cal Pere Vilella i seguim cap a l'oest fins que el bosc es va obrint i tornem a contemplar el Pedraforca i l'ampla vall del riu Saldes que tenim a la nostra esquerra. El tram solei es fa més llarg, ja que fa calor i ens apropem al migdia. Avancem una estona més i ja veiem davant l'església de Sant Miquel de Turbians, cap on ens dirigim en suau baixada. L'església està situada en un balcó sobre la vall, amb unes precioses vistes sobre el Pedraforca. És un lloc bonic i especial, amb l'església i el seu campanar emergint en un petit replà verd davant del Pedraforca i la vall.

Entrem ja a l'última part de la ruta, però força exigent, ja que ens tocarà pujar. Gairebé sempre intentem que les rutes acabin en baixada, però el terreny fa que no sempre sigui possible. Així des de Sant Miquel de Turbians prenem un caminet que puja fins al mirador Albert Arilla, al peu de la pista asfaltada entre Gisclareny i la collada de Turbians. Des d'aquí contemplem les boniques masies envoltades de prats com Cal Ros, que es veuen en el gran clot del torrent de Gisclareny. Creuem la carretera i seguim pujant, ara més fort fins arribar de nou al coll d'Escriga on tanquem aquesta ruta fàcil però molt panoràmica ja que podem gaudir en diversos punts d'excel·lents vistes cap al Pedraforca, el Cadí, el Moixeró i la vall del riu Saldes.