Volta al pantà Darnius Boadella

Iniciem la ruta a Sant Llorenç de la Muga i prenem una pista que marxa sota la muntanya de Santa Magdalena fins al final d'uns dels l'embassaments més septentrionals del Principat. Trobem un mirador des d'on contemplar la seva extensió i les muntanyes de les Salines al fons. Baixem a la presa i la creuem per damunt. Continuem pel marge esquerre cap a la platja del Moixal, i tot seguit un vial asfaltat ens acosta a l'hotel de la Central. Aquí comença una pista que avança primer per terreny obac i va pujant sota el Puig la Guàrdia alhora que s'allunya del pantà. Arribem a Maçanet de Cabrenys, on comença la tornada per una pista que marxa cap al sud, passa primer pel nucli d'Oliveda, s'endinsa a la zona boscosa del bac de Montavà i finalment baixa sota els penya-segats de la Muga fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)
• Distància: 33,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 680 metres
• Temps: 3:35 hores
• Dificultat: IBP=50 / Verda
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pista i alguns trams d'asfalt
• Cartografia: Alta Garrotxa - la Muga ICGC (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Ens dirigim a la subcomarca natural de l'Alta Garrotxa, tot i que estem dins de l'Alt Empordà. És la zona que alguns anomenen la Garrotxa empordanesa o Garrotxes d'Empordà, a la zona més occidental de la comarca, sota el massís de les Salines i a la capçalera del riu de la Muga. Avui farem una ruta fàcil i rodadora, fins i tot amb una mica més d'asfalt del que pensàvem. És una de les rutes que proposa el Centre BTT Salines - Bassegoda, concretament la ruta número 4. Tot i això nosaltres farem alguna variant respecte a l'assenyalada. De fet es poden fer algunes alternatives per camins o pistes diverses. Nosaltres farem una ruta fàcil sortint des de Sant Llorenç de la Muga, vorejant el pantà per les dues bandes, i finalment ens en separarem per enfilar fins a Maçanet de Cabrenys, sota les Salines.

Amb la Sílvia fem un cafè de la Societat la Fraternitat, a la plaça Carles Camps, la plaça major del poble. Mentrestant el Fum ens espera a fora tot esperant ansiós per començar la ruta. El matí és fresc, de manera que no tenim especial pressa per sortir d'hora i esperem que el sol escalfi una mica. Sortim pedalant per la carretera com si sortíssim del poble en direcció a Figueres, però al cap d'uns 100 metres prenem una pista que marxa a l'esquerra planejant entremig de camps. Poc més endavant la pista comença a pujar passada la masia del Joncal. Avancem per una pista ombrívola enmig d'un bosc que amb prou feines ens deixa veure les aigües del pantà que tenim a l'esquerra. Anem pujant sense més dificultats que algun pujador més intens i passem pel mas mig ensorrat de Perafita. Passem una presa petita i tot seguit avancem per sota d'una vella pedrera, habilitada amb poca gràcia com a àrea recreativa, actualment abandonada. Pocs metres més endavant arribem a un mirador arranjat uns metres per sobre de la presa del pantà, i que ens permet contemplar una bona extensió.

El mirador està situat a la punta d'un petit penya-segat sobre mateix de la presa, i ofereix una bona visió de la part baixa de l'embassament, la presa, i al fons les muntanyes de les Salines. Baixem fins a la presa i la creuem per damunt. A l'altra banda trobem una carretera asfaltada que passa al costat dels edificis d'administració de l'embassament, i l'anem seguint cap a l'esquerra. Aquest vial planeja a tocar de les aigües, tot i que en algun punt la deixem quan veiem que hi ha trams de petit caminet que eviten passar per l'asfalt. Fins aquí portem uns 7 quilòmetres, i precisament els següents 7 quilómetres seran pràcticament per asfalt, a excepció d'alguns petits trams que fem per caminets paral·lels a la carretera, o un tram per la platja del Moixal. Precisament al cap de poc menys d'un quilòmetre després de la presa, deixem l'asfalt i marxem a l'esquerra per una pistota, gairebé un camí, que baixa per dins d'un bosc de sureres fins a les platges del pantà.

Hi ha una zona ampla i extensa de platja fluvial on hi ha diverses furgonetes que hi han passat la nit, i gent aprofitant aquest ampli espai lúdic per passejar, pendre el sol o jugar amb els gossos. Passem al costat d'un bar al Mas Corbet, i avancem per una pista que torna a desembocar a la carretera asfaltada, on afortunadament no hi ha gaire trànsit en un dissabte fresc de desembre. La pista baixa paral·lela al pantà, que es va fent estret fins que arribem a la cua. Baixem a poc a poc seguint un ritme còmode per al Fum, el nostre gos, que és un bon atleta, però no volem forçar-lo. Al final de l'embassament hi trobem l'hotel La Central, un curiós i bonic edifici d'estil modernista que sobta trobar en aquest racó. L'hotel està situat al peu del riu Arnera, que desemboca les seves aigües en aquesta punta nord de l'embassament, mentre que el riu la Muga ho fa per la banda sud-oest.

Passat l'hotel comença una pista ombrívola, on la temperatura baixa de cop. Avancem per un bosc obac d'alzines que fa un gir sobtat i comença a pujar amb unes primeres rampes fortes. Més endavant la pujada es va suavitzant i creuem una zona de camps i pastures prop del mas d'Avall. El terreny es va obrint, i ens anem acostant als peus del massís de les Salines, una zona ben interessant. Fa un temps vam pujar amb bicicleta fins al punt més alt, el Roc Comptador. Avui anirem avançant per una pista agradable seguint el GR-11 fins a Maçanet de Cabrenys, on entrem al poble i fem una volta fins al centre. Creuem la part antiga del poble i sortim pel sud al barri de la Cardona. Creuem la carretera i prenem una pista asfaltada en direcció sud fins a la zona d'acampada de la Farga de l'Olivet, a tocar d'uns bonics gorgs, on imagino que a l'estiu és possible banyar-s'hi. La pista, encara d'asfalt segueix pujant fins al càmping de Maçanet de Cabrenys, i continua fins al nucli d'Oliveda, on hi ha un gran mas i l'església de Sant Andreu.

Passat el nucli d'Oliveda entrem en una zona boscosa al bac de Montdavà, i avancem tot planejant. Precisament més tard, revisant la ruta realitzada sobre el mapa, em vaig adonar que també hauria estat una possibilitat interessant pujar fins al Puig de la Creu de Montdavà, on hi ha un vèrtex geodèsic i bones vistes, i sembla que la ruta seria perfectament ciclable, sense pràcticament allargar el quilometratge, i afegint-hi només uns metres més de desnivell. Nosaltres avancem per la pista que marxa cap al sud per sota d'aquest turó i comença a baixar fins als peus dels penya-segats de la Muga. Trobem una nova pista asfaltada que fem en baixada fins arribar de nou a Sant Llorenç. Posem punt i final a una ruta fàcil amb l'interès principal centrat en la volta a l'embassament i les vistes cap al massís de les Salines. Una ruta tota per pistes bones, algun tram curt de caminet i alguns quilòmetres que trobem excessius sobre asfalt, però que en tot cas ens ha permès conèixer aquesta part del territori de la Garrotxa empordanesa.