Pic de la Costa Cabirolera i Puig de la Canal Baridana

La ruta que avui proposem s'enfila fins al punt més alt de la Serra del Cadí, el Puig de la Canal Baridana o Vulturó, de 2.653 m. d'altura. Assolirem dos dels cims més emblemàtics del Cadí tot sortint des del vessant sud, el vessant berguedà, enfilarem primer la Serra Pedregosa, perdrem alçada fins al refugi lliure de Cortal de Cortils, pujarem el Pic de la Costa Cabirolera (2.605 m.) tot remuntant el Pas del Cabirol, i des d'aquí carenajarem el Cadí fins el seu punt més alt. Tot l'itinerari està dins del Parc Natural Cadí Moixeró, per tant cal tenir en compte que estem en un espai protegit.

Fitxa

• Lloc de sortida: Coll de les Bassotes
• Distància: 17,3 quilòmetres (aprox.)
• Desnivell positiu: 1.430 metres
• Temps aproximat: 4 - 8 hores (segons ritme)
• Nivell de dificultat: mitjà
• Època recomanada: tot l'any. A l'hivern pot ser necessari equipament especial
• Possibilitat de córrer: molts trams es poden fer corrent

El punt de sortida és molt a prop del Coll de les Bassotes, en un punt en què conflueixen senyals del GR 107 i 150, el PR 124 i les marques taronges de la ruta Cavalls del Vent. El Coll de les Bassotes es troba el peu de la Serra Pedregosa, en un punt intermedi de la pista forestal que va des del mirador de Gresolet fins a Gisclareny. La pista passa pels peus del Pedraforca i la part més oriental del Cadí, i per transitar-hi és recomanable un vehicle tot terreny. També podem optar per deixar el vehicle a l'aparcament del mirador de Gresolet (s'arriba per carretera asfaltada des de Saldes) i caminar els poc més de 5 quilòmetres que ens separen del Coll de les Bassotes. Una altra bona opció és fer nit al refugi Lluís Estasen (Pedraforca) i començar de bon matí caminant també per la pista fins al punt de sortida.

El punt de sortida és una zona plana, que trobem pocs metres després de passar pel Collell. Veureu un senyal de fusta del Parc Natural Cadí Moixeró que indica el camí cap al Comabona pel Pas dels Gosolans i la Serra Pedregosa. Aquí comencem a pujar de forma moderada pels prats de Toixones. Tenim dues opcions: seguir el camí marcat com a PR 124, que puja més suaument tot fent algunes zigues-zagues, o bé enfilar més de dret tot seguint una canal força evident en què, fins i tot, trobarem alguna fita de pedra. El track que veureu més endavant segueix aquesta darrera opció, més dura, però també més directa. La pujada és constant, en el primer tram més moderada, i a partir del Prat Socarrat una mica més dura. El camí és força evident, i no és difícil seguir-lo.

Tant si hem optat per seguir les marques del PR com si hem enfilat de dret seguint la canal, quan portem aproximadament 450 m. de desnivell i gairebé un quilòmetre i mig de distància, arribem al Prat Llong, un bonic altiplà al capdamunt de la Serra Pedregosa. En aquest punt cal anar amb compte ja que deixarem definitivament les marques del PR i dels Cavalls del Vent per trobar un pas que ens permetrà creuar tot el vessant nord de la Serra Pedregosa. Igual que el Cadí, la Serra Pedregosa té dues cares: la cara sud és suau i arrodonida, i al cap d'amunt es trenca violentament formant unes parets de roca molt verticals al vessant nord. Per aquest motiu, cal que trobem el pas exacte per baixar, ja que si no, el descens es podria complicar molt.

Al Prat Llong, el camí evident (PR i Cavalls del Vent) gira cap a llevant, i nosaltres haurem de seguir sempre direcció nord i buscar unes grans fites de pedra que ens indiquen el punt exacte del pas que ens permetrà baixar de la Serra Pedregosa fins a la Font dels Cortils. Al punt exacte del pas, també hi ha un cartell que indica el camí cap als Cortals de Cortils, el refugi lliure pel qual passarem al cap de poca estona. Si fins ara hem pujat, a partir d'ara comença un tram de baixada. El primer tram és força dret, però es pot passar sense complicació. En cas de fer la ruta a l'hivern, cal extremar la precaució, ja que la baixada és força dreta, és una zona en què el sol no hi toca en tot el dia, i és freqüent trobar-hi neu i glaç. Després d'un primer tram més pendent, continuem baixant de forma més suau fins arribar al pla. Davant nostre veurem uns abeuradors del bestiar. Som a la Font dels Cortils.

Des de la Font dels Cortils continuem caminant direcció nord fins arribar al refugi. El refugi queda força amagat, i si no es va amb compte és fàcil ni veure'l. Des de la font, el camí evident gira cap a la dreta i comença a pujar. Caldrà seguir en direcció nord durant un centenar de metres i seguir pel fons mateix d'un tàlveg fins arribar al mateix refugi. Els Cortals de Cortils és un refugi lliure, precari però ben conservat. Té portes i finestres, i en cas d'emergència és habitable, però no té cap servei ni comoditat. En aquest punt trobem les marques del GR 150.1 que seguirem en direcció ponent.

Des dels peus del refugi de Cortils, prenem el camí evident cap a l'oest marcat com a GR (marques blanques i vermelles). El camí comença a pujar de forma constant, però amb un pendent moderat per una zona d'altiplà. Davant nostre veiem una insteressant perspectiva del pic de la Costa Cabirolera. Tot pujant podem comprovar la doble personalitat d'aquesta muntanya, suau i amable pel sud, i abrupta i feréstega pel nord. El camí va pujant durant una bona estona, sempre en direcció oest. És molt evident i no hi ha possibilitat de pèrdua. En cas de fer la ruta amb neu cal seguir sempre la direcció del cim, i un cop arribats al final del gran altiplà, quan ja es veu el cim just a sobre, cal tendir lleugerament cap al sud (la nostra esquerra) per trobar el Pas del Cabirol. En condicions normals, però, el camí és molt evident.

Arribats al final de l'altiplà, quan veiem el cim a sobre nostre, el camí comença a enfilar de valent. Aquest és el tram amb més pendent de tota la ruta, i amb pocs metres remuntarem un fort desnivell. A més de ser molt dret, hi ha moltes pedres soltes, i la progressió es fa dificultosa. Un últim esforç i assolim el Pas del Cabirol, i ens situem a la punta de la carena del Cadí. En aquest punt, haurem de deixar les marques del GR, ja que no passen pel cim, sinó que el voregen uns metres per sota. Caldrà que seguim per la carena, i remuntem uns metres més de forma suau fins assolir el primer gran cim, el pic de la Costa Cabirolera (2.605 m.) A dalt el cim hi ha una creu i un vèrtex geodèsic.

Des del cim del Costa Cabirolera la panoràmica és molt bonica cap a totes bandes: cap al nord contemplem en primer terme les verticals parets del Cadí i al fons la plana de la Cerdanya; cap al sud veiem el Pedraforca, Ensija i algunes poblacions com Gósol; cap a l'est la Serra Pedregosa per on hem passat, el Comabona i més enllà el Moixeró; finalment cap a l'oest contemplem la resta de cims del Cadí, entre ells el Puig de la Canal Baridana, cap on ens dirigirem.

Des de dalt el cim continuem cap a ponent, seguint sempre la punta de la carena del Cadí. Uns metres més avall recuperarem les marques del GR, i les tornarem a seguir durant una bona estona. El camí és molt bonic, ja que sempre ressegueix la carena. En alguns punts la imatge de les parets del Cadí és impressionant, ja que es desplomen centenars de metres. Optativament podem enfilar-nos en alguns dels cims que es trobem a pocs metres del camí, com el Salt del Sastre o el Puig de la Canal del Cristall. El camí també passa pel punt d'arribada d'algunes de les canals més concorregudes de la banda nord del Cadí, com la Canal del Cristall o la Canal de l'Ordiguer. Aquestes canals són molt interessants per pujar el Cadí des del vessant ceretà. Al punt d'arribada de la Canal del Cristall, val la pena baixar uns metres fins a la Font del Cristall, un lloc curiós amb una petita cova, tot i que la font gairebé mai raja.

Tot i que seguim sempre la carena del Cadí, el tram que ens queda no és gens pla, sinó que fa diverses sifonades. Tot i això, des del Cabirolera es pot seguir un bon ritme ja que el camí és evident i fàcil, tant per caminar com per córrer.

Després d'una considerable baixada fins al Coll del Quer, ens queda una última pujada moderada fins als peus del mateix cim. Sempre seguim pel GR fins un petit collet en què veiem el cim a la nostra esquerra. Aquí deixarem el camí per enfilar els últims metres i assolir el punt més alt del Cadí, el Puig de la Canal Baridana o Vulturó, amb 2.653 metres d'alçada. Tot i ser el punt més alt del Cadí, el cim no és tan espectacular com el Cabirolera, però les vistes són també molt boniques. Al cim, hi ha una gran fita de pedres, un cartell indicador, i un llibre on podreu deixar constància del vostre pas.

Tornarem al punt de sortida pel mateix camí. Si volem escurçar una mica podem evitar el cim del Cabirolera i vorejar-lo pel sud tot seguint el GR.

La ruta que els porta a dos dels cims més emblemàtics del Cadí, el Cabirolera i el Baridana, és un bonic itinerari que podem fer-lo caminant com a excursió de tot un dia, o bé com un bon entrenament de muntanya si el fem corrent. Haurem fet un considerable desnivell tot descobrint els vessants sud del Cadí, tranquils i molt poc freqüentats. Molt probablement coincidirem durant la marxa amb algun ramat d'isards, i també podrem gaudir de la presència dels espectaculars trencalossos sobrevolant els cims.

El punt de sortida d'aquesta ruta coincideix amb un punt de pas de la ruta en bicicleta de muntanya La falda del Cadí i el Pedraforca. Allà podreu trobar més informació sobre l'entorn, allotjaments,.... També podeu trobar més informació al web del Parc Natural Cadí Moixeró.

Imatges de la ruta

Sortim des de prop del Coll de les Bassotes, aproximadament després de recórrer 5 quilòmetres per la pista forestal que surt des del mirador de Gresolet i que porta fins a Gisclareny.

Al costat mateix de la pista, un pal indicador de fusta del Parc Natural Cadí Moixeró ens indica el camí del Comabona pel Pas dels Gosolans i la Serra Pedregosa, cap on ens dirigim.

Des del punt de sortida mateix ja comencem a enfilar la Serra Pedregosa, primer de forma més suau enming de prats alpins, i més amunt de forma més decidida.

Després d'una bona pujada (aproximadament 450 m. de desnivell) arribem a un gran altiplà, el Prat Llong. En aquest punt haurem d'abandonar el camí més evident (PR i Cavalls del Vent) i seguir direcció nord fins a trobar unes grans fites de pedra que ens indiquen l'únic pas que ens permetrà baixar còmodament per l'escarpat vessant nord de la Serra Pedregosa.

En un punt marcat per fites a la carena de la Serra Pedregosa trobem el pas que ens parmetrà baixar cap a la Coma de Cortils descendint el pendent vessant nord de la Serra Pedregosa. Al punt mateix on prenem el pas hi ha una bonica visió del primer cim que assolirem avui, el Pic de la Costa Cabirolera.

Al punt en què hem d'agafar el camí que comença a baixar de sobte, trobem una gran fita de pedra i un cartell que ens indica la direcció del Cortal de Cortils, un refugi lliure que trobarem al fons de la vall.

El vessant nord de la Serra Pedregosa és obac i ombrívol. Durant moltes èpoques de l'any el sol no hi toca, i és freqüent trobar-hi neu des de mitjans de tardor, tot l'hivern i fins i tot els primers dies de primavera. Algun tram és força pendent, i en cas de trobar-hi neu o sobretot gel és convenient disposar d'equipament especial (sobretot grampons) i anar amb molt de compte.

Al punt més fons on conflueixen la Serra Pedregosa (sud) i les serres de Cortils i Cabirolera(nord) trobem un pla en què hi ha una font que habitualment raja. Uns coms aprofiten l'aigua per abeurar el bestiar que a l'estiu freqüenta la zona.

Des del fons del pla dels Cortils veiem el Pic de la Costa Cabirolera ja més a prop. Caldrà remuntar primer un tram llarg i suau pel vessant sud de la Serra Cabirolera, i finalment un tram curt però molt pendent: el Pas del Cabirol.

Si girem la vista enrera des del pla dels Cortils, veiem la Serra Pedregosa per la qual hem baixat fa poca estona. La poca neu que hi havia el dia de la ruta facilita la visió del traçat del camí.

El Refugi dels Cortals de Cortils és una petita construcció de pedra, utilitzada habitualment per pastors dels ramats de bestiar. No té cap servei, però en cas d'emergència pot utilitzar-se, ja que té portes i finestres i unes fustes on es podria dormir.

Passem pel refugi i trobem les marques del GR 150.1 que seguirem en direcció oest tot flanquejant la Serra Cabirolera. Seguim la direcció del cim en pujada moderada.

A mitja pujada, si ens girem enrere, contemplem l'obaga Serra Pedregosa que ja ens queda molt lluny, a la nostra dreta. A la nostra esquerra el vessant nord de la Serra Cabirolera per on seguim pujant.

Arriba un punt en què la pujada moderada s'acaba als peus mateix de la vertical del Costa Cabirolera. En aquest punt seguirem el camí que tendeix cap a la dreta (sud) per enfilar amb un fort pendent el Pas del Cabirol. Superat aquest punt, ja només queda una lleugera i fàcil pujadeta fins al cim.

El Pic de la Costa Cabirolera té un cim arrodonit pel seu vessant sud, amb un vèrtex geodèsic en el punt en què el Cadí trenca espectacularment, i cap al nord contemplem, amb compte, la vertical que es desploma uns quants centenars de metres sota els nostres peus. Cap al nord veiem també la plana de la Cerdanya i molts dels grans cims dels Pirineus.

Des del cim del Costa Cabirolera mirem cap a llevant i contemplem la Serra Cabirolera i la Serra dels Cortils a l'esquerra, la Serra Pedregosa a la dreta, i el Comabona al fons. Més enllà el Moixeró.

Mirant cap al sud des del cim veiem, en primer terme la creu del cim, i més enllàm imponent, el Pedraforca. El cim del Cabirolera té 100 metres més d'alçada que el Pedraforca.

Girant la vista cap a ponent, i encara al cim, gaudim de l'espectacle de les escarpades i verticals parets nord del Cadí, i més enllà el Puig de la Canal Baridana, proper objectiu.

Deixem el cim del Costa Cabirolera i seguim direcció oest. Baixem un tram i retrobem les marques del GR. El camí fa diverses sifonades, i pujarem i baixarem en diverses ocasions. Podem aprofitar per fer alguns dels cims propers, per exemple el Puig de la Canal del Cristall. Al fons, veiem ja el Puig de la Canal Baridana o Vulturó.

Seguint el camí passarem pels punts on s'acaben algunes de les canals més conegudes del Cadí, com la Canal del Cristall o la Canal de l'Ordiguer. Són camins amb més o menys dificultat que enfilen el Cadí des del vessant ceretà, amb pendents molt forts, i en alguns casos amb passos de certa dificultat. A l'hivern, és freqüent trobar-hi aficionats a les canals hivernals que les remunten equipats amb piolets, grampons i cordes. Quan passem per l'accés a la Canal del Cristall val la pena baixar uns metres per contemplar la Font del Cristall, que tot i que no raja, és un lloc interessant i curiós, amb una petita cova.

Un últim tram de pujada relativament suau i arribem als peus del Puig de la Canal Baridana o Vulturó. En aquest punt deixem les marques del GR (que no passa pel cim), i assolim el cim del Cadí: estem a 2.653 metres d'alçada. Si ens girem cap a l'est, veiem el camí que acabem de fer, amb el Cabirolera al fons.

Al cim del Puig de la Canal Baridana o Vulturó hi ha una simple fita de predres amb un cartell que indica que hem fet cim. També hi ha un llibre per deixar constància del nostre pas. Al fons, cap al nord, a l'horitzó, veiem alguns dels grans cims dels Pirineus.

Si girem els ulls cap a ponent veiem els cims més occidentals de la Serra del Cadí, amb el Puig de les Gralleres en primer terme, i més lluny el Puig de les Tres Canaletes, ambdós de més de 2.600 metres d'alçada. El GR 150.1 segueix fins als peus del Puig de les Tres Canaletes i després inicia el descens cap a Josa del Cadí (Alt Urgell). El PR C-122 segueix la carena occidental del Cadí fins arribar a Adraén. Nosaltres però, des del cim del Vulturó girarem cua i desferem el mateix camí que hem fet per arribar al punt d'origen.

De tornada encara ens marevellem de les impressionants canals que remunten la cara nord del Cadí. Des del punt més elevat de la Canal del Cristall es pot veure, al cap d'avall, el bonic Prat del Cadí, un gran prat d'herba enmig d'una espessa pineda. És un lloc molt bonic on es pot arribar fàcilment després d'una curta caminada des d'Estana (Cerdanya).

Per la tornada seguirem el mateix camí que hem seguit per arribar-hi. Contemplem de nou les abruptes parets nord del Cadí, lleugerament emblanquinades el dia en què es van fer les fotografies.

Després de tornar a passar pel Pas del Cabirol, veiem al fons la Serra Pedregosa, a l'obaga. Al cap de poca estona hi tornarem a passar.

A l'hivern, la Serra Pedregosa sovint està coberta per una considerable capa de neu. El paisatge és molt bonic, però en alguns punts de l'itinerari caldrà prendre precaucions i disposar de material adequat (sobretot grampons). El vessant nord de la Serra Pedregosa i el Pas del Cabirol són els punts més complicats de la ruta. En condicions normals es pot passar caminant sense problemes, però en cas de neu o sobretot glaç cal extremar les precaucions.

Amb neu, el Pic de la Costa Cabirolera és especialment bonic. En anys de bona neu, es pot fer el cim amb esquís de muntanya, anant amb compte en els passos més complicats.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta